Traduccions:
Altres pàgines:
|
EVOLUCIÓ CULTURALL'aplicació de les idees de Darwin a la cultura i la societatper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFullet per a la formacióNo és només la supervivència dels millor adaptats, sinó també el seu creixement i la seva expansióCharles Darwin, la persona responsable de la noció d'evolució, és encara avui en dia menyspreat pels creacionistes que creuen que la biblia els diu que Déu va crear l'univers completament tal com és en comptes de deixar-lo créixer i desenvolupar-se. Sembla que pensen que Déu era massa inepte o estúpid per crear l'evolució. Nosaltres no entrarem en el debat sinó que ens limitarem al que podem observar en comptes de passar a considerar les creences de la gent. En la nostra cerca per comprendre el canvi social, resulta útil agafar les idees de Darwin i veure quantes en podem aplicar a la societat i la cultura. Mentre que un activista intenta influir en la direcció del canvi social, l'evolució implica que la perpetració exitosa d'estímuls de canvi depengui de la seva superviviència i utilitat a l'hora de permetre que la institució social sobrevisqui i es reprodueixi, una cosa totalment diferent del canvi planificat. Darwin se centrava en coses vives: plantes i animals, quan va desenvolupar la noció d'evolució. Aquesta es basa en la idea de que les coses vives canvien per vàries raons, però només aquelles que permetin que l'organisme sobrevisqui i es reprodueixi continuaran i només aquells canvis que aportin un avantatge definitiu a l'organització poden permetre-li un increment en el tamany de la seva població. Darwin no va examinar com es produien els canvis, però nosaltres els veiem majoritàriament com mutacions, que són aleatòries i imprevisibles. Així doncs, aquest plantejament es pot aplicar a coses que no es reprodueixen mitjançant gens? Es pot aplicar a la societat i a la cultura? Sembla que sí. Les estructures i institucions socials ajuden l'Homo Sapiens a sobreviure i expandir-se. Fins i tot quan ja han deixat de ser útils, poden continuar vives fins que esdevenen alguna cosa que obstaculitza la reproducció. Les noves institucions que apareixen i els canvis en les que ja existeixen continuaran fins que no impedeixin que el grup es reprodueixi. Algunes noves institucions o models socials d'interacció ajuden a la cultura i als seus portadors humans a competir millor i a reproduir-se amb més èxit. D'aquesta manera, en que són els símbols i no els gens el que es transmet, els principis de Darwin sobre l'evolució es poden aplicar a l'evolució de la societat i de la cultura. Així doncs, en aquesta comparació, potser una desviació es pot comparar amb una mutació. Si la desviació no serveix a cap propòsit social, no es reprodueix. Si la desviació millora les possibilitats d'un grup d'humans de sobreviure i competir, llavors continuarà. De tota manera, hem de tenir cura de no barrejar allò biològic amb allò cultural. Si parlem d'evolució cultural llavors estem parlant de símbols i interacció, mentre que si parlem d'evolució biològica, estem parlant de gens. ––»«––Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s) |
Pàgina d'inici |