Pàgina d'inici
 Recursos




Traduccions:

Català
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
हिन्दी / Hindī
Italiano
Português
Română
Türkçe

                                        

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa de la web

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:


ADQUISICIÓ DE RECURSOS COMUNITARIS

pel Dr. Phil Bartle

i Joshua Ogwang

traduït per Esperanza Escalona


Orientacions

Resum:

Aquest document descriu l'ampli ventall de fonts de recursos potencialment a l'abast d'una comunitat i de les seves organitzacions basades en la comunitat (OBC). Inclou diversos suggeriments sobre com una OBC pot recaptar diners i contribucions no monetàries per projectes basats en la comunitat.

Tots els recursos (ja siguin en diners o en espècies) s'han de registrar per poder calcular exactament els costos interns i externs.

Aquest document no descriu les fonts de recursos que provenen de donacions voluntàries lliures i independents. Aquestes s'inclouen en el document similar, anomenat Obtenció de fons. Aquí trobaràs una llista amb les fonts de les autoritats i governs locals, de districte i centrals, agències donants (ONG, bilaterals i multilaterals) i subvencions, els recursos de les quals es destinen a propòsits planificats.

1. Introducció a l'adquisició de recursos:

Els recursos poden ser financers i no financers però els no-financers es poden mesurar en termes monetaris si es taxen amb precisió, per tant, el total es pot expressar en termes dineraris.

Aquest document es pot considerar com una part integral d'un conjunt d'orientacions que tenen com objectiu enfortir les comunitats amb ingressos baixos. Les tècniques d'obtenció de fons es poden utilitzar per incrementar la capacitat de les OBC (Organitzacions Basades en la Comunitat) i les ONG (Organitzacions No Governamentals) locals. Un moviment d' ONG/OBC potent, i comunitats enfortides, involucrades, participatives i compromeses contribueix al procés de democratització de qualsevol societat.

Les comunitats i les seves organitzacions necessiten recursos (especialment diners) per dur a terme les seves activitats. Per tant, és necessari obtenir recursos per aconseguir l'enfortiment desitjat. Si una activitat val la pena i la gent li vol donar suport de manera genuïna, es pot trobar suport financer per dur-la a terme.

1.1 Animació i formació per a la gestió comunitària:

S'entén per animació unir i mobilitzar la comunitat per a fer el que ella (com una unitat) vol fer. Per dur a terme els seus desitjos, la comunitat ha d'utilitzar recursos (o ingressos).

La formació per a la gestió comunitària porta l'animació o mobilització un pas més enllà, fent ús de mètodes de formació per a la gestió per incrementar la capacitat de la comunitat, o de les seves organitzacions basades en la comunitat, per decidir, planificar i gestionar el seu propi desenvolupament. L'adquisició de recursos i la recuperació de costos formen part d'aquesta formació per a la gestió.

Aquests recursos poden ser tant financers com no financers però fins i tot els no financers es poden mesurar en termes monetaris si se'ls taxa amb precisió, de tal manera que el total dels recursos es pot expressar en termes dineraris. Aquest document explora diverses fonts a les que es pot recórrer per finançar projectes basats en la comunitat.

1.2 Propòsit d'aquest document:

Aquest document és per a tu i per a nosaltres. Per tant, els consells i les orientacions es refereixen al que tu/nosaltres hauríem de fer, i el que s'aconsella que tu/nosaltres fem.

No són regles i regulacions rígides. S'han d'aplicar amb seny i flexibilitat sobre el terreny. Has/Hem de ser conscients de les característiques culturals i socials específiques de la comunitat en la que treballem, i has/hem de ser sensibles als seus valors i les seves actituds. Per tant, les orientacions s'han de modificar sobre el terreny per adaptar-les a les diferències que caracteritzen a cada comunitat.

1.3 Les finances són recursos:

Quan tu/nosaltres parlem de finançar projectes basats en la comunitat, estem parlant dels diners que necessitem per a dur a terme un projecte. Si els objectius específics o els resultats desitjats d'un projecte es poden anomenar resultats (per exemple, la construcció d'una classe o la reparació d'un pou), llavors el que contribueix al projecte (per exemple, el sòl, la feina, el finançament, els materials de construcció o les eines) es poden anomenar aportacions. La comunitat, o l'organització basada en la comunitat (OBC), ha d'identificar, localitzar i mobilitzar aquestes aportacions.

Algunes d'aquestes aportacions seran en forma de donacions monetàries. D'altres, seran en la forma de treball aportat, menjar per als treballadors voluntaris, algunes eines, consells i formació, sòl, material com ara sorra, o altres coses.

Encara que les donacions no monetàries no arriben al projecte amb una etiqueta enganxada amb el seu preu, és important que animem a la comunitat a que li posi un preu acurat a aquestes donacions no monetàries.

En el càlcul dels costos (aportacions) d'un projecte basat en la comunitat, el valor monetari de totes les donacions no monetàries (recursos) s'ha de calcular per registrar correctament la proporció entre recursos interns i externs.

2. El propòsit de la recuperació de costos comunitaris:

Obtenir recursos és una activitat important. Les persones que se n'encarreguen aporten una contribució important a l'enfortiment de la comunitat o organització, mitjançant la potenciació comunitària i la construcció de la seva capacitat.

Sense fonts de financiació (i aportacions no monetàries), qualsevol organització deixa aviat de funcionar i finalment, deixa d'existir.

2.1 Tingues sempre presents els objectius generals:

Contrarestar la dependència de la comunitat és el teu primer objectiu. L'objectiu més important que s'ha de tenir sempre en compte és que cada acció que emprenguis ha d'anar encaminada a disminuir la dependència de la comunitat. Quan ensenya a una comunitat o una organització comunitària a obtenir recursos, el dinamitzador ha de tenir present aquest objectiu primordial i actuar en conseqüència. Una agència donant ha d'intentar evitar donar quelcom a la comunitat a canvi de res, perquè això estimula la dependència.

Anima sempre als membres de la comunitat dient-los que poden tirar endavant el projecte per sí mateixos, i que tu/nosaltres hi som per oferir coneixements i consells, però han de ser ells qui facin la feina. Aplicant això al finançament d'un projecte comunitari, mai et/ens hem d'oferir per obtenir els fons necessaris per dur-lo a terme.

Com dinamitzadors o activistes, els podem donar orientacions sobre com obtenir diners i altres recursos, sobre com assegurar-se que els comptes siguin transparents i senzills, i com traduir donacions no monetàries en aportacions financeres.

Però sempre has/hem d'emfatitzar que l'obtenció dels recursos l'ha de dur a terme la comunitat o la seva organització basada en la comunitat (per exemple, el comitè executiu) que treballa en el seu nom, no el dinamitzador o formador.

Recorda que cap comunitat és una unitat natural. En qualsevol comunitat hi ha cismes i desunions (1).Totes les accions que portes/portem a terme han de contribuir a incrementar la unitat d'una comunitat.

Nota (1): Les divisions en una comunitat poden estar basades en molts factors: clans, religions, classe social, ingressos, educació, propietat de la terra, origens ètnics, edat, sexe, etc. El llindar de tolerància entre aquestes divisions també pot variar per diverses raons. És la teva/nostra feina treballar per minimitzar les diferències, millorar la unitat i lleialtat de la comunitat, i superar els cismes comunitaris.

Quan ofereixes/oferim suggeriments sobre com obtenir recursos per a una projecte comunitari, no has/hem d'insistir en una estratègia en particular que la comunitat ha de seguir; algunes estratègies poden contribuir a la desunió. Hem de suggerir i aconsellar, i assegurar-nos de que escoltem el que diuen els membres de la comunitat (sobre tot els que solen romandre en silenci) i descobrir senyals negatius sobre qualsevol estratègia que pugui provocar desunió.

2.2 Per què lluitem contra la depèndencia?

A mida que les poblacions creixen, els governs es troben amb menys recursos per càpita any rere any. Ja no és factible que les comunitats depenguin dels seus governs centrals per obtenir instal·lacions i serveis en els assentaments humans. El mateix passa amb els donants internacionals: els governs dels països rics, l'ONU, el Banc Mundial, les ONG internacionals, senzillament no tenen prou recursos per donar a cada comunitat pobre que hi ha al món, per molt que la causa s'ho valgui.

En el passat es pensava que l'autosuficiència de la comunitat era, en sí mateixa, una bona cosa, que promovia la democràcia de base, els drets humans, l'auto-desenvolupament i la dignitat humana, avui en dia s'ha anat molt més enllà. Si les comunitats no poden ser cada vegada més autosuficients i poderoses, simplement no es desenvoluparan i finalment la pobresa i l'apatia les destruiran.

El vell sistema de clientelisme (o favoritisme), que consistia en que els polítics i els funcionaris repartien contractes i serveis comunitaris entre aquells que els ajudaven a mantenir-se en el poder, es promou amb el plantejament d''"aprovisionar" instal·lacions i serveis. Aquests líders han de canviar o ser substituits per funcionaris genuïnament demòcrates que es comprometin a facilitar auto-ajuda comunitària.

Si una agència externa, ja sigui el govern central, una ONG internacional, o una missió, per exemple, arriba a una comunitat i construeix una prestació per a l'assentament (per exemple, un subministrament d'aigua), és natural que els membres de la comunitat ho vegin com quelcom que pertany a l'agència externa. Quan aquesta agència externa marxa o es queda sense diners, els membres de la comunitat no tindran cap motivació per reparar o fer el manteniment de la prestació o instal·lació, o per continuar el servei. Per que una prestació s'utilitzi, i ho faci d'una manera efectiva, per part dels membres de la comunitat, i per a que sigui mantinguda en les condicions adequades, els membres de la comunitat han de tenir un sentit de "responsabilitat" (de vegades fem servir el terme "propietat") envers la prestació o instal·lació.

Aquest sentit de responsabilitat de vegades es descriu com "propietat" per part de la comunitat. A menys que la totalitat de la comunitat s'hagi involucrat en la presa de decisions sobre la prestació (planificació i gestió) i hagi contribuït de bon grat als costos de la seva construcció, aquest sentit de la responsabilitat o propietat hi mancarà. La prestació, doncs, no s'utilitzarà, ni es mantindrà ni es continuarà de manera efectiva.

És impossible construir una prestació o servei en un assentament humà i pensar que no s'haurà de reparar o mantenir mai. Això seria com intentar menjar només un cop en tota la vida.

3. Tipus de recuperació de costos:

Una comunitat, un executiu d'un projecte o qualsevol organització tenen vàries opcions per obtenir fons per a les seves activitats. Nosaltres aconsellem a qualsevol grup comunitari que busqui quantes més fonts diferents possibles millor, i també que aprofitin al màxim l'ús dels recursos interns . Això disminueix la seva dependència sobre qualsevol donant en particular.

3.1 Taxes per serveis o donacions:

Existeix una diferència entre els fons que s'obtenen cobrant per serveis oferts o taxes d'usuari i aquells que són fruit de donacions que no esperen un benefici directe a canvi.

Les taxes per serveis poden ser en forma de tarifes planes, com les que s'apliquen als habitatges que gaudeixen d'aigua corrent suministrada per la comunitat. De manera alternativa, també es poden aplicar en forma de taxa per unitat, com quan un usuari ha de pagar una certa quantitat de diners per una certa quantitat d'aigua.

Les taxes per serveis poden ser el mètode més apropiat quan el servei és visible per a tots els usuaris. Aquest tipus de taxes sovint es recapten per fer les reparacions i el manteniment de les instal·lacions.

3.2 Donants o agències donants:

Les aportacions que es fan sense esperar un servei immediat o individual a canvi, poden provenir de donacions públiques o de contribucions específiques d'agències donants. Les donacions públiques són normalment regals que no estan relacionats amb activitats específiques de l'organització comunitària. Vegeu Obtenció de fons.

Les agències donants són organitzacions que, potser també entre altres activitats, subministren fons a organitzacions d'implementació. Les agències donants abarquen des de grans i sofisticades burocràcies com ara el Banc Mundial, l'ONU, agències d'ajuda dels països rics o del govern propi, fins a petites organitzacions locals, com ara el grup d'una parròquia que vol fer una donació a un projecte local específic.

3.3 Similitud de principis:

Mentre que els principis per recaudar fons d'aquestes fonts tan dispars poden ser aproximadament els mateixos, les tècniques específiques són diferents. Obtenir donacions incondicionals del públic, per exemple, normalment depen d'alguna mena de convocatòria.

Per altra banda, obtenir fons d'una agència donant normalment implica un disseny detallat del projecte que es proposa, i que aquest disseny s'inclogui dins d'una proposta (sol·licitud de fons) formal a l'agència donant. Però el que és important veure aquí és que, si bé és cert que els procediments formals poden ser diferents, els principis bàsics o el plantejament general, continuen ser els mateixos.

3.4 Donacions:

Qualsevol contribució de qualsevol persona o grup és una donació. Una donació poden ser diners, terrenys, consells, edificis, idees, treball, subministraments i equipament donats per individus, grups o organitzacions que volen recolzar la seva comunitat.

3.5 Recursos interns o externs:

Recursos interns són els que s'obtenen de la pròpia comunitat que està portant a terme un projecte comunitari. Els recursos externs són els que s'originen fora de la comunitat.

Els recursos externs poden provenir de donants internacionals (governs, organitzacions no governamentals o multilaterals/ONU) o de donants nacionals (govern central i de districte, ONG nacionals).

Una comunitat és més independent quan utilitza una proporció més gran de recursos interns per a un projecte. El nostre objectiu no és fer a una comunitat totalment independent (cosa impossible econòmicament parlant), sinó reduir la dependència i apatia dintre de la comunitat. Si una comunitat està associada amb el seu govern central o de districte (no a les seves ordres) i amb ONG, es pot considerar interdependent.

Si una comunitat té múltiples fonts d'aportacions, llavors és més fàcil que sigui més independent o estigui menys controlada per qualsevol donant en particular.

4. Fonts de finançament:

La comunitat té moltes fonts potencials de finançament i altres recursos. Tu, com a dinamitzador, no t'has d'encarregar d'obtenir fons per a un grup comunitari, sinó de fomentar l'enfortiment de la comunitat, de guiar a la comunitat per trobar aquests recursos.

4.1. Tarifes d'usuari i costos de manteniment:

Al contrari de les donacions voluntàries, on els donants no esperen uns beneficis immediats i directes a canvi dels seus diners, el pagament de tarifes implica la contraprestació d'un servei.

S'utilitza una tarifa plana quan al beneficiari del servei se li cobra una taxa regular estimada (per exemple, cada mes) per un servei que se li presta, com ara el subministrament d'aigua.

S'utilitza una tarifa unitària quan al beneficiari se li cobra una quantitat fixa per una prestació determinada del servei, com ara un preu per una garrafa d'aigua o per una visita a l'hospital. És com la venda d'un servei, encara que no cal que doni necessariàment uns guanys, sinó que pot estar subvencionat per altres fonts que l'organització prestatària pot obtenir.

Com en el cas d'altres fonts de finançament per a una comunitat o la seva organització, el cobrament de les taxes s'ha de fer de manera honesta, ha de ser responsable i transparent, ha de ser just i ha d'estar justificat.

4.2. Disseny de projectes i propostes:

Les agències donants normalment requereixen que es presenti una proposta formal sol·licitant fons i que aquesta proposta reflecteixi un projecte ben planificat i dissenyat. Donem un cop d'ull a alguns tipus d'agències donants.

4.3 Aportacions governamentals:

Inclouen la financiació parcial per part de fonts dels governs federal, de districte o local. Les fonts també poden incloure la participació del comitè de districte per al desenvolupament.

Les propostes que es presenten a aquestes fonts han de seguir uns procediments de sol.licitud dissenyats pels governs.

4.4 Organitzacions No Governamentals (ONG):

Aquí s'inclouen organitzacions amb base comunitària, esglésies, ONG i altres agències internacionals i grups o organitzacions que no depenen de cap govern.

Es tracta normalment d'organitzacions sense ànim de lucre, a diferència de les organitzacions comercials. Tenir coneixements sobre com escriure propostes és útil per a obtenir fons d'ONG.

4.5 Embaixades i Alts Comissionats:

Les ambaixades normalment tenen fons per a petits projectes (per exemple, La Fundació Canadenca de l'Alt Comissionat del Canadà o l'Oficina per Petits Projectes del SNV dels Països Baixos), que estan a disposició de les OBC o petites ONG locals. Tu/nosaltres, com a dinamitzadors i activistes, hem de recordar que no hem d'obtenir aquests fons per a la comunitat, sinó oferir instruccions als líders de la comunitat, i formació de com escriure les propostes, i deixar que siguin les pròpies comunitats les que busquin els fons.

Cada vegada més, els governs dels països rics estan destinant fons per a petits projectes locals amb base comunitària. Contacta totes les ambaixades i consulats de la teva zona o capital i demana detalls sobre com s'han de sol·licitar fons per a petits projectes.

5. Tècniques per escriure propostes de manera efectiva:

Aquest sèrie consta de diversos documents, incloent-hi folletons amb orientacions i per a la formació, sobre com redactar propostes de manera efectiva. L'èmfasi està en el caràcter "efectiu" de la redacció perquè una proposta bonica (és a dir, polida i atractiva) que no pot obtenir l'efecte desitjat (obtenir fons) és inútil, per més bonica que sigui.

Una proposta s'ha d'escriure de manera "fresca" i original, amb aportacions de tothom, cada vegada que es planifica un projecte. No copiïs una proposta o model de proposta, perquè el fet de copiar porta a un pensament dropo i a la dependència mental.

L'esquema de la proposta segueix un ordre lògic, on cada capítol està relacionat amb l'anterior, i hi ha una fluïdesa en l'argumentació des del començament fins al final. Els detalls que puguin destorbar aquesta fluïdesa en l'argumentació s'han d'explicar als apèndix. L'esquema és el següent:

El problema (situació)
La solució (meta)
Els objectius (específics i verifciables)
Els recursos (potencials i reals)
Estratègies (amb una llista que inclogui vàries, de les que triarem una)
Supervisió (avaluació del progrés)
Informes (comunicació del progrés)
Resum (ha d'anar al començament)
Apèndix (detalls, pressupostos, llistes)


Vegeu Propostes i, Folletó de propostes. Els detalls de cada proposta poden variar; el que s'ha especificat aquí és una orientació general. Algunes agències donants tenen uns requeriments i formats específics que s'han de seguir. És important que cada apartat es relacioni amb els altres, i tota la proposta ha de fluir com una argumentació contínua.

Conclusió:

Siguin quines siguin les nostres accions per promoure i ajudar a les comunitats a planificar i implementar els seus propis projectes basats en la comunitat (inloent-hi el càlcul dels recursos de finançament), has de tenir sempre presents aquestes premisses per guiar les teves accions:

  • Recorda l'objectiu general (reduir la dependència) i treballa per aconseguir-ho.
  • Guia, suggereix, forma, estimula, elogia, informa; i
  • No facis promeses, no subministris i no imposis.

El càlcul dels costos per finançar projectes amb base comunitària ha de ser just i acurat, i els presupostos no han de menystenir donacions no monetàries de la comunitat.

Quan es mobilitza una comunitat per dur a terme un projecte basat en la comunitat, hem d'animar als seus membres a que identifiquin diversos recursos externs (reduint la dependència d'un sol donant), i identificar i mobilitzar molts (i sovint amagats) recursos interns.

Obtenir recursos per a un projecte comunitari representa una responsabilitat honorable i valuosa, fes-la amb entusiasme, integritat i confiança.

––»«––
Si copies qualsevol part d'aquest lloc, cita l'autor(s)
i crea un enllaç amb cec.vcn.bc.ca/cmp/

© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Pàgina web dissenyada per Lourdes Sada
––»«––
Darrera actualització: 14.02.2011

 Pàgina d'inici

 Recursos per projectes