Traduccions:
Altres pàgines:
|
NEO GEMEINSCHAFTTornar a la comoditat anteriorper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFullter per a la formacióLa nostra reacció a la gesellschaftDes que va començar la revolució agrícola, les societats s'han anat fent més complexes, amb una divisió del treball cada vegada més gran, una jerarquia de poder, prestigi i riquesa també en augment, així com la proporció d'interacció entre rols, o parts de pobles en comptes d'entre pobles sencers. Tönnies anomenava aquest procés un canvi des de la gemeinschaft (comunitat) cap a la gesellschaft (societat). Avui en dia podem observar diferents graus de gemeinschaft i gesellschaft en organitzacions, comunitats i societats. La tendència general apunta encara a menys gemeinschaft i més gesellschaft: cap a més urbanisme. Biològicament, els humans no hem canviat gaire en els últims 50.000 anys, però la revolució agrícola i l'increment de la complexitat social resultant (és a dir, la urbanització), porta desenvolupant-se uns 12.000 anys. Sembla que l'evolució ens ha portat a ser una espècie dissenyada socialment per viure en petits grups on tothom es coneix, i on ens coneixem els uns als altres com a persones, i no pas com a rols. Ens sentim més còmodes vivint en gemeinschaft que no pas en gesellschaft. Això és coherent amb una altra generalitat. Tenim tendència a sentir-nos més còmodes amb coses que coneixem o amb les que som familiars, ja siguin persones, coses o llocs, que no pas amb les que no ens són familiars. "Val més boig conegut, ..." diu la vella dita. Així, mentre la nostra societat cada dia és més formal, més regulada, més freda, més gesellschaft, estem inventant noves maneres de fer les nostres vides més semblants a la gemeinschaft. D'una manera informal, veiem això a les ciutats, on coneixem el treballador del lloc on anem a esmorzar o dinar simplement com un rol: algú que ens atén. Ens aprenem el seu nom i l'utilitzem quan hi anem. Algunes persones s'aprenen i utilitzen els noms del conductor del bus, del carter i d'altres treballadors de serveis que veuen amb regularitat. Paral·lelament, trobem la creació i desenvolupament de comunitats construïdes. Amb freqüència, es tracta d'associacions voluntàries on els membres comparteixen interessos o objectius comuns. Clubs, associacions, congregacions, clubs esportius, clubs de serveis com ara el Rotary o el Lions, clubs d'escacs, de l'orgull gay, de trens a escala, campanyes socials, sindicats, partits polítics, grups de discussió, tots poden ser, i sovint són, comunitats construïdes. Al final d'aquestes associacions trobem les celebracions temporals com ara els partits de futbol, la Grey Cup, o partits d'hoquei, la Stanley Cup o esdeveniments com els Jocs de la Commowealth o els Jocs Olímpics. En aquestes ocasions, la gent sovint porta roba que normalment no porta. Se saluden els uns als altres i criden d'alegria quan guanya "el seu" equip, o de frustració quan "el seu" equip perd. Amb l'arribada d'internet, i la comunicació ràpida, electrònicament amb qualsevol part del món, s'estan formant noves associacions que no tenen limitacions geogràfiques. Mentre totes les nostres comunitats i societats estan esdevenint més complexes, amb un augment de la gesellschaft, a nivell local i individual, estem responent amb una acció contrària. Podem, tranquil·lament anomenar això "neo gemeinschaft.” Vegeu: Què és comunitat?––»«––Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s) |
Pàgina d'inici |