Traduccions:
Altres pàgines:
|
EDUCACIÓUn procés i una institució socialde Phil Bartle, PhDtraduït per María Pérez del CuraFullet instructiuL'educació és molt més que l'aprenentatgeL'educació es diferencia de la socialització en què està, o se suposa que està, organitzada, amb uns objectius clars i dissenyats perquè els estudiants aprenguin: un pla d'estudis. L'educació, a més a més d'un procés, és una institució social. És un conjunt d'organitizacions dissenyades per educar la gent jove en la societat. Quan els nens van a la guarderia, la llar d'infants, l'escola o l'institut, aprenen noves maneres d'actuar, relacionant-se amb altres estudiants i treballadors en una nova comunitat, per la qual cosa cal que es socialitzin. Com en qualsevol altre cas de socialització secundària, aquest aspecte de l'educació no s'acostuma a dissenyar, ja que no és cap part del pla d'estudis i sovint és espontània i ad hoc. L'experiència pot produir una mica d' angoixa entre els alumnes, així que moltes escoles tenen consellers que ajuden els nens a adaptar-se. Entre les diverses institucions on es produeix la socialització, les escoles contribueixen a la socialització de gènere, amb serveis separats per als nois i les noies, normes de vestuari i suport per a escollir una assignatura o una altra. Fa cinquanta anys, es pensava que el fort de les noies no eren les matemàtiques i les ciències, i les animaven a estudiar economia domèstica en lloc d'arts industrials. En canvi, avui dia, s'insisteix més a animar les noies a estudiar ciències, i més tolerància amb el comportament agressiu i no controlat dels nois, de manera que es redueixen les seves aptituds importants per a la societat en acabar l'escola. Una institució educativa és aquella que crea i augmenta la desigualtat. Els fills de pares rics acostumen a anar a les "millors" escoles, que tenen una quantitat de pressupostos i serveis més gran. El principi d'"igualtat d'oportunitats", en realitat, vol dir l'oportunitat de competir i el seu resultat sempre és la desigualtat. No produeix igualtat. S'avalua i qualifica els estudiants: les notes més elevades donen un major accés a oportunitats educatives de nivell superior, i més tard, a feines més bones i ben pagades. En una societat postindustrial tan complexa com la nostra, de la mateixa manera que en totes les societats industrials, no s'acostuma a conèixer com a persona sencera, sinó pels càrrecs que exerceix. Aquest és un producte i un símptoma de la gesellschaft. En conseqüència, moltes feines oferides pels empresaris requereixen per part dels aspirants títols educatius, encara que no estiguin directament relacionats amb les aptituds i coneixements necessaris per a l'ocupació. Així doncs, diem que ens trobem en una societat credencial. Això vol dir que no es dóna feina a persones capaces de treballar millor, i en canvi, es contracta als que tenen títols necessaris, malgrat que no siguin tan qualificades. L'educació juga un paper de "porter", impedint l'accés d'uns a algunes feines, i permitint el pas d'uns altres. Vegeu els apunts sobre la promoció social. Sovint diferenciem l'educació de la formació. L'educació és adquirir coneixements, mentre que la formació és adquirir aptituds, malgrat que se superposen de mode considerable. En la web de Potenciació Comunitària, s'ofereix una formació que va més enllà de la seva definició habitual. Vegeu “Formació com a mobilització.” Com és d'esperar, els sociòlegs experts en educació acostumen a observar cadascun dels diferents elements segons la perspectiva que afavoreixen. Els funcionalistes sovint observen com contribueix l'educació al funcionament de la societat, ja que proporciona formació en aptituds i coneixements educatius que ajuden a fer-lo possible. Es pensa que el porter és necessari per al funcionament d'una meritocràcia. L'educació ajuda a l'integració de les persones en una societat complexa. Es considera que cal disposar de l'educació per a qualsevol canvi social necessari. Per contra, els sociòlegs del conflicte observen el paper de l'educació en la preservació de la desigualtat, donant per tant privilegis a uns i no als altres. Pensen que els tests d'intel·ligència es troben influenciats culturalment, i adverteixen el finançament educatiu desigual, vist que ambdós factors contribueixen a la desigualtat i la preservació del mosaic vertical i responen als objectius del poder. Descriuen el "programa ocult": elements que s'ensenyen a les escoles però que no es troben al pla d'estudis, com ara l'obediència a l'autoritat, la concòrdia amb els corrents predominants de valors burgesos, l'ètica laboral protestant, i altres idees que ajuden a mantenir el suport de la classe mitjana a les classes altes. Com de costum, els interaccionistes simbòlics analitzen el micronivell, buscant les interaccions entre alumnes, professors i les altres persones de l'escola. Per exemple, descobreixen que els professors acostumen a emetre judicis durant la primera setmana, més o menys, basant-se en indirectes subtils pel que fa a la roba, la pell i el cabell, el llenguatge corporal i el dialecte, i classifiquen els estudiants segons la seva ètnia, classe o família d'origen. Segons aquesta classificació, formen les seves suposicions sobre la capacitat de cada alumne a l'escola. Després, passen una bona part del temps justificant les seves previsions. ––»«––Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s) |
Pàgina principal |