P√†gina d'inici
 Node


Traduccions:

Bahasa Indonesia
őēőĽőĽő∑őĹőĻőļő¨
English
Espa√Īol
Français
Italiano
Português
Rom√ĘnńÉ
Pyc–ļ–ł–Ļ
Srpski ŗĻĄŗłóŗłĘ
šł≠śĖá / ZhŇćngw√©n

                                        

Altres pàgines:
Paraules clau
Mòduls

Sociologia:
Pàgina d'inici
Notes sobre lectures (apunts)
Debats
l'índex d'aquest mòdul

Utilitats:
Mapa del lloc
Contacte
Documents √ļtils
Enlla√ßos √ļtils

ELS SETZE ELEMENTS D'ENFORTIMENT

per Phil Bartle, PhD

tradu√Įt per Esperanza Escalona

Fulletó per a la formació

Què fa forta a una comunitat, organització o família?

Quan les organitzacions, famílies i comunitats estan més i millor organitzades, són més fortes. Quan més s'assemblen a una organització racional i formal, tenen més capacitat per aconseguir allò que els seus membres volen que aconsegueixin.

Si volem enfortir comunitats, fam√≠lies o organitzacions, com podem saber quan ho hem aconseguit, o fins a quin punt ho hem fet?  Com cient√≠fics compromesos amb la recerca social, com mesurem el seu enfortiment, quan estan incrementant les seves capacitats, o potenciant-se? Desgraciadament, no tenim cap petit aparell que, en moure's de 62 a 79, esn digui que l'enfortiment ha pujat 17 punts.

Podem analitzar el concepte de "força", "potència" o "capacitat" aplicat a organitzacions, famílies o comunitats, analitzar els seus deiferents components, i identificar un conjunt d'observacions que ens indicaran que ha tingut lloc cert enfortiment o increment en la seva capacitat.

Els setze elements s√≥n: altru√Įsme, valors comuns, serveis comunitals, confian√ßa, comunicacions, context, informaci√≥, intervenci√≥, lideratge, xarxes, organitzaci√≥, poder pol√≠tic, destreses, confian√ßa, unitat i riquesa.  S√≥n una mica m√©s extensos que els cinc elements d'enfortiment burocr√†tic de Weber, per√≤ la seva identificaci√≥ es basa en els mateixos principis sociol√≤gics utilitzats per Weber.

Descripció dels setze elements:

La potenciaci√≥ va m√©s enll√† del perm√≠s pol√≠tic o legal per participar en un sistema pol√≠tic nacional. Inclou la capacitat per fer les coses que els membres de la comunitat vulguin fer. La potenciaci√≥ inclou el desenvolupament de la capacitat i l'enfortiment en v√†ries dimensions.   Aquests s√≥n els setze elements d'una comunitat que canvien a mesura que la comunitat, organitzaci√≥ o fam√≠lia s'enforteixen.

Altruisme:

Proporci√≥ d'individus i grau fins al que estan disposats a sacrificar beneficis propis per beneficis de tota la comunitat (reflectit en graus de generositat, humilitat individual, orgull comunal, ajuda m√ļtua, lleialtat, preocupaci√≥, camaraderia, fraternitat). Adoptem el concepte biol√≤gic, m√©s que no pas el ilos√≤fic.  A mida que una comunitat desenvolupa m√©s altru√Įsme, desenvolupa tamb√© m√©s capacitat.  Quan es permet que els individus, les fam√≠lies o les faccions siguin avariciosos i ego√Įstes en detriment de la comunitat o organitzaci√≥, aquesta s'afebleix.

Valors Comuns:

Grau al que els membres d'una comunitat comparteixen valorsespecialment la idea de que pertanyen a una entitat comuna que va m√©s enll√† de l'inter√®s de cada membre que en forma part.  Aix√≤ est√† relacionat amb la dimendi√≥ de valors de la cultura.  Quant m√©s comparteixin els membres de la comunitat (o, com a m√≠nim entenguin i tolerin) els valors i actituds dels altres membres, m√©s forta ser√† la comunitat.  El racisme, el prejudici i el fanatisme afebleixen una comunitat o organitzaci√≥.

Serveis Comunals:

Instal¬∑lacions i serveis dels assentaments humans (com ara carreteres, mercats, aigua potable, acc√©s a l'educaci√≥, serveis sanitaris), el seu manteniment (una cura responsable i la seva reparaci√≥), sostenibilitat i el grau en que tots els membres de la comunitat hi tenen acc√©s.  Aix√≤ est√† relacionat amb la dimesni√≥ tecnol√≤gica de la cultura.  Quant m√©s acc√©s tinguin els membres de la comunitat a les instal¬∑lacions i serveis comunals necessaris, m√©s gran ser√† la seva potenciaci√≥. Quan es tracta de mesurar la capacitat d'organitzacions, aqu√≠ s'inclouen l'equipament d'oficina, les eines, els subministraments, l'acc√©s a lavabos i altres instal¬∑lacions per al seu personal, eines per desenvolupar la seva feina, i instal¬∑lacions f√≠siques.

Comunicacions:

Dintre d'una mateixa comunitat i entre la comunitat i l'exterior, les comunicacions inclouen carreteres, m√®todes electr√≤nics (per exemple, r√†dio, TV, internet), mitjans de comunicaci√≥ impressos (peri√≤dics, revistes, llibres), xarxes, idiomes comprensibles m√ļtuament, alfabetitzaci√≥ i el desig i habilitat de comunicar-se (que implica tacte, diplom√†cia, desig d'escoltar tant com de parlar) en general.  mida que una comunitat millora les seves comunicacions, es fa m√©s forta.  Per a una organitzaci√≥, aquest √©s l'equipament de comunicacions, m√®todes i pr√†ctiques disponibles per al personal.  Una comunicaci√≥ pobre significa una organitzaci√≥ o una comunitat feble.

Confiança:

Si b√© √©s cert que s'expressa en els individus, quanta confian√ßa √©s compartida per la comunitat com un tot?  Aquest factor inclou la idea de que l'organitzaci√≥ o comunitat pot aconseguir tot all√≤ que vulgui fer.  Actituds positives, predisposici√≥, automotivaci√≥, entusiasme, optimisme, actituds autosuficients i no pas de depend√®ncia, predisposici√≥ a lluitar pels seus drets, evitar l'apatia i el fatalisme, una visi√≥ del que √©s possible.  Un augment en la for√ßa inclou un augment en la confian√ßa.

Context (Polític i Administratiu):

Una comunitat ser√† m√©s forta, m√©s capa√ß d'enfortir-se i mantenir aquest enfortiment quant m√©s suport li faci arribar el seu entorn.  Aquest entorn inclou elements (1) pol√≠tics (incloent-hi els valors i actituds dels l√≠ders nacionals, les lleis i la legislaci√≥) i elements (2) administratius (actituds dels funcionaris i t√®cnics, aix√≠ com les normes i procediments governamentals). Inclou l'entorn legal.  Quan els pol√≠tics, l√≠ders, tecn√≤crates i funcionaris, aix√≠ com les lleis i normes, prenen un enfocament de subministrar coses, la comunitat √©s feble, mentre que si prenen un enfocament de capacitaci√≥ cap a la comunitat, actuant en base a l'autoajuda, la comunitat ser√† m√©s forta.  Les comunitats poden ser m√©s fortes quan existeixen dintre d'un context de m√©s capacitaci√≥.

Informació:

M√©s que del simple fet de tenir o rebre informaci√≥ sense processar, la for√ßa d'una comunitat dep√®n de l'habilitat de processar i analitzar aquesta informaci√≥, el nivell de conscienciaci√≥, coneixement i seny que es trobi entre els individus clau i en el grup com un tot.  Quan la informaci√≥ sigui m√©s efectiva i m√©s √ļtil, no nom√©s quan n'hagi m√©s volum, la comunitat tindr√† m√©s for√ßa.  Fixa't que aix√≤ est√† relacionat amb l'element de comunicaci√≥ que hem descrit abans, per√≤ no √©s el mateix.

Intervenció:

Quin √©s el grau i l'efectivitat de l'animaci√≥ (mobilitzaci√≥, formaci√≥ per a la gesti√≥, promoci√≥ de la conscienciaci√≥, estimulaci√≥) que t√© com objectiu l'enfortiment de la comunitat?  Les fonts de caritat, externes o internes, incrementen el nivell de depend√®ncia i afebleixen la comunitat, o la desafien a actuar i, per tant, a fer-se m√©s forta?  La intervenci√≥ √©s sostenible o dep√®n de decisions de donants externs que tenen objectius i metes diferents dels de la pr√≤pia comunitat?  Quan la comunitat t√© m√©s fonts d'estimulaci√≥ per desenvolupar, t√© m√©s for√ßa.

Lideratge:

Leaders have power, influence, and the ability to move the community.  Quant m√©s efectiu sigui el seu lideratge, m√©s forta ser√† la comunitat.  Aquest no √©s el lloc indicat per un debat ideol√≤gic sobre si √©s millor el lideratge democr√†tic o participatiu, oposat als estils totalitaris, autoritaris i dictatorials, per√≤ hem de dir que el lideratge m√©s efectiu i sostenible (per enfortir la comunitat, no nom√©s els l√≠ders) √©s el que funciona seguint les decisions i desitjos de tota la comunitat, jugant un paper de capacitador i facilitador.  Els l√≠ders han de tenir certes habilitats, predisposici√≥ i carisma.  Quant m√©s efectiu sigui el lideratge, m√©s capacitat t√© la comunitat o organitzaci√≥. La manca d'un bon lideratge l'afebleix.

Xarxes:

No es tracta nom√©s "del all√≤ que coneixes", sino tamb√© "a qui coneixes" que pot ser una font de for√ßa.  (Com se sol fer broma sovint, no √©s nom√©s el "con√®ixer com" sino tamb√© el "con√®ixer a qui" que pot proporcionar una feina).  En quin grau els membres de la comunitat, especialment els l√≠ders, coneixen persones (i les seves ag√®ncies i organitzacions) que poden proporcionar recursos √ļtils que enfortiran a tota la comunitat?  Les conexions √ļtils, potencials i reals, que existeixen en el si de la comunitat i amb altres elements externs.  Quant m√©s efectiva sigui la xarxa, m√©s forta ser√† la comunitat o organitzaci√≥.  L'a√Įllament produeix feblesa.

Organització:

El nivell d' organitzaci√≥ en una comunitat √©s el grau al que diferents membres de la comunitat es veuen a s√≠ mateixos tenint cadasc√ļ un paper recolzant el tot (oposat a ser una simple col¬∑lecci√≥ d'individus separats), incloent-hi (en el sentit sociol√≤gic) integritat com organitzaci√≥, estrucutra, procediments, processos de presa de decisions, efectivitat, divisi√≥ del treball i complementarietat de papers i funcions.  Aix√≤ est√† relacionat amb la dimensi√≥ institucional o interaccional de la cultura i societat.  Quant m√©s organizada, o m√©s organizada de forma efectiva, √©s una comunitat o organitzaci√≥, m√©s capacitat o for√ßa t√©.

Poder polític:

El poder d'una comunitat o organitzaci√≥ √©s el grau al que la comunitat pot participar en la presa de decisions a nivell nacional i de districte.   Aix√≤ est√† relacionat amb la dimensi√≥ pol√≠tica de la cultura. De la mateixa manera que els individus tenen un grau de poder variable dins la comunitat, les comunitats tenen un grau de poder variable dins el districte i la naci√≥.  Quant m√©s poder pol√≠tic i influ√®ncia una comunitat o organitzaci√≥ pugui exercir, m√©s alt √©s el seu nivell de capacitat.

Destreses:

L'habilitat, manifestada en els individus, que contribuir√† a l'organitzaci√≥ de la comunitat i l'habilitat d'aquesta de portar les coses a terme, coneixements t√®cnics, organitzatius i de mobilitzaci√≥. Quantes m√©s destreses (ja siguin grupals o individuals) una comunitat o organitzaci√≥ pugui obtenir i utilitzar, m√©s enfortida resultar√† aquesta comunitat o organitzaci√≥.  Aquestes destreses han de ser les adequades per a la finalitat de l'organitzaci√≥: un malabarista molt qualificat, per exemple, pot no ser de gran ajuda per a una companyia de transports per per formar part de la policia.

Confiança:

Grau de confian√ßa que els membres d'una organitzaci√≥ o comunitat tenen els uns en els altres, i en especial, en els seus l√≠ders i treballadors per la comunitat que, al seu torn, reflecteix el grau d'integritat (honestitat, recolzament, franquesa, transpar√®ncia, fiabilitat) dintre de la comunitat. M√©s confian√ßa i recolzament dintre d'una comunitat reflecteix la seva capacitat augmentada.   La manca d'honestitat, la corrupci√≥, el desfalc i el desviament de recursos de la comunitat contribueixen a la feblesa de la comunitat o de l'organitzaci√≥.

Unitat:

Unitat √©s un sentiment compartit de pert√†nyer a una entitat coneguda (√©s a dir, al grup que forma la comunitat), encara que tota comunitat t√© divisions i cismes (religiosos, de classe, de status, d'ingressos, edat, g√®nere, √®tnia, clan) o rivalitats personals.  √Čs el grau al que els membres d'una organitzaci√≥ o comunitat estan disposats a tolerar les difer√®ncies i variacions entre ells i estan disposats a cooperar i treballar junts, un sentit d'un prop√≤sit o visi√≥ com√ļ, valors compartits.  Quan una comunitat o organitzaci√≥ est√† m√©s unida, √©s m√©s forta.  Unitat no vol dir que tothom √©s el mateix, sino que tothom tolera les difer√®ncies amb els altres i treballa pel b√© com√ļ.

Riquesa:

Riquesa √©s el grau en qu√® l'organitzaci√≥ o comunitat com un tot (oposada als individus que la formen) t√© control sobre recursos presents o potencials, i la producci√≥ i distribuci√≥ de b√©ns i serveis escassos i √ļtils, tan monetaris com no monetaris (incloent-hi treball voluntari, terra, equipament, subministraments, coneixements, destreses). Aix√≤ est√† relacionat amb la dimensi√≥ econ√≤mica de la cultura.  Quant m√©s rica sigui una comunitat, m√©s forta ser√†.  Quan individus, fam√≠lies o faccions avaricioses acumulen riquesa a expenses de la comunitat o l'organitzaci√≥ com un tot, estan afeblint aquesta comunitat o organitzaci√≥.  Les fam√≠lies que tenen molta riquesa solen durar m√©s de unes quantes generacions. Vegeu Dimensi√≥ econ√≤mica.

Vegeu: Què és comunitat?

‚Äď‚Äלּ¬ę‚Äď‚Äď
Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s)
i fes un enllaç amb www.cec.vcn.bc.ca
Aquest lloc web està hostatjat per la Vancouver Community Network (VCN)

© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Disseny web per Lourdes Sada
‚ĒÄ‚ĒĬĽ¬ę‚ĒÄ‚ĒÄ
Última actualització: 2012.06.26

 P√†gina d'inici