Traduccions:
Altres pàgines:
Paraules clau
Mòduls
Sociologia:
Pàgina d'inici
Notes sobre lectures (apunts)
Debats
l'índex d'aquest mòdul
Utilitats:
Mapa del lloc
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
LA DIMENSIÓ DELS VALORS o ESTÈTICA
Ser humà significa fer judicis de valor
per Phil Bartle, PhD
traduït per Esperanza Escalona
Fulletó per a la formació
La dimensió de l'estètica i els valors de la cultura és una estructura d'idees, de vegades paradoxals, incongruents o contradictòries que les persones tenen sobre allò que és bo i allò que és dolent, sobre la bellesa i la lletjor, i sobre allò que està bé i el que està malament.
Són les justificacions que la gent cita per explicar les seves accions i interaccions.
Els tres eixos que utilitza la gent per fer judicis depenen del que les persones aprenen des de la seva infantesa.
Aquests tres eixos s'utilitzen per jutjar entre el que està bé i el que està malament, entre el que és bo i el que és dolent, i entre la bellesa i la lletjor, tots ells basats en valors socials i de la comunitat.
No s'adquireixen a través dels gens, sinó a través de la nostra socialització.
Això vol dir que poden tornar a aprendre, que podríem canviar els nostres judicis.
Però, com que som animals i aprenem coses diferents a diferents etapes, no hauríem de pressuposar que tot allò après es pot desaprendre.
Els valors són increïblement difícils de canviar en una comunitat, sobretot si els residents perceben que s'està intentant canviar-los.
Canvien a mesura que els estàndards de la comunitat evolucionen, però aquest canvi no es pot accelerar o guiar a través d'una influència externa o per una manipulació conscient.
Els estàndards compartits per tota la comunitat són importants en la identitat comunitària i personal: el que és cadascú està, en bona part, pautat pels valors en els que es creu.
El grau en què els membres d'una comunitat o organització comparteixen valors, i/o respecten els valors dels altres, és un component important entre els setze elements de fortalesa i capacitat.
Els valors tendeixen a canviar a mesura que la comunitat es fa més complexa, més heterogènia, més connectada amb el món.
Els canvis en valors tendeixen a ser el resultat més de canvis en la tecnologia i canvis en l'organització social, i menys de sermons o conferències apel·lant a canvis directes.
Sembla que no hi ha una direcció general en el canvi de valors en la història de la humanitat, que els judicis esdevenen més -o menys- liberals, tolerants, catòlics, eclèctics a mesura que les societats esdevenen més complexes i sofisticades.
Les comunitats que es troben en els dos extrems de l'espectre de la complexitat social mostren estàndards de diversos graus de rigidesa.
Malgrat aquest ventall de comunitats, dintre de qualsevol comunitat normalment hi ha una estreta escala de valors entre els seus residents.
Les comunitats urbanes i heterogènies solen tenir una variació més gran en el camp dels valors i l'estètica.
Les comunitats més complexes i amb un grau més gran de desigualtats (jeràrquiques), un ventall més ample en el poder i la riquesa, tendeixen a tenir un espectre més ample de prestigi assignat a les persones. Els comentaris a la pàgina sobre el ventall de poder polític, també són aplicables al ventall del prestigi. El conserge de l'hotel de mala mort de Washington té moltíssim menys prestigi que el president que viu a la mateixa ciutat.
No és fàcil predir els estàndards de valors de qualsevol comunitat abans d'anar a viure en ella i d'averiguar com comportar-te dintre d'ella.
Però, donada la seva importància, és necessari que tu, investigador social o activista, aprenguis tot el que puguis sobre els estàndards de la comunitat i no donis per sentat que seran els mateixos que els teus.
––»«––
