Traduccions:
Altres pàgines:
|
CANVI SOCIALCauses, efectes, i . . .per Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFullet per a la formacióMaterialisme sense MarxWilliam Ogburn distingia tres processos de canvi social: innovació, descobriment i difusió. Considerava com el motor principal del canvi social la tecnologia d'una cultura però, a diferència de Marx, no el considerava necessàriament el resultat de les relacions de producció. En la nostra descripció de les sis dimensions de la cultura, hem posat la dimensió tecnològica a la base, com els fonaments. Una nova tecnologia tendeix a representar una amenaça menor que la que podrien ser innovacions o introduccions en les altres cinc dimensions. És més fàcil introduir una ràdio en una comunitat aïllada que no pas un nou idioma, un nou sistema de creences, una nova manera de distribució de la riquesa o nous valors. Però aquesta introducció d'una ràdio tindrà repercussions considerables en les sis dimensions de la cultura i, per tant, representa un canvi social. L'agricultura es va inventar o es va descobrir? Potser el descobriment o la invenció més important en la història de l'Homo Sapiens va ser el procés de control sobre la producció del menjar, a través de la domesticació de certs animals i la plantació de llavors per conrear plantes comestibles. La domesticació dels gossos va tenir lloc molt abans, i aquests animals van esdevenir una altra eina per als caçadors, juntament amb les llances i altres armes de caça. Potser els gossos van començar a rondar per les zones de caça i es va desenvolupar una simbiosi en benefici mutu. La ramaderia de vaques, ovelles i cabres, o altres animals en el cas d'Àsia i el continent americà, va representar un salt qualitatiu. Aquest fet va implicar la protecció dels ramats dels seus predadors, cosa que els humans podien fer amb les seves eines de caça. Els humans tenien visió binocular, potser desenvolupada quan els seus ancestres primats vivien als arbres, i això feia que fossin millors a l'hora de calibrar les distàncies, cosa que els ramats no podien fer. Això els ajudava a protegir els ramats dels predadors. Els ramats que s'associaven amb els humans tenien més possibilitats de sobreviure i reproduir-se. La domesticació també va implicar el control de l'aparellament i de la reproducció i, per tant, la cria selectiva, per emfatitzar els trets físics del ramat que els humans volien. Potser van ser els homes i no les dones els primers en domesticar els ramats, però això encara no està clar. La plantació de llavors i brots per controlar quan i on tenir plantes productores de menjar i la seva subsegüent cura, afegint-hi aigua i/o fertilitzant, eliminant les males herbes, inventant formes d'emmagatzematge, tot això va contribuir a la revolució més gran de la història de la humanitat: l'excedent de producció agrícola. Va ser inventat o descobert? Abans de la domesticació de les plantes, moltes es reproduïen a través de llavors dispersades pel vent, l'aigua i els animals. Per exemple, els animals es menjaven baies, les seves llavors passaven sense canvis a través del sistema digestiu de l'animal i eren després plantades i fertilitzades en la mateixa operació. Els caçadors observaven els residus de menjar als fems dels animals als que seguien la pista. És probable que els humans observessin aquest procés i pensessin en controlar el fet de plantar. Això ho feien, molt probablement, les dones, que ja es dedicaven a la recol·lecció dels productes de les plantes, mentre els homes estaven caçant o pasturaven els ramats. Hi pot haver una línia molt prima entre dos dels processos d'Ogburn: la innovació i el descobriment. Quan es produeix un contacte entre diferents comunitats, normalment comencen compartint o copiant-se mútuament les tecnologies. Vegeu El tabú de l'incest. Aquesta és la base de la difusió. De vedages una tècnica era gelosament guardada per una comunitat, i això tot sovint estimulava en gran manera la curiositat i cobdícia de l'altra comunitat, i els membres d'aquesta feien grans esforços per obtenir aquesta tècnica. El resultat és que qualsevol innovació o descobriment, si era útil, es passava de comunitat en comunitat, produint-se així la seva difusió. Un cop s'introdueix un canvi en la tecnologia d'una comunitat es produeixen adaptacions en les sis dimensions culturals d'aquesta comunitat. Qualsevol canvi que fracassa en l'adaptació al primer canvi, segons Ogburn, representa un desfase cultural. ––»«––Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s) |
Pàgina d'inici |