Traduccions:
Altres pàgines:
|
CONTRIBUCIONS SOCIOLÒGIQUES PRECOCESMarx, Durkheim, Weberper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFullet per a la formacióLa sociologia de la religió és tan antiga com la pròpia sociologiaMarx va escriure que l'organització social era una funció dels mitjans de producció, que el canvi en la tecnologia d'agrària a industrial va causar una transformació de classes d'aristòcrates i pagesos a propietaris de fàbriques i treballadors. Per a ell, la religió era "l'opi del poble" que apartava la seva ment de l'opressió. Max Weber, contradeia l'enfocament materialista de Karl Marx. Weber, en un clar contrast, suggeria que els nous valors predicats pels protestants, des de Martí Luter fins a Joan Calví, incloïen un rebuig de la decadència i corrupció de l'Església Cristiana (ara anomenada Catòlica) i la promoció de l'ascetisme, la frugalitat i el pensament independent, que van contribuir a una cultura d'estalvi i inversió, necessària per a la creació i desenvolupament del capitalisme. Aquestes idees es troben reflectides a la seva obra L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme. Una altra obra clàssica és l'escrita per Émile Durkheim, Les formes elementals de la vida religiosa. Mentre examinava les característiques religioses de les societats més simples, Durkheimva arribar a la conclusió de que la religió és, en alguns aspectes, l'essència de la societat, codificant normes i valors, i mantenint juntes a les comunitats. Karl Marx considerava la religió com una mena de sedant social. Calmava les frustracions del proletariat, ofuscant la seva percepció de les causes de la seva opressió amb una falsa consciència, i obstaculitzant així la revolució i la rebel·lió. La religió estava al servei de l'elit que ostentava el poder. Si, seguint les idees de Max Weber, penetrem en el pensament de la gent per tenir un major enteniment sobre diverses religions, podem observar algunes de les variacions que hi ha en els sistemes de creences de diferents religions. Això és el que pretén aquest mòdul. La nostra intenció aquí no és predicar les creences, sinó considerar-les per entendre la seva relació amb l'organització social. ––»«––Si copies text d'aquest lloc, si us plau cita l'autor(s) |
Pàgina d'inici |