Pàgina d'inici
 Parentiu


Traduccions:

English
Español
Italiano
Srpski

                                        

Altres pàgines:
Paraules clau
Mòduls
Índex

Sociologia:
Pàgina d'inici
Notes spbre lectures (Apunts)
Debats

Utilitats:
Mapa del lloc
Contacte
Documents útils
Enllaços útils

DEBAT SOBRE DELICTES I DESVIACIONS

moderat per Phil Bartle, PhD

traduït per Esperanza Escalona

Debat a la web

Les contribucions s'afegiran a la part superior d'aquest recull a mesura que vagin arribant

Data: dimecres, 16 d'agost
Leah va escriure:

Aquest missatge fa referència al debat a classe sobre el maltractament infantil. També assisteixo a un curs que es diu Sociologia del delicte. Això és només una altra idea per posar damunt la taula, però el tema principal de la classe és com el sistema judicial és realment la causa de delictes com ara el maltractament infantil. Un cop es defineix un delicte com quelcom "dolent", alguns membres de la societat el poden cometre perquè ara té un significat al darrere i fer-ho és un acte de rebel·lió. Bàsicament, quan definim un delicte, l'estem creant. Em va costar un temps entendre aquest concepte, però fóra possible que si el maltractament infantil no estigués marcat i no tingués conseqüències i significat la gent no el practicaria tant?


Enviat:  22 de març
De:  Logan

Espero que no haguem destrossat el seu tema favorit
Tècniques de neutralització

En un estudi dirigit pels sociòlegs Gresham Sykes i David Matza, van descobrir que el grup de nois que estaven estudiant utilitzava vàries tècniques de neutralització per justificar les seves accions socialment desviades. Això, a la seva vegada, va ajudar a establir les cinc tècniques de neutralització que els infractors utilitzen per ajudar-los a burlar les normes socials. Utilitzant aquestes tècniques, encara es consideren a sí mateixos part responsable de la societat que encara s'ajusta a les normes socials.

1) Negació de la responsabilitat
Aquesta tècnica implica a una persona que nega qualsevol responsabilitat per les seves accions. Pot considerar la seva desviació com un accident o veure's a sí mateix com una víctima. "L'he atonyinat perquè se n'estava enfotent de mi, insultant-me, ell ha començat", és una frase comú entre els infractors que escullen negar la seva responsabilitat.

2) Negació dels danys
Els infractors utilitzen aquesta tècnica per convèncer-se a si mateixos i als seus acusadors de que la seva infracció no ha causat cap mal, no ha fet mal a ningú. Per tant, creuen que encara s'estan ajustant a les normes socials. La seva excusa normalment és del tipus "no va ser una cosa mal feta perquè ningú va resultar ferit". Uns bons exemples d'això són situacions en les què els infractors consideren el vandalisme com "bretolades", les guerres de bandes "una batussa privada", o conduir beguts "una simple diversió", simplement perquè no han atropellat a ningú.

3) Negació de víctima
Una manera d'intentar resistir-se a les etiquetes negatives que s'associen a les persones considerades infractores es coneix com "Negació de víctima".

Aquesta negació de víctima es dóna quan una persona o grup de persones intenta negar que la seva acció fos incorrecta perquè la persona o persones que la va patir se la mereixia. Per exemple, si un estudiant roba menjar de la cafeteria, diria que ho ha fet per lluitar contra la pujada de les taxes educatives. Tots els que vivim en societat som culpables de negació de víctima, no només aquells als que la llei considera infractors.

4) Condemna als que condemnen

Els infractors, per negar a altres persones el dret a jutjar les seves accions, utilitzen aquesta tècnica de neutralització. Sovint acusen a altres persones d'hipòcrites quan castiguen els seus actes. Aquesta és una de les maneres en les què els infractors poden desafiar el dret que tenen els altres d'assenyalar-los. Sovint utilitzen la frase "qui són ells per acusar-me de...".

5) Apel·lació a lleialtats més altes

La tècnica final es coneix com apel·lació a lleialtats més altes. Aquesta es produeix quan diuen que les seves lleialtats als seus amics, a la seva colla (i a gairebé qualsevol en qui puguin pensar) és més important que seguir les normes socials. Per exemple, podrien dir quelcom com ara "No us diré el nom de qui estava amb mi quan vam atonyinar aquell paio, és el meu amic i no el trairé." Encara més, poden intentar que sembli que el que han fet era d'allò més natural: "He hagut d'ajudar al meu amic a atonyinar aquell paio, o hauria sigut ell qui hagués resultat ferit! No faries tu el mateix?"


Enviat:  21 de març
De:  Jen S
Hola Dr Phil
Aquí té el tema que el nostre grup de "Els pumes" va tractar divendres:

Henslin diu: "Les normes fan que la vida social sigui possible fent previsible el comportament ." (382) Dient això fa el primer vincle entre el control social i el procés de socialització. La socialització és un element/part important del control social perquè el control social és la manera que té un grup d'aplicar, tant informalment com formal, les seves normes a la societat. La manera en què algú, quan és un nen, és socialitzat és la clau per l'èxit d'aquestes normes socials. Les actituds, valors i comportament apropiat estan tots inclosos en aquestes normes culturals i són desenvolupats a través del procés de socialització. És més fàcil mantenir el control d'una societat on tothom ha estat educat per amotllar-se a una manera de comportar-se donada i comparteix la mateixa idea de les normes. Sense aquests significats i expectatives que desenvolupem a través de l'enculturació i l'aculturació, nosaltres com humans, no ens podríem relacionar els uns amb els altres, ni processar la informació ni amotllar-nos a uns patrons socials específics. Aquest és el cas dels nens salvatges o aïllats pels quals la societat té pocs mecanismes de control. A més, sense socialització, una societat no té base per saber quan s'enfonsa l'ordre social.


Enviat: 21 de març
De:  Jax F

Per què és important qui defineix una desviació?

Generalment, la persona o persones que fan la definició són les que tenen el control.   Tenen poder i influència sobre tots els altres.  Fan les lleis o les infringeixen segons els interessi.  Les lleis reflecteixen i recolzen els interessos dels rics i poderosos.  Robin Hood era un infractor o era un precoç simpatitzant del socialisme?  Robava als rics i donava als pobres.  Va ser catalogat com a delinqüent comú pels rics, pels quals representava una amenaça.  Era un entrebanc per als seus somnis de capitalisme.

La GE és responsable de contaminar el medi ambient i provocar càncer a les persones que viuen a prop de les seves plantes de generació d'energia?  Sigui com sigui, a les botigues es veuen més productes de GE que de qualsevol altra marca, des de telèfons, fins a aparells de televisió o interruptors.  Però quan hi ha una protesta a les portes d'una de les seves plantes, la policia arriba ràpidament i s'emporta els manifestants.  Agitadors, manifestants i ecologistes són etiquetats com a infractors perquè desafien el statu quo dels capitalistes, quan hi ha una amenaça al poder de l'elit o als seus recursos.   Es promouen lleis com quelcom normal o rutinari, però amaguen agendes polítiques.  Les lleis recolzen l'explotació.  Les lleis no representen la justícia.

Una excepció a aquest fet que he presenciat fa poc als mitjans de comunicació és el delicte de guant blanc que ha comès Martha Stewart, en compartir informació privilegiada sobre la borsa.  Crec que l'estan utilitzant com exemple perquè és famosa, però sobretot perquè és una dona d'èxit.  No forma part del club dels nois.  És prescindible perquè és una dona.  Estic absolutament segur que si es tractés d'un home molt conegut, no tindríem notícies de l'assumpte.


Enviat:  22 de març
De:  keemo T
Presentació grupal del Grup dels Lleons
La medicalització de la desviació

Desviació social és el terme utilitzat per descriure una violació de les normes socials.  Normes que consisteixen en les regles de comportament que fan possible l'existència de societats ordenades.  La teoria de Durkheim defensa que la desviació social és inevitable i sovint inexplicable i, per tant, s'aplica la medicalització,  que estableix que el comportament desviat és una manifestació externa de problemes interns de la ment.  Els sociòlegs en discrepen, afirmant que el comportament desviat es basa en experiències socials, no en malalties mentals.

Hi ha moltes ocasions en una societat, en què sembla que no hi ha cap raó social lògica per la qual un individu actua de la manera en què ho fa, i resulta molt fàcil etiquetar aquestes accions com a símptomes d'una malaltia.  La medicalització d'una desviació agafa les accions considerades socialment anòmales i les classifica com a malaltia.   Aquesta teoria va esdevenir popular arran de les obres de Sigmund Freud, qui afirmava que els símptomes externs provenien de conflictes interns, com a part de la seva teoria del psicoanàlisi.  Henslin també ho afirma, dient que la medicalització de la desviació és resultat de l'intent de la professió mèdica d'imposar la seva definició de conducta "normal".

Hi ha molts exemples de conductes que la societat té tendència a medicalitzar, com ara els motius per a una violació, infàncies conflictives o assassins en sèrie. En aquests últims casos, sovint es diu que la gent "normal" no té el desig de fer mal o matar a un altre ésser humà.  Altres exemples més locals pel Canadà o Nord Amèrica... els sense sostre i la depressió són els principals.  Medicalitzem aquestes condicions quan les veiem com productes d'una ment inestable, però de vegades són condicions socials i algunes vegades són aquestes condicions mateixes les que poden crear ments inestables.  És com posar el carro davant de l'ase.

El TDAH i la senilitat podrien ser dos exemples més.  Una bona pàgina web (en anglès) per llegir més sobre això és www.pineforge.com/newman4study/resources/socialcontrol.htm


Enviat:  19 de març
De:  **LaUrEn R**  Ornitorincs
Hola Dr Phil
Adjuntem la presentació del nostre grup sobre la llei com a eina d'opressió.
Cuidi's i bon cap de setmana!!
Lauren R
--Deixa que el teu esperit et porti per un camí d'entusiasme i plenitud i sàpigues que com que ets una persona decidida i amb talent, qualsevol somni que tinguis es pot fer realitat.--

La llei com a eina d'opressió

  • La llei està formada pel sistema de justícia criminal (jutjats, policia, presons) per tractar amb la gent que ha sigut acusada de cometre algun delicte. Aquest sistema ha estat dissenyat de manera injusta per defensar els interessos dels rics i poderosos (l'elit) al mateix temps que deixa de banda gairebé completament les necessitats i els interessos dels que pertanyen als estrats socials més baixos.

  • És una eina que s'utilitza per mantenir les prsones poderoses en els llocs que ostenten i, per tant, per que no baixin a l'escala social.

  • Per exemple: al Canadà, el poder l'ostenta majoritàriament un grup d'elit de barons blancs, vells i rics. (Feu masculí). Aquest grup treballa cuidadosament per assegurar-se que els seus interessos són defensats al Gabinet respecte al Govern Federal.

  • La "classe treballadora" és considerada una amenaça al poder que l'elit controla, raó per la qual hi ha molts arrestos dels que "es passen de la ratlla".

  • La "classe treballadora" és incapaç de derrotar l'elit, doncs aquesta té un control pràcticament absolut sobre la "classe treballadora".

  • Per exemple: un representant del servei no tindrà més poder que el director d'una empresa.

  • Els mitjans de comunicació estan controlats per les persones poderoses i riques, per tant, aquestes controlen el que veu l'ull públic, la qual cosa significa que poden ocultar certa informació o fer que les males notícies semblin bones.

  • Els delictes comesos pels poderosos sovint passen inadvertits perquè aquestes persones generalment tenen els diners necessaris per pagar la gent que coneix els seus secrets, o acumulen prou poder per poder cometre delictes sense que la gent se n'adoni.

  • L'aplicació de les normes és sempre un tema de poder, i encara que algunes normes com ara el comportament informal poden tenir altres origens, no tenen tanta importància.

  • Per exemple: mastegar xiclet amb la boca oberta.

  • Totes les societats estan dominades per un grup d'elit, d'individus poderosos que necessiten protegir tant la seva integritat com el seu poder davant els que volen enderrocar-los.

  • Per exemple: a l'Iraq sota el règim de Saddam Hussein, molts iraquians no estaven d'acord amb el seu poder, però d'altres sí. Els EEUU han acabat amb el poder de Hussein, però els seus seguidors continuen intentant mantenir el poder.

  • Un altre exemple són els esdeveniments actuals a Haití: la classe obrera s'està sublevant contra l'opressió dels sistema legal assassinant policies i intentant desfer-se del president.

  • Els problemes addcionals que mostren que la llei és una eina d'opressió són els següents:

  • La gent és arrestada per la seva classe social.

  • Per exemple: una persona sense sostre té més probabilitats de ser arrestada que una persona rica.

  • La policia té, sovint, raons no imparcials per fer un arrest i per arrestar a segons qui.

  • Per exemple: aquella persona sembla un delinqüent.

  • Les lleis estan dirigides cap a la classe treballadora, i els més privilegiats i poderosos sovint surten impunes de molts delictes o se'n lliuren del càstig.

  • Per exemple: evitant els tribunals.

──»«──
Si copieu text d'aquest lloc, si us plau, citeu l'autor (s)
i feu un enllaç amb www.cec.vcn.bc.ca
Aquest lloc està hostatjat per la Vancouver Community Network (VCN)

© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Disseny web per Lourdes Sada
––»«––
Última actualització: 2012.10.17

 Pàgina d'inici