Traduccions:
Altres pàgines:
|
MOSAIC VERTICALDesigualtat amb un toc ètnicper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFulletó per a la formacióQuan observem el nostre mosaic cultural d'aprop, alguns elements no són tan romànticsEls canadencs estan orgullosos de que la seva societat multicultural tingui una política de mosaiccultural. La comparen amb la política de gresol dels Estats Units. Cadascuna d'elles s'aplica a la nostra manera d'afrontar l'assimilació d'immigrants i el respecte envers les diferències culturals. En la política del mosaic, s'espera que tothom respecti la cultura d'origen dels altres i, a banda d'aprendre prou de l'idioma i la cultura dominants per poder viure al Canadà, es mantinguin i respectin cadascú dels nostres variats origens culturals. Es valora més la varietat que la homogeneïtat i la idea de que tots hauríem de ser iguals. Aquí hem de fer referència al concepte de cultura ideal oposat a cultura real. Canadà tè més de gresol i els Estats Units més de mosaic del que els diferents ideals ens podrien fer suposar. Els estudis de Stanford Lyman sobre els diferents graus d'assimilació d'immigrants xinesos i japonesos al Canadà i als EEUU, per exemple, van revelar que les famílies japoneses s'assimilaven més ràpidament que les xineses, tant al Canadà com als EEUU. Va arribar a la conclusió que els graus d'assimilació depenien més de les cultures d'origen que no pas de les polítiques diferents del Canadà i dels EEUU. Va ser un sociòleg canadenc de Toronto, John Potter, qui a la dècada dels 50 del segle passat li va donar la volta al concepte de mosaic. Després de descriure les diverses categories de cultures existents al Canadà, va escriure que hi havia desigualtats en el poder, el prestigi i la riquesa associada entre els diferents grups ètnics. Encara que el respecte i la tolerància per la cultura dels altres implica una mena d'ideologia igualitària, "separats però iguals", els fets mostren disparitats entre les diferents categories ètniques. Durant els anys seixanta, molts canadencs es mostraven orgullosos de que no es practiqués el racisme al Canadà, en contrast amb els "Freedom Riders" i els conflictes sobre la integració que es donaven als EEUU. Això era una mostra d' idealisme cultural cec per part dels canadencs, que van practicar el racisme obertament durant l'època colonial, quan l'esclavitud es permetia i practicava, intentant eliminar les comunitats de població autòctona regalant mantes contaminades amb verola, i promulgant lleis que prohibien els matrimonis entre persones de diferents races o la cohabitació interracial, vigents fins a mitjans del segle XX. El racisme està encara ben viu al Canadà. Al cim del mosaic vertical hi ha els descendents de le persones originàries de les Illes Britàniques i del nord d'Europa, i a la seva base hi havia i encara hi són, els membres de les Nacions Autòctones . ––»«––Si copies text d'aquest lloc, si us plau cita l'autor (s) |
Pàgina inicial |