Traduccions:
Altres pàgines:
Paraules clau
Mòduls
Sociologia:
Pàgina d'inici
Notes sobre lectures (apunts)
Debats
l'índex d'aquest mòdul
Utilitats:
Mapa del lloc
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
DIMENSIÓ TECNOLÒGICA
Interfície entre la cultura i la natura
per Phil Bartle, PhD
traduït per Esperanza Escalona
Fulletó per a la formació
La dimensió tecnològica de la cultura és el seu capital, les seves eines i coneixements, i les maneres en què es relaciona amb l'entorn físic
És la interfície entre la humanitat i la natura.
No són les eines físiques en sí mateixes les que constitueixen la dimensió tecnològica de la cultura, sinó les idees i els comportaments apresos els que possibiliten que els humans inventin eines, les utilitzin i les expliquin a altres éssers humans.
La tecnologia és una dimensió cultural al mateix nivell que ho són les creences i els patrons d'interacció: és simbòlica.
Aquesta dimensió simbòlica és la que els economistes poden anomenar "capital real", en oposició al capital financer.
És quelcom valuós que no es produeix per al seu consum directe, sinó per a ser utilitzat per incrementar la producció, i, per tant, incrementar la riquesa en el futur, és una inversió.
Als humans se'ls ha anomenat l'animal "que fa eines".
Hi ha altres animals que utilitzen eines, però cap d'ells no té una tecnologia tan ben desenvolupada i sofisticada com els humans.
És probable que, juntament amb el llenguatge i el tabú de l'incest, la tecnologia es remunti als origens de la pròpia humanitat.
Al desenvolupament de la capacitat, la tecnologia és un dels setze elements d'enfortiment que canvia (augmenta) a mesura que una organització o una comunitat esdevé més forta.
En la guerra contra la pobresa, la tecnologia ofereix un conjunt d'armes important.
Per a un individu o una família, la tecnologia engloba casa seva, el mobiliari i tot el que és propi d'una llar, incloent-hi els aparlls i utensilis de la cuina, les portes, les finestres, els llits i les làmpades.
El llenguatge, que és una de les característiques importants de l'esser humà, pertany a la dimensió tecnològica (és una eina).
Al seu costat trobem coses que ens ajuden a la comunicació, com ara la ràdio, el telèfon, la TV, els llibres i les màquines d'escriure (ara, els ordinadors).
En una organització, la tecnologia inclou taules, ordinadors, paper, cadires, bolígrafs, l'espai dedicat a oficina, telèfons, banys i menjadors.
Algunes organitzacions tenen una tecnologia específica: pilotes i uniformes en el cas dels clubs de futbol; pissares, taules i guix a les escoles; altars i bancs a les esglésies; pistoles i porres a les forces de seguretat; transmissors i micròfons a le emissores de ràdio.
En una comunitat, la tecnologia comunitària inclou le seves instal·lacions, com ara latrines públiques i fonts, carreteres, mercats, clíniques, escoles, senyals de trànsit, parcs, centres comunitaris, biblioteques i camps d'esports.
La tecnologia comunitària de propietat privada pot incloure botigues, fàbriques, cases i restaurants.
En general (sempre hi ha excepcions), la tecnologia és potser, dintre de les sis dimensions, la que es presta més fàcilment per introduir canvis culturals i socials.
És més fàcil introduir un ràdio transistor que una nova creença religiosa, un nou conjunt de valors o una nova forma de família.
Però, paradoxalment, la introducció d'una nova tecnologia (a través de la invenció o l'adopció d'una ja existent) portarà a canvis en totes les altres cinc dimensions de la cultura.
Sempre hi ha excepcions: a la societat Amish, per exemple, hi ha una política comunitària deliberada de resistència a la introducció de nova tecnologia.
Confien en que el manteniment de tecnologia més antiga (sense tractors, ni cotxes, ni ràdios) com ara carros i arades tirats per cavalls, reforça el seu sentit d'identitat cultural.
Aquests canvis no són fàcils de predir, ni es donen sempre en les direccions desitjades.
Després de que es donin, poden semblar lògics, fins i tot quan no s'han predit amb antelació.
Al llarg de la història de la humanitat, la tecnologia ha canviat generalment fent-se més complexa, més sofisticada, i tenint un control més gran sobre l'energia.
Una forma no substitueix immediatament una altra, encara que els fuets pels cavalls ja no estan de moda, però no han desaparegut, després de que l'automòbil hagi reemplaçat al cavall al llarg de cent anys de canvis.
Normalment els canvis són acumulatius, amb les eines i les tecnologies més velles desapareixent paulatinament si esdevenen relativament menys útils, menys eficients i més cares.
Si no són un destorb, poden romandre de forma residual durant segles.
Al llarg de la història, la recol·lecció i la caça van donar pas a l'agricultura, a excepció d'unes petites bosses de grups residuals, com és el cas de moltes comunitats indígenes al Canadà, i entre els pigmeus i els bosquimans de l'Àfrica.
De manera similar, l'agricultura ha donat aps a la indústria, encara que els últims cinquanta anys han vist la "corporatització" de l'agricultura canadenca.
Quan la tecnologia és molt avançada, com en el cas de la tecnologia de la informació, els ordinadors, internet, avui en dia, està a l'abast d'una part molt petita de la població mundial.
Sovint, les persones que encara practiquen tecnologies més antigues i menys eficients es troben marginades i s'enfronten a la pobresa.
Això és especialment cert en el cas dels caçadors i recol·lectors de l'Àfrica.
––»«––
|