Traduccions:
Altres pàgines:
|
DEBATS SOBRE SOCIÒLEGS CLÀSSICSmoderats per Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaDebats a la xarxaVegeu: DurkheimLes aportacions s'aniran afegint a la part superior d'aquesta pàgina a mesura que vagin arribantPhil Bartle va escriure: 4 de juny Els humans no van ser creats, van evolucionar. Durkheim no va afirmar que fossin creats. El fet de que algunes religions tinguin funcions socials no comporta, des del punt de vist de la lògica, la seva validesa teològica. Selk [email protected] va escriure: 4 de juny Apreciat Dr. Bartle, Com a investigador independent en sociologia i altres temes relacionats, considero des de fa un cert temps que Durkheim té un valor central a l'hora d'entendre la religió funcionalment. Com ja deu saber vostè, Durkheim va plantejar la idea de que les ensenyances centrals d'una religió constitueixen el nucli de les regles socials sobre les quals s'estructura la seva societat. El que fa que aquestes ensenyances siguin religioses és el fet de que són assumpcions, no conclusions, i per tant, no es pot demostrar que siguin veritat –– és a dir, que s'accepten mitjançant "la fe". Encara que no es pugui demostrar que una assumpció sigui veritat, això no treu que pugui tenir validesa social. Assumpcions com ara que s'ha de preservar una societat, que els que governen han de protegir contra el robatori, la violació, l'assassinat, l'esclavitut, etc. són assumpcions morals que no es poden provar, però generalment se les considera vàlides encara que no es puguin provar. Però si una doctrina no es pot provar, se l'ha de mantenir contra els esforços per desacreditar-la. La institució que facilita aquesta afirmació és, per definició, la religió. Si la religió no homologa regles socials funcionalment vàlides, o ignora totalment regles morals, llavors és un fracàs com a religió. Per descomptat, les narracions religioses són literatura, i tenen la funció que aquesta té, en general, en una cultura: unir un grup al voltant d'històries ben conegudes, històries que tenen una validesa moral. Els rituals haurien de servir per la mateixa funció: validar de manera simbòlica les idees morals sobre les què s'estructura la societat. El gran valor d'un sistema monoteista rau en la seva doctrina tradicional de la Deïtat (l'objecte central de veneració) com a font de la Creació. El sistema de la Grècia Clàssica parlava del déu-creador com a Demiürg, però ignorava aquesta personalitat en favor de la seva col·lecció politeista. Per altra banda, la narració bíblica del poble hebreu/israelita/jueu mostra com les seves idees teològiques van anar des de la veneració del Creador de l'Univers a la de la Font de regles morals revelades primer a Moisès i interpretades després pels comentadors rabínics. Una idea central en l'evolució bíblica jueva d'aquestes regles és que la font de la Creació inclou la creació dels humans i, donat que els humans són, per naturalesa, socials, les regles vàlides de les relacions socials emanen de la Creació dels humans. Aquestes regles també es descriuen com a Llei Natural, essent el Creador el seu autor últim. Per tant: Els humans, donada la seva naturalesa creada, formaran societats; la viabilitat d'aquestes societats requereix regles morals, les quals, per ser viables, enriquiran la naturalesa humana; i s'han d'afirmar bones regles, doncs s'assumeix que és desitjable l'existència humana a la societat. Evidentment, ni els humans ni les regles per les que es regeixen han de serperfectes, però haurien de ser prou bones per mantenir la societat i prou flexibles per canviar quan canvïin le circumstàncies. Estic segur que com a sociòleg experimentat que és vostè, la majoria d'aquests conceptes li són familiars. Només volia indicar els lligams lògics entre creació-religió, societat, i regles viables de les relacions socials. Atentament, Larry ──»«──Si copies text d'aquest lloc, si us plau cita l'autor (s) |
Pàgina d'inici |