Traduccions
中文 / Zhōngwén
Deutsch
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
हिन्दी / Hindī
Italiano
Polszczyzna
Português
Romãnã
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
Sociologia
Continguts
Continguts
Continguts
Continguts
RECERCA PER A ORGANITZADORS
Pràctica, aplicada i amb un propòsit
pel Doctor Phil Bartle
Traduït per Gemma Beltran Aniento
Notes de formació
Recerca social aplicada per a la potenciació
Resum
Aquest document va dirigit a l'organitzador de la comunitat i el seu/la seva director/a
Els mètodes de recerca de les ciències socials i les ciències pures com la Sociologia i l'Antropologia són similars però diferents dels mètodes que apliquem a la recerca científica per a un organitzador o un director. Mantenir la perspectiva social és escencial en ambdós casos i els resultats de la recerca poden ser molt valuosos per al científic.
Això no obstant, l'organitzador en el camp de treball, ha d'emplear mètodes apropiats als seus objectius i propòsits, la potenciació de les comunitats i la capacitat de desenvolupament de les organitzacions.
Ciència social aplicada
És útil dividir les ciències en pures i aplicades. Les ciències pures són les que estudien com funcionen les coses. Les ciències aplicades estudien com fer un ús pràctic del coneixement. Així, la química és una ciència pura, mentre que l'enginyeria química és una ciència aplicada. La potenciació de els comunitats i el desenvolupament de la capacitat dins les organitzacions són dos exemples de ciències socials aplicades.
Mentre que la mobilització, la potenciació, la capacitat de desenvolupament i la formació per dirigir són totes ciències socials aplicades, no són el mateix que l'enginyeria social.
La distinció entre pur i aplicat afecta la manera com la recerca científica es du a terme
Dins la recerca en les ciències pures, l'Antropologia utilitza normalment l'observació. En aquest mètode, l'antropòleg va a viure en una comunitat on la cultura és diferent d'aquella del lloc on va néixer, n'apren la llengua i els costums i estudia la cultura d'aquesta societat exòtica. L'observació (com en l'Antropologia) requereix molt de temps. No seria un mètode practic de recerca de l'organitzador que té un temps limitat per obtenir resultats dins la comunitat.
La Sociologia, en canvi, es basa normalment en enquestes quantitatives. Una enquesta social quantitativa (com en Sociologia) és formal i potser una mica rígida. Aquesta formalitat sovint no afectarà com els informants responen les preguntes. Una enquesta fa èmfasi en les opinions dels qui responen. Una enquesta no tendeix a descobrir com una comunitat o qualsevol institució social funciona en realitat.
Aquests en són només uns quants exemples. En general, els mètodes de recerca de les ciències pures no són apropiats o fàcilment aplicables a les ciències aplicades (com la mobilització, la direcció, la potenciació). Els resultats de les recerces en ciències pures, tanmateix, poden ser de gran valor per a l'organitzador. No fa cap mal llegir publicacions sobre recerques de ciències pures per veure'n les troballes i l'estudi dels mètodes que s'han fet. Aquesta és una bona recomanació per a l'organitzador.
Perquè l'organitzador aprengui el suficient sobre una comunitat específica i pugui ajudar-la a potenciar-se, aquest haurà d'emprar diferents mètodes
Propòsit de la recerca
El propòsit de la recerca en l'altre cas (ciència pura) és veure com funcionen les coses. Aquí, en les ciències aplicades, és ajudar a fer les intervencions de potenciació més efectives. Descobrir com funcionen les coses pot ser una conseqüència col.lateral.
L'objectiu de l'organitzador és augmentar el poder i la capacitat d'una comunitat amb pocs ingresos. Els mètodes tradicionals són donar coratge, estimular i guiar els membres de la comunitat perquè actuin en projectes d'autoajuda dirigits pels objectius que els membres de la comunitat han establert com a prioritats màximes.
Per ser efectius i tenir èxit, l'organitzador ha de saber com s'organitza la comunitat, quins canvis hi tenen lloc i quines estructures o models aplica normalment L'organitzador ha de saber com respondrà la comunitat a diferents tipus d'intervencions. Ell o ella ha de saber fins a quin punt la comunitat serà capaç d'unir-se i triar una activitat que atregui tots els membres. L'organitzador ha de conèixer l'economia, els processos polítics, la tecnologia, els models d'interacció i els valors i les creences dels membres de la comunitat. En resum, la seva cultura
La informació sobre totes aquestes coses ajudarà a l'organitzador a ser efectiu a l'hora de triar estratègies d'intervenció per estimular la comunitat i que aquesta es desenvolupi. El director d'un programa per potenciar diverses comunitats necessita igualment informació social que hagin produït els organitzadors en el camp de treball. Aquesta informació no s'ha d'estancar en l'organitzador, sinó que se n'han de redactar informes per al director del procés general o del programa
Primera aproximació al mètode
L'organitzador ha de conèixer totes aquestes coses sobre la comunitat sense fer-ho d'una manera que minvi la seva capacitat d'estimular la comunitat a l'acció
Com a organitzadors, no teniu temps per passar un any en una observació participativa com un antropòleg. Un organitzador no pot desenvolupar una enquesta formal ja que no té els recursos ni la plantilla adequades i perquè fer-ho afectaria els punts de vista i el comportament dels habitants
La vostra recerca social, organitzadors, ha de se informal i ha de passar desapercebuda (de manera que la gent no se senti incòmoda)
Tot i que les observacions han de ser casuals i sense prendre notes en el moment, l'organitzador després necessita passar una estona cada vespre, lluny dels habitants, prenent notes exhaustives de diferents tipus sobre el que ha observat i analitzat cada dia. Quan faci això, l'organitzador no ha de ser massa insistent en la precisió. Afortunadament, la precisió no és una necessitat urgent, uns models aproximats ajudaran l'organitzador a dissenyar una estratègia apropiada per a la comunitat, i ajudaran al director a dissenyar una estratègia apropiada per al barri
Preneu temps per a escriure
Dediqueu com a mínim una hora o més al dia per estar sols i sense distraccions, i escriviu les vostres observacions i els anàlisis de la comunitat on treballeu. Tenir un diari, incloent-hi més que els fets del dia, les observacions, les reaccions, les respostes, els pensaments i les consideracions del que veieu, escolteu i feu.
Tot el que escriviu és una part essencial de fer una recerca social en una comunitat. No deixeu de fer-ho. Escriure us ajuda
Escriure us ajuda a organitzar els pensaments. Des de la comunitat és una estructura social, i mai podreu veure'n el tot. Escriure us ajudarà a construir una imatge de la vostra comunitat. Heu d'analitzar les coses que observeu, i escriure ajuda a fer aquest anàlisis. Contribueix també a veure la comunitat com un tot per sobre dels individus amb qui us trobeu cada dia.
Reescriviu també.
Necessiteu perspectiva social
Per dirigir la recerca, igual que per ser un bon organitzador, heu de veure la comunitat més enllà d'un grup d'individus.
Heu d'entendre que la perspectiva socialés un mètode corolari de fer observacions mentre esteu en la comunitat o amb els seus membres. Després, en privat, escriviu-ne notes exhaustives de les observacions i els anàlisis. Mai podreu veure la comunitat com un tot, però podeu concebre-la com una sola entitat. (Vegeu la història de l'elefant).
Escrivint podeu pensar i repensar la comunitat com una estructura, i entendre millor el tot de la comunitat per a representar-lo a la vostra ment. Per a entendre-la millor heu de fer una ullada general a la comunitat com un tot, de la societat com un tot. Recordeu que la comunitat com a estructura sociològica va més enllà dels individus. La idea general és a la vostra ment.
La comunitat és un sistema funcional, de vegades disfuncional, i també canviant. Heu de traduir les observacions dels individus en parts d'aquesta visió integral i el millor moment per fer-ho és mentre preneu notes després. Organitzeu les observacions en categories com les sis dimensions de la cultura. Us ajudarà a identificar els aspectes que heu tractat i mantindreu una visió integral de la comunitat com a entitat superorgànica. Podeu també organitzar les observacions en els 16 elements de la capacitatAixò us permetrà ser conscients dels canvis que la metodologia de potenciació ha d'aportar a la comunitat
Recerca bibliogràfica
No tingueu por a obtenir informació sociològica sobre la comunitat de ciències pures, incloent-hi l'economia, la ciència política, la geografia, l'antrolopolia i la sociologia. Tot i ser recollides com a part d'un procés científic més general, la informació que n'extreieu pot ajudar-vos a aconseguir els objectius de la potenciació.
Llegiu articles periodístics en publicacions sociològiques, antropològiques i geogràfiques si hi teniu accésLes biblioteques universitàries i Internet en són dues bones fonts. No ometeu les dades censals
La recerca que es du a terme en comunitats similars en el mateix barri, en el mateix grup ètnic, en la mateixa zona, poden ser útils mentre que recordeu que tot i ser semblants les unes de les altres, cadascuna és unicaPreneu notes i poseu a prova algunes observacions generals del què veieu en el camp de treball
Mapes i una mica més
Quan escriviu les notes sobre el que veieu i escolteu en la comunitat, no us limiteu a paraules escrites. Des del principi, dissenyeu mapes de diversos tipus.
Comenceu pels mapes geogràfics, marcant on són les diferents coses de la comunitat des de l'aire. No pareu aquí. Dibuixeu altres mapes, mapes sense base geogràfica. Utilitzeu les sis dimensions culturals com un mecanisme d'organització.
En la dimensió tecnològica, per exemple, senyaleu la comunitat com un organisme viu: què consumeix? què excreta? com actua amb el què consumeix abans d'excretar-ho? de la mateixa manera, senyaleu la dimensió econòmica: on es la riquesa concentrada? Com hi flueix? (distingiu entre riquesa i diners). En la dimensió política, marqueu les esferes de poder i influència. Incloïeu-hi les fonts tradicionals, heretades, elegides, informals, no reconegudes i altres tipus de fonts que són influents. Com es concentra el poder en la comunitat? Com canvia? Hi ha individus que aconsegueixen el poder per més d'una via? canvien les seves fonts? Quins mecanismes contribueixen a fer que això canvii? No us deixeu influir per altres persones (jo inclòs), penseu, sigueu creatius.
Feu els vostres propis mapes. Tot i així, compareu-los amb els d'altres organitzadors. Entreneu-vos a veure la comunitat com una entitat única amb característiques que són més que una simple recol.lecció d'individus, però identifiqueu les forces i els elements que contribueixen a la comunitat i que tenen vida propia sobre les vides dels seus habitants.
Confeccioneu llistes
Sabem que primer sona una mica avorrit però fer llistes és una manera útil d'organitzar i revisar les observacions i arribar a un millor entendiment sobre la comunitat des d'una perspectiva social.
Comenceu llistes, tot i que no les acabeu el mateix dia. Feu llistes de tots tipus d'observacions que veieu sobre la comunitat. Quan les feu, també sou conscients de les coses que encara no heu observat i hi parareu més atenció la propera vegada que passejeu per la comunitat.
Torneu a les llistes més tard i analitzeu-les. Compartiu-les i compareu-les amb les dels altres companys
Les llistes poden ser de gent que té papers relacionats en una de les dimensions culturals, per exemple en el poder (dimensió política) comenceu a fer llistes de la gent que ostenta el poder i/o la influència en la comunitat.
Per a la dimensió econòmica, feu una llista dels comerciats de la comunitat. LListeu totes les maneres en què la riquesa es transfereix més que per l'ús dels diners. Llisteu de quines maneres els diners s'empren per evaluar la riquesa en la comunitat. Llisteu les coses valuoses que veieu com a negatives.
Les llistes no han de ser només de persones. Podeu fer llistes sobre els edificis religioses (esglésies, mesquites, sinagogues, temples, tendes improvisades religioses, edificis dedicats a deïtats locals, cases importants). També podeu fer llistes sobre els conreus que creixen i els que es venen i sobre les infraestructures comunals: escoles, clíniques, subministrament d'aigua, electricitat, espais cívics, carreteres.
Al final podeu fer una llista de totes les llistes. Utilitzeu-la per descobrir els elements que potser se us han passat per alt durant la recol.lecció. Compareu-la amb les dels altres organitzadors i discutiu-les amb els vostres directius.
Els directius han de donar suport als organitzadors en fer llistes i discutir els temes tot utilitzant-les com una manera d'ordenar la recerca social que s'ha fet a la comunitat.
Conclusió
La recerca de l'organitzador social no és la mateixa que es fa en les ciències pures com la sociologia o l'antropologia. Ha de ser més ràpida, tot i que potser no tan precisa, i no ha de ser obtrusiva. No és buscar coneixement sense cap altre fi, sinó que busquem informació que ens durà a diverses maneres de potenciar cada comunitat.
Heu de dissenyar les vostres pròpies estratègies de recerca, dissenyant-les per a les condicions de la comunitat. Discutiu-les amb els altres organitzadors del barri o de la mateixa organització i intercanvieu idees i experiències.
Aquests són alguns consells , no una obligació de com heu de treballar. Gran part del que observeu ha de ser repensat i analitzat. Escriure diàriament us ajudarà a fer-ho. Vegeu la vostra recerca com una ajuda per entendre la comunitat a través d'una perspectiva social, i per entendre més com s'organitza, quins canvis hi tenen lloc i com podeu estimular-la perquè augmenti en capacitats.
Aquest document que fa ènfasi en el "com" de la vostra recerca complementa aquesta web Recerca comunitària que fa ènfasi en el "què" de la vostra recerca
––»«––
Fer un mapa
 |