Traduccions:
Altres pàgines:
|
SUPERORGÀNICUn altre nom per a la cultura o la societatpel Dr. Phil Bartletraduït per Alicia Ballabriga DíazFullet de formacióCompareu amb inorgànic i orgànicLa idea de “Superorgànic” es relaciona amb Alfred Kroeber, un antropòleg nord-americà de la primera meitat del segle XX. Amb superorgànic es descriu, i entén, d’una altra manera la cultura o el sistema sociocultural. Si comencem per l’inorgànic, és l’univers físic, tots els àtoms dels elements sense vida. Es pot anomenar el nivell més baix de complexitat. El segon nivell de complexitat es compon d’éssers vius. Tots els éssers vius, plantes i animals, estan formats d’elements inorgànics, principalment d’hidrogen, oxigen i carboni, més altres oligoelements. Aquí fem servir una frase interessant: “El tot és més que la suma de les parts”. El conjunt d’elements inorgànics, que anomenem, per exemple, arbre o gos, és animat. Si analitzeu totes aquestes parts en si mateixes o inclús com a conjunt, trobareu que no són animades. La seva disposició és el que les fa animades. Si dividiu el gos o l’arbre en els seus diferents elements, moren. Conèixer la dinàmica del funcionament del àtoms de carboni, o que la combinació d’hidrogen i oxigen poden produir una combustió ràpida, o inclús una explosió, no explica la manera en que funciona un arbre, amb les seves fulles que transformen la llum del sol en energia per a convertir l’aigua i el diòxid de carboni en oxigen i carboni, els seus canals per a transportar la saba de les fulles a les arrels, etc. De la mateixa manera, el gos, vist com a sistema biològic, té un funcionament més complex que els elements inorgànics que el composen. Un ésser viu transcendeix les seves parts inorgàniques. Si mirem d’aquesta manera la relació entre els éssers vius i els seus components inorgànics ens ajuda a entendre la relació entre cultura i persones. La cultura y la societat constitueixen el tercer nivell. Els éssers humans són animals i, com a tals, són sistemes orgànics. Han desenvolupat la comunicació entre ells fins a un grau elaborat, molt més sofisticada que altres animals. Aquesta elaboració agrupa els humans en comunitats i societats. Les agrupacions són simbòliques, i no genètiques com en els sistemes biològics. Per tant, el nivell sociocultural, la cultura o la societat els porten els humans, però els transcendeix. Una cultura té “la seva vida”, que és més simbòlica que genètica. D’aquesta manera és un ésser “viu”. Funciona a una nivell més alt de complexitat que l’orgànic: és superorgànic. Per tant, hi ha un paral·lelisme en les relacions entre l’inorgànic i l’orgànic, i entre l’orgànic i el superorgànic. El concepte desenvolupat per Durkheim, un “fet social”, s’expressa en aquest pensament. Els humans tenen pensaments i comportaments. Estan portats per individus. No obstant es comporten en sintonia entre ells, com un sistema extern als individus, que és la societat. No penseu en un gos com a àtom de carboni o molècula d’hidrocarbur. Tampoc no penseu en la comunitat, una institució, la societat com a ésser humà. No antropomorfitzeu la cultura. Pot tenir vida pròpia, però la seva vida s’assembla més a una ameba que a un humà. ––»«––Si copieu text d'aquest lloc web, informeu-ne l'autor o els autors |
Pàgina inicial |