Tweet
Traduccions:
Català
中文 / Zhōngwén
Deutsch
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
हिन्दी / Hindī
Italiano
Polszczyzna
Português
Română
Српски / Srpski
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa del lloc
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
GESTIÓ D'UN PROGRAMA DE MOBILITZACIÓ
Portar a terme un programa de mobilització
per Phil Bartle, PhD
traduït per Esperanza Escalona
Dedicat a Gert Lüderick
Esquema general del mòdul
Què es necessita per gestionar un programa de potenciació comunitària?
Introducció:
Potser ets un coordinador de districte, amb dos o tres activistes sobre el terreny. Potser treballes per a un ministeri governamental o per a una ONG (internacional o nacional). Potser ets l'únic activista del districte, autogestionant-te, i reportant a un administrador que no sap res de potenciació comunitària. Potser treballes en un projecte d'assistència bilateral o multilateral, i estàs a càrrec dels aspectes de participació comunitària del projecte.
En general, estaràs en una posició intermèdia, amb supervisors per damunt teu que probablement no saben gaire sobre potenciació comunitària (excepte, potser uns quants ideals bastant vagues en comptes d'un conjunt pràctic d'accions concretes).
Si disposes de personal sobre el terreny, és probable que no disposin d'una formació formal, i recorreran a tu perquè els guïis i els indiquis el que han de fer. Si et trobes en aquest cas, gairebé tots els mòduls d'aquesta web et seran útils d'una manera o una altra.
Aquest mòdul estudia alguns dels aspectes de gestió que són específics a la posada en marxa d'un programa de potenciació comunitària. No tracta de la gestió en general, perquè aquests aspectes ja es tracten en altres mòduls: el de Gestió participativa, i el de Formació per a la gestió.
Cal que involucris al personal al teu càrrec que treballa sobre el terreny en la teva presa de decisions a l'hora de gestionar el projecte, i això ho pots fer a través de descripció de tasques, reunions, revisions anuals i un enfocament participatiu de la gestió. Cal que organitzis el teu departament per a l' acció, i les Quatre Qüestions Clau poden ajudar-te a tu i al teu personal en aquest disseny.
Conèixer la mobilització:
Qualsevol directiu ha d'estar familiaritzat amb les professions de la plantilla que supervisa. Això és particularment aplicable quan la professió és la potenciació comunitària.
Si encara no ho has fet, hauries d'aprendre mètodes i principis de mobilització. Pensa com un activista, i estaràs més capacitat per gestionar un programa de mobilització. Utilitza aquests documents per crear el teu propi currículum.
- tria desenvolupament en comptes de caritat,
- l'esforç (l'exercici) augmenta la fortalesa,
- aprofita els punts forts i no t'estanquis en els febles,
- entén la perspectiva social,
- anima i estimula en comptes de controlar,
- practica i anima a practicar la transparència, la valentia, la tolerància, el respecte i l'altruisme, i
- promou la participació (sobretot en la presa de decisions) a tots els nivells de desenvolupament i formació.
La formació que s'ofereix en aquesta web et poden guiar a l'hora de comprendre el procés de potenciació comunitària, i de desenvolupament de la capacitat. Si ja teniu aquests coneixements, reviseu-los. Si sou nous en aquesta feina, estudieu-los.
Recolzeu i animeu:
Recordeu que un gestor només té una eina: les persones.
Un mecanògraf té la màquina d'escriure; un conductor, un vehicle; un cavador, té una pala; però el gestor depèn totalment de les persones. Si fas la feina d'aquestes persones, ja no ets un gestor. Igual que el conductor ha de mantenir el vehicle, i el mecanògraf la màquina d'escriure a punt, cal que tu, com a gestor, donis servei i recolzament a la teva gent, sense la qual no pots tenir èxit en la teva tasca.
Acabar "cremat" és una maltaltia freqüent entre els animadors socials. Es dóna quan un activista està sol, intenta fer massa coses i l'entusiasme original es converteix en desànim. Els contratemps són un fet de la vida, comú en la tasca de mobilització, i a un treballador sobre el terreny cal que se l'animi i se li guïi. La teva supervisió i suport poden ajudar a prevenir la síndrome del cremat, i pots mitigar-la mitjançant la detecció temprana i la correcció.
Podeu recolzar els vostres activistes de vàries maneres.
Feu tants viatges sobre el terreny com pogueu per visitar als activistes en les comunitats. Si esteu sovint sobre el terreny, podreu tenir una visió millor de tot el procés. Moltes situacions i fets no us arribaran si us limiteu a quedar-vos al despatx, però us resultaran evidents si us moveu sobre el terreny. Utilitzeu els viatges sobre el terreny per recolzar als treballadors, donant-los consells, guiant-los i encoratjant-los, basant-vos en el què veieu quan esteu amb ells sobre el terreny.
Feu-vos també visibles als membres de les comunitats. Això els farà adonar-se que les seves converses amb l'activista no acaben en aquest, sinó que també t'arriben a tu. Això farà que tinguin cada vegada més confiança en l'activista i en tot el procés i aquest fet és una altra manera de recolzar als vostres activistes.
En aquesta professió, la formació no és quelcom que es faci una sola vegada i per sempre. Assegureu-vos que els vostres activistes rebin formació interna de manera regular. Combineu la formació amb sessions de reflexió, encoratjament, supervisió i guia. Organitzeu tallers, conferències, seminaris i viatges sobre el terreny.
Heu d'intentar reunir els vostres activistes un cop al mes o, com, a mínim, un cop cada dos mesos per a una trobada de dos dies. Per a aquestes reunions, programeu moments en els que puguin informar els altres i comentar les dificultats que vagin trobant. Permet el diàleg entre els activistes i, si ho creus adequat, convida experts o prepara les teves pròpìes presentacions sobre temes problemàtics, per oferir-les en futures reunions d'aquest tipus.
Defenseu el mètode:
La metodologia de la potenciació comunitària no s'entén bé fora de la professió.
La majoria de la gent no entén els perills que comporta la perspectiva caritativa, i no consideren l'enfortiment de la comunitat com una qüestió més important que la ràpida construcció d'una escola o d'una instal·lació d'aigua. Quan un exectiu de la teva pròpia organització, o polítics, o periodistes pregunten un activista per què encara no s'ha construït una escola, l'estan desviant de la seva feina. L'activista es pot veure temptat a emprar innecesàriament temps en la defensa del mètode (restant un temps valuós a la feina de potenciació). Aquesta feina d'explicació és la teva feina.
Aprofita qualsevol oportunitat que es presenti per explicar i defensar el mètode: escrivint informes curts per a visitants importants, notes de premsa, facilitant petits informes de progrés i rutina, fent xerrades a les ràdios locals, i discussions amb persones influents. Pagueu a un periodista local o nacional un petit sou i faciliteu-li una visita gratuïta sobre el terreny per que escrigui un article sobre el mètode, explicant que la potenciació comunitària és més important que el temps que els portarà construir la seva pròpia escola.
Mantingueu informat el vostre supervisor. Aprofiteu l'oportunitat per preparar informes i resums que mostrin i expliquin els principis i els mètodes al vostre supervisor i a aquells per damunt seu.
Vigileu amb els "turistes." Aquí s'inclouen visitants VIP, periodistes i representants de les agències donants. Informeu-los dels vostres objectius (l'enfortiment de la comunitat, no les latrines).
Tingueu presents els objectius del desenvolupament de la capacitat (els vostres i els seus), no us desvieu d'aquests objectius. Poseu en pràctica la "interferència en marxa" per als activistes, protegiu el vostre personal sobre el terreny de preguntes basades en l'ignorància i en assumpcions falses.
Planificació:
Una bona gestió demana una bona planificació. Aquesta màxima és veritat per a la majoria de situacions de gestió, però la vostra feina com a gestor d'activistes té algunes característiques de planificació especials.
Teniu dues possibles maneres de planificar, i no hi ha cap garantia de que coincideixin. La vostra tasca a l'hora de gestionar un programa de mobilització és facilitar la seva coincidència tant com sigui possible.
Per una banda, teniu el procés de planificació de districte, regional o nacional. Tradicionalment, aquest tipus de planificació s'ha centralitzat en el que sovint s'anomena "de dalt a baix". Els plans arriben des dels estaments superiors, a través dels vostres supervisors o dels funcionaris regionals.
Per altra banda, teniu la visió i els desitjos dels membres de la comunitat. De baix cap a dalt. Aquests els obtindran els vostres activistes en sessions de pluja d'idees i reunions comunitàries en les quals cercaran els temes prioritaris, els problemes i les solucions.
Afortunadament, la diferència entre les dues maneres de planificar no és tan problemàtica com pot semblar en un principi. Les persones que es dediquen a planificar des dels governs nacionals i regionals es mostren cada vegada més interessades en l'aportació que pot fer la població general, és a dir, les comunitats. Si us feu valdre com a font bona i vàlida en el procés de presa de decisions de baix cap a dalt, intentaran incloure la vostra informació en les seus plans nacionals i regionals.
A més, els desitjos dels membres de la comunitat en les comunitats on treballen els vostres activistes ja són, tot sovint, coincidents amb les prioritats nacionals. Això és especialment evident en objectius com ara construccions físiques (subministraments d'aigua, clíniques, escoles, brancs de carreteres). Són, però menys coincidents en objectius que impliquin compromís social o reinvidicació, que tot sovint impliquen conflictes amb funcionaris del govern, terratinents o altres persones amb poder i interessos creats.
Preneu-vos com una responsabilitat especial el fet d'integrar la planificació regional o de districte amb el vostre programa de mobilització. Això vol dir que heu de mantenir una bona comunicació amb les autoritats regionals o de districte (depenent de la vostra àrea de responsabilitat).
És probable que aquestes autoritats es mostrin obertes a escoltar quines són les prioritats dels membres de la comunitat, que podeu obtenir a través dels vostres activistes. Això vol dir que, per descomptat, cal que tingueu una bona comunicació amb els vostres activistes, i que us heu d'assegurar que la seva redacció d'informes és efectiva.
Mentrestant cal que s'assegureu de que, durant les vostres trobades periòdiques (cada mes o cada dos mesos) amb els activistes, els manteniu informats sobre la presa de decisions, idees, prioritats i desitjos de les autoritats de districte i regionals.
Vegeu: Guia per a la preparació d'un pla de treball
Constància en paper:
No tinc cap prova científica ni cap estadística per provar-ho, però en la meva experiència he descobert que els treballadors sobre el terreny i el fet de redactar informes no es concilien fàcilment.
Sembla que els activistes li tenen una força antipatia al fet de portar registres i redactar informes. La organització d'una comunitat per fer un projecte d'autoajuda no necessita la redacció d'informes. L'activista està absorbit per la feina, i tot sovint descuida la necessitat de mantenir registres i redactar informes. El problema d'això és que els activistes viuen el moment, i així no tenen una perspectiva general del tema. Obliden, o potser no volen admetre, que acabaran marxant i potser seran reemplaçats.
Per assegurar la continuïtat i coherència de la intervenció, el nou activista necessita saber què ha passat abans, què ha funcionat, què no, i quines lliçons s'han après. La recerca no s'hauria d'haver de repetir.
Assegureu-vos de que els activistes porten registres i escriuen informes. Si utilitzeu el material de formació d'aquesta web, i us recomano que ho feu, s'adonareu que els documents introductoris inicials aconsellen a l'activista que comenci a escriure diaris. Portar registres és bàsic per poder després preparar informes, amb totes les activitats i resultats, i amb les lliçons apreses. Insistiu en què continuin la feina de portar registres i redactar informes.
Organitzeu després, per als vostres ativistes, un taller sobre com redactar informes, i utilitzeu el material disponible en aquesta web. Hi ha un mòdul sencer dedicat a la Redacció d'informes.Quan un activista marxi, demaneu-li que deixi tots aquests registres al programa.
Com a gestor d'un programa, cal que aneu més enllà de la simple recopilació d'informes dels activistes. Cal que instaureu un sistema SIG (SGI = Sistema per a la Informació per a la Gestió). Cal que expliqueu com funciona, i com els vostres activistes han de contribuir a la seva operativitat. Cal també que els mostreu el seu objectiu, i que es pot esperar d'ell. Vegeu: Informació per a la gestió. La informació s'ha de emmagatzemar de tal manera que es pugui identificar i accedir a mesura que es necessiti.
Conclusió:
Altres mòduls us ofereixen una certa guia sobre la gestió en general. (Formació per a la gestió, Gestió participativa). Utilitzeu aquests altres mòduls dedicats a la gestió conjuntament amb aquest, que tracta uns quants temes específics a la gestió d'un programa de mobilització.
Coneixeu els principis i mètodes de la mobilització; utilitzeu el material de formació d'aquesta web per aprendre'ls o repassar-los. Us comunicareu millor amb els vostres activistes, i obtindreu el màxim de les seves activitats quan desenvolupin un programa.
Recolzeu els vostres activistes encoratjant-los, guiant-los, aconsellant-los i amb les vostres pròpies accions, sobre el terreny i amb els vostres supervisors, amb polítics i periodistes.
Defenseu la metodologia perquè sovint no està ben entesa, i es troba amb l'oposició dels que tenen interessos en mantenir les coses tal com estan.
Planifiqueu el vostre programa, i utilitzeu la vostra posició entre les autoritats que planifiquen a nivell regional i nacional per una banda i els membres de la comunitat per una altra, per integrar aquestes dues maneres de planificar.
Assegureu-vos de que hi ha una constància en paper , doncs els registres i informes són molt importants per poder dur a terme un programa de potenciació comunitària amb èxit, sostenible, amb continuïtat i coherent.
Recordeu que la gestió és massa important per deixar-la només en mans dels directius.
––»«––
Un taller:
 |