Traduccions:
Altres pàgines:
|
EPISTEMOLOGIAL'estudi del coneixementper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFullet per a la formació"La ment no és un got per omplir, sinó un llum per encendre." –– PlutarcAquí teniu una bona paraula que podeu utilitzar per impressionar els vostres amics al bar: "epistemologia". Significa l'estudi de com coneixem. Per començar a parlar del tema de la recerca sociològica, revisarem el tema de l'epistemologia. Hem de saber què és el coneixement per examinar de manera crítica els estudis que fan els científics socials. Tenim quatre maneres de saber:
Cadascuna d'aquestes maneres té els seus punts forts però no hi ha cap de perfecta. Molts científics idealitzen la importància de les observacions. Creuen que la teoria obstaculitza l'obtenció de fets innegables. De vegades se'ls anomena "empiristes" perquè exageren la importància de les observacions. Però la sociologia ens diu que, des del moment del nostre naixement, som borbardejats amb un nombre enorme d'informació sensorial en tots cinc sentits. El nostre aprenentatge per a ser humans, la socialització, significa aprendre un idioma, i això vol dir aprendre a categoritzar aquest enorme bombardeig dels sentits i posar els trossos d'informació en capses de significats, anomenades paraules. El fet aparentment simple de veure un "gat" entrar en una habitació, per exemple, significa que hem de processar milers de trossets d'informació sensorial i és un procés que ja implica les nostres suposicions i expectatives. Els categoritzem en gat i entrar. No hi ha res d'intrínsec a l'animal o a les seves accions que exigeixi l'ús d'aquests símbols com paraules per generalitzar, categoritzar i descriure les nostres observacions. Està tot a la nostra ment, en els significats que aprenem des de la nostra infància. No tenim manera de saber que quan veig quelcom que identifiquem com un jersei vermell, és quelcom que una altra persona també identifica com a vermell. Puc veure un jersei que és blau per a mi, però l'anomeno "vermell" perquè aquesta és l'etiqueta que vaig aprendre quan vaig aprendre l'idioma. Parlant de colors, hi ha un problema afegit: a la natura, no existeixen els colors. Si estudiem física, sabrem que la llum es descompon en freqüències lleugerament diferents quan rebota o viatja a través de diferents substàncies. Aquestes substàncies no tenen color, simplement, reflecteixen la llum amb freqüències lleugerament diferents. És la fisiologia dels nostres ulls i del nostre cervell el que converteix aquestes freqüències variables en el que anomenem colors. La segona manera de conèixer les coses és mitjançant la nostra lògica o raonament. Els símbols que utilitzem per comunicar la nostra lògica són artificials i no es donen a la natura. El número "dos", per exemple, és una invenció humana. Quan veiem el que anomenem dues taronges, el número "dos" no està en les taronges, sinó a la nostra ment. Així que, quan diem que dos i dos fan quatre, és producte del nostre raonament, no producte de l'observació. Si comencem amb una suposició incorrecta i, a partir d'aquí, fem una sèrie d'enunciats lògics, no tenim manera de confirmar que la nostra conclusió és correcta. La fe i les creences són més o menys la mateixa cosa per als nostres propòsits en aquest document. Tots tenim creences. Poden ser diferents d'una persona a una altra, però tots en tenim. No es basen en la lògica ni en observacions, són el que creiem que és correcte. La fe és la manera principal de saber si Déu, Santa Claus o els elfs existeixen. La fe no és una ciència, i la ciència no pot provar o rebatre les coses que es creuen. La forma final de coneixement, l'autoritat, és, més o menys, la manera en què aprenem i sabem la majoria de les coses. Adquirim coneixements que acceptem com certs dels nostres pares, i d'altres persones que ens socialitzen, com ara germans més grans, mestres i líders religiosos. De vegades aprenem a desconfiar de l'autoritat, com quan descobrim que el monstre del soterrani que la nostra germana gran ens va descriure, no hi és, però de vegades la sospita ens persegueix i ens obsessiona fins ben entrada l'edat adulta. Tot sovint enllacem les diferents maneres de conèixer per formar arguments. Com ara a "Déu va crear l'evolució, però els creacionistes no volen creure-ho." ––»«––Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s) |
Pàgina d'inici |