Pàgina d'inici
 Formació per a la gestió




Traduccions:

'العربية / Al-ʿarabīyah
Català
中文 / Zhōngwén
Deutsch
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
Italiano
日本語 / Nihongo
한국어 / Hangugeo
بهاس ملايو / Bahasa Melayu
Polszczyzna
Português
Română
Русский
Türkçe

                                        

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa de la web

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils

Continguts:

Continguts:

Continguts:

LES QUATRE QÜESTIONS CLAU

en Gestió i Planificació

per Phil Bartle, PhD

traduït per Esperanza Escalona


Dedicat a Gert Lüdeking

Folletó per un taller de formació

Què volem?
Què tenim?
Com utilitzem el que tenim per aconseguir el que volem?
Què passarà com resultat?

El Cos Essencial de la Gestió i la Planificació:

La gestió, com activitat, significa prendre decisions i resoldre problemes. Les decisions essencials de la gestió i la planificació es troben a les respostes a quatre qüestions clau.

Aquestes quatre qüestions són: "1. Què volem? 2. Què tenim? 3. Com podem utilitzar el que tenim per aconseguir el que volem? 4. Què passarà quan ho aconseguim?" Si reflexiones sobre elles, són les quatre qüestions incloses (potser disfressades per l'elaboració) en qualsevol document sobre planificació de projectes i en la pluja d'idees.

Si els problemes només s'examinen i solventen un cop s'han manifestat i esdevenen persistents, llavors parlem de "gestió mitjançant la crisi". És millor que no aportar cap gestió. Però, si s'identifiquen objectius clars, si s'identifiquen i porten a terme les accions necessàries per assolir aquests objectius, llavors parlem de "gestió mitjançant els objectius". Preveiem els problemes potencials i, abans de que es manifestin, busquem els mitjans per resoldre'ls. La gestió mitjançant objectius és més eficient i menys estressant que la gestió mitjançant la crisi.

Tant si el grup que s'ha de potenciar és gran o petit, tant si és estructurat com una organització o tan difús com una comunitat, la seva capacitat o capacitació millorarà si adopta mitjans per preguntar i respondre aquestes quatre qüestions.

Si no hi hagués problemes, no hi hauria necessitat de gestió. Però sempre hi ha problemes; així és la vida. La gestió és massa important per deixar-la només en mans dels gestors; ha de ser responsabilitat de tots. Si és així, llavors tothom hauria de ser conscient d'aquestes quatre qüestions; i tothom hauria de contribuir a identificar les respostes.

Què volem?

"Quin és el principal problema que s'ha de resoldre?" La pregunta "Què volem?" cobreix la descripció del problema, és el revers a la definició de l'objectiu general, i la seva elaboració per convertir-la en objectius específics, resultats i altres definicions més detallades d'aquest objectiu. Com metàfora geogràfica, "On volem anar?"

L'organització o comunitat necessita tenir una visió compartida del que vol. No cal que sigui una cosa física de la que ser propietaris, com ara una latrina o electricitat; pot ser una nova llei, un conjunt revisat d'actituds, un augment de la presa de consciència, un canvi en els hàbits, una nova estructura organitzativa, un augment en els guanys d'una organització comercial, una pujada salarial pels membres del sindicat, un canvi en els mètodes o sistema d'afiliació d'una organització sense ànim de lucre, o qualsevol objectiu compartit que signifiqui o impliqui una millora (per exemple, de la qualitat de vida) per a la totalitat del grup.

Els objectius han d'estar identificats en tots els documents dels projectes i la planificació; això normalment ho sap tothom. Però també han de ser triats i entessos, i consensuats per tots els participants en les activitats diàries del grup, la comunitat o l'organització.

En la formació per a la gestió de la comunitat la pregunta "Què volem?" l'ha de respondre la totalitat de la comunitat, no només els homes, no només la gent instruïda, no només els funcionaris, no només els amics de l'agència, sino tota la comunitat, per consens.

Què tenim?

La pregunta "Què tenim?" és la identificació dels recursos o aportacions potencials que es poden utilitzar per a aconseguir els objectius triats. La metàfora geogràfica aquí és "On som ara?" La pregunta implica que la situació actual s'ha de observar, comentar i analitzar. (Això s'anomena anàlisi de la situació). Implica obtenir una imatge clara de tots els recursos i limitacions, els passius i els actius (potencials i reals), i una idea vàlida i verificable de la situació.

En la formació per a la gestió de la comunitat, aquesta identificació es fa millor en reunions en les que s'animi a participar a la gent que calla, perque hi ha molts recursos en totes les comunitats, incloent-hi les més pobres, que estan amagades o potser no són tan òbvies. Un dinamitzador amb experiència obté d'una reunió comunitària, mitjançant la mediació, la identificació de molts recursos que, d'altra manera, quedarien ocults o disfressats.

Els recursos poden incloure força laboral i coneixements especialitzats (l'energia humana llesta per a ser emprada en l'activitat), el sòl o el lloc on dur a terme l'activitat, diners (mitjançant pagaments, vendes, donacions i altres fonts), capital (equipament i eines reutilitzables) necessàries per portar a terme l'activitat, i recursos humans intangibles (seny, informació, destreses, experiència, capacitat analítica, creativitat) que sovint són les contribucions amagades de gent gran o jubilada, i que es troben sovint en persones discapacitades físiques o condemnades a l'ostracisme social. Moltes són tan òbvies que es passen per alt.

L'anàlisi de la situació significa una observació acurada i completa de les condicions imperants, i la decisió de quines coses contribuiran (o podran contribuir potencialment) a assolir els objectius i quines coses podrien obstaculitzar l'assoliment d'aquests objectius.

Com obtenim el que volem amb el que tenim?

La pregunta "Com aconseguim el que volem amb el que tenim?" és la part estratègica de l'art de la gestió. Com arribar des d'"A" fins a "B". Sempre hi ha vàries maneres diferents de combinar els recursos disponibles, i els recursos intangibles colectius de tota la comunitat (com ja hem dit abans) s'haurien d'utilitzar per identificar vàries estratègies, i seleccionar la més adequada.

És en la determinació de com arribar des d'"A" fins a "B" que el grup, guiat per un mediador, ha de crear l'estratègia com una part del seu pla d'acció. El pla escrit inclourà les respostes a les quatre qüestions. La part creativa, innovativa i analítica del treball rau en la generació de vàries estratègies possibles, i després triar la més viable d'entre totes.

Aquí, també, hi ha l'oportunitat d'organitzar i reorganitzar per a poder prendre decisions i per a l'acció. Vegeu organitzar. Si és una suma no organitzada d'individus, llavors per poder assolir els objectius triats, l'estratègia haurà d'encarregar-se de com es poden transformar en una organització efectiva per portar a terme les activitats necessàries.

Si el grup, organització o comunitat ja està organitzat d'alguna manera, els seus membres, potser ajudats pel mediador, necessiten preguntar-se a sí mateixos si la seva manera d'organitzar-se actualment és la millor per assolir els objectius, o si és el moment de considerar canvis en la seva estrucutra i procés. Per a un dinamitzador comunitari impartint formació per a la gestió, aquesta és l'oportunitat per guiar un grup comunitari per formar-se o reformar-se a sí mateix amb la finalitat de poder utilitzar de la manera més efectiva possible el que te per a obtenir el que vol.

Què passarà quan ho aconseguim?

És important que, abans d'empendre l'acció, el grup faci alguna predicció vàlida i realista sobre l'impacte o resultat de l'estratègia triada. Per suposat, pot haver algunes conseqüències inesperades, però s'han de fer tots els esforços possibles per identificar possibles conseqüències, especialment per evitar conseqüències no desitjades.

És aquí que el grup ha de ser conscient de que el seguiment és molt important. No es pot anar en bici amb els ulls tancats. La totalitat del pla hauria d'incloure l'observació d'accions i resultats, i un mitjà per informar dels progressos a tot el grup.

La pregunta "Què passarà quan ho aconseguim?" es refereix a la predicció de l'impacte de l'activitat. Es pot ampliar per preguntar com s'espera que l'activitat afecti la comunitat i el seu veïnatge (tant social com físic), i porta a plans per fer un seguiment i avaluació.

Conclusió:

El treballador sobre el terreny hauria d'utilitzar aquestes quatre qüestions per organitzar o reorganitzar un grup. D'una manera similar les utilitza el formador en gestió per organitzar o reorganitzar un equip de gestió. Un coordinador les pot utilitzar per organitzar un equip de treballadors de camp. Tot plegat constitueix el marc per construir la capacitat de gestió i enfortiment de qualsevol grup de participants.

En la formació per a la gestió de la comunitat, aquestes quatre qüestions essencials s'han de formular quan es reuneix tota la comunitat per decidir les seves prioritats. S'han de tornar a tractar quan el comitè executiu de la CBO es reuneix en nom de tota la comunitat per tractar dels detalls. Si les consideres detingudament, trobaràs aquestes quatre qüestions, en el mateix ordre que s'han presentat aquí, amagades en dos dels apèndix d'aquest document, el procés de pluja d'idees i les directrius per dissenyar un projecte.

Tant si es formulen quan s'està organitzant un sindicat com en una reunió de gestió d'alts executius d'una empresa milionària (o, en aquest context, durant la construcció de la potenciació i la capacitació d'una comunitat amb ingressos baixos), constitueixen les decissions essencials o de fons de la gestió.

Això no és formació per a la gestió per a gestors.
Això és formació per a la gestió per a tothom.

––»«––

© Drets d'autor 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Pàgina web dissenyada per Lourdes Sada
––»«––
Última actualització: 09.02.2011

 Pàgina d'inici

 Formació per a la gestió