Pàgina inicial
 ARP/APR




Traduccions:

'العربية / al-ʿarabīyah
Bahasa Indonesia
বাংলা / Baṅla
Català
中文 / Zhōngwén
Deutsch
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
हिन्दी / hindī
Italiano
بهاس ملايو / Bahasa Melayu
Polszczyzna
Português
Română
Telugu
Tiếng Việt

                                        

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa del web

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils

BENEFICIS DE L'AVALUACIÓ PARTICIPATIVA

per Doreen Boyd

editat per Dr. Phil Bartle

traduït per Alicia Ballabriga


Alguns dels beneficis són:

Aquest exercici o bé verifica les coses que es coneixen de manera intuïtiva sobre la comunitat, o bé canvia la informació falsa i la forma de percebre situacions quan s'apliquen proves empíriques a les circumstàncies del moment.

Un estudi o avaluació de la comunitat portats a terme de manera professional per les persones inicia el procés de participació i motivació, vital per a la sostenibilitat de les activitats. La gent s'involucra i, amb l'anàlisi de dades, comencen a tenir consciència de les causes arrelades de les seves circumstàncies, que faciliten l'educació per al desenvolupament que, a la vegada, crea una comprensió de les seves funcions de suport i influència per a fer els canvis necessaris. A més ajuda a que els membres de la comunitat s'allunyin d'un enfocament "individual" o subjectiu per avaluar les "necessitats" fins a arribar a un enfocament "comunitari" més ampli i objectiu.

Aquesta ha estat, al menys per a mi, una gran dificultat en altres metodologies per a determinar les necessitats, i inclús els avantatges, d'una comunitat. Les persones tendim per naturalesa a ser subjectives, en el sentit que fem judicis des d'una perspectiva personal. Això no resulta del tot negatiu, però esbiaixa les conclusions i, a més, decep els individus quan no es satisfan les seves necessitats "personals", de manera que poden acabar "abandonant" la seva participació.

L'informe de l'estudi conté un document que pot utilitzar-se en tots els nivells de la mateixa manera en que es fan servir les avaluacions de pobresa, és a dir, per a desenvolupar un pla d'acció i una estratègia d'eradicació de la pobresa específica per a les circumstàncies de la comunitat segons les conclusions de l'estudi; argumentar els canvis de política i altres intervencions "ascendents", de manera que es proporcionin oportunitats als grups de la comunitat per a entrar en la "macro" presa de decisions que afecten les seves vides, i finalment, exposar raonaments amb l'objectiu de mobilitzar recursos per a portar a terme les intervencions necessàries.

Aquests són alguns dels pensaments que han sorgit de la meva experiència, en diferents parts del món, en aplicar les tècniques d'ARP com a part del procés.

Normalment es segueix amb el traçat del mapa de la comunitat, que en moltes ocasions inicia el procés de descobrir informació falsa o falta d'informació sobre assumptes com els límits, on es situa la infraestructura estratègica (p. ex., banys i canonades, botigues). Per descomptat això porta cap a l'"esbrinar amb certesa" i, d'aquí, a la idea d'estudi de la comunitat.

Per cert, mai m'he trobat amb que els membres d'una comunitat refusessin participar en un exercici o fossin incapaços de fer-ho després d'haver-los donat la formació necessària.

Altres reflexions:

En aquest tipus de procés, s'ha de recalcar als facilitadors la necessitat de reconèixer i admetre que la gent corrent ofereix possibilitats extraordinàries, inclús quan viuen en condicions de pobresa. En altres paraules, la pobresa de material no implica pobresa d'idees, somnis ni aspiracions, tampoc de capacitats per a posar les idees en acció, fer somnis realitat ni convertir les aspiracions en reals.

Han de tenir "fe" tant en la capacitat de les persones com en el procés que estan facilitant.

Molts professionals encara no comprenen la necessitat que tenen els membres de la comunitat de prendre decisions sobre assumptes que els afecten, però encara més important és que no creuen que els membres tinguin la capacitat per a fer-ho, basant-se en la informació que han determinat com a útil, i que han compilat i analitzat ells mateixos.

Tot el que s'ha exposat és, per suposat, un tribut al treball dels facilitadors, encara que és crític amb el procés d'ARP, perquè s'acostuma a veure l'"estudi" com a dotació d'especialistes molt qualificats i no pas per a les "masses analfabetes o incultes", que són sovint les "estudiades" més que les investigadores.

Doreen Boyd, PNUD Barbados
––»«––

© Drets d'autor 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Pàgina web dissenyada per Lourdes Sada
––»«––
Última actualització: 12.02.2011

 Pàgina inicial

 Avaluació participativa