Traduccions:
Altres pàgines:
|
INTRODUCCIÓ A LA DEMOGRAFIA EN SOCIOLOGIAComptar personespel Dr. Phil Bartletraduït per Esperanza EscalonaFulletó per a la formacióProfecia del desastreLa demografia tracta sobre el tamany de la població i els seus canvis. Estrictament parlant, aquestes no són variables socials, perquè tracten de les persones i no dels símbols. Però el tamany de la població, com el seu entorn físic, és un factor important que afecta de manera independent a les variables socials, i és també una variable dependent que es veu afectada per les variables socials. Juntament amb les sis dimensions culturals d'una comunitat, un etnògraf està obligat a observar i estudiar aquestes dues variables no sociològiques: el tamany de la població i l'entorn físic. PotserThomas Malthus va ser el primer demògraf. Va calcular que la població humana estava creixent en una progressió geomètrica, mentre que la producció d'aliments només ho feia en una progressió aritmètica, i que la població mundial s'encaminava cap a la superpoblació, la fam i les epidèmies. Molts demògrafs actuals pensen que ens espera un desastre similar en el futur. Els sociòlegs apunten que la fam mundial és producte d'una mala distribució, i no pas d'una manca absoluta d'aliments per a la població humana. Una eina gràfica útil és la piràmide d'edats, on el tamany de la població es reflecteix en estrats, amb els més joves a la part inferior, els més grans a la part superior, les dones a l'esquerra i els homes a la dreta. Vegeu Piràmide d'edats i índex de dependència. En els països menys desenvolupats, on tant l'índex de natalitat com el de mortalitat són alts, hi ha molts nens i poques persones grans, en relació amb el total de la població, fent que la piràmide d'edats sigui curta i ampla. En els països desenvolupats (com ara el països nòrdics), on l'índex de mortalitat és baix, hi ha moltes persones grans i pocs nens, en relació amb el total de la població, i les piràmides d'edats són allargades i estretes. La població de comunitats i països creixen per dues raons principals: naixements i immigració. Disminueixen per les morts i l'emigració. Canadà cada vegada s'assembla més als països nòrdics, i la seva població no es reprodueix degut al baix índex de natalitat. Per ocupar els llocs de treball necessaris, Canadà dependrà cada vegada més de la immigració. Mentrestant, els països pobres inverteixen molts diners per formar als seus professionals, i la seva pèrdua contribueix a la "fuga de cervells" d'aquests països. L'VIH i la SIDA afecten a persones en edats sexualment actives, que són les mateixes que es troben en les edats més actives des del punt de vista econòmic. La mort de gran part d'una població d'aquestes edats té com a resultat menys professionals, menys treballadors d'aquestes edats i una càrrega més feixuga sobre els avis, que han de pujar els nets quan ells mateixos necessiten ajuda. Aquesta situació és especialment greu a Àfrica. Vegeu la pàgina de formació sobre la SIDA per a activistes. És important tenir clar que un alt índex de natalitat no causa pobresa, però que la pobresa causa un alt índex de natalitat. ––»«––Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s) |
Pàgina inicial |