Pàgina d'inici
 Node


Traduccions:

Deutsch
Ελληνικά
English
Español
Français
Italiano
Polski
Português
Română
Srpski
中文 / Zhōngwén

                                        

Altres pàgines:
Paraules clau
Mòduls

Sociologia:
Pàgina d'inici
Notes sobre lectures (apunts)
Debats
l'índex d'aquest mòdul

Utilitats:
Mapa del lloc
Contacte
Documents útils
Enllaços útils

MATERIALISME DIALÈCTIC

per Phil Bartle, PhD

traduït per Esperanza Escalona

Fulletó per a la formació

Una antiga teoria del canvi

Les idees de Karl Marx sobre el canvi estaven basades en l'obra d'un filòsof, GWF Hegel, que va desenvolupar el concepte de dialèctica.

Aquesta noció es basa en la idea de que tot conté, en el seu interior, les llavors de la seva pròpia destrucció, però que una nova forma sorgirà de les cendres resultants de la destrucció.  Aquest cicle es descriu com tesi, antítesi i síntesi.

Hi ha gent que hi veu una semblança amb el mites grecs i llatins sobre l'Au Fènix , que mor cremada i rsorgeix de les seves cendres, i els mites sobre la creació del poble atapascà de les grans planúries de l'Amèrica del Nord.

Marx agafà aquesta idea de la dialèctica i l'aplicà a la societat, afirmant que els origens del canvi són tots materialistes.  En els nostres termes, això vol dir que pertanyen a les dimensions culturals de la tecnologia i l'economia.

A mesura que la tecnologia es desenvolupà des dels recol·lectors/caçadors, a l'agricultura/ramaderia i després a la Revolució Industrial, els canvis en la tecnologia van portar cap a canvis en l'organització social i en les creences i els valors.

Les senzilles societats de recol·lectors i caçadors, deia Marx, tenien un "comunisme primitiu".  En les societats agràries, que ell anomenava feudals, el conflicte principal es donava entre els amos de la terra (o aristocràcia) i aquells que treballaven la terra (o serfs).

La major font de conflictes en l'era industrial era entre:

  • els treballadors, a qui Marx va anomenar proletariat, que sobrevivien venent el seu treball, i

  • els amos de les fàbriques, a qui va anomenar burgesia, que necessitaven el treball per treure'n beneficis.

La classe explotada estaria a favor del canvi i se'n beneficiaria d'un canvi cap a una major igualtat, mentre la classe explotadora es resistiria a aquest canvi.   Com que la societat contenia en sí mateixa les llavors de la seva destrucció, el comunisme simple va desaparèixer, el mateix li va passar al feudalisme que va ser reemplaçat pel capitalisme.

Marx esperava que el capitalisme també sucumbís degut a la tensió dinàmica entre treballadors i amos, i que la revolució resultant portaria al comunisme, fase en la què l'estat desapareixeria i l'economia es basaria en l'eslògan: "De cadascú segons les seves capacitats, a cadascú d'acord amb les seves necessitats."

Aquest enfocament s'anomena materialisme dialèctic.

Marx, que va morir al 1883, esperava que una revolució comunista tingués lloc com a resultat de la tensió entre treballadors i amos de les fàbriques. Irònicament, les dues revolucions comunistes més importants van tenir lloc a Russia (1917) i Xina (1949), dues societats que eren agràries feudals en el moment en què es va produir la revolució en cadascuna d'elles.

──»«──
Si copies text d'aquest lloc, si us plau cita l'autor (s)
i fes un enllaç amb www.cec.vcn.bc.ca
Aquest lloc està hostatjat per la Vancouver Community Network (VCN)

© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Disseny web per Lourdes Sada
──»«──
Última actualització: 2012.10.16

 Pàgina d'inici