Pàgina d'inici
 Manuals







Traduccions:

Català
English
Español
Italiano
Português
اردو / Urdu

                                        

Altres formats:

Text
PDF

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa de la web

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:


MANUAL DE SUPERVISIÓ

ISBN: 92-1-131401-6 – UN: HS/545/98


pel Dr. Phil Bartle

traduït per Esperanza Escalona

"No hi ha prou amb fer justícia
Doncs no es fa justícia
Fins que no s'aprecia que se n'ha fet."
Anònim

Prefaci:

Aquest manual és el resultat de sis anys de mobilització i de formació en gestió comunitària en el Programa de Gestió Comunitària d'Uganda, executat per l'agència de l'ONU Hàbitat (Hàbitat) i implementat per la Direcció de Desenvolupament Comunitari del Govern d'Uganda. Però està dissenyat per que es pugui aplicar en altres països, per tant, no s'emfatitzen situacions específiques d'Uganda, i l'estil de la redacció es manté tan simple com és possible per facilitar la seva traducció a les llengües vernacles i locals arreu del món.

S'han après moltes lliçons al llarg dels anys, algunes a través de l'èxit, d'altres del fracàs. En totes elles hem vist la força potencial i la sorprenent flexibilitat de les comunitats. Hem après que totes les comunitats, per molt pobres que siguin, tenen recursos (molts d'ells encara per identificar) que es poden treure a la llum per que tota Uganda es pugui desenvolupar. Per poder posar al descobert aquests enormes recursos nacionals, es necessita mobilització i formació per a la gestió.

Al llarg del procés, cal que tots els interessats sàpiguen fins a quin punt està funcionant la intervenció (mobilització i formació per a la gestió). Els interessats inclouen membres de la comunitat, líders, activistes sobre el terreny, coordinadors, directius, administradors, planificadors a nivell local, de districte i central. Aquest manual, dirigit principalment als activistes sobre el terreny (i recomanat per a tota la resta de persones implicades) facilita algunes pautes, consells i recomanacions per posar en marxa un sistema de supervisió necessari, per que tots ells sàpiguen amb quina eficàcia està funcionant.

Phil Bartle, Consultor Tècnic en Cap
Laban Mbulamuko, Coordinador Nacional
Programa de Gestió Comunitària d'Uganda
1992-1998

Introducció:

Aquest manual, que complementa el "Manual per a Activistes," i el "Manual per a la Generació de la Riquesa," se centra en els aspectes de la supervisió i avaluació de la potenciació comunitària. Per complementar els altres dos manuals, aquest tercer explica amb més detall el propòsit i els mètodes de supervisió, des del nivell comunitari fins al nivell nacional.

Si bé és cert que aquests tres manuals van dirigits principalment a treballadors comunitaris sobre el terreny, recomanem que també se'ls llegeixin planificadors, administradors i directius involucrats en la potenciació de comunitats amb ingressos baixos. Com els altres dos manuals, aquest també és un llibre de "com fer per ...". Hi ha una part mínima de descripció, teoria i història, i s'emfatitzen els coneixements, els mètodes i els principis.

1. Principis de supervisió:

Aquest capítol explica què és la supervisió i quins són els seus propòsits.

1.1 Què és supervisió?

La supervisió consisteix en l'observació i registre regular de les activitats que tenen lloc en un projecte o programa. És un procés de recull rutinari d'informació sobre tots els aspectes del projecte.

Supervisar és comprovar com estan progressant les activitats d'un projecte. És observació, observació sistemàtica i amb un propòsit.

Supervisar també implica informar sobre el progrés del projecte als donants, executors i beneficiaris del projecte.

Aquests informes possibiliten l'ús de la informació recollida per la presa de decisions amb la finalitat de millorar la marxa del projecte.

1.2 Propòsit de la supervisió:

La supervisió és molt important en la planificació i en la implementació del projecte.

És com controlar cap a on et dirigeixes quan vas en bici: pots rectificar mentre estàs en marxa i assegurar-te que vas pel camí correcte.

La supervisió facilita informació que serà útil per:
  • Analitzar la situació en la comunitat i en el seu projecte.
  • Determinar si les aportacions al projectes estan ben utilitzades.
  • Identificar els problemes que afecten a la comunitat o al projecte i trobar solucions.
  • Assegurar-se que totes les activitats es duen a terme de manera apropiada, per la gent apropiada i puntualment.
  • Utilitzar lliçons apreses en un projecte per a un altre.
  • Determinar si la manera en què el projecte es va planificar és la més apropiada per solucionar el problema que tenim plantejat.

2. Supervisió, planificació i implementació:

Un projecte consisteix en una sèrie d'activitats (inversions) que tenen com objectiu la resolució de problemes particulars dintre d'un període de temps concret i en un lloc en concret. Les inversions inclouen temps, diners i recursos humans i materials. Abans d'assolir els objectius, un projecte travessa diverses etapes. La supervisió ha de tenir lloc a totes les etapes del cicle d'un projecte i ha d'estar integrada en elles.

Les tres etapes bàsiques inclouen:
  • Planificació del projecte (anàlisi de la situació, identificació del problema, definició de la meta, formulació d'estratègies, disseny d'un pla de treball i elaboració del pressupost).
  • Implementació del projecte (mobilització, utilització i control de recursos i operació del projecte), i
  • Avaluació del projecte.

La supervisió l'han de portar a terme tots els individus i institucions que tenen un interès en el projecte. Per implementar un projecte de manera eficient, les persones que el planifiquen i l'implementen ho haurien de fer per a totes les etapes que s'interrelacionen entre sí des del començament.

Al "Manual per a activistes" dèiem que les qüestions clau de la planificació i la gestió són: (1) Què volem? (2) Què tenim? (3) Com utilitzem el que tenim per aconseguir el que volem? i (4) Què passarà quan ho aconseguim? Es poden modificar, utilitzant "on" en lloc de "què", doncs els principis són els mateixos.

Les qüestions, doncs, quedarien de la manera següent:

On som?
On volem anar?
Com hi anem? i
Què passa a mesura que ho fem?

2.1 Anàlisi de la situació i definició del problema:

Aquesta etapa correspon a la qüestió "On som?" (Què tenim?).

L'anàlisi de la situació és un procés a través del qual identifiquem les característiques generals i els problemes de la comunitat. Implica la identificació i definició de les característiques i problemes específics a unes categories particulars de persones de la comunitat. Poden ser persones amb discapacitat, dones, joves, pagesos, comerciants i artesans.

L'anàlisi de la situació es fa mitjançant el recull de la informació necessària per entendre la comunitat com un tot i els individus dintre de la comunitat. La informació que s'ha de recollir implica què ha passat, què està passant ara, i que s'espera que passi en el futur, basat en les experiències de la comunitat.

La informació necessària per entendre la comunitat inclou, entre altres coses:
  • Característiques de la població (per exemple, sexe, edat, tribu, religió i tamany de les famílies).
  • Estructures polítiques i administratives (per exemple, comitès comunitaris i consells locals).
  • Activitats econòmiques (incloent-hi agricultura, comerç i pesca).
  • Tradicions culturals (per exemple, herència i el sistema de clans), transicions (per exemple, casaments i ritus funeraris) i ritus de pas (per exemple, la circumcisió).
  • Projectes que ja estan en marxa, com els que desenvolupen els governs locals, de districte, el govern central, les organitzacions no governamentals (ONG), i les organitzacions basades en la comunitat (OBC).
  • Infraestructura socio-econòmica o instal·lacions comunals (per exemple, escoles, unitats bàsiques de salut i carreteres d'accés).
  • Organitzacions comunitàries (per exemple, grups d'estalvi i de crèdit, grups de dones, grups d'auto-ajuda i grups d'inhumació), les seves funcions i les seves activitats.

La informació per a l'anàlisi de la situació i la definició del problema s'ha de recollir amb la col·laboració dels membres de la comunitat utilitzant diverses tècniques. Així ens assegurarem una informació vàlida, veraç i global sobre la comunitat i els seus problemes.

Es poden utilitzar algunes de les tècniques següents:

  • Revisió de documents.
  • Enquestes.
  • Debats amb individus, grups específics i la comunitat sencera.
  • Entrevistes.
  • Observacions.
  • Escoltar a la gent.
  • Pluja d'idees.
  • Converses informals.
  • Fer un inventari dels recursos, serveis i oportunitats socials de la comunitat.
  • Caminades i mapes transversals.
  • Arbre de problemes.

L'anàlisi de la situació és molt important abans de dur a terme qualsevol intent de solucionar un problema perquè:

  • Ofereix una oportunitat per entendre la dinàmica de la comunitat.
  • Ajuda a clarificar les condicions socials, econòmiques, culturals i polítiques.
  • Ofereix una oportunitat inicial per a la participació de la gent en totes les activitats del projecte.
  • Permet la definició dels problemes comunitaris i les seves solucions, també comunitàries.
  • Ofereix la informació necessària per determinar objectius, plans i implementacions.

L'anàlisi de la situació ha de ser continu, amb el fi de proporcionar informació addicional al llarg de la implementació, supervisió i replanificació del projecte. L'anàlisi de la situació i la identificació del problema s'han de supervisar per assegurar-nos que una informació correcta i actualitzada sobre la comunitat i els seus problemes sempre està a l'abast.

Ja que la supervisió s'ha d'integrar en tots els aspectes o fases del procés, ara procedirem a analitzar cada fase i a considerar els aspectes de la supervisió associats a cadascuna d'elles.

2.2. Establir metes i objectius:

L'establiment demetes planteja la pregunta "on volem anar?" (què volem?).

Abans d'iniciar qualsevol intent d'implementació d'un projecte, els planificadors, implementadors i beneficiaris han de fixar les metes i objectius. Vegeu Pluja d'idees per trobar un mètode participatiu per aconseguir-ho.

Una meta és una declaració general del que s'ha de fer per solventar un problema. Defineix, de manera general, què s'espera d'un projecte. Una meta sorgeix d'un problema que s'ha d'esmenar i mostra el destí final d'un projecte. Els objectius són sub-grups limitats dintre d'una meta i han de ser específics, per poder ser abastables.

Els objectius han de ser "SMART." Han de ser:

Específics: clars sobre què, on, quan i com es canviarà la situació.
Mesurables: capaços de quantificar els fins i beneficis.
Realitzables: capaços d'assolir els objectius.
     (coneixent els recursos i capacitats a disposició de la comunitat)
Realistes: capaços d'obtenir el nivell de canvi reflectit en l'objectiu, i
Finits: amb un període de temps definit per dur-los a terme.

Per assolir els objectius d'un projecte, és essencial avaluar els recursos disponibles dintre de la comunitat i aquells que es puguin obtenir de recursos externs. Vegeu Descobrir recursos ocults.

Els planificadors, implementadors i membres de la comunitat han d'identificar els entrebancs amb els que es poden trobar mentre executen el projecte i com poden superar-los. Basats en l'extensió dels entrebancs i de les forces positives, els implementadors poden decidir si continuen amb el projecte o l'abandonen.

Les metes i els objectius proporcionen la base per supervisar i avaluar un projecte. Són la vara contra la que es mesurarà l'èxit o el fracàs del projecte.

Generar estructures i estratègies:

Aquest aspecte formula la tercera qüestió clau, "Com hi arribem?" (Com arribem a on volem amb el que tenim?).

Els planificadors i implementadors (les comunitats i els seus valedors) han de decidir com implementaran un projecte, quina és l'estratègia. Posar-se d'acord en l'estratègia implica determinar tot allò que cal (aportacions) per dur a terme el projecte, definir els diferents grups o individus i el paper que cadascun d'ells tindrà en el projecte. Aquests grups i individus que juguen un paper particular en el projecte s'anomenen "actors".

Per tant, la generació d'estructures i estratègies implica:

  • Debatre i arribar a acords sobre les activitats que es duran a terme durant la implementació.
  • Definir els diferents actors de dintre i fora de la comunitat i els seus papers, i
  • Definir i distribuir els costos i materials necessaris per implementar el projecte.

Després d'establir la idoneïtat de les decisions, el comitè executiu ha de debatre i consensuar amb tots els actors com s'implementarà el projecte. D'això se'n diu dissenyar un pla de treball. (Com aconseguim allò que volem?) Un pla de treball és una descripció de les activitats necessàries organitzades en etapes, amb una indicació aproximada de la seva temporització.

Per dissenyar un bon pla de treball, els implementadors han de:

  • Enumerar totes les tasques necessàries per implementar un projecte.
  • Col·locar les tasques en l'ordre en què s'implementaran.
  • Exposar les responsabilitats de cada actor.
  • Temporitzar cadascuna de les activitats.

El pla de treball és una guia per implementar el projecte i una base per supervisar-lo. Per tant, ajuda a:

  • Finalitzar el projecte a temps.
  • Fer les coses que cal en l'ordre que cal.
  • Identificar qui serà responsable de cada activitat.
  • Determinar quan començar la implementació del projecte.

Els implementadors i planificadors han de consensuar els indicadors de supervisió. Els indicadors de supervisió són senyals quantitatives i qualitatives (criteris) per mesurar o avaluar els assoliments de les activitats i objectius del projecte. Els indicadors mostraran fins a quin punt s'han assolit els objectius de cada activitat. Els indicadors de supervisió han de ser explícits, pertinents i verificables de manera objectiva.

Els indicadors de supervisió són de quatre tipus:

  • Indicadors d'aportacions: descriuen què passa en el projecte (per exemple, el nombre de totxos necessaris i la quantitat de diners invertits en comprar-los).
  • Indicadors de rendiment:descriuen l'activitat del projecte (per exemple, el nombre d'aules construïdes).
  • Indicadors de resultats: descriuen el producte de l'activitat (per exemple, el nombre d'alumnes assistents a l'escola).
  • Indicadors d'impacte: mesuren el canvi en les condicions de la comunitat (per exemple, com s'ha reduït l'analfabetisme en la comunitat).

Deixar constància escrita de les estructures i estratègies ajuda a la supervisió del projecte perquè són elles les que especifiquen què es farà durant la implementació del projecte. La planificació ha d'indicar què s'ha de supervisar, qui ho ha de supervisar i com s'ha de portar a terme la supervisió.

2.4. Implementació:

La supervisió de la implementació formula la quarta qüestió clau: "Què passarà quan ho fem?"

La implementació és l'etapa en què totes les activitats planificades es posen en marxa. Abans de la implementació d'un projecte, els implementadors (encapçalats pel comitè del projecte o per la seva executiva) ha d'identificar els seus punts forts i febles (forces internes), oportunitats i amenaces (forces externes).

Els punts forts i les oportunitats són forces positives que s'han d'explotar per implementar un projecte eficientment. Els punts febles i les amenaces són entrebancs que poden obstaculitzar la implementació del projecte. Els implementadors s'han d'assegurar de trobar mitjans per superar-los.

La supervisió és important en aquesta fase de la implementació per assegurar-nos de que el projecte s'implementa d'acord amb la temporització decidida. Aquest és un procés continu que s'ha d'organitzar abans de començar la implementació del projecte.

Les activitats de supervisió han d'aparèixer com a tals en el pla de treball i han d'implicar a tots els interessats. Si les activitats no s'estan desenvolupant de manera adequada, s'han de fer els arranjaments necessaris per identificar el problema i poder fer les correccions necessàries.

La supervisió és important també per assegurar-se de que les activitats s'estan implementat tal i com van ser planificades. Això ajuda als implementadors a mesurar fins a quin punt estan assolint les seves metes. Això es basa en el benentès que el procés mitjançant el qual s'implementa un projecte té un gran efecte en el seu ús, operativitat i manteniment.

Per tant, quan la implementació del projecte no és satisfactòria, els implementadors s'han de preguntar i respondre la qüestió "Com podem arribar-hi millor?"

2.5. Resum de la relació:

Tot l'explicat fins ara il·lustra l'estreta relació existent entre la supervisió, la planificació i la implementació.
Demostra que:
  • La planificació descriu com s'ha de dur a terme la implementació i la supervisió.
  • La implementació i la supervisió estan guiades pel pla de treball del projecte.
  • La supervisió ofereix informació per la planificació del projecte i la seva implementació.

Hi ha una relació estreta i de reforç (recolzament) mutu entre la planificació, la implementació i la supervisió. Cap d'elles no es pot dur a terme aïllament, sense les altres dues, i quan es fa una de les tres, els planificadors i implementadors han d'ocupar-se també de les altres.

3. Avaluació:

L'avaluació és el procés mitjançant el qual jutgem què ha assolit un projecte o programa, particularment en relació amb les activitats planificades i els objectius generals. Implica un judici de valor i, per tant, és diferent de la supervisió (que consisteix en l'observació i informació d'aquestes observacions).

3.2. Propòsit de l'avaluació:

L'avaluació és important per identificar els obstacles o entrebancs que dificulten que el projecte assoleixi els seus objectius. D'aquesta manera es poden identificar i implementar solucions per a aquests entrebancs.

L'avaluació també possibilita als planificadors i implementadors del projecte valorar els beneficis i costos que aquest comporta tant als seus beneficiaris directes com indirectes. Si el projecte implementat consisteix, per exemple, en la protecció d'una font d'aigua, l'avaluació subratlla els beneficis per a la gent que hi agafa i utilitza l'aigua i el cost per a les persones la terra i les collites de les quals es destrueixen durant el procés de recollida de l'aigua.

L'avaluació és essencial per extreure'n conclusions de l'experiència d'implementació del projecte i per utilitzar-les en la planificació d'altres projectes en la mateixa comunitat o en d'altres.

Finalment, l'avaluació ha d'oferir un panorama clar de fins a quin punt s'han complert els objectius fixats per a les activitats i pel projecte del que formen part.

3.3. El procés d'avaluació:

L'avaluació es pot i s'ha de fer (a) abans, (b) durant i (c) després de la implementació del projecte.

Abans de la implementació del projecte,l'avaluació es necessita per a:

  • Valorar les possibles conseqüències que el projecte (o projectes) planificats tindran sobre les persones de la comunitat al llarg d'un període de temps.
  • Prendre una decisió final sobre quina alternativa de projecte s'implementarà.
  • Ajudar a prendre una decisió sobre com s'implementarà el projecte.

Durant la implementació del projecte: L'avaluació ha de ser un procés continu i ha de tenir lloc en totes les activitats d'implementació del projecte. Això possibilita que els planificadors i implementadors del projecte revisin de forma progressiva les estratègies del projecte d'acord amb les circumstàncies canviants per aconseguir els objectius desitjats en les activitats i el projecte.

Després de la implementació del projecte: Serveix per recapitular sobre els processos de planificació i implementació del projecte, i sobre els seus resultats. Això ens ajudarà a:

  • Identificar obstacles o entrebancs inherents a la fase d'implementació.
  • Valorar els beneficis reals i el nombre de persones que se'n beneficien.
  • Proporcionar idees sobre la solidesa del projecte, per possibles repeticions.
  • Proporcionar un panorama clar de fins a quin punt s'han complert els objectius fixats per al projecte.

4. Informació per a la gestió:

La informació per a la gestió i la gestió de la informació són dues coses diferents: la informació per a la gestió és un tipus d'informació (les dades), mentre que la gestió de la informació és un tipus de gestió (el sistema).

La gestió de la informació és el procés d'anàlisi i ús de la informació que s'ha recollit i emmagatzemat per possiblitar als gestors (a tots els nivells) que prenguin decisions informades. La informació per a la gestió és la informació necessària per poder prendre decisions de gestió.

La supervisió ofereix informació sobre el que està passant al projecte. Aquesta informació es recull durant les fases de planificació i implementació. La informació ajuda a detectar si hi ha quelcom que no funciona al projecte. Amb aquesta informació, la gestió pot trobar solucions per assegurar-ne l'èxit.

4.1. La importància de la informació per a la gestió:

La informació per a la gestió és important per a:

  • Prendre les decisions necessàries per millorar la gestió d'instal·lacions i serveis, y
  • Dur a terme la planificació, implementació, supervisió i avaluació participatives.

4.2. Com gestionar la informació:

Per poder utilitzar la informació per prendre decisions de gestió, la informació s'ha de gestionar (recollir, registrar i analitzar). Si bé és cert que la gestió de la informació (el procés de recollir i registrar informació) i la informació per a la gestió (la informació necessària per prendre decisions ben informades) són diferents, sempre es reforcen entre elles i no es poden separar en les operacions del dia a dia.

Per tant, la informació per a la gestió implica:

  • determinar quina és la informació que es necessita,
  • recollir i analitzar la informació,
  • registrar-la i recuperar-la quan sigui necessària
  • utilitzar-la
  • divulgar-la.

Determinar quina és la informació que es necessita: Durant la planificació, gestió i supervisió del projecte es genera molta informació. Part d'ella és necessària per prendre decisions de gestió immediates, altra part per decisions de gestió posteriors. Per tant, un bon sistema de gestió de la informació ha d'ajudar als administradors del projecte a saber quina informació necessiten recollir, per prendre diferents decisions de gestió en diferents moments.

Recollir i analitzar la informació per gestionar-la:: La informació es pot obtenir d'informes de tècnics, llibres de registre, formularis dels diferents actors que prenen part en el projecte, reunions comunitàries, entrevistes, observació i mapes de la comunitat.

Registrar la informació: És important conservar la informació per referències futures. La informació es pot emmagatzemar en les llibres de registre locals, informes del projecte, formularis i fins i tot al cap. El principi més important del registre de la informació és la facilitat per poder recuperar-la més tard.

Utilitzar la informació: La informació es pot utilitzar per resoldre problemes de la comunitat, determinar els recursos (quantitat i naturalesa), demanar suport i determinar projectes futurs.

Divulgació o flux d'informació:: Per poder utilitzar la informació de manera adequada, cal compartir-la amb altres interessats o usuaris. Així, els altres interessats poden utilitzar també aquesta informació per les seves decisions de gestió i poden ajudar a la persona que recull informació a donar-li sentit i ús pels seus objectius de gestió.

La informació l'han de compartir els membres del poble, parroquia, comarca, districte, organisme nacional, ONGs i el donant.

La informació per a la gestió forma part de la supervisió perquè aquesta informació s'obté durant la supervisió i ajuda en la planificació i implementació de les activitats de la mateixa.

Tant si prové dels treballadors com dels interessats, una de les formes més efectives d'obtenir informació útil sobre la supervisió és mitjançant la Revisió anual. Encara que se la descriu com una manera d'obtenir informació per a la gestió participativa, també es pot utilitzar per obtenir informació per a la supervisió.

5. Participació en la supervisió del projecte:

La supervisió té un paper fonamental en la gestió i implementació d'un projecte, i no es pot confiar a un sol interessat. Han de participar en la supervisió tants individus i institucions com sigui possible d'entre els que tenen interessos en el projecte.

5.1. Avantatges de la participació:

Els avantatges de la participació en la supervisió inclouen: (a) realització comú, (b) increment de la responsabilitat, (c) millors decisions, (d) millora en el rendiment, (e) perfeccionament del disseny i (f) més informació.

Concordància en la interpretació de problemes e identificació de solucions : La supervisió participativa ajuda als interessats a tenir una percepció compartida dels problemes als que s'ha d'enfrentar la comunitat o el projecte (les seves causes, magnitud, efectes i implicacions).

Això facilita la identificació de les solucions. Aquestes solucions tenen més possibilitats de resultar apropiades perquè deriven de la situació actual.

Beneficia els grups destinataris i millora la responsabilitat : La participació en la supervisió assegura que les persones per les qui es va pensar el projecte són els que se'n beneficien.

Incrementa la consciència dels drets de les persones, la qual cosa promou la seva participació en la vigilància en contra de l'apropiació indeguda de recursos del projecte. I això fa que la implementació del projecte sigui menys cara.

Millora en les decisions preses: La supervisió proporciona informació necessària a l'hora de prendre decisions de gestió.

Quan molta gent participa en la supervisió, això vol dir que han participat en proporcionar informació per a la gestió i que han contribuit en la presa de decisions. Aquestes decisions tenen més possibilitats de ser acceptades i rellevants per a la majoria de la població. Això facilita la mobilització humana i de recursos per a la implementació del projecte.

Millora del rendiment durant la supervisió: si es detecta una desviació en el rendiment, es poden buscar solucions. Per trobar unes decisions apropiades que puguin ser implementades, es requereix la participació de les persones que posaran la solució en pràctica.

Per tant, la participació en la supervisió pot ajudar a millorar el rendiment del projecte.

Disseny de projectes: La informació generada durant la supervisió dels projectes ajuda a redissenyar-los per fer-los més adequats a cada cas en concret.

Les lliçons apreses també es poden utilitzar en el disseny de projectes similars en altres llocs.

Recollida d'informació: Si són moltes les persones que participen en la supervisió, és més factible que la informació recollida sigui més acurada. Això és així perquè la informació que omet una part pot ser recollida per una altra.

Cadascú dels interessats emfatitza de manera diferent un o altre aspecte del projecte, utilitzant mètodes diferents. Paral·lelament, sabent que la informació que recullen serà verificada, eviten els informes deliberadament erronis.

5.2. Reptes de la participació en la supervisió:

Si bé és cert que la participació en la supervisió té moltes virtuts, també ho és que té molts reptes. Aquests inclouen: (a) costos alts, (b) variacions en la informació, i (c) imprecisions.

Costos inicials alts: La participació en la supervisió requereix molts recursos (per exemple, temps, transport i dietes relacionades amb les intervencions). És un procés exigent que pot desbordar l'esperit de voluntariat a nivell de la comunitat i els recursos financers a nivell de districte i nacional. Per tant, ha de ser simple i centrada en elements vitals.

Quantitat i varietat d'informació: La supervisió requereix recollir, documentar i compartir un gran ventall d'informació. Això s'ha de fer amb molts coneixements que la comunitat no té. Per tant, precisa molt de temps i recursos per desenvolupar aquesta capacitat. També existeix el risc d'informes erronis.

Informació poc acurada: Alguns interessats, des del nivell de la comunitat fins al nivell nacional, poden donar, de forma interessada, informació incorrecta per dibuixar un millor rendiment o per diferències amb la comunitat o el projecte. Per contrarestar els informes falsos o incorrectes, cal una presa de consciència i un desenvolupament del consens difícil d'obtenir.

Evidentment, els avantatges de la supervisió són més numbrosos que els seus incovenients. Per tant, és necessari encoratjar i recolzar la supervisió participativa alhora que ideem maneres de contrarestar els seus riscos.

6. Nivells de supervisió:

La supervisió l'han de dur a terme tots els interessats a tots els nivells. Però cada nivell té uns objectius específics, uns mètodes específics i, per tant, uns rols específics per la supervisió.

Perquè la supervisió sigui efectiva, es necessita un mecanisme que posi a l'abast de totes les persones involucrades a tots els nivells (comunitat, districte, nacional i doants) el "feedback" oportú.

6.1. Supervisió a nivell comunitari:

El nivell comunitari és on tenen lloc la implementació i els beneficis del projecte. En la majoria dels casos, és el nivell del poble o veïnat. A aquest nivell, l'objectiu prioritari de la supervisió és la implementació i gestió dels projectes. L'interès de la comunitat com un tot en la supervisió de la construcció d'una escola, per exemple, és assegurar-se que aquesta construcció (un resultat) s'està portant a terme com es va planificar.

Els objectius específics de la supervisió en aquest nivell inclouen, doncs, (a) assegurar-se que els projectes s'implementen a temps, (b) que són de bona qualitat i (c) que les aportacions al projecte estan sent ben utilitzades.

La supervisió a aquest nivell implica: Identificar un projecte comunitari. Aquesta identificació s'ha de fer de manera participativa per reflectir les necessitats de la comunitat i estimular l'interès de la gent en la seva implementació i supervisió.

Si el procés d'identificació del projecte no es fa bé i no reflecteix els interessos comunitaris, és probable que les comunitats no participin en la supervisió de les activitats d'implementació.

Identificar l'equip o equips que dirigirà(n) la supervisió del projecte a la comunitat. S'han d'especificar i explicar els rols de cada equip, com han de portar a terme el procés de supervisió, i l'ús i intercanvi amb altres grups de dins i fora de la comunitat de la informació generada.

Dissenyar un pla de treball que guïi en la supervisió del projecte. El pla de treball ha d'especificar les activitats en el ordre en què seran executades i els individus que les executaran. Això ajuda a les persones que es dediquen a supervisar a saber quines són les activitats que s'han de dur a terme, qui les ha de dur a terme i en quin període de temps. Si les activitats no es porten a terme, les persones que es dediquen a la supervisió tenen així una guia a l'hora de trobar solucions.

Determinar les activitats principals del pla de treball. Si bé és cert que totes les activitats del pla de treball són necessàries i s'han de supervisar, resulta útil identificar les activitats principals basant-se en quins objectius i indicadors s'establiran. Per exemple, si les activitats preparatòries en un projecte de construcció d'una escola inclouen la mobilització comunitària, el préstec d'aixades d'un poblat veí, cavar el terra i anar a recollir aigua per fer els maons, l'activitat principal que resumeix totes les subactivitats seria fer els maons.

Determinar els indicadors dels objectius per a cada l'activitat. Els indicadors ajuden a l'equip supervisor a mesurar l'assoliment dels objectius de cada activitat. En el nostre exemple, un indicador podria ser el nombre de maons fets.

Comparar el que està passant amb el que estava planificat . S'ha de fer al llarg del procés per saber si el projecte segueix l'agenda com s'havia planificat. Els supervisors han de comprovar els indicadors per mesurar fins on s'ha arribat en l'assoliment dels objectius. Això implica vigilar la qualitat de la feina per assegurar-se de que és bona. L'equip de supervisió pot necessitar la col·laboració d'un tècnic, com ara un artesà local o un tècnic del districte per comprovar la qualitat del projecte (si es tracta d'una construcció).

L'equip supervisor ha d'acordar la freqüència amb què visitarà el lloc del projecte per verificar com s'està desenvolupant. Per a un projecte comunitari, per evitar grans desviacions del pla de treball, les visites de supervisió s'haurien de dur a terme, com a mínim, un cop per setmana.

Per a cada activitat, l'equip supervisor ha d'identificar els objectius. Per exemple, l'objectiu de fabricació de maons com a activitat del projecte de construcció de l'escola podria ser fer deu mil maons per finals del mes de febrer.

Sempre que es duu a terme una visita de supervisió, els supervisors han d'escriure el que troben. Ho poden fer utilitzant un formulari adjunt a l'annex o acordar qualsevol altre format que reflecteixi els resultats de l'exercici en relació amb el pla de treball. Les troballes de les visites de supervisió s'han de discutir amb els altres membres del comitè d'implementació. Els equips de supervisió i d'implementació han de fer ús de l'informació recollida per detectar i solucionar els problemes que afronta el projecte.

Els equips de supervisió i implementació han d'emmagatzemar bé la informació i utilitzar-la per accions futures i per informar a altres interessats. A cada lloc on es desenvolupa un projecte hi ha d'haver un expedient amb còpies dels informes de supervisió i altres documents relacionats amb el projecte.

6.2. La supervisió a nivell comarcal i regional:

Els funcionaris comarcals i regionals han de recollir informació procedent de la supervisió comunitària (relacionada amb com les aportacions s'han transformat en resultats). També han de supervisar el rendiment del projecte (per exemple, l'impacte de la construcció de l'escola en els nivells de matriculació d'alumnes). La comarca també ha de supervisar l'increment de la força, capacitat i poder de la comunitat destinatària per estimular el seu propi desenvolupament.

Per tant, els objectius inclouen el recolzament de la millora del rendiment i la mesura de l'aplicabilitat de la manera en què el projecte es va dissenyar en relació amb l'enfortiment de la comunitat.

Els mètodes de supervisió que es poden adoptar en aquest nivell inclouen (a) supervisió freqüent i (b) recolzament qualitatiu.

Supervisió freqüent i recolzament a la supervisió: Requereix que el coordinador del projecte a nivell regional, l'ajudant per al desenvolupament comunitari i altres treballadors tècnics i polítics de la regió i la comarca visitin els llocs on es desenvolupa el projecte per constatar com s'està desenvolupant en relació amb com estava planificat.

Al lloc on es desenvolupa el projecte s'ha de conservar un expedient amb una còpia del pla de treball i dels informes de la supervisió comunitària. Això ajudarà a tot aquell que vulgui comparar el progrés amb el pla de treball i veure els comentaris de l'equip de supervisió sense haver de contactar personalment amb els membres de l'equip, que poden no estar disponibles en aquell moment.

Durant la supervisió freqüent, s'han de portar a terme conversacions amb totes les persones involucrades en la implementació i supervisió del projecte. Fixa't en la manera en què cada equip duu a terme les seves tasques (com a manera de verificar l'increment en la capacitat comunitària).

Fes i registra tots els comentaris sobre bons i mals elements en el projecte. Recomana solucions que mostrin qui les ha de portar a terme, amb els efectes financers, de temps i negatius que sen' poden derivar si no es realitzen. S'ha de dipositar una còpia d'aquests comentaris a l'expedient o registre del lloc on es desenvolupa el projecte i una altra s'ha de discutir i arxivar a la seu regional.

Les comarques i regions han d'organitzar les converses per discutir el progrés del projecte com a mínim un cop al mes. Hauràs d'arxivar i enviar un informe sobre el progrés del projecte com a part de l'informe mensual rutinari a les oficines regionals i a les nacionals.

Els temes principals que s'han d'inspeccionar durant la supervisió regional i comarcal inclouen:

  • Els nivells reals de les contribucions fetes per la comunitat, la comarca, la regió i els donants (incloent-hi donacions, materials, temps i ajuda tècnica).
  • Puntualitat en la implementació i qualitat dels projectes.
  • Ús apropiat i responsable dels recursos aportats per la comunitat i pels donants.
  • Nivel d'implicació comunitària en el projecte.
  • Compromís i rendiment dels comitès comunitaris.
  • Ús adequat i a temps de la informació generada per la supervisió comunitària freqüent.

Investigació qualitativa: La comarca, en col·laboració amb la regió, ha d'organitzar discussions en grup sobre els plantejaments, entrevistes amb informadors clau i grups de discussió comunitaris, com a mínim dues vegades l'any, amb les comunitats i altres informants clau.

Aquestes invetigacions ajudaran la regió a:

  • Verificar part de la informació recollida per la comunitat i la regió.
  • Obtenir informació de temes no recollits durant la supervisió freqüent.
  • Comentar sobre el terreny amb les comunitats les possibles solucions als problemes que obstaculitzen el desenvolupament del projecte.
  • Parlar amb la comunitat, aprendre d'ells, explicar temes de desenvolupament de la capacitat.

Aquestes investigacions qualitatives han de ser simples i implicar als membres de la comunitat per reduir costos i fer possible que aquests membres de la comunitat aprenguin a dur-los a terme com un mitjà per enfortir la comunitat. Els resultats s'han d'analitzar en relació amb la comunitat i els resultats de la regió i s'han d'utilitzar per discutir solucions.

Els resultats han d'estar ben documentats i s'han de compartir a nivell nacional perquè serveixin d'ajuda a la informació per a la gestió d'abast nacional.

Els temes principals de les investigacions qualitatives són:

  • Establir si els projectes s'ajusten a les prioritats comunitàries (i també si la identificació del projecte és l'apropiada).
  • Coneixement del projecte i apreciació de la seva metodologia que tenen els membres de la comunitat, i la seva disposició a participar i contribuir a les seves activitats.
  • Efectivitat dels membres de la comunitat en la supervisió del projecte.
  • Opinions dels membres de la comunitat sobre la qualitat i ús dels recursos (responsabilitat).
  • Coneixements (per exemple, capacitat de presa de decisions i de negociació) adquirits per certes persones de la comunitat durant la implementació del projecte.
  • Coneixement per part de la comunitat dels seus drets i obligacions.

Abans de les investigacions qualitatives, cada comarca i regió ha d'identificar i discutir qualsevol buit d'informació per a la gestió per elaborar temes periòdics. Durant aquesta etapa s'han de concertar també els dissenys específics.

6.3. Supervisió a nivell nacional i de donants:

La supervisió a nivell nacional i de donants consisteix en averiguar si les aportacions al projecte s'empleen de forma correcta (de tal manera que s'obtenen els resultats desitjats), si el disseny del projecte és l'adequat i per aprendre.

Els objectius de la supervisió a aquest nivell són:

  • Assegurar-se que les aportacions són utilitzades de manera eficient i efectiva.
  • Que les activitats planificades es duen a terme.
  • Mesurar l'aplicabilitat de la metodologia en l'enfortiment de la comunitat.
  • Adquirir experiència de la intervenció en el projecte per altres projectes futurs, tant al mateix país com en d'altres. Aquesta experiència servirà de base per repetir la metodologia del projecte.

Els mètodes de supervisió a aquest nivell són: (a) la supervisió freqüent o periòdica, (b) investigació d'accions i (c) enquestes.

Supervisió periòdica: La supervisió periòdica s'ha de fer trimestralment, per part de treballadors del projecte i de la secció de planificació del ministeri, amb la finalitat de comprovar els nivells d'activitat i els objectius. Com que l'oficina nacional rep informació sobre els projectes i les activitats a través dels informes regionals mensuals, l'abast de la supervisió periòdica nacional ha de ser limitat. Ha de cobrir aspectes que semblin contradictoris, problemàtics, molt satisfactoris o únics. Això farà possible que l'oficina nacional aporti el suport necessari i n'extregui les conclusions oportunes.

Investigació d'accions i estudis qualitatius: L'oficina nacional ha de portar a terme estudis qualitatius a fons un cop a l'any.Aquests estudis s'han de centrar en extreure experiències del disseny de projectes i de la seva implementació per poder repetir-les a posteriori.

Per tant, els temes principals d'aquest nivell són:

  • La contribució de projectes comunitaris a les prioritats nacionals i dels donants.
  • Satisfacció experimentada per les comunitats (nivells d'utilització dels serveis i instal·lacions).
  • Capacitat de la comunitat per operar i mantenir els serveis i instal·lacions.
  • Capacitat dels membres de la comunitat per pagar pels serveis i les instal·lacions.
  • Conveniència de la metodologia del projecte en vista de la polítiques nacionals.
  • Lideratge, autoritat i confiança dintre de les comunitats.
  • Capacitat d'inciativa i treball del personal tant dels governs locals com regionals.
  • Representativitat (especialment de les dones) en el procés de presa de decisions de la comunitat.
  • Repetició d'experiències en altres projectes i institucions formatives.
  • Desenvolupament de les capacitats de les persones i institucions existents.
  • Funcionament dels sistemes de supervisió i d'informació per a la gestió existents.

Enquestes:També s'han de dur a terme enquestes per recollir dades quantificables i complementar la informació reunida mitjançant altres mètodes. Es poden contractar organismes externs, com ara universitats, perquè les portin a terme.

6.4. Temes i procediments de supervisió a diferents nivells:

Els temes i procediments de supervisió estan descrits aquí per cada nivell en particular. Això és així per emfatitzar que és feina dels interessats encapçalar la supervisió, però no són els únics responsables de dur-la a terme. A la pràctica, els temes i procediments dels diferents interessats se solapen. Cada interessat ha de recolzar els altres en les responsabilitats de supervisió.

Els temes que es mencionen aquí no estan desenvolupats de manera exhaustiva, però apunten el que s'ha de fer. Per tant, cada nivell ha recollir tota la informació que consideri rellevant per cada situació en particular.

Es presenten en tres taules: (1) nivell comunitari, (2) nivell regional i (3) nivell nacional, indicant els temes clau a cada nivell.

6.5. Nivel comunitari:

A nivell comunitari, els tres actors principals en la intervenció per a la potenciació comunitària són:

  • L'executiva de l'OBC o el Comitè d'implementació (CI) del projecte comunitari.
  • Els activistes comunitaris.
  • Comitè Local de Desenvolupament (CLD).

La taula següent contempla els principals temes d'interès, indicadors de supervisió, mitjans d'observació, freqüència i procediments de supervisió suggerits per a cadascun d'aquests tres agents interessats.


Interessat Tema Indicador de supervisió Mitjans d'observació Freq. Procediment de supervisió
Comitè executiu Puntualitat en la implementació dels projectes Nombre d'activitats implementades puntualment. Visites periòdiques al projecte Setmanalment Els membres utilitzen el formulari de supervisió periòdica
Ús adequat dels recursos del projecte No s'ha malbaratat el material Visites periòdiques al projecte. Verificacions de les qualitats. Setmanalment Els membres utilitzen el formulari de supervisió periòdica
Verificació de les qualitats utilitzant la guia dels tècnics
Recull i registre adequats de la informació del projecte Percentatge de projectes amb expedients al lloc del projecte (in situ). Nombre d'informes en els expedients in situ. Revisió dels expedients in situ. Setmanalment Membres del comitè del projecte revisen l'expedient in situ del projecte, els informes i els comentaris
Activistes comunitaris Pla de treball realista per la implementació del projecte Nombre de plans de treball amb activitats ben seqüenciades per al projecte Comparació de les activitats en el pla de treball amb com s'estan implementant Mensualment Els activistes (1) revisen la seqüència dels plans de treball del projecte amb el tècnic, i (2) duen a terme visites mensuals al lloc del projecte
Participació comunitària en les activitats del projecte Nombre de persones complint amb la seva feina Nombre d'activitats. Quantitat de recursos facilitats per la comunitat Mensualment Visites al lloc del projecte. Converses amb les persones implicades sobre la seva contribució.
Comitè Local de Desenvolupament Justificació dels recursos del projecte Percentatge dels recursos comptabilitzats Formulari de justificació de recursos Trimestralment Els membres del CLD utilitzen el formulari de justificació de recursos del projecte

                                        


6.6. Nivell comarcal i regional:

A nivell regional i comarcal (amb més d'una comunitat implicada), els actors principals que tenen interès en la intervenció per a la potenciació comunitària són:

  • Els assistents de desenvolupament comunitari (ADC).
  • El departament de planificació.
  • El coordinador regional de projectes (CRP) qui, si és un funcionari del ministeri, és normalment un oficial de desenvolupament comunitari (ODC) o el seu equivalent d'una ONG.

La taula següent contempla els principals temes d'interès, indicadors de supervisió, mitjans d'observació, freqüència i procediments de supervisió suggerits per a cadascun d'aquests tres agents interessats.


Interessat Tema Indicador de supervisió Mitjans d'observació Freq. Procediment de supervisió
Assistent per al desenvolupament comunitari Eficàcia dels activistes i dels comitès comunitaris Nombre de comitès que compleixen les seves tasques Revisió del funcionament dels comitès Semestralment Els ADC determinen l'eficàcia de cada comitè durant els estudis qualitatius
Coordinador regional de projectes

i

departament de planificació
Identificació de projectes que s'adeqüen als plans regionals i a les prioritats nacionals Nombre de projectes inclosos al pla regional Revisió dels informes d'identificació de projectes. Visites als projectes Semestralment El departament de planificació revisa els projectes locals per veure si s'adeqüen al pla regional i a les àrees prioritàries nacionals
Adquisició per part dels líders de coneixements de gestió comunitària Nombre de pobles que utilitzen la participació comunitària en la planificació i implementació dels projectes Revisió dels informes de projectes. Centralització de les discussions en grup i altres tècniques d'investigació qualitativa. Semestralment El departament de planificació dirigeix estudis qualitatius per esbrinar si les comunitats estan participant en les activitats del projecte. S'han de dissenyar procediments regionals específics quan tenen lloc els exercicis.

                                        


6.7. Nivell nacional i dels donants:

A nivell nacional hi ha dos interessats principals: (1) el ministeri o agència que està implementant la intervenció o projecte, i (2) els donants exeterns, tant nacionals com internacionals que contribueixen en la intervenció o projecte.


Interessat Tema Indicador de supervisió Mitjans d'observació Freq. Procediment de supervisió
Agència nacional

i

Donants
Coneixements sobre metodologia entre els membres de la comunitat Proporció de la població conscient de la metodologia Enquestes, grups de convergència, discussions, entrevistes amb informadors clau Anualment L'agència o el ministeri dissenya i duu a terme els estudis anuals
Efectivitat del disseny del projecte Percentatge dels objectius del projecte aconseguits. Percentatge dels aspectes del disseny valorats positivament per la comunitat. Revisió dels informes del projecte, discussions en grups de convergència, entrevistes amb informadors clau Anualment L'agència o el ministeri dissenya i duu a terme els estudis anuals
Adaptació d'experiències d'implementació d'altres projectes i institucions del país. Proporció dels aspectes del disseny del projecte adaptats Discussions nacionals i internacionals Anualment L'agència o ministeri porta a terme reunions amb institucions acadèmiques i projectes comunitaris per esbrinar els aspectes metodològics que s'han repetit

                                        

Continguts:

Continguts:

Continguts:


7. Informes

L'elaboració d'informes és una activitat primordial durant la supervisió del projecte. És la manera de compartir entre els interessats en el projecte la informació sobre el procés de les activitats i els seus resultats, i no només la informació sobre aquestes últimes. Vegeu també Redacció d'informes.

En el cas d'un projecte de construcció d'una escola, la redacció de l'informe no acaba amb la menció del nombre de vegades que la comunitat s'ha reunit per fer maons i construir les parets de l'escola, sinó que també ha de mencionar (a banda d'aquestes dues activitats) el procés que s'ha seguit per aconseguir-ho.

En els projectes comunitaris, la redacció d'informes és fa, bàsicament, de dues maneres: verbalment i per escrit.

7.1. Informes verbals:

Aquest és el procés en el què els informes es fan de forma oral. És la manera més comú de fer informes. Els membres de la comunitat troben més fàcil i més efectiu comunicar-se els uns amb els altres oralment.

Els avantatges dels informes orals són:

  • La possibilitat de participar que ofereix a una proporció més gran de la comunitat . Molts membres de les comunitats, sobretot en àrees rurals, són analfabets i no saben escriure. Els que sí saben troben que la redacció escrita d'informes els ocupa massa temps i recursos, cosa que els fa reticents a documentar tota la informació recollida durant la supervisió del projecte.
  • Claretat i distribució ràpida de la informació. Els informes verbals sempre es fan de manera immediata després d'un esdeveniment. Això fa que la informació que surt del procés sigui més vàlida, fidel i actual que la informació per escrit. Les persones que ofereixen els informes tenen l'oportunitat de parlar amb la comunitat i obtenir una resposta immediata. Això ajuda en la presa de decisions.
  • Costos baixos. Els informes verbals retallen de manera significativa el temps i recursos empreats en els informes per escrit.

Els desavantatges dels informes orals són:

  • Informació poc acurada. Alguns membres de la comunitat poden escampar oralment i de manera deliberada informació falsa per protegir els seus interessos. Els informes verbals són tan temptadors perquè la persona que els fa sap que ningú el pot desmentir. En altres casos, les persones que donen la informació no tenen temps de pensar les respostes.
  • emmagatzematge, còpia i exactitud: Donat que la informació verbal no es documenta ni enregistra, és molt difícil d'emmagatzemar i recuperar per usos futurs. Aquesta informació només queda en el cap de les persones que han participat en la implementació del projecte. Per tant, això fa difícil compartir la informació amb gent de fora de la comunitat, sobretot en casos en què les persones que coneixen la informació no poden o no volen revelar-la. D'igual manera, la informació recollida pot ser poc acurada, especialment en casos en què es necessita informació passada per generar noves dades.

7.2. Informes escrits:

Durant el procés de supervisió, és important informar sobre els resultats de les activitats, i no només sobre les activitats en sí. Escriu allò que observes, a banda dels informes de revisió dels tècnics.

Els avantatges dels informes escrits són:

  • Ofereixen una informació fiable per finalitats de gestió. (Els informes escrits es poden comparar després d'un temps amb altra informació per establir la seva exactitud).
  • Ajuden a donar informació als tècnics.
  • Els informes escrits són fàcils de gestionar.

Els desavantatges dels informes escrits són:

  • En el dia a dia de les activitats de supervisió, la redacció d'informes escrits s'ignora sempre.
  • La documentació d'informes és molt costosa, tant en termes de temps com de diners.

Vegeu Nivells de supervisió per trobar una explicació dels nivells que s'utilitzen aquí. Uganda utilitza: 1= poble, 2 = mancomunitat, 3 = comarca, 4 = regió i 5 = districte.

7.3. Responsabilitat informativa dels participants clau:

Nivell comunitari:

Comitès de projecte:

  • Dissenyar i divulgar (conjuntament amb els activistes) el pla de treball d' implementació del projecte al Comitè Local de Desenvolupament, als ajuntaments i a la comunitat.
  • Compilar i donar publicitat als informes mensuals de progrés del projecte al Comitè Local de Desenvolupament, als ajuntaments de pobles i districtes i a l'assistent de desenvolupament comunitari.
  • Mantenir l'expedient in situ del projecte (incloent-hi els plans de treball, els informes de supervisió i qualsevol altra informació específica) per cada projecte.

Activistes comunitaris:

  • Preparar informes sobre el procés d'identificació del poble amb el projecte, i enviar còpies al Comitè Local de Desenvolupament i a l'assistent de desenvolupament comunitari.
  • Recollir i enviar informes sobre la comunitat i individus específics de la comunitat.
  • Enviar informes de totes les activitats de formació que s'han dut a terme a la comunitat.

Comitès de Desenvolupament Locals:

  • Posar al dia a la comunitat sobre els projectes a la zona a les reunions de l'ajuntament local.
  • Informar a la comunitat i a l'assistent de desenvolupament comunitari dels recursos i com s'utilitzen en cada projecte.
  • Enviar un informe anual a l'assistent de desenvolupament comunitari sobre els actors principals dels projectes comunitaris.

Ajuntaments locals u i dos:

  • Documentar el temps empleat en les reunions de l'executiva i en els plens per la presa de decisions i l'ús pels equips locals, regionals i nacionals.

Nivell comarcal i regional:

Assistent de desenvolupament comunitari:

  • Enviar un resum mensual dels informes sobre el progrés del projecte a les autoritats regionals.
  • Informar sobre la tasca i l'esforç realitzats pels activistes comunitaris, els comitès de projectes i els comitès locals de desenvolupament.
  • Enviar un resum sobre les activitats de formació dutes a terme pels activistes i les dutes a terme dirigides per ells.
  • Enviar un informe a les autoritats regionals sobre els principals contribuents al projecte.

Oficial de desenvolupament comunitari (coordinador comarcal):

  • Enviar un resum mensual dels informes de progrés comarcal a l'oficina nacional.

Oficina nacional:

Coordinador nacional:

  • Enviar informes semestrals dels progressos en la província al comitè director nacional, al ministeri i als donants.
  • Preparar actualitzacions de les activitats i resultats del projecte i enviar còpies a cada regió, que, a la vegada, divulguen aquest informe a les altres comarques i poblacions.
  • Enviar informes DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats) semestralment sobre els punts forts i febles del disseny del projecte al ministeri i als donants. Aquests informes inclouen tant les experiències d'implementació bones com les dolentes. Es pot incloure dintre de l'informe semestral general.
  • Compilar i divulgar el resultat de les enquestes i les investigacions qualitatives cada vegada que aquestes es portin a terme.

8. Apèndixs:

Els apèndixs estan ara integrats en els mòduls de formació.


––»«––

© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Disseny web per Lourdes Sada
––»«––
Última actualització: 13.01.2011

 Pàgina d'inici

 Manuals