Traduccions:
Altres pàgines:
Paraules clau
Mòduls
Sociologia:
Pàgina d'inici
Notes sobre lectures (apunts)
Debats
l'índex d'aquest mòdul
Utilitats:
Mapa del lloc
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
I LES PERSONES GRANS?
El respecte és una variable cultural
per Phil Bartle, PhD
traduït per Esperanza Escalona
Fulletó per a la formació
Quins factors contribueixen a les variacions?
Si tens experiència amb diverses societats, deus haver notat fàcilment que la tendència a la majoria d'elles és tractar a la gent gran amb molt més respecte del que ho fem a les societats occidentals.
En comptes de celebrar o deplorar el fet, pregunta't quines són les diferències socials que poden contribuir a aquestes variacions.
Ésnomés una qüestió d'idealització de la joventud en els mitjans de comunicació moderns?
La majoria de la gent gran acumulen molta informació, fins i tot sabiduria.
La seva energia física és normalment menor que la de la gent jove, i la seva habilitat per aprendre tècniques i tecnologies noves està bastant minvada.
(Memòria? Què he esmorzat avui?)
Pots pensar en moltes més característiques que normalment s'atribueixen a les persones grans.
Si observes moltes de les característiques que distingeixen la gent gran de la gent jove, el seu valor és menor en les societats industrials i post industrials i més alt en les societats i comunitats agrícoles i comercials.
A les primeres, l'habilitat per aprendre noves tecnologies és útil perquè el canvi social i tecnològic és més ràpid.
A les segones, la sabiduria acumulada conserva la seva utilitat perquè les comunitats agrícoles i comercials canvien més lentament.
A les societats de recol·lectors i caçadors, el seu coneixement d'on trobar els recursos naturals, i els mètodes per fer coses (incloent-hi objectes tradicionals fets a mà) són útils i apreciats.
Fins i tot a les ciutats d'avui en dia, a les petites botigues tradicionals, l'avi o l'àvia poden donar un cop de mà i fer tasques útils. En altres sectors industrials, això és impossible.
La vàlua de la gent gran, que varia on varia la tecnologia, pot ser un factor important a tenir en compte quan comparem diferents graus de respecte.
A les societats occidentals, és una pràctica comú internar la gent gran en residències on hi ha professionals que els cuiden, mentre les enfeinats membres de la família poden continuar amb la seva vida, i potser sentir-se menys culpables de no cuidar-los.
Moltes d'aquestes residències intenten donar una il·lusió de gemeinschaft, però com que són burocràcies i sovint requereixen rendir uns beneficis, tot sovint això només és una il·lusió.
Les normatives governamentals, sobretot pel que fa a la higiene i a la seguretat, en residències per a la gent gran, dificulten l'espontaneïtat de la vida comunitària.
El personal que hi treballa té unes tasques concretes que ha de complir si vol coservar la feina, i no té temps ni ganes per ocupar-se de temes col·laterals.
Els animals de companyia, en especial el gran gos alegre i bavós, sovint estan prohibits.
Els nens són escasos, normalment ben educats i molt controlats pels seus pares.
Com suspirava una vegada un resident: "Simplement venim a la sala comuna després de l'esmorzar i ens mirem als altres, esperant que es morin." Bartle 2005 p.9:4.
La societat canadenca predominant està basada en els valors del capitalisme i la cultura empresarial .
Aquests dos elements prediquen l'egoisme i l'avarícia.
Els assessors d'imatge manipuladors l'anomenen, de vegades, "el motiu del benefici".
Un interès excessiu en el benestar propi va, normalment, en detriment del respecte i l'interès del benestar d'altri, incloent-hi les persones grans.
En moltes societats agrícoles i mercantils (comerciants), la gent gran seria una part intrínseca de la família en tant que unitat productiva.
La societat capitalista no requereix que la família sigui la unitat productirva (ja que les fàbriques esdevenen les principals unitats de producció).
Quan una família es comprometia a portar una botiga, fins i totes si els seus membres més grans eren físicament febles, podien portar els comptes o la caixa. Eren útils. Però això no és així en una societat capitalista.
Una cosa semblant passa amb les famílies de pagesos, encara que la gent gran no tingués la força física, la seva sabiduria acumulada i les seves capacitats mentals continuaven fent-los útils, i això contribuïa al respecte del que gaudien.
A la societat capitalista, amb l'automatització i mecanització, només les persones més productives continuen empleades i això empeny a la gent més gran fora de la feina.
A la societat canadenca predominant, la pràctica més comuna és que la gent gran visqui en residències especialitzades dissenyades per vetllar per les seves necessitats.
Entre els seus fills hi ha un gran sentiment de culpa, doncs recorden els temps en què a la gent gran la cuidaven els seus propis fills a casa.
El nostre ritme de vida, tan ràpid, s'utilitza sovint com la raó (excusa) per enviar-los a una residència, on poden practicar la seva demència i confusió sota l'atenta mirada de professionals.
La revolució industrial i l'economia capitalista requereixen de mobilitat social i geogràfica.
Això va contribuir a l'erosió de la família de molts membres. Els treballadors es traslladaven, però no es podien emportar els seus pares, ja grans, amb ells, així que sovint els abandonaven.
És important assenyalar que moltes característiques de la família no són simplement el resultat de la dinàmica familiar interna, sinó que són causades per i alhora es reflecteixen en les característiques més àmplies de tipus tecnològic, econòmic i polític de les societats canviants.
Hi ha moltes solucions per a aquest problema.
Les comunitats mixtes permeten que persones de diferents edats visquin juntes ("gent gran" com a categoria, és una construcció social, en realitat tots envellim un dia cada dia en un contínuum).
Horaris laborals més flexibles i les feines a temps parcial permetran que la gent continui sent productiva a mesura que es vagi fent gran.
Eliminar la jubilació forçosa a una edat específica (per exemple, als 65 anys) permetrà que la gent gran pugui treballar durant més anys.
També ajudaria que es creessin llocs de treball de servei comunitari i programes que permetessin la participació de les persones grans.
Referència citada: Bartle, P (2005) Sociologia de les comunitats: Introducció.. Camosun Imaging. Victoria
Vegeu: Ciudatans grans a Kwahu Tafo, Fotografies de Prof. Sjaak van der Geest, Cliqueu a la Galeria de Retrats
Dona gran, ambientada a l'Europa de l'Est.
Il·lustració d'Allison Miller:
|