Traduccions:
Altres
pàgines:
|
DEBAT SOBRE LA LLEImoderat per Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaDebats a la webLes contribucions s'afegiran a la part superior d'aquest recull a mesura que vagin arribantA la tardor de 2005, els professors de British Columbia van anar a la vaga, declarada il·legal perquè el govern de la província, en represalia, va aprovar una llei que definia l'educació com un "servei essencial", fent així que les vagues en aquest sector fossin il·legals. Els dos primers dies de la vaga van ser "legals" perquè encara no s'havia aprovat la llei. Els professors tenien previst tornar a la feina després del segon dia de vaga, però van decidir continuar-la perquè la llei aprovada entrava en conflicte amb la constitució canadenca i amb els tractats signats amb les Nacions Unides. Els professors la consideraven il·legal i vengativa. És difícil considerar l'educació com un servei essencial, doncs no es posa en perill la vida de ningú perquè no hi hagi professors; i el servei, a diferència del de la policia, els bombers i les ambulàncies, no és un servei de 24 hores del que depenguin vides. Data:
dijous, 20 d'octubre. Hola
Dr Phil, Respecto el dret que té tothom a compartir les idees pròpies, però el Sr Gibson no ha fet el mateix. Ha compartit les idees d'altres cinc individus. Les cites poden ser unes eines increïbles, però s'han d'utilitzar per recolzar i afegir valor al que hem de dir,... no per reemplaçar-ho. Data:
dijous, 20 d'octubre Hola
Dr Phil. "Jo
declaro que un individu que infrigeix una llei que la consciència li diu que és
injusta (...) està, en realitat, expressant el més alt respecte per la llei. "
---- Martin Luther King Jr. "Igual
que el deure de tots els homes és obeir les lleis justes, és el deure de tots els
homes desobeir les lleis injustes."---- Martin Luther King Jr. "La
llei mai no farà lliures als homes; són els homes que han de fer lliure la llei.
Són els amants de la llei i l'ordre els qui respecten la llei quan el govern l'infringeix."----
Henry David Thoreau "Una
llei injusta és, en si mateixa, una espècie de violència. Arrestar a algú perquè
la infringeixi encara ho és més."---- Mahatma Gandhi "La
llibertat legítima consisteix en l'acció sense obstruccions d'acord amb la nostra
voluntat dintre dels límits dibuixats al nostre voltant pels drets iguals dels altres.
No afegeixo "dintre dels límits de la llei" perquè la llei és sovint la voluntat
del tirà, i serà sempre així mentre violi els drets de l'individu ."---- Thomas
Jefferson "No
hi ha manera de governar als homes innocents. L'únic poder que un govern té és
el poder de doblegar els delinqüents. Bé, quan no hi ha prou delinqüents, un els
inventa. Un declara tantes coses com a delicte que resulta impossible als homes viure
sense infringir les lleis."---- Ayn Rand Data:
dimarts, 18 d'octubre Permetem
que els delinqüents controlin la nostra vida? Ahir la vaga il·legal va assolir
un nou nivell: la facultat Camosun va ser tancada. Bé, com a mínim, van cancel·lar
totes les meves classes perquè els treballadors de suport mostraven el seu "suport"
a la vaga. Els professors es van negar a travessar els piquets i fent això tots
ells van recolzar un acte delictiu. Ara tinc unes quantes preguntes... Rebré una
quantitat de diners en concepte de devolució pel temps d'instrucció perdut? Rebré
una devolució pel temps que he perdut del meu curs de fitness perquè les instal·lacions
estaven tancades? Crec que la resposta a aquestes preguntes és un fort i contundent
"NO"! Les meves classes es van cancel·lar perquè els professors tenien por d'atravessar
els piquets perquè pensaven que això podria afeblir el sindicat. Els sindicats
són necessaris, van ser un invent increïble, donant a la classe obrera una possibilitat
per lluitar per la igualtat, però potser el seu poder ha arribat massa lluny. El
sindicat potser busca un enfrontament, sense importar l'argument que presentis: Ningú
està per damunt de la llei. Estic a favor de la mà dura. S'ha de fer servir d'exemple.
Personalment, NO vull que grups de pressió tinguin el poder d'influir en les decisions
del parlament mitjançant accions il·legals. I sí, vaig votar pels liberals i,
cregueu-me, ho faria un altre cop.
Data:
dissabte, 15 d'octubre En
resposta al Professor Anònim... El
meu primer pensament és... No sé què pensa tothom sobre que algú entri en aquest
bloc de manera anònima? professor o estudiant? sobretot en sociologia! si hi volen
opinar, rebin el reconeixement. La gent pot dir moltes coses, però firmar les pròpies
opinions és una altra cosa. Sobretot quan parlem d'Ensenyament, Lleis i Política.
(cito) "Això no quadren amb una anàlisi estadística bàsica"? tots
fem errades, fins i tot els professors. Em ve al cap la idea d'"ensenyar amb l'exemple"!
Sí, hi ha una limitació a la carta... a la secció (32). L'aplicació de la Carta
d'Excepció... Qualsevol legislatura pot aprovar una llei que violi certs aspectes,
sempre i quan ho digui explícitament. Sistema eStrany en el què els tribunals poden
passar per alt la legislatura però les legislatures no poden passar per alt els
tribunals? Malgrat les claúsules, la secció 33 de la Carta permet al govern federal
o als provincials aprovar lleis que violen certes seccions de la Carta. Claúsula
de límits raonables, la Secció 1 de la Carta, que permet als tribunals defensar
una llei fins i tot si viola un dret de la Carta? Extret de Política canadenca,
tercera edició resumida, de Rand Dyck i la Carta Canadenca de Drets i Llibertats,
a l'Acta de Constitució de 1982. Recentment, jo mateixa, juntament amb un grup d'estudiants
ens vam sentir extremament decebuts per la indiferència d'un professor davant d'una
òbvia conducta irregular i, per fer la cosa encara més greu, aquest és un grup
d'estudiants de Dret Penal. Quina mena de missatge dóna això? No és d'estranyar
que al nostre sistema li manqui Integritat? D'alguna manera, tots hem d'esforçar-nos
per estar més alerta. Especialment els nostres professors.
C.
Jones Data:
dimecres, 12 d'octubre Hola
Dr Phil No
dono suport a cap acció il·legal... degraden el sistema democràtic. Un
cop dit això, quan
les llibertats que sacrifiquem per mantenir el contracte social esdevenen massa grans,
sovint ens queden poques opcions, tret de la de rebelar-nos. Hi
ha moments en què certes accions desafien les nostres creences fonamentals. Salutacions, Dimecres,
12 d'octubre Phil, Gràcies Comentari: Tal
com dic en aquesta web, no edito les contribucions dels estudiants, tret de per eliminar
números de telèfon, adreces de correu electrònic i números de documents d'identitat. Veig
per què vol canviar la seva contribució. Òbviament,
veure escrita una oració subordinada de relatiu malament, com ara "... ni els drets
fonamentals que els treballadors canadencs han lluitat tant per ells", encara ho
podem aguantar. Té
una forma única d'escriure "canadencs", sense la segona "a". Sabem
que hi ha una diferència entre mesurar i comptar i hauríem de parlar de "...menys
de la majoria dels membres..." i no de "...menor de la majoria dels membres...". L'expressió
"mitjans de comunicació" és plural, el singular és "mitjà de comunicació", com
ara diari, ràdio, TV. Seria
millor dir "Avui els mitjans de comunicació estan informant..." en comptes d'"està
informant". No
m'agrada la idea de contribucions anònimes, i demano que s'identifiqueu però en
aquest cas, puc entendre perquè vostè va fer servir una adreça de hotmail i va
escriure de manera anònima.~~~ Phil Bartle Data:
dimecres, 12 d'octubre No
dono suport a cap acció il·legal... degraden el sistema democràtic. Un
cop dit això, quan
les llibertats que sacrifiquem per mantenir el contracte social esdevenen massa grans,
sovint ens queden poques opcions, tret de la de rebelar-nos. Hi
ha moments en què certes accions desafien les nostres creences fonamentals. Data:
12 d'octubre Aplaudeixo
la decisió dels professors d'anar a la vaga. Crec que és essencial i important
per als professors fer vaga ara. Crec que estan vivint allò en el que creuen i sobre
el que ensenyen... Es pot ensenyar una lliçó més poderosa? Obeir una llei simplement
perquè és una llei és naïf i no gaire assenyat. On estaria el món si ningú
s'aixequés mai contra lleis injustes? Acordem de forma col·lectiva viure junts
i la llei és una formalització per escrit del nostre contracte social (no d'un
grup reafirmant els seus drets a expenses d'altres grups). És fonamental que les
lleis reconeguin les necessitats de totes les parts implicades. La gent ha lluitat
molt i durant molt de temps pel dret a la vaga, a formar sindicats i tenir uns drets
laborals dignes en aquest país. En els últims anys hem vist com aquests drets,
que tant ha costat aconseguir, han sigut qüestionats i erosionats degut a la ideologia
de la globalització. Quan els treballadors perden el dret a la vaga, es violen/violaran
drets i necessitats humanes bàsiques. Aquest no és el Canadà en
el que vull viure. M'agrada viure en una democràcia, no en un estat totalitari que
explota la gent. La
facultat de Camosun va decidir fer vaga en solidaritat amb els professors, i això
va ser un dilluns. No faig classe els dilluns. Camosun, en la seva saviesa, em va
descomptar un dia de sou perquè no vaig aparèixer. Data:
dimecres, 12 d'octubre El primer post comenta el tema de que els educadors tenen la responsabilitat d'emfatitzar la importància de complir la llei. Hi estic absolutament d'acord. Però també comprenc el punt de vista contrari que defensa la importància d'ensenyar als nostres nens que no es pot permetre que la gent o el govern passi per damunt nostre i posi en entredit els nostres drets. Potser els professors no estan agafant el camí correcte, però potser el govern tampoc. Haver-se trobat una oposició tan dura tan ràpidament podria ser un bon indicador de que fer un pas enrere, tornar a la situació anterior i estudiar amb més detall l'impacte de la seva proposta podria resultar més beneficiós a llarg termini. Estic d'acord en que l'educació és increïblement important, sobretot pels estudiants a punt de graduar-se. Però pels que ja s'han graduat i vulguin dedicar-se al món de l'educació, voldran fer-ho en unes condicions justes. Jo em compto entre aquests. Data:
dimarts, 11 d'octubre A la vaga que tots esteu comentant li falten unes quantes coses: Vegeu
si us plau aquest enllaç (en anglès): http://www.bctf.ca/TakingAStand/archive/2005-06/2005-10-07.html
Al 1919, a Winnipeg, els treballadors van fer una vaga general per mostrar als empresaris en general que tenen el dret de refusar feina. Aquest dret se'ls està denegant als professors, però, en línia amb el dret de tots els candencs de protestar contra les lleis injustes, els professors protesten contra l'Acta d'Acord Col·lectiu dels Professors (coneguda també com la Llei 12). Si bé és un bon argument que els serveis essencials no puguin fer vaga, els serveis essencials són aquelles ofertes socials que es requereixen per mantenir "la salut i la seguretat públiques" (vegeu el Codi Laboral canadenc). L'educació, si bé es pot considerar un dret per a tots els ciutadans (no un dret garantit per la Carta de Drets i Llibertats), no és un servei essencial. Quin altre servei essencial no està disponible les 24 hores del dia? Avui els mitjans de comunicació està informant que una lleugera majoria dels afiliats van anar a votar la proposta de vaga fins que tornin a votar per regressar. Estan informant que amb un 90% de vots a favor, menor de la majoria dels membres van votar a favor d'aquesta acció. Això no quadren amb una anàlisi estadística bàsica. S'ha agafat una mostra representativa de professors, i d'aquesta mostra representativa, una majoria aclaparadora recolzava aquesta acció. Data:
dimarts, 11 Tinc una mena de tristesa per la recent vaga de professors. Pels alumnes d'institut de 12è curs, aquest és un curs molt important per preparar-se per les oportunitats quan acabin la secundària, la qual cosa vol dir que han de treballar molt i obtenir tots els coneixements que puguin dels seus professors i estudis... però com se suposa que ho han de fer quan els professors estan al carrer, marxant pels seus drets? Això representa una amenaça per a tots els estudiants, no només pels que estan al 12è curs, mai es deixa d'aprendre, i per això és important tenir professors a la nostra vida. Els meus germans menors estan afectats per aquesta vaga, així que em toca de prop. Afortunadament, com a estudiants universitaris, la nostra preocupació més gran són les taxes universitàries que no paren de créixer i intentar trobar aparcament al campus a les 8:34 del matí. Data:
dimarts, 11 d'octubre Sóc conscient de que algunes de les coses que diré ja s'han dit abans, però espero que no tot s'hagi dit. Simplement, estic a favor de la vaga de professors. Crec que els que s'hi oposen no són conscients de les raons reals per les que va començar. Els professors tenen dret a negociar el seu contracte, i algunes persones creuen que no els va agradar el que els van oferir... i per això van anar a la vaga. El fet és que els professors no han tingut un contracte negociat, ni tan sols l'oportunitat d'asseure's i parlar sobre un contracte raonable, des de fa gairebé dos anys. A banda del fet que els professors volen que es tractin els temes del sou, el número d'alumnes per classe i les condicions laborals i d'aprenentatge... aquí hi ha alguns fets més. Fa uns set anys, els professors de BC van signar un contracte amb el govern (llavors en mans del NDP) segons el qual renunciaven a un augment salarial a canvi de reduir el número d'alumnes per classe a un nivell raonable, i aquest acord va estar vigent uns quants anys. Quan el govern va passar a mans dels liberals, aquests van decidir (pel seu compte) suprimir aquesta part del contracte dels professors. Més recentment, el govern liberal va comunicar als professors que "a la taula de negociacions" no podrien parlar de "número d'alumnes per classe, augment salarial o condicions laborals", seguit per (no amb tantes paraules) "ara, parlem del contracte". Això va deixar als professors sense res per demanar. Pot ser que aquesta vaga estigui afectant als nens de les escoles públiques, però els professors no tenen més culpa que el govern de que això sigui així. Sé que no voldria que la persona que em paga el sou em digués que no tinc dret a les condicions de la meva feina. Quan parlem de "no infringir la llei", primer cal que la llei sigui justa. El govern pot imposar qualsevol llei que pot no sempre semblar justa a la gent. Si no es permet que la veu d'aquells afectats per la llei sigui escoltada, s'han de prendre accions com ara la vaga per protegir les seves llibertats. Data:
dilluns, 10 d'octubre Vaga "il·legal"? o eliminació dels drets dels treballadors? Estic definitivament a favor de la postura en contra de les lleis del govern que limiten que la classe treballadora s'aixequi contra els seus caps. Des del 1980 els sindicats estan aixafats indiscriminadament i des de llavors el govern ha ajudat a fer-ho aprovant lleis que limiten la possibilitat de que els treballadors prenguin una posició. Ara que que les vagues es consideren il·legals perquè s'ha col·locat el títol de "servei essencial", qui pot dir que tots els serveis no entraran dintre d'algun nou tipus de categoria considerada necessària. "Servei necessari per obtenir beneficis" és el següent pas que faran les grans empreses per empènyer el govern a crear una nova llei. Llavors tot ciutadà observant de la llei... o hauríem de dir "ciutadà que oprimeix amb una falsa consciència als treballadrors" s'aixecarà per defensar les grans empreses amb la idea del que és correcte o incorrecte legalment? Un 85% de les lleis, aproximadament, han sigut creades per protegir a les grans corporacions i les seves propietats en cas de qualsevol interrupció per part dels treballadors des del temps del luddisme. Les lleis sempre han sigut per protegir els rics i oprimir els pobres. La "Llei dels pobres" ve a la memòria. Ara creiem que un atur del 6% és necessari. Encara que l'atur és una elecció del govern que només reprimeix els treballadors i manté els sous baixos. (Teoria de Keynes). La immensa majoria de la nostra classe treballadora, que és al voltant del 80% de la gent al Canadà, necessita treure's les ulleres de color rosa dels ulls. Amb la classe mitjana pressionada constantment mitjançant retallades de sou, reduccions de personal, privatitzacions i lleis negatives del govern, cal que ens despertem i recuperem els nostres drets laborals per aixecar-nos i fer vaga. Sense aquest dret, la classe treballadora no té poder ni veu i només incrementarà la polarització del nostre sistema de dues classes. Vaig llegir una notícia fa cosa d'un mes sobre una dona que protestava davant de la Casa Blanca contra la Guerra de Bush. Va anar de cap a la presó i li van posar una multa perquè va utilitzar un micròfon per comunicar-se amb la multitud de ciutadans que creien en la seva protesta. Raó per la que la van multar? Noves lleis del govern. Necessitava un permís del govern per utilitzar un micròfon per protestar contra el govern. És curiós com sempre pots veure un problema des del punt de vista de qui en surt més beneficiat: la classe capitalista. Quan s'aixecarà el poble contra el nostre govern de funcionaris elegits que han estat col·locats en el lloc que ocupen per ajudar al seu poble? En comptes d'això, el govern només actua com un titella contra el seu propi poble per oprimir-lo i per tirar endavant els objectius de les grans empreses per reprimir sindicats i treballadors. La tria entre titella número u i titella número dos mai ha importat, la classe obrera porta 25 anys rebent de valent... Des que Mulroney, Reagan i Thatcher van començar l'allunyament de l'estat keynesià i els nostres anys daurats fins als nostres dies dominats pel capitalisme de la "nova dreta". En la meva opinió, la vaga en sí no és tan important com la capacitat que ens dóna per despertar les perspectives de la gent. Desgraciadament, sóc optimista de que això s'aconseguirà si el segrest del ferri a França a mans dels seus treballadors fa unes setmanes serveix de prova. Un ferri va ser segrestat pels seus treballadors que protestaven per la propera privatització del sistema de ferris a França. Es va enviar als militars per controlar la situació (com s'ha fet sempre que els treballadors s'han aixecat en altres països contra canvis que els feien mal a ells i al poble... per trobar-se amb que el govern envia els militars per silenciar-los per QUALSEVOL mitjà). Els vaguistes s'enfronten ara a possibles sentències de fins a 20 anys de presó. Si els treballadors no tenen la capacitat d'anar a la vaga, quin poder tenen? I un cop els treballadors no tenen poder, què creieu que passarà? Jo veig una baixada massiva cap al fons, amb els pocs més rics al cim i les masses de la classe oprimida al fons. Per suposat, aquí serà quan la teoria marxista es possarà a prova. Data:
dilluns, 10 d'octubre No dono la culpa als professors en absolut, els recolzo cada segon. Cal que lluitin per allò que es mereixen. Sí, no és just pels estudiants però els professors es mereixen molt més. Fixeu-vos en el que va passar al personal sanitari. Van arribar a un acord massa aviat i ara, mireu-los. El nostre personal sanitari està ben fotut. Data:
diumenge, 9 d'octubre Tinc una opinió dividida sobre la vaga de professors. Per una banda, estic a favor de la vaga "il·legal" El nombre d'alumnes per classe i les retallades en personal de suport estan fora de control. Els professors, avui en dia, ho tenen bastant cru. Però el meu costat legal no dóna suport a la vaga. Quan la gent infringeix la llei, bàsicament està tirant per terra tot l'ordre que tenim a la nostra societat. Però això ens porta a l'argument de que l'eliminació del dret a la negociació col·lectiva també és il·legal. En el meu cap, com a mínim, és una tautologia (espero que això no estigui fora de context). Resumint, la meva postura és aquesta: els professors es mereixen un acord millor que el que tenen actualment. Però és essencial que la negociació es faci dintre dels límits de la nostra estructura legal, perquè, quin és el sentit de les lleis si ningú les cumpleix. Una nota a banda: Si hi ha pares a la classe que està tenint despeses extra en cangurs o altres programes com a resultat directe de la vaga "il·legal": potser voldran pensar-se encapçalar un procés judicial conjunt contra la BCTF. Probablement tindria èxit. Data:
dilluns, 10 d'octubre La Federació de Professors de British Columbia (BCTF són les seves sigles en anglès)va iniciar una vaga divendres, posant en primera línia a més de 42.000 dels seus membres en una vaga que la Direcció de Relacions Laborals i la legislació contra vagues aprovada pel govern de British Columbia consideren il·legal. La vaga indefinida significa que 600.000 estudiants estan sense classe, doncs han tancat les escoles de primària i secundària de la província. Sindicats del sector públic de camps relacionats amb l'educació han assegurat que recolzaran la BCTF. Més de 25.000 treballadors de suport membres del Sindicat Canadenc d'Empleats Públics i molts altres treballadors pertanyents a sindicats com ara el BCGEU, rebutgen sumar-s'hi. La vaga salvatge, declarada per alguns membres del sindicat una protesta política, arriba després de que els representants del govern hagin refusat vehementment la negociació col·lectiva amb el sindicat. Al setembre, els professors van votar a favor de la vaga en un 88,4%. La resposta del Govern va arribar dilluns, amb la presentació de la Llei 12, una llei que obliga als professors a tornar a la feina amb les mateixes condicions durant un any sense negociació. Davant de mesures draconianes que fan de qualsevol vaga de la BCTF un acte il·legal, els professors van votar en un 90,5% a favor de la vaga, en una segona votació dimecres. Divendres, els professors en vaga van omplir els carrers mentre activistes polítics, estudiants, sindicalistes i membres de la comunitat van sortir a recolzar-los. La reacció pública ha sigut, fins ara, d'un decidit suport a la vaga. Els Professors demanen tornar a tenir el dret a la negociació col·lectiva a la província, i la seva lluita és la demanda del dret fundamental a la llibertat d'associació a través dels sindicats. La seva principal demanda col·lectiva és la reducció de la ràtio d'alumnes i la restitució de serveis als estudiants que el govern ha retallat. També demanen un increment salarial, mentre el Govern ha afirmat contundentment que no volen augments (el Govern es nega a oferir-los un increment), la qual cosa significa que el valor efectiu del sou serà menor, donat l'augment del cost de la vida. Una Història de Trencament de Vagues El
partit polític dominant a British Columbia, els Liberals de BC liderats per Gordon
Campbell, té una història de trencament de vagues i de privatització agressiva
de béns públics. A l'abril i el maig de 2004 el govern de Campbell va imposar al
Sindicat d'Empleats d'Hospitals (HEU en les seves sigles en anglès) una retallada
de sous del 14% i una privatització massiva, provocant un seguit de vagues salvatges
per simpatia arreu de la província. Encara que la vaga del Sindicat d'Empleats d'Hospitals
es va acabar desconvocant gràcies a un controvertit acord orquestrat amb la burocràcia
del sindicat, el resentiment contra el govern encara és alt en tota la província.
Si
bé és cert que la vaga de la BCTF és sobre la llibertat d'associació i la negociació
col·lectiva, també és una lluita sobre la direcció futura del sistema educatiu
públic. Les demandes centrals dels professors giren entorn de la restitució de
serveis per als estudiants i una mida (raonable) de les classes. També hi ha la
qüestió de la privatització, doncs el govern ha dut a terme una agressiva política
de privatització i de sabotatge dels sindicats de tot el sector públic. Hi ha clars
indicis de que el govern podria decidir-se per una privatització parcial dels sistema
públic d'educació si són capaços de guanyar el seu pols amb els professors. Resposta
Política El
Nou Partit Democràtic (NDP en les seves sigles en anglès), liderat per Carol James,
actualment a l'oposició al parlament provincial, és considerat per molts com la
principal oposició política a les polítiques del govern. Però durant la dècada
dels 90, el govern de majoria del NDP va avassallar la BCTF durant dues legislatures
consecutives. Si
bé és cert que el NDP vol treure rèdit polític del conflicte fent declaracions
públiques de suport als professors, també ho és que ha refusat donar suport explícit
a la vaga il·legal. Carol James, la líder del partit, ha dit que els professors
haurien de "complir la llei" quan es tracta de desafiar la llei de tornar a la feina
imposada pel govern. També
hi ha escepticisme sobre el paper de la Federació del Treball de British Columbia,
que ha entrat recentment en les negociacions amb el govern sobre la disputa. La Federació
recolza la BCTF però molts treballadors recorden la traició que va cometre la BCTF
contra els vaguistes de l'HEU al maig de 2004. El rebuig de la Federació a organitzar
la resistència a l'atac contra el sindicalisme portat a terme pel govern al 2002
també posa en dubte el compromís de la burocràcia de recolzar als vaguistes. El
govern de Campbell crida als vaguistes a "tornar a la feina" i a "respectar l'imperi
de la llei", però s'enfronta a acusacions cada vegada més insistents d'aplicar
la llei de manera injusta. En el cas dels treballadors de Telus que porten setmanes
en vaga contra l'empresa privada de telecomunicacions, el govern i els tribunals
han rebutjat contundentment castigar a la junta d'administració de l'empresa per
utilitzar altres treballadors per substitutir els vaguistes en una clara violació
del Codi de Relacions Laborals. El
suport a la vaga es manté fort arreu de la província, amb el govern i la BCTF ferms
en les seves postures respectives en una confrontació que podria determinar el futur
del sistema públic d'educació i la negociació col·lectiva a la província. Data:
diumenge, 09 d'octubre La
vaga de professors actual no m'afecta personalment però sí que afecta als meus
germans. La llei és la llei, en la meva opinió i com educador un hauria d'educar
els nens sobre la importància d'obeir les lleis en una societat civilitzada. Les
preocupacions dels professors poden ser fundades i la seva lluita pot ser justa,
però tal com jo ho veig, van votar a l'NDP (generalització total) i la majoria
de la gent va votar als liberals i els liberals van guanyar. Quan es considera essencial
un servei, les vagues esdevenen inacceptables, on aniríem a parar si la policia
fes vaga? Els professors s'han d'adonar que a qui estan fent realment mal és, sobretot,
als estudiants. Les eleccions és on els pobles democràtics fan sentir el seu poder
i les seves decisions, no durant vagues il·legals. Potser la propera vegada que
condueixi pel davant d'una escola hauré de fer una detenció ciutadana. Els comentaris seran benvinguts. |
Pàgina d'inici |