Traduccions:
Altres pàgines:
|
MESURAR LA FORÇA O LA CAPACITATd'una comunitat, família o organitzacióper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFullet per a la formacióUtilitzem setze variables que contribueixen a aquesta força.Podeu consultar els setze elements i una breu descripció de cadascun al document Setze Elements . Quants més d'aquests elements té una comunitat o organització, més forta és, més capacitat té i més potenciada està. Una comunitat és una entitat social, i no s'enforteix simplement afegint uns quants serveis. L'enfortiment de la comunitat o el desenvolupament de la capacitat implica el canvi social (desenvolupament) i això, al seu torn, implica els setze elements de la força. DIFICULTATS EN LA MEDICIÓ Un investigador no pot mesurar amb precisió els nivells canviants de força amb el disseny d'un qüestionari. Aquests nivells es poden observar i verificar millor mitjançant un debat dirigit per un facilitador que demani l'aportació d'observacions per part de tots els membres de la comunitat en una reunió, i que pregunti quins canvis hi ha hagut en els aspectes abans mencionats. Supervisar la construcció física d'una clínica és relativament fàcil: es pot comprovar, per exemple, si la construcció ha assolit el nivell dels fonaments o si ja té les parets fetes. Supervisar la força canviant d'una comunitat, pel contrari, significa dur a terme una medició sociològica de les característiques socials canviants de la comunitat. Un auxiliar pot posar-li el termòmetre a un pacient per obtenir la lectura de la seva temperatura corporal i això aportarà resultats molt diferents que si un metge li preguntés al pacient "Com es troba?" i permetés que el pacient respongués. No cal que el pacient entengui els principis de funcionament del termòmetre però sí ha d'entendre la pregunta que li ha fet el metge. Desgraciadament, en sociologia, els qüestionaris són molt menys objectius o precisos que els termòmetres, perquè la majoria dels enquestats i molts entrevistadors no entenen la naturalesa o el propòsit de les preguntes o què estan intentant mesurar, i no hi ha uns estàndards de mesura universalment acceptats, com hi ha per la temperatura. Això significa que s'ha de conscienciar als membres de la comunitat de la meta de l'enfortiment i dels elements (així com del seu objectiu immediat de construir la instal·lació) i que aquests no els han de conèixer només els investigadors. És important que la comunitat participi en l'avaluació del seu propi enfortiment. Per tant, el facilitador ha d'explicar aquests elements durant un procés d'autosupervisió comunitària de l'augment de la seva pròpia capacitat. MEDICIÓ PARTICIPATIVA És important per a la pròpia comunitat formar part del procés de medició de la força i de l'avaluació de qualsevol increment d'aquesta. Quan construeix una clínica, té un objectiu limitat o finit, i és fàcil veure el punt en què la seva construcció s'ha completat. Quan es mesura la força o la capacitat de la pròpia comunitat, la meta està oberta: no hi ha un final definit del procés. La pròpia comunitat (els seus membres en assamblea, no només algunes faccions o individus influents) ha de ser la font principal per avaluar si hi ha hagut un increment en la força, quin (si n'hi ha cap) dels elements abans mencionats contribueixen a aquest enfortiment, i si encara el vol la comunitat. Els mètodes per obtenir informació de les observacions de la comunitat no poden ser els mateixos per la supervisió de la construcció d'una instal·lació que per la supervisió de l'enfortiment de la comunitat que l'ha construït. Els activistes que van organitzar la comunitat per que es comprometés en activitats d'autoajuda, ho van fer aplicant el mètode de "facilitar, no aprovisionar". Aquest mètode, reunint a tota la comunitat en assamblees per prendre decisions de manera pública, sembla ser el mètode més útil també per supervisar l'enfortiment creixent de la comunitat. Els propis activistes o altres persones familiaritzades amb la comunitat i amb la seva història, poden facilitar la supervisió. L'ideal és que tota la comunitat es reuneixi anualment, i que aquesta reunió sigui coordinada pel mateix facilitador. Aquest enumerarà tots els elements d'enfortiment, explicant tot allò que calgui. Després es debatrà el grau en què la comunitat ha canviat des de l'assemblea d'avaluació de l'any anterior. Un informe escrit del debat proporcionarà informació que serà interpretada com indicadora del nivell d'enfortiment des del debat anterior. En el món real, els facilitadors canvien, els membres de la comunitat vénen i van, no tothom en una comunitat pot assistir a les reunions, la participació total no és possible, i els propis canvis que tenen lloc a la comunitat afecten les percepcions i valors dels seus membres. És d'esperar que en els primers estadis, per exemple, els membres de la comunitat siguin conscients de la seva pobresa i considerin l'obtenció de recursos procedents de donants de fora de la comunitat com l'únic mitjà per alleujar la seva pobresa. En etapes posteriors, a mesura que els membres de la comunitat guanyen confiança en involucrar-se en activitats d'autoajuda, no necessàriament disminuirà el seu desig de donacions externes, però també veuran el valor de prendre decisions dintre de la comunitat i d'identificar i utilitzar els recursos disponibles dintre de la pròpia comunitat. Les tècniques de mobilització comencen amb l'organització de la unió, preguntant quins són els problemes prioritaris, escrivint respostes a la pissarra sense permetre crítiques, i quan s'aconsegueix el consens, el facilitador transforma el "problema" en la "meta" prioritària de la comunitat. EL MÈTODE Per iniciar una monitorització del procés d'enfortiment que estigui basada en la comunitat, cal que hi hagi un facilitador, una persona que porti el registre dels fets i una assemblea comunitària. El facilitador pot començar amb procediments similars als que s'utilitzen per mobilitzar els membres de la comunitat. De manera similar, durant una sessió comunitària de monitorització, un facilitador descriu els elements abans mencionats d'enfortiment comunitari i després, element per element, amb l'ajut d'una pissarra o d'uns fulls de paper enganxats a la paret, pregunta els membres de la comunitat quin és el grau de canvi, i escriu les seves respostes a la pissarra. El facilitador pregunta quin dels elements ha canviat més, i quin menys, i per què. El facilitador escriu cada ítem a la pissarra i la persona que porta el registre en pren nota en una llibreta, incloent-hi qualsevol detall que es pugui haver escapat de la pissarra. Les respostes es traslladen a la pissarra per indicar quins elements han canviat més i quins menys. El facilitador té com objectiu el consens entre els membres a l'hora de fer la valoració. Si hi ha hagut més d'una sessió en el passat, l'assemblea pot seguir estudiant si la taxa de canvi era més gran a la/les fase/s prèvia/es o a la immediatament anterior. Assegureu-vos de que tots els membres de l'assemblea són conscients del significat de cadascun dels elements de l'enfortiment. S'ha de preparar un informe de la reunió, un primer esborrany el mateix dia. L'ha de revisar tant la persona encarregada de fer l'informe com el facilitador. Si queda temps, el facilitador el pot mostrar a alguns membres de la comunitat seleccionats per comprovar-ho. L'informe ha d'enumerar cadascun dels 16 elements, i els comentaris (en forma de narració) que els membres de la comunitat han fet sobre cadascun d'ells. Ja veureu que és difícil mesurar el grau de canvi, però hi haurà diverses variacions en la interpretació de la naturalesa dels canvis, des del punt de vista dels membres de la comunitat. Feu una assemblea o reunió comunitària anual, similar a la reunió o assemblea dedicada a la mobilització. El facilitador utilitza tècniques adaptades de pluja d'idees. L'encarregat de fer l'informe pren nota de tots els detalls dels suggeriments mentre el facilitador apunta les idees a la pissarra. Demaneu el consens del grup després d'explicar cada element: (1) la força relativa en el moment present, (2) el seu canvi durant els dotze últims mesos i (3) el seu canvi durant els últims quatre o cinc anys. Permeteu diferents interpretacions, després busqueu el consens del grup. Convideu a les persones tímides o humils a expressar la seva opinió. Preneu nota de les idees principals a la pissarra, mentre el secretari pren nota dels detalls. Per facilitar el procés, potser voldreu utilitzar el fullet Formularis per al mesurament de la capacitat, on els participants poden primer expressar els seus càlculs sobre l'enfortiment abans de que els combineu en una sessió de grup. El document també té una secció on els participants alfabetitzats poden expressar, amb les seves pròpies paraules, els factors que contribueixen als càlculs que han fet de cada element. Això s'ha de llegir amb cura després de la sessió. ––»«––Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s) |
Pàgina d'inici |