Traduccions:
Altres pàgines:
|
MÈTODES DE RECERCADiversos tipusper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFullet per a la formacióUna varietat de maneres d'aproximar-se al temaNormalment, considerem set tipus diferents de mètodes de recerca en les ciències socials:
Considerem-los individualment: Els documents ofereixen un ampli ventall de materials. Una dificultat important és que la recerca ja està feta, i no pots tornar al passat i fer preguntes diferents. Una guia telefònica proporciona una petita quantitat de material a un gran nombre d'individus. Una agenda proporciona material detallat a una sola persona i a unes poques més observades per aquesta persona. Els periòdics proporcionen bones dades històriques, encara que són dades recollides per vendre un major nombre de periòdics, més que no pas per la seva qualitat d'observació i el seu interès científic. Els experiments són més populars entre els microsociòlegs i els psicòlegs. Aquests tendeixen a confiar en ambients aconseguits de manera artificial que, en sí mateixos, poden afectar les respostes. L'observació participativa significa viure amb les persones observades, aprenent com veuen les coses i com les experimenten. Requereix molt de temps i d'habilitat lingüística, i pot no ser un mètode adequat per a qualsevol tipus d'investigador. Per exemple, a un esquifit (sic) de 40 kgs. li pot resultar difícil anar en moto amb els Àngels de l'Infern. Aquest va ser el mètode principal que vaig utilitzar quan vaig estudiar el poble Kwawu de l'Àfrica Occidental, complementat per la majoria dels altres mètodes. Les entrevistes qualitatives, amb preguntes obertes, permeten observar a més subjectes i encara que no a tants com en una enquesta, possibiliten una investigació més en profunditat que ho faria una enquesta. Un problema amb aquestes entrevistes és que, com que les preguntes són obertes, és possible que les respostes de diferents entrevistats no coincideixin o toquin el mateix material. La quantitat de material de cada entrevistat és bastant imprevisible. A l'anàlisi secundari, mètode preferit pels sociòlegs de sofà, s'agafa material recopilat per altres observadors, per altres propòsits i se'l reorganitza i reinterpreta per nous fins i per treure noves conclusions. Com en el cas dels documents, és dificil tornar al passat i fer preguntes diferents, i hem d'estar contents amb el que tenim. Les enquestes, un dels mètodes més populars entre els amants dels números, permeten obtenir una quantitat limitada d'informació sobre un nombre d'enquestats potencialment gran. Aquesta modalitat requereix determinar mètodes de mostreig, preguntes ben dissenyades i clares, potser una prova pilot i una llista de preguntes curtes per assegurar-nos la coherència de l'enquesta i que totes les preguntes siguin contestades per tots els enquestats. No és un bon mètode per preguntes en profunditat. Les mesures no invasives es poden aplicar a la majoria dels mètodes descrits abans (a excepció dels qüestionaris), sempre que la gent a la que s'observa no sàpiga que l'estan observant. Observar on se seu la gent quan puja a l'autobús o quin vàter utilitza al lavabo d'homes són estudis clàssics que utilitzen mesures no invasives. Qualsevol estudi de documents es pot realitzar sense que les persones estudiades ho sàpiguen. Una bona recerca aplica diversos d'aquests mètodes al mateix tema. ––»«––Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s) |
Pàgina d'inici |