Traduccions:
Deutsch |
KARL MARXper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFulletó per a la formacióLa sociologia no predica el comunisme. Però utilitza les obres i la perspectiva de Karl Marx en alguns anàlisis socials d' "allò que és". Això només és un aclariment per als estudiants que poden ser una mica aprensius envers els continguts d'aquesta disciplina.COM VA CONTRIBUIR MARX A LA SOCIOLOGIA? Karl Marx mai no es va referir a sí mateix com a sociòleg, però va tenir una immensa influència en la sociologia i en les altres ciències socials. És més conegut fora de l'àmbit de les ciències socials per les seves obres sobre el comunisme. Va afirmar que la classe treballadora derrotaria a la classe propietària i que això donaria pas a una utopia on el govern desapareixeria i el principi sobre el que es basaria l'economia seria "A cadascú d'acord amb les seves necessitats, de cadascú d'acord amb les seves capacitats". La seva aportació al pensament sociològic es troba principalment en una perspectiva anomenada "Teoria del conflicte", segons la qual l'organització social i el canvi social estan basats en conflictes que són inherents a la societat. Marx no va definir aquesta perspectiva ni va encunyar el terme. Els que utilitzen aquesta perspectiven parteixen dels seus escrits. Les nocions sobre el canvi de Marx es basen en els escrits d'un filòsof, Hegel, que va desenvolupar el concepte de la dialèctica. Aquest concepte es basa en la idea de que tot conté en sí mateix les llavors de la seva pròpia destrucció, però que una nova forma sorgirà de les cendres de la destrucció resultant. Marx va agafar aquesta idea de la dialèctica i la va aplicar a la societat, afirmant que els origens del canvi són tots materialistes, i no basats en idees. En els nostres termes, això vol dir que pertanyen a les dimensions culturals de la tecnologia i l'economia. A mesura que la tecnologia dels pobles es va desenvolupar des de les societats de caçadors/recol·lectors, passant per les d'agricultors/ramaders i arribant a la Revolució Industrial, els canvis en la tecnologia van portar a canvis en l'organització social i a canvis en les creences i valors. El major conflicte en l'era industrial era entre:
La classe explotada afavoriria el canvi cap a una major igualtat, i en sortiria beneficiada, mentre que la classe explotadora se'n resisitiria. Aquesta perspectiva s'anomena materialisme dialèctic. Resulta irònic que Marx predigués que la revolució tindria lloc en societats industrialitzades, però que les úniques revolucions comunistes de la història tingueren lloc en grans societats agràries de tipus feudal ( Rússia i la Xina). Un concepte important de l'enfocament del conflicte, després de considerar les dinàmiques socials com un resultat de la competència pels recursos, és que aquells que ostenten el poder (i la riquesa) tenen interessos creats per perpetuar el sistema que els posa al cap d'amunt de la piràmide social. La idea s'ha aplicat des dels nivells micro fins als macro, des de les dinàmiques familiars fins a l'organització social a nivell nacional. L'enfocament del conflicte, derivat de les seves obres, s'ha agafat prestat i s'ha adaptat a un gran nombre de temes en sociologia. Encara que era alemany, Marx va passar la major part del seu temps com escriptor a la British Library de Londres. ──»«──Si copies text d'aquest lloc, si us plau cita l'autor (s) |
Pàgina d'inici |