Tweet
Traduccions:
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
GENERACIÓ D'INGRESSOS
MITJANÇANT EL SUPORT A LA MICROEMPRESA
de Phil Bartle, PhD
Traduït per María Pérez del Cura
 |
Resum
La base d'aquest programa rau en l'existència i la llarga tradició de grups de crèdit rotatiu, que són grups reduïts que donen petites quantitats de diners de manera habitual i cada vegada adjudiquen la suma resultant a un membre escollit. En lloc de ser distribuït cada mes a un participant, els diners recaptats s'integra al sistema bancari mitjançant una piràmide de grups fiduciaris i un grup paraigua. El PGC negocia amb els grups de dones, proporciona formació financera i de gestió als receptors del grup paraigua, que alhora constitueixen els grups fiduciaris. Cada membre d'un d'aquests grups treballa per produir algun producte per vendre'l, o en alguna activitat que genera ingressos, en comptes d'actuar com a membre d'una cooperativa, ja que tot el grup contribueix amb aportacions a l'interès comú. Com que cada membre aporta petites quantitats de diners en cada període, el grup fiduciari n'entrega la suma a un grup paraigua. Tot seguit aquests diners es dipositen en un banc comercial proper. El banc, després d'haver signat un Memoràndum d'Entesa amb el Ministeri, té part dels diners dipositats pel PGC (del seu pressupost per a la generació d'ingressos), que utilitza com a capital. S'exigeix als grups que aconsegueixin préstecs del banc mitjançant els procediments i canals comuns (després de l'impuls, mobilització i formació del PGC), i el banc utilitza el capital dipositat pel PGC per concedir més préstecs al grup paraigua. Quan un gru paraigua demostra ser fiable per a la concessió d'un crèdit, pot tenir accés al capital normal del mateix banc (és a dir, un diferent del dipòsit del PGC), i així en fa possible el sosteniment i s'allibera el capital del PGC per a altres destinataris.
Agraïments:
Moltes
gràcies a Victoria Abankwa, Coordinadora Nacioanl, i a Adolphine Asimah, Directora
Nacional del Programa de Reforçament de la Gestió Comunitària de Ghana (PRGC),
que van fer funcionar aquest sistema, el van adaptar a principis i pràctiques ja
existents, i em van convidar a Ghana el gener de 1996 per veure'l en procés.
............................................................................................................................. Phil
Bartle
Nota (1): Per permetre la seva descàrrega ràpida a Internet, aquest document no inclou il·lustracions. Per veure-les, cliqueu en l'enllaç que identifica cada il·lustració. El dibuix apareixerà sol a la pantalla. Premeu el botó de retorn del navegador per tal de tornar a aquest document. Veieu també Il·lustracions de generació d'ingressos per a totes les il·lustracions sense text.
Introducció a la generació d'ingressos:
Ens enfrontàrem a un repte: desenvolupar un programa practicable per generar ingressos i afegir-lo a l'altre programa de reforçament de comunitats pobres que el PGC ja estava posant en pràctica. Calia que el programa tingués els següents límits:
- El programa havia de ser sostenible (és a dir, havia de continuar quan finalitzés el finançament del PGC)
- Calia generar ingressos mitjançant alguna activitat productiva dels receptors, sense basar-se només en els diners proporcionats pel PGC
- Els ingressos generats havien de beneficiar directament els participants pobres
- S'escollís la classe de programa de generació d'ingressos que s'escollís, calia que en fos un de coherent amb els principis i mètodes del PGC (és a dir, dissenyat per enfortir les comunitats de pocs ingressos)
- Calia evitar la caritat (que debilita) i dissenyar un mètode que reforcés
- L'objectiu de la formació del PGC era reforçar i mobilitzar, i estar unit a l'acció
- Havia de ser escollit per la comunitat destinatària
Il·lustració
2: Mobilització
Formació
dels grups fiduciaris
Havíem de prendre diverses decisions:
- El suport financer havia de ser un crèdit o una subvenció?
- La generació d'ingressos (activitat productiva) s'havia d'encarregar a un grup (per exemple, una cooperativa) o a un particular?
- El préstec l'havia de concedir: (a) el ministeri, (b) un projecte, (c) un banc, un altre programa o projecte (com ara Ntandikwa)?
- Qui hauria d'administrar el programa (formació, suport financer)?
- Què volia dir la "formació com a mobilització", l'objectiu del PGC?
- Quins eren els límits de cada préstec (al grup, subgrup, particular)?
El que vam idear es descriu en aquest document.
El programa de generació d'ingressos (GI) del PGC és un mètode viable de reduir la pobresa en l'àmbit monetari per a la generació d'ingressos. El PGC proporciona conscienciació, mobilització, assessorament financer, formació en organització i gestió, ànim, coneixements i (indirectament) el capital inicial per a les activitats escollides pels grups participants. Els préstecs són modestos i es troben entre les possibilitats dels participants de retornar-los en obtenir ingressos de les seves activitats. El dipòsit regular de diners es basa en pràctiques tradicionals ben conegudes en els grups de crèdit rotatiu. Els grups són suficientment petits i els membres se situen en un context en el qual aplicaran sancions socials als morosos, perquè continuïn sostenibles.
Qui pot utilitzar aquest mètode?
Malgrat que aquest programa es va desenvolupar per al Programa de Gestió Comunitari (PGM) mitjançant la Dirección de Desenvolupament Comunitari del Ministeri d'Assumptes Socials i de Desenvolupament d'Uganda, pot adaptar-se i ser adoptat per qualsevol entitat amb objectius similars.
Per què un crèdit en lloc de subvencions?
Encara avui dia continua el debat sobre el conflicte d'oferir crèdits en lloc de subvencions a petits grups de dones perquè els utilitzin com a capital per generar els seus ingressos. Es recomana concedir un crèdit, vist que s'espera que amb el seu ús els destinataris esdevinguin més seriosos i responsables havent-lo de retornar.
Il·lustració
3: Instruments legals
Signatura
de l'acord entre el ministeri i el banc
Tot i així, la concessió de crèdits requereix certa capacitat administrativa i directiva que el PGC i el Ministeri d'Assumptes Socials, que porta a terme aquest programa, no tenen. Malgrat que administrar la donació de petites quantitats a grups de dones pugui ser més fàcil per al PGC, no es recomana fer-ho, perquè no es considera una estratègia sostenible i no cal que els grups receptors siguin tan responsables amb l'ús dels seus fons. Existeixen incomptables històries terribles sobre programes de crèdit en molts països, en el qual s'han desviat els fons, no s'han utilitzat per als seus objectius originals, i no els van retornar com s'havia promès, sense tenir en compte molts altres problemes que han sorgit en aquest sector, així que el Comitè General de Direcció del PGC esdevé raonablement prudent pel que fa l'aplicació d'aquesta activitat del programa. El PGC vol assegurar que s'utilitza el pressupost per aconseguir els objectius establerts, i està compromès amb la sostenibilitat i el reforçament comunitari com a mètode de reducció de la pobresa, per la qual cosa promou la generació d'ingressos de la manera explicada anteriorment.
Esquema del programa
Aquesta secció explica en conjunt l'operació, començant pels elements principals i prosseguint amb uns quants detalls sobre algunes de les parts clau. Totes són necessàries. Juntes constitueixen un sistema de treball; si cap de les parts principals manca o es modifica escrupolosament, tot el conjunt es veurà afectat i no se'n pot garantir l'èxit.
Els elements essencials del programa:
Els elements essencials del programa són els següents:
- Els bancs no volen concedir préstecs de petites quantitats, així que el sistema hauria de funcionar de manera que el banc entregui considerables sumes de diners, d'entre 30.000 i 50.000 $.
- Els préstecs per activitats productives haurien de ser entre els 100$ i 400$ per persona que produeix.
- Una piràmide, amb grups fiduciaris amb bases de 5 o 7 persones, i de grups paraigua de 5 o 7 persones, té com a funció obtenir grans préstecs del banc per dividir-los per a la seva distribució en grups més petits.
- Els grups petits amb base de 5 o 7 persones han de ser grups fiduciaris, els membres dels quals considerin que poden confiar els seus diners a qualsevol altre membre del grup.
- El sistema tradicional de crèdit rotatiu s'utilitza com a concepte base, en el qual els membres contribueixen regularment amb una petita quantitat utilitzada com a garantia bancària, en comptes de repartir-se a cada membre.
- El grup hauria d'actuar com una entitat de distribució de crèdits, enlloc d'organització productiva (en el cas d'una cooperativa). L'activitat productiva és més efectiva individualment (fabricació de sabons, petits comerços, etc.), amb la qual cosa cada grup obté petits crèdits. (Quan un grup productiu és més gran, com ara en una cooperativa, és més difícil gestionar o controlar, amb la qual cosa segurament no s'obtenen tants beneficis, s'eviten els desviaments de fons i no es retorna el crèdit.
- És necessari que els coordinadors regionals del PGC es formin, es mobilitzin, realitzin supervisions i es reuneixen a fi, sobretot perquè animar els participats a escollir i planejar activitats viables, sense somiar truites.
El ministeri no és un banc
El PGC i el Ministeri d'Assumptes Socials i Desenvolupament no haurien de funcionar com a bancs; no és la nostra ocupació, sinó la dels bancs. Després que el Ministeri signi l'acord amb el banc participant, el PGC hi diposita una quantitat, instrueix els participants i després els presenta als bancs. El PGC actua com a intermediari, instructor, activista i organitzador (ni com a banc ni com a Pare Noel).
El paper dels bancs comercials:
Com que el PGC i el Ministeri d'Assumptes Socials i Desenvolupament que posen en pràctica el programa no tenen l'autoritat, la capacitat ni els mitjans per a actuar com un banc, el préstec de crèdits a aquests grups es realitza mitjançant els bancs comercials locals que hi participen.
Il·lustració
4: Animar els participants
Elecció
d'activitats productives viables
Un acord entre el Ministeri i els Bancs proporciona un instrument legal per canal·litzar els fons cap a la seva utilització com a capital de generació d'ingressos. En lloc de deixar els diners (del seu pressupost de GI) directament a les mans dels grups destinatari, el PGC els diposita en els bancs participants (com ara el Banc de Desenvolupament Agricultural) que hi operen a prop.
El PGC ofereix formació en gestió i finances als participants. Llavors presenta els grups als bancs participants. Molts o fins i tot la majoria no han estat mai a prop o dins d'un banc, i al començament se senten molts distants d'aquesta mena d'institucions sofisticades. Després de la formació, que els proporciona coneixements, ànims i confiança, es presenten els grups als bancs, que els exigeixen seguir els procediments habituals per ingressar diners i aconseguir crèdits.
Els bancs desitgen participar perquè el capital original que presten als grups és el mateix que els diposita el PGC.
Il·lustració
5: Taller de formació
Coneixements
i procediments bancaris
Si el grup té èxit generant ingressos, retornant el préstec i aconseguint confiança per als crèdits, serà capaç d'obtenir crèdits del capital normal del banc i no del PGC. D'aquesta manera, s'allibera el capital dipositat en un començament pel PGC, a fi que l'utilitzin els altres grups destinataris. El procés s'estén a altres grups i així esdevé sostenible.
Els bancs no acostumen a voler concedir petits crèdits a persones o a grups de poques persones que necessiten una mica de capital. (Poden guanyar més interessos amb molt menys risc comprant bons de l'Estat). Formant petits grups fiduciaris que al mateix temps constitueixen grups paraigua més grans, i instruint-los perquè portin a terme els seus mateixos procediments bancaris interns (cada participant té la seva llibreta, impresa pel PGC), el programa aconsegueix grups més grans que necessiten préstecs més abundants. El banc negocia amb el grup paraigua i li concedeix un préstec més gran, en lloc de donar-lo a grups petits o persones que en volen de més reduïts.
El volum de crèdits:
El volum de cada crèdit del banc és més gran que el volum de cada crèdit per a cada participant individual. Un dels propòsits d'organitzar-se en una piràmide d'un grup paraigua i d'uns quants grups fiduciaris és dividir tot crèdit bancari.
Il·lustració
6: Rotació de crèdits
Recaptació
rutinària de petits dipòsits
Els desitjos dels participants d'obtenir ajuda per a la generació d'ingressos s'expressen en les reunions d'animació i mobilització, en què els grups comunitaris identifiquin les seves preocupacions principals. Les consultes amb els grups de les comunitats destinatàries indiquen un desig generalitzat d'aquesta mena d'ajuda. En primer lloc, les peticions probablement deuran ser pocs realistes, algunes persones demanaran milions de xílings (2) i no tenen cap coneixement ni idea clara sobre negocis, préstecs o inversions.
Nota (2): Per facilitar la conversió, suposem que un dòlar (1,00$) equival si fa no fa a mil xílings ugandesos (1.000/=). A l'agost de 1997, era 1.085/= xílings ugandesos.
Alguns pensen que els diners del PGC són els ingressos generats, i cal que se'ls digui que els diners es poden utilitzar, però solament com a recurs "llogat», perquè ells mateixos puguin generar més ingressos.
Il·lustració
7:
Activitat
productiva, elaboració de sabó
Durant les activitats de conscienciació en les reunions del PGC, es demana als participants que justifiquin els seus plans i les quantitats sol·licitades. L'objectiu és convertir els seus desitjos en peticions més realistes. Activistes i formadors expliquen que els diners que els han prestat no són els ingressos que han de generar, sinó un recurs llogat per ajudar els participants a generar-lo per si mateixos. L'interès és el pagament per l'ús temporal d'aquest recurs. Se'ls ensenya que l'interès és com una mena de lloguer per la utilització dels diners, un recurs que no els pertany, que no se'ls dóna per caritat.
La magnitud dels interessos:
Els interessos per pagar per l'ús del crèdit com a recurs han de ser comercials. Els participants obtenen el privilegi d'aconseguir-lo i pagar tarifes normals del mercat com a cost per utilitzar-lo.
Quan es va idear el programa, alguna gent va preguntar per què aquestes dones (moltes de les quals són pobres o analfabetes) havien de fer els mateixos sacrificis, passar pels mateixos procediments, i pagar la mateixa taxa d'interès pels préstecs que els sol·licitants comercials. La resposta es relaciona amb la necessitat de generar ingressos de manera sostenible, i perquè la caritat afebleix el receptor. Aquest programa reforça els participants.
Il·lustració
8:
Taller,
manteniment d'una comptabilitat senzilla
Si el programa imposés taxes d'interès subvencionades des del començament, els participants aprendrien a rebre caritat, i no a obtenir i retornar crèdits de taxes d'interès normals (després de no disposar més dels diners del donant). Aquest fet els afebleix, no els reforça pas.
Volem fer notar que «els prestadors taurons» exigeixen interessos de fins un 350% anual pel crèdit, i que els préstecs bancaris són molt més barats (tot i que no de franc). Després d'examinar els principis del reforçament comunitari, i sabent que la formació del PGC pretén un desenvolupament sostenible a llarg termini, és carregar les taxes comercials d'interès.
La formació necessària:
El Programa de Gestió Comunitària defineix el concepte de «formació» de manera especial. Més que una simple transmissió de coneixements, la formació també és part d'una estratègia per reforçar les aptituds gestores dels grups comunitaris. Ens referim a formació «com a» mobilització, no solament formació «per a» mobilització. Considerem que la formació necessària per mobilitzar comunitats que escullin les seves accions, que identifiquin els seus problemes principals, recursos i que planifiquin i portin a terme les seves activitats, és el «contingut» de la formació, però també veiem la formació enfocada a afavorir com un vehicle que mobilitza els participants a reorganitzar-se i emprendre accions. Aquesta metodologia s'explica millor en altres documents de formació del PGC, especialment els relacionatts a la construcció i manteniment de les instal·lacions i serveis d'una població. Tanmateix, els principis bàsics de la formació també s'apliquen a aquests elements de generació d'ingressos del PGC.
Quan la formació se centra en el contingut (transmissió de coneixements), s'avalua segons la quantitat d'informació que obtenen els alumnes. Per contra, quan la formació se centra en la mobilització, s'avalua segons els seus resultats pel que fa a l'acció comunitària i l'augment del nivell comunitari per prendre decisions.
Il·lustració
9:
Una
visita al banc
El PGC ofereix formació de diverses maneres. Les reunions i els tallers proporcionen formació financera i gestora per organitzar els grups fiduciaris i els paraigua, per portar a terme els procediments de recaptació d'ingressos rutinaris. També dissenya i imprimeix els llibretes de pagament (semblants pel disseny a les llibretes d'estalvi de molts bancs), i les reparteix gratuïtament a les dones participants quan els grups es formen i es mobilitzen. Es porta a visitar els grups durant un dia a altres grups de dones que funcionen amb el mateix programa. Això dóna confiança i un exemple a seguir als grups participant en el programa. Tot i que no sigui exactament igual, el programa demostra el valor d'aquestes visites com a mètode addicional de formació per la gestió.
La nostra formació està formada almenys per tres elements:
Els tres elements són:
- Formació en tècniques de gestió d'empreses productores perquè els destinataris aprenguin a dirigir-les.
- Formació financera i de procediments bancaris de crèdit necessaris per al repartiment del crèdit als qui vulguin utilitzar-lo per invertir en empreses productores.
- Formació gestora en el sentit especial que utilitzem en el PGC, com ara, mobilització i organització per desenvolupar la capacitat organitzativa (en aquest cas, per formar i organitzar una organització o associació de crèdit).
Tallers:
Com a continuació de la formació informal per part dels coordinadors nacionals i de districte, i basant-s'hi i en el seu èxit i avaluació, es poden organitzar tallers més estructurats. Els temes poden ser de gestió, coneixements organitzatius i mobilitzadors, financers, de comptabilitat simple, de registres i informes financers, d'inventaris i valoració de recursos disponibles, d'avaluació de coneixements gestors i organitzatius, de mercats disponibles per a la comercialització dels productes... Caldria emfatitzar l'animació perquè els participants observin i analitzin els seus recursos i el potencial, i cerquin estratègies pràctiques disponibles. Els participants de totes les comunitats assisteixen als tallers, per encoratjar-los a compartir experiències amb participants d'altres indrets que emprenen projectes similars.
Organització de la piràmide:
El paper de l'agència (com ara, el PGC), com a mobilitzadora i organitzadora, és formar una piràmide, amb un grup paraigua a l'extrem superior, a sobta grups fiduciaris, i a la base empresaris individuals. Cada element té un paper diferent en el programa, i cal afegir la formació de la mobilització perquè tots els nivells funcionin. Els diferents papers s'expliquen al primer apèndix.
Responsabilitats individuals i de grup:
L'experiència ha demostrat que quan un grup més gran té la responsabilitat col·lectiva d'aconseguir un resultat productiu, no hi ha prou controls socials i econòmics que assegurin la total cooperació de tots els membres. Aquesta mena de programes acostumen a fracassar i a dissoldre's. En canvi, també se sap que, quan els particulars emprenen certes activitats, no són tan eficients com en cas de fer-ho de manera col·lectiva i organitzada. El programa de GCI del PGC aprofita aquestes dues forces contradictòries.
Il·lustració
10:
Activitat
productiva, petit comerç
Mitjançant els mètodes establerts d'animació social (3)
Nota (3): Fixeu-vos que, en aquest cas, animació social es refereix a algunes etapes, com ara la conscienciació, la promoció de la participació comunitària, la mobilització de les persones i dels recursos, el treball d'extensió, gestió comunitària i formació financera.
utilitzats per activistes del PGC en les comunitats destinatàries, es convoquen grups de dones (4)
Nota (4): No s'exclou als homes d'aquesta o de cap iniciativa del PGC, però s'incideix en les activitats contra la discriminació sexual per combatre les desigualtats que provoca, basant-se en el fet que la formació dels grups de crèdit rotatori s'acostuma a practicar-la les dones més que no pas els homes, i que és més probable que les dones retornin els préstecs.
en les reunions inicials, i s'organitzen grups fiduciaris. Es demanada que cada persona identifiquin entre 4 i 6 persones en qui confia i amb qui creu que podria treballar. Aquest procés d'identificació pot durar diversos dies, durant els quals es formen petits grups de dones que confien unes en les altres. S'exclou a persones que vulguin participar però que no hagin estat escollides com a fiables. (5)
Nota (5): Altres persones han estat expulsades després d'haver-se format els grups, perquè no van participar en les reunions ni van contribuir regularment.
Els membres no emprenen activitats productives comunals o cooperatives del grup, sinó que s'encarreguen de les seves activitats per generar ingressos (com ara, la producció i la venta de sabó) de manera individual. Potser la comercialització, empaquetatge i transport es pot fer en cooperació amb altres membres del grup. Aquests grups fiduciaris es formen en un començament amb la intenció de recaptar les contribucions i obtenir els crèdits, però no pas per emprendre col·lectivament una producció econòmica.
Il·lustració
11:
Activitat
productiva, producció d'oli alimentari
Cada grup fiduciari està format per cinc o set persones (un nombre senar escollit per raons culturals i per facilitar la comptabilitat). Alhora, cinc o set grups fiduciaris formen un «grup paraigua», que és la unitat que realitza els dipòsits i obté préstecs del banc.
Grups de crèdit rotatiu tradicional:
A molts països africans i asiàtics, els petits grups de gent que es coneix, veïns del mateix poble o fins i tot companys de feina, formen petits grups de crèdit rotatori. Per cada període establert, una setmana, o normalment un mes, tots els membres del grup contribueix amb una petita quantitat de diners fàcilment recaptada.
El total de diners recaptats es donen a un membre del grup de crèdit rotatori per torns. Es pot escollir per sorteig aquesta persona, o quan s'esdevé la mort d'un parent, s'acostuma a utilitzar per a les despeses del funeral (Sovint tots els membres assisteixen al funeral d'un parent dels altres membres). Quan els diners es reparteixen per sorteig, el receptor pot utilitzar-los per alguna mena d'inversió, per la qual no podria estalviar sense l'ajuda del grup.
Il·lustració
!":
Supervisió
i animació, visita a una reunió
Els que s'ho poden permetre lliuren múltiples de les quantitats que donen els que només poden contribuir amb el mínim.
Alguns d'aquests grups de crèdit rotatori poden ser associacions per funerals, en què el capital reunit s'entrega al membre que té la necessitat de pagar les despeses de l'enterrament. En altres grups, els diners recaptats es poden repartir segons les decisions comunals que tot el grup prengui cada mes, per tal de determinar quin membre els obtindrà cada vegada. D'altres reparteixen el total de manera aleatòria a qui treu el bastonet més llarg. Al final del procés, cada membre obté per torns la quantitat reunida per tots els altres.
Els grups són petits i solament viables perquè els membres es coneixen i confien uns en els altres, i poden posar sancions contra els que no ho compleixin, basant-se en la seva reconeguda dinàmica social.
La modificació de les pràctiques d'aquests grups és que, en el programa del PGC, la suma recaptada de cada període no es distribueix simplement a un membre escollit del grup, sinó que es diposita en un compte bancari. Aquests dipòsits bancaris s'utilitzen per obtenir un préstec. Més tard, també s'empren per al pagament dels préstecs.
Il·lustració
13:
Transpariència,
informe de comptes a la reunió
Per tant, els petits grups, anomenats grups fiduciaris, que recapten els diners dels participants individuals, han d'operar sobre la base de confiança. La seva associació amb el grup paraigua és l'organització més gran que realitza tractes amb el banc comercial.
Supervisió i valoració:
Hi ha diversos contextos de supervisió i avaluació. Des d'un context nacional, del programa general de tot el país, cal comprovar el seu funcionament correcte, i canal·litzar i animar els funcionaris locals.
Il·lustració
14:
Devolució
de petits crèdits al grup
Des del punt de vista dels grups comunitaris, és important assegurar que les activitats són les que han escolli, i que produeixen el resultat desitjat. Mentrestant, els coordinadors de districte necessiten suport per a les seves activitats, i comunicació amb l'oficina central, a més de proporcionar el mateix als grups de la comunitat.
Supervisió i suport:
El coordinador de districte del PGC es reuneix sovint amb els membres dels grups de dones microempresàries per donar-los ànims i valorar el seu treball. Ell/ella es reuneix amb tots un cop per setmana durant dues hores. Hi rep informes sobre les seves activitats, quantitats dipositades i acumulades, sobre com van les activitats productives i com avança el programa. En les sessions de formació, tant informals com formals, es parla sobre la planificació financera, la comptabilitat, el manteniment de registres, els informes i l'avaluació de les activitats productives proposades. El coordinador nacional del PGC sovint visita totes les comunitats per vigilar, animar, donar suport als coordinadors de districte i complementar el seu estímul als grups comunitaris.
Conclusions i recomanacions:
Resum: El suport del PGC a la generació d'ingressos consta de tres parts:
- La mobilització/ organització
- La formació
- El crèdit
De la mateixa que passa amb altres elements del PGC, cal connectar i sumar aquests tres components, i cal que la formació estigui dirigida a l'acció i no tan sols a la transferència de coneixements.
Il·lustració
15:
Últim
pagament al banc
Recomanacions:
- La generació d'ingresoss (GI), element del Programa de Gestió Comunitària, ha de planejar-se bé, tenint en compte les realitats i potencials de les comunitats avui dia.
- Com en tots els programes de GI, és preferible actuar amb cura, i fer i debatre amb freqüència les valoracions de l'experiència i de les direccions proposades.
- No s'han d'implementar activitats de GI eclèctiques i diferents. Totes les iniciatives d'aquest sector haurien de correspondre a un acord polític, coherent i descrit amb claredat, aprovat i firmat pel Comitè Nacional de Direcció del PGC.
- Les accions inicials, en especial els préstecs, han de ser modestes. Els desemborsaments anticipats de grans quantitats inspiren moltes esperances i suposicions poc realistes.
- La valoració és essencial en qualsevol fase.
- Cal que els crèdits es concedeixin a taxes d'interès habituals, i no a taxes subvencionades.
- Cal incidir en la formació, perquè els participants facin valoracions dels seus recursos i inventaris actuals, coneixements financers i de gestió, i opinions sinceres sobre les seves aptituds d'èxit. Un optimisme poc realista pot sel el major perill que porti al fracàs.
- La formació hauria de comprendre la formació de grups, l'animació (reorganització per augmentar-ne la capacitat), i transmissió de coneixements (pel que fa a la gestió financera i de crèdits, procediments bancaris, mobilització per al crèdit, formació de grups i gestió personal de recursos).
Il·lustració
16:
Celebració
i agraïments
Apèndix 1: Els papers dels actors principals
Participant, destinatari individual:
- Aquesta persona d'escassos ingressos és la destinatària dels esforços de mobilització del PGC. Se li explica el funcionament del programa i s'uneix a grup de fiduciari. Aprèn procediments bancaris i d'estalvis amb la formació del PGC. Lliura petites quantitats de diners de manera regular (com ara, setmanalment) al grup fiduciari. Posseeix una llibreta per registrar les sumes dipositades. Obté un préstec d'uns 50.000/= y 500.000/= del grup fiduciari. El PGC la instrueix per assegurar que l'activitat productiva és viable, i també per planejar-la, finançar-la i gestionar-la. Emprèn una activitat productiva usant aquesta petita quantitat de capital prestat. Retorna de manera regular el capital amb interessos al grup (per exemple, setmanalment), com ja va fer en els primers dipòsits.
Grup fiduciari:
- Aquest grup es compon d'unes cinc o set persones, i té com a base la voluntat d'uns de confiar en els altres. Els coordinadors de districte del PGC el mobilitzen i l'organització (com ara mitjançant l'animació social). El grup recapta els dipòsits regulars d'estalvis dels membres, igual que la pràctica dels grups de crèdits rotatoris, i n'entrega al total al grup paraigua. El grup fiduciari divideix els préstecs (que el grup paraigua obté del banc) en quantitats petites per prestar-les als seus membres.
Grup paraigua:
- Aquest grup també el mobilitzen i l'organitzen els coordinadors de districte del PGC. Es compon d'entre cinc o set grups fiduciaris formats per una organització paraigua. Recapta les contribucions dels grups fiduciaris i reuneix tots els diners. El grup paraigua diposita pagaments regulars al banc, n'obté un gran préstec i el divideix en petites quantitats per distribuir-les entre els grups fiduciaris. A continuació, n'accepta les devolucions i les uneix per retornar-les al banc.
Banc:
- El banc rep el capital inicial de treball de part del PGC, la qual cosa fa que es redueixi el risc de no utilitzar el seu propi capital. A partir d'un acord amb el Ministeri, rep els dipòsits regulars d'estalvis del grup paraigua (que ha presentat el PGC), i li obre un compte d'estalvis i un altre de préstec. El banc li fa un préstec per recomanació del PGC, emprant al començament el capital dipositat pel programa. Recapta les devolucions del crèdit del grup paraigua.
PGC (o agència emprenedora)
- Proporciona el capital inicial al banc participant. Proporciona formació per a la gestió del crèdit, finançament i administració d'activitats productives als participants. Imprimeix i els distribueix una llibreta. Presenta el grup paraigua al banc, i indica el moment en què serà capaç de gestionar un crèdit i la seva quantitat.
Ministeri:
- El Ministeri d'Assumptes Socials i Desenvolupament Comunitari és l'organisme que implementa el PGC, mitjançant els Disctrictes. El ministre, en nom del Ministeri, signa l'acord amb cada banc.
Districte:
- Els organismes locals (nivells 1-5) i els seus funcionaris han d'entendre i aprovar el programa per permetre'n el funcionament.
––»«––
Activitat productiva: Generació de riquesa
 |