Traduccions:
|
EL COST D'EDUCAR ELS NENS
Qui hauria de pagar?
traduït per María Pérez del Cura
Fullet instructiu
Aquests apunts són esborranys sense revisar per al seu ús general
Tenir fills pot ser divertit, barat i fàcil, però educar-los és molt car.
Amb "educar-los", a més a més de satisfer les seves necessitats, ens referim a la seva socialització.
És la única manera en què la societat es perpetua (es reprodueix).
Per què tot el cost recau en els pares?
El procés de mercantilització:
Tractar una responsabilitat social com si fos un bé de consum. Cada cop mercantilitzem més les nostres activitats. Exemples: educació, parcs, planificació de ciutats, autopistes.
A l'interès de qui?
Corporacions, governs conservadors que les donen suport. El procés va començar amb la revolució industrial (amb els propietaris del capital). Un producte de societat capitalista.
Tendències de mercantilització:
Les societats preindustrials troben que educar els nens és una responsabilitat social. Aquestes societats són el nostre passat, societats recol·lectores, pescadores, caçadores i agricultores. La industrialització (capitalisme) va produir la mercantilització. En els darrers 50 anys, s'ha enfortit aquesta noció, els seus valors i la seva pràctica. Els nens ja no es veuen com una inversió en la producció i garantia de les pensions.
Més tendències en els patrons de socialització:
Famílies més petites = menys germans grans que ajudin a cuidar i a socialitzar Parelles en què ambdós membres treballen = més dependència en agents externs Televisió: creada i s'està difonent des de fa 50 anys; paper creixent Augment dels serveis d'assistència durant la jornada, acceptabilitat i ús Centres esportius i de lleure més organitzats Major temor que els nens tinguin ferides, menys llibertat de sortir sols Infantesa més reglamentada i controlada = pensament menys independent Augment del cost d'ús d'agències externes (menys nens) Disminució de la formació moral = increment de la delinqüència i la falsedat
Si l'estat és un representant polític de la societat, i la societat pot reproduir-se o perpetuar-se només mitjançant la socialització, els seus costs hauria de recaure 100% en l'estat. És lògic i just. Però no es pot garantir que la vida i la societat siguin lògiques o justes.
––»«––
Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s)
i fes un enllaç amb
www.cec.vcn.bc.caAquest lloc web està hostatjat per la Vancouver Community Network
(VCN) © Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Disseny web per Lourdes Sada
──»«──Última actualització:
2012.03.25
|