Tweet
Traduccions:
Català
中文 / Zhōngwén
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
Italiano
Português
Română
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
ELS POLÍTICS I L'AIGUA
Aliats recelosos o adversaris perillosos
per Phil Bartle, PhD
traduït per Esperanza Escalona
Dedicat a Andrew Livingstone
Folletó per a la formació
Els dinamitzadors han d'entendre els polítics
Els desitjos dels polítics:
Els polítics poden ser perillosos per als dinamitzadors. En el millor dels casos, poden ser aliats recelosos. En el pitjor, els polítics poden desfer la major part de la feina de potenciació feta pels dinamitzadors. Per què?
El propòsit, desig i objectiu principal d'un polític electe és ser reelegit, i/o elegit per a un càrrec més alt. El propòsit principal d'un polític no elegit (funcionaris d'alt rang i els designats directament pel govern) és: (a) conservar la feina, i (2) pujar a l'escalafó. El polític no vol potenciar una comunitat a menys i només si això l'ajuda a aconseguir aquests objectius.
Si la percepció majoritària de la població és que l'aigua és gratis, i ha de ser proveïda de manera gratuïta pel govern, llavors no serveix al propòsit d'un polític dir que l'aigua no és gratis. (En realitat, l'aigua no és gratis). Perque això no serà música per a les oïdes de la gent. Per a ser elegit, i per a obtenir un ascens, un polític es veu fàcilment temptat a fer promeses a la gent, i les promeses encoratgen el pensament dependent. Subministrar aigua gratis és una promesa fàcil de fer per al polític.
Si hi ha una mobilització genuïna a favor de la potenciació a l'àrea, no importa qui l'estigui fent, el polític estarà temptat de dir que portarà aigua de manera gratuïta, i permetrà que el dinamitzador intenti contradir-ho. Subministrar l'aigua de manera gratuïta, sigui per l'agència que sigui, incrementarà la dependència, perpetuarà el mite de que l'aigua és gratis i, per tant, incrementarà la pobresa més que no pas la reduirà. Si l'aigua no arriba, el polític sempre li pot donar la culpa al dinamitzador. Si el dinamitzador posa al descobert aquests fets de manera massa pública, pot veure les seves credencials, llicències i permisos per treballar revocats pel polític, que no vol que aquests fets es facin públics. La primera víctima de la política (igual que passa a la guerra) és la veritat.
L'única estratègia que el dinamitzador pot adoptar és demostrar que si al plantejament de potenciació se li permet créixer, la gent estarà més informada, en una millor situació econòmica, i tindrà més poder. Si la gent llavors veu que el polític ha ajudat en aquest procés (en comptes de dir mentides i subvertir-lo), aquest polític se'n beneficiarà.
Si el polític, en els seus esforços per ser reelegit o ascendit, explica que, si bé l'aigua no és gratis, és una inversió i que les comunitats poden esdevenir més fortes i s'esforcen més, llavors el polític pot ser un aliat. No ens interessen els polítics de mires estretes i deshonestos. Els polítics que posen el benefici de la comunitat per damunt de les seves pròpies aspiracions són benvinguts.
––»«––
Un polític:
 |