Traduccions:
Altres pàgines:
|
OBSERVACIÓ PARTICIPATIVAUna mostra d'unper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFullet per a la formacióViviu amb la gentL'autor d'un manual, Henslin, volia fer un estudi sobre persones sense sostre. El seu mètode va ser l'observació participativa. Volia viure amb ells i experimentar el que ells experimentaven, i descobrir el que pensaven sobre el significat del que estaven fent. No podia viure amb més d'un grup de persones sense sostre simultàniament, així que la seva mostra va consistir en una sola comunitat d'entre les milers que existeixen per tot Amèrica del Nord i la resta del món. Si sabéssim amb total seguretat que cada comunitat de persones sense sostre era radicalment diferent de la resta, llavors la validesa dels seus descobriments sería mínima. Si creiem, com així ho fem, que hi ha moltes similituds entre aquestes comunitats, la seva validesa és molt considerable, molt més que si (per exemple) hagués anat voltant amb una carpeta fent preguntes d'un qüestionari. (Observeu que el mètode i la tècnica del mostreig estan més relacionats entre sí que el que es podria imaginar en un principi. La combinació de les dues coses contribueix al nivell de validesa). El seu manual dóna com exemple una població formada, en la seva totalitat, per estudiants universitaris, i on la mostra serien els entrevistats mitjançant un qüestionari. Com es tria aquesta mostra? Es pregunta a cadascuna de les cinc persones que van per un passadís en particular? Això predisposarà el vostre mostreig cap als estudiants que segueixen les matèries impartides a les aules d'aquest passadís en particular? Aquesta predisposició afectarà als resultats? Si feu preguntes que poden tenir respostes significativament diferents depenent de les matèries que els estudiants cursin, llavors aquest mètode de mostreig tindrà un resultat tendenciós. Henslin suggereix que una mostra aleatòria tindria més validesa. I com ho fem per triar una mostra aleatòria? Aquí és on podeu exercitar la vostra imaginació, iniciativa i creativitat. Quina proporció de la població hauria d'abastir el mostreig per ser vàlid? Si entrevisteu només deu persones d'una població d'uns quants milers, potser els resultats no seran tan vàlids com podrien ser-ho si entrevistéssiu un miler de persones. La meva tesi doctoral es va basar, sobretot, en l'observació participativa. Vegeu Per què Obo? La meva selecció pel mostreig, una comunitat, no va ser en absolut aleatòria. ––»«––Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s) |
Pàgina d'inici |