Traduccions:
Altres pàgines:
|
DEBATS sobre la DIMENSIÓ TECNOLÒGICALa interfície Cultura-Naturamoderat per Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaDebats a la xarxaVegeu: TecnologiaLes contribucions s'aniran afegint a la part superior d'aquest recull a mesura que vagin arribantDe Phil Bartle Data: Diumenge, 16 de gener Irònicament, una espècie que no técap mecanisme per aturar un individu de la seva pròpia espècie que lluiti, el colom, és el nostre símbol de la pau. Si dos coloms comencen a lluitar, i un d'ells resulta més feble, no té manera (com sí tenen els llops o els gossos, que mostren submissió exposant el coll) de desactivar l'agressió de l'enemic, de llençar la tovallola i admetre la derrota. El colom guanyador continuarà picant el perdedor molt després de la mort d'aquest. Data: Diumenge, 16 de gener De: allison m Tant debó pogués recordar el nom de l'autor (un biòleg especialista en comportament animal) del llibre que he llegit no fa gaire, però no puc i no tinc el llibre al davant ara mateix. El títol del llibre era "Sobre l'agressió", i recomanaria a qualsevol persona preocupada sobre el problema nuclear que se'l llegís. El punt més important aquí és que no som carnívors amb uns instints innats que ens impedeixen matar-nos entre nosaltres. En un entorn natural, un ximpanzé no pot matar-ne un altre, abans de que aquest tingui l'oportunitat d'escapar o apaivagar el seu atacant. Però poseu una eina (com ara una pedra) a les mans d'un ximpanzé i, de sobte, podrà fer-ho. El primer humà que va matar el seu amic amb una pedra amb la que havia estat trencant ossos probablement es va sorprendre. "Se suposa que això no hauria d'haver passat". La nostra cosa bonica anomenada tecnologia ens permet saltar-nos uns límits que la natura ens ha instal·lat, però potser no ens hauríem de saltar alguns d'aquests límits. Totes les criatures que han de ser agressives tenen mecanismes per evitar que ser-ho amb membres de la seva mateixa espècie, la majoria d'aquests mecanismes tenen a veure amb el fet d'estar a prop amb l'altre membre, de tal manera que puguin "reconèixer" que és un altre ximpanzé. Substitueix la pedra per una pistola, ara ni tan sols percep l'olor de "no em matis" de l'altre ximpanzé. Substitueix-la per un rifle de franc-tirador: més distància, menys instint anti-assassí. O dóna-li a un pilot un botó per apretar. De sobte tenim la resposta al perquè una persona perfectament normal podria prémer un botó i desencadenar la mort sobre tot un poble i després tornar a casa i amanyagar el seu fill: una desconnexió total i completa. I les nostres "instal·lacions d'entrenament" ajuden a fer aquestadesconnexió. El professor ha dit fa poc que "estem treballant amb un software del segle 21 sobre un hardware prehistòric". Jo diria que hauríem d'actualitzar-nos o destruirem tota la nostra raça i tot el nostre planeta. Gràcies per llegir-ho. Allison Data: dijous, 13 de gener De: "Jamie G" El tema que exposa planteja una pregunta molt important: Quan esdevé la tecnologia un pas contra-produent a la nostra evolució (humana)? Quan "més tecnològicament avançada" esdevé la nostra civilització, més greus són les conseqüències que afrontem. El que sabem del nostre estudi d'espècies que van existir en el passat en aquesta terra, és que l'adaptació és la clau de la superviviència. Albert Einstein va trencar el secret de l'àtom que possibilità l'avenç del camp tecnològic en benefici de l'existència humana. Aquesta tecnologia es va utilitzar per a la creació d'armes nuclears per a la protecció de la nostra espècie. És exactament aquesta mateixa tecnologia que ara aguaita el món amb l'amenaça de la guerra nuclear que té la capacitat de destruir tot el que coneixem. Gràcies, Jamie G Data: 13 de gener De: Daniel W com a éssers humans, hem avançat de manera significativa en la tecnologia en els últims cent anys. es podria discutir que és el nostre increment en la contaminació i el mal que fem al medi ambient el què ens destruirà inevitablement o que podríem evitar més danys a l'ecosistema utilitzant la nostra avançada tecnologia. ja veiem que això s'esta implementant amb l'ús dels cotxes elèctrics i el reciclatge. per altra banda, el món s'està quedant sense espai per desfer-nos de residus tòxics dels que encara necessitem llençar cada dia perquè es produeixen com a resultat de necessitats diàries, que utilitzem rutinàriament. les lleis que les autoritats dicten perquè les indústries es desfacin dels seus residus tòxics, moltes vegades no es compleixen. a les indústries les resulta més barat llençar els residus químics al mar que tractar-los segons la legislació. les indústries moltes vegades accepten aquest risc perquè el que els interessa són els guanys, i normalment el càstig imposat no és exemplar. el públic no té clemència per a la companyia si descobreix el que ha fet, però normalment no ho descobreix. comparats amb fa cent anys, estem molt avançats tecnològicament, però és aquesta mateixa tecnologia la que acabarà destruint-nos. ––»«––Si copies text d'aquest lloc, si us plau cita l'autor (s) |
Pàgina inicial |