Traduccions:
Altres pàgines:
|
AMOR i MATRIMONICavall i carroper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFulletó per a la formació“L'amor i el matrimoni han d'anar junts". Debat des d'un punt de vista sociològic.Doctor, em pregunto què li falta a la meva resposta. Si us plau, ajudi'm. Mo
En sociologia estudiem "el que és", no "el que hauria de ser". Encara que tenim aquest mite de que l'amor i el matrimoni han d'anar junts, això no és el que passa en tots els matrimonis, pot passar en alguns, però no sempre passa. Per exemple, a l'Índia, existeixen els matrimonis concertats, on són els pares els que trien el futur espòs/esposa basant-se en la riquesa monetària, i aquí no parlo de la dot, sinó de la quantitat de diners que l'home guanya, si té casa pròpia, i si és de la mateixa casta social. La tecnologia ha avançat molt i sexe i matrimoni no sempre van lligats. Una persona no s'ha de casar amb una altra pel fet de que estiguin esperant un fill. Moltes persones són obligades a casar-se per mantenir l'estatus de la família. En el passat, l'amor, el sexe i el matrimoni anaven junts, i si alguna dona practicava el sexe fora del matrimoni, se la considerava una prostituta. Per exemple, a començaments del segle XIX, les dones solteres que es quedaven embarassades eren enviades als convents, per apartar-les de la resta de la família i de la comunitat, perquè en aquells temps, practicar sexe fora del matrimoni era tabú. Gràcies Mo, és un plaer llegir la teva resposta i fer aquests comentaris. La teva primera oració, "En sociologia estudiem "el que és", no "el que hauria de ser"", és un principi important que s'ha d'aprendre en aquest curs. No estem sermonejant (dient què hauria de ser o si una cosa és bona o dolenta, o donant receptes). Deixem aquesta feina als mul·làs, als mossens, als rabins, als predicadors i als monjos. Però sí que incloem els valors de les persones en el què estudiem (la dimensió de valors de cultura i societat). Però això crida l'atenció? No. Presenta el teu argument? No. Ho has d'incloure, però com un argument en la teva resposta, no com una introducció al teu argument. Així doncs, encara necessites una introducció per la teva resposta. Cal que sigui quelcom que atregui l'atenció del lector, i que ens faci saber el que estàs comentant. Ja sé que no és fàcil ser creatiu quan estàs sota pressió, fent un examen, però tu tens mesos o setmanes per preparar-te per cada pregunta i com la respondràs. I que l'amor i el matrimoni vagin de bracet no és un mite. És una recepta, un valor. Ens diu el que hauria de ser. No és una afirmació sociològica, sinó un valor o precepte en algunes comunitats. Hi ha una cançó popular famosa dels anys 50s, que es diu "L'amor i el matrimoni van junts com el cavall i el carro". És una crida perquè les dues coses vagin juntes. Algunes persones pensen que és un principi establert des de fa molt de temps sobre la formació de famílies a les societats occidentals. La veritat és que no és així. En realitat, va néixer amb el període del Romanticisme (per exemple, amb els poetes romàntics) del segle XIX. És clar que l'amor existeix des de fa molt de temps, però no ha estat automàticament lligat amb el matrimoni al llarg de tota la història, ni tan sols a les comunitats occidentals (com ara les europees). A l'obra Romeo i Julieta, de Shakespeare, els dos protagonistes s'estimen però les seves famílies, els Montagú i els Capulet, no els permeten casar-se, per la qual cosa se suicidaran. Si bé és cert que els matrimonis concertats s'associen, en la sabiduria popular, amb el sud d'Àsia, aquest no és l'únic cas. Els podem trobar en moltes cultures, i estan especialment associats amb les classes i castes més altes, on hi ha en joc els diners, el poder i el prestigi de la família. Sempre és millor trobar exemples diferents als que jo dono en les meves classes; d'aquesta manera es veu que has pensat en les temes plantejats, i no estàs només intentant abocar el que creus que m'agradarà veure. O bé pots ampliar els meus exemples, o fins i tot contradir-los o trobar excepcions, i no pas limitar-te a repetir-los com si fossin la veritat absoluta. Tens raó, no és una qüestió només de la dot, sinó una valoració dels ingressos d'un potencial espòs, però en sociologia també considerem que el prestigi i el poder (dos ingredients clau més de la desigualtat) són factors importants en la tria del cònjuge. S'aplica fins i tot més que en el cas dels matrimonis concertats. Aquests eren elements que els potencials nuvis i núvies examinaven a la societat europea del segle dinou, quan el matrimoni romàntic estava en el seu màxim esplendor, encara que es disfressaven amb la ideologia de l'amor. A l'Antiguitat, els homes rics tenien amants amb qui no estaven casats, i sovint tenien fills amb elles. Si volien, i s'ho podien permetre econòmicament, les mantenien cobrint tots els seus gastos i necessitats. Pel que fa a l'embaràs, fa molts segles que es coneixen vàries formes per controlar la natalitat. El suc de l'arrel de la papaia, per exemple, es porta utilitzant des de l'Antiguitat. No totes les relacions sexuals resultaven de manera automàtica en un naixement. La tecnologia reproductiva moderna ens permet ara tenir fills sense sexe i sexe sense fills. En l'actualitat, la tecnologia és menys incerta i més fiable. Tots els teus arguments tenen el seu mèrit. Has d'aclarir alguns d'ells, perquè algunes de les teves oracions no són oracions, i no és només qüestió d'utilitzar correctament la gramàtica, sinó de com fer-les comprensibles al lector, de com fer-li arribar tot allò que vols dir. Cal que estructuris els teus arguments en una seqüència, lligant-los de manera lògica i comprensible. |
Pàgina d'inici |