SETZE ELEMENTS

ALTRUISME

Proporció d'individus i grau fins al que estan disposats a sacrificar beneficis propis per beneficis de tota la comunitat (reflectit en graus de generositat, humilitat individual, orgull comunal, ajuda mútua, lleialtat, preocupació, camaraderia, fraternitat). Adoptem el concepte biològic, més que no pas el filosòfic. A mida que una comunitat desenvolupa més altruïsme, desenvolupa també més capacitat. Quan es permet que els individus, les famílies o les faccions siguin avariciosos i egoïstes en detriment de la comunitat o organització, aquesta s'afebleix.

VALORS COMUNS

Grau al que els membres d'una comunitat comparteixen valors, especialment la idea de que pertanyen a una entitat comuna que va més enllà de l'interès de cada membre que en forma part. Això està relacionat amb la dimendió de valors de la cultura. Quant més comparteixin els membres de la comunitat (o, com a mínim entenguin i tolerin, i fins i tot celebrin) els valors i actituds dels altres membres, més forta serà la comunitat. El racisme, el prejudici i el fanatisme afebleixen una comunitat o organització.

SERVEIS COMUNALS

Instal·lacions i serveis dels assentaments humans (com ara carreteres, mercats, aigua potable, accés a l'educació, serveis sanitaris), el seu manteniment (una cura responsable i la seva reparació), sostenibilitat i el grau en que tots els membres de la comunitat hi tenen accés. Això està relacionat amb la dimensió tecnològica de la cultura. Quant més accés tinguin els membres de la comunitat a les instal·lacions i serveis comunals necessaris, més gran serà la seva potenciació. Quan es tracta de mesurar la capacitat d'organitzacions, aquí s'inclouen l'equipament d'oficina, les eines, els subministraments, l'accés a lavabos i altres instal·lacions per al seu personal, eines per desenvolupar la seva feina, i instal·lacions físiques.

COMUNICACIONS

Dintre d'una mateixa comunitat i entre la comunitat i l'exterior, les comunicacions inclouen carreteres, mètodes electrònics (per exemple, ràdio, TV, internet), mitjans de comunicació impressos (periòdics, revistes, llibres), xarxes, idiomes comprensibles mútuament, alfabetització i el desig i habilitat de comunicar-se (que implica tacte, diplomàcia, desig d'escoltar tant com de parlar) en general. A mida que una comunitat millora les seves comunicacions, es fa més forta. Per a una organització, aquest és l'equipament de comunicacions, mètodes i pràctiques disponibles per al personal. Una comunicació pobre significa una organització o una comunitat feble.

CONFIANÇA

Si bé és cert que s'expressa en els individus, quanta confiança és compartida per la comunitat com un tot? Aquest factor inclou la idea de que l'organització o comunitat pot aconseguir tot allò que vulgui fer. Actituds positives, predisposició, automotivació, entusiasme, optimisme, actituds autosuficients i no pas de dependència, predisposició a lluitar pels seus drets, evitar l'apatia i el fatalisme, una visió del que és possible. Un augment en la força inclou un augment en la confiança.

CONTEXT (Polític i administratiu)

Una comunitat serà més forta, més capaç d'enfortir-se i mantenir aquest enfortiment quant més suport li faci arribar el seu entorn. Aquest entorn inclou elements (1) polítics (incloent-hi els valors i actituds dels líders nacionals, les lleis i la legislació) i elements (2) administratius (actituds dels funcionaris i tècnics, així com les normes i procediments governamentals). Inclou l'entorn legal. Quan els polítics, líders, tecnòcrates i funcionaris, així com les lleis i normes, prenen un enfocament de subministrar coses, la comunitat és feble, mentre que si prenen un enfocament de capacitació cap a la comunitat, actuant en base a l'autoajuda, la comunitat serà més forta. Les comunitats poden ser més fortes quan existeixen dintre d'un context de més capacitació.

INFORMACIÓ

Més que del simple fet de tenir o rebre informació sense processar, la força d'una comunitat depèn de l'habilitat de processar i analitzar aquesta informació, el nivell de conscienciació, coneixement i seny que es trobi entre els individus clau i en el grup com un tot. Quan la informació sigui més efectiva i més útil, no només quan n'hagi més volum, la comunitat tindrà més força. Fixeu-vos que això està relacionat amb l'element de comunicació que hem descrit abans, però no és el mateix.

INTERVENCIÓ

Quin és el grau i l'efectivitat de l'animació (mobilització, formació per a la gestió, promoció de la conscienciació, estimulació) que té com objectiu l'enfortiment de la comunitat? Les fonts de caritat, externes o internes, incrementen el nivell de dependència i afebleixen la comunitat, o la desafien a actuar i, per tant, a fer-se més forta? La intervenció és sostenible o depèn de decisions de donants externs que tenen objectius i metes diferents dels de la pròpia comunitat? Quan la comunitat té més fonts d'estimulació per desenvolupar, té més força.

LIDERATGE

Els líders tenen poder, influència i la capacitat de moure la comunitat. Quant més efectiu sigui el seu lideratge, més forta serà la comunitat. Aquest no és el lloc indicat per un debat ideològic sobre si és millor el lideratge democràtic o participatiu, oposat als estils totalitaris, autoritaris i dictatorials, però hem de dir que el lideratge més efectiu i sostenible (per enfortir la comunitat, no només els líders) és el que funciona seguint les decisions i desitjos de tota la comunitat, jugant un paper de capacitador i facilitador. Els líders han de tenir certes habilitats, predisposició i carisma. Quant més efectiu sigui el lideratge, més capacitat té la comunitat o organització. La manca d'un bon lideratge l'afebleix.

XARXES

No es tracta només "del allò que coneixes", sino també "a qui coneixes" que pot ser una font de força. (Com se sol fer broma sovint, no és només el "conèixer com" sinó també el "conèixer a qui" que pot proporcionar una feina). En quin grau els membres de la comunitat, especialment els líders, coneixen persones (i les seves agències i organitzacions) que poden proporcionar recursos útils que enfortiran a tota la comunitat? Les conexions útils, potencials i reals, que existeixen en el si de la comunitat i amb altres elements externs. Quant més efectiva sigui la xarxa, més forta serà la comunitat o organització. L'aïllament produeix feblesa.

ORGANITZACIÓ

El nivell d' organització en una comunitat és el grau al que diferents membres de la comunitat es veuen a sí mateixos tenint cadascú un paper recolzant el tot (oposat a ser una simple col·lecció d'individus separats), incloent-hi (en el sentit sociològic) integritat com organització, estrucutra, procediments, processos de presa de decisions, efectivitat, divisió del treball i complementarietat de papers i funcions. Això està relacionat amb la dimensió institucional o interaccional de la cultura i societat. Quant més organizada, o més organizada de forma efectiva, és una comunitat o organització, més capacitat o força té.

PODER POLÍTIC

El poder d'una comunitat o organització és el grau al que la comunitat pot participar en la presa de decisions a nivell nacional i de districte. Això està relacionat amb la dimensió política de la cultura. De la mateixa manera que els individus tenen un grau de poder variable dins la comunitat, les comunitats tenen un grau de poder variable dins el districte i la nació. Quant més poder polític i influència una comunitat o organització pugui exercir, més alt és el seu nivell de capacitat.

DESTRESES

L'habilitat, manifestada en els individus, que contribuirà a l'organització de la comunitat i l'habilitat d'aquesta de portar les coses a terme, coneixements tècnics, organitzatius i de mobilització. Quantes més destreses (ja siguin grupals o individuals) una comunitat o organització pugui obtenir i utilitzar, més enfortida resultarà aquesta comunitat o organització. Aquestes destreses han de ser les adequades per a la finalitat de l'organització: un malabarista molt qualificat, per exemple, pot no ser de gran ajuda per a una companyia de transports o per formar part de la policia.

CONFIANÇA

Grau de confiança que els membres d'una organització o comunitat tenen els uns en els altres, i en especial, en els seus líders i treballadors per la comunitat que, al seu torn, reflecteix el grau d'integritat (honestitat, recolzament, franquesa, transparència, fiabilitat) dintre de la comunitat. Més confiança i recolzament dintre d'una comunitat reflecteix la seva capacitat augmentada. La manca d'honestitat, la corrupció, el desfalc i el desviament de recursos de la comunitat contribueixen a la feblesa de la comunitat o de l'organització.

UNITAT

La unitat és un sentiment compartit de pertànyer a una entitat coneguda (és a dir, al grup que forma la comunitat), encara que tota comunitat té divisions i cismes (religiosos, de classe, de status, d'ingressos, edat, gènere, ètnia, clan) o rivalitats personals. És el grau al que els membres d'una organització o comunitat estan disposats a tolerar les diferències i variacions entre ells i estan disposats a cooperar i treballar junts, un sentit d'un propòsit o visió comú, valors compartits. Quan una comunitat o organització està més unida, és més forta. Unitat no vol dir que tothom és el mateix, sinó que tothom tolera les diferències amb els altres i treballa pel bé comú.

RIQUESA

Riquesa és el grau en què l'organització o comunitat com un tot (oposada als individus que la formen) té control sobre recursos presents o potencials, i la producció i distribució de béns i serveis escassos i útils, tan monetaris com no monetaris (incloent-hi treball voluntari, terra, equipament, subministraments, coneixements, destreses). Això està relacionat amb la dimensió econòmica de la cultura. Quant més rica sigui una comunitat, més forta serà. Quan individus, famílies o faccions avaricioses acumulen riquesa a expenses de la comunitat o l'organització com un tot, estan afeblint aquesta comunitat o organització. Les famílies que tenen molta riquesa solen durar més de unes quantes generacions. Vegeu Dimensió econòmica.