Traduccions:
Altres pàgines:
|
MOSAIC o GRESOL?Els efectes de l'assimilacióper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFullet per a la formacióEls immigrants s'assimilen més ràpidament allà on hi ha una política de "Gresol" que allà on hi ha una política de "Mosaic"?S'ha intentat respondre a la qüestió de si les polítiques de dos països d'acollida (gresol o mosaic) tenen cap efecte en els índex d'assimilació, utilitzant el Canadà i els Estats Units com exemples. Generalment l'assimilació de migrants adopta un model similar al llarg de generacions encara que l'índex o velocitat de canvi poden variar. La generació migrant (la primera que arriba) lluita per sobreviure en el nou medi (sobretot si aquest té un idioma diferent al seu) i reté molts dels models de valors i comportament de la seva societat d'origen. La segona generació, socialitzada a l'escola tant com a casa, tendeix a rebel·lar-se contra la cultura de procedència, i sovint s'identifica en excés amb la cultura d'acollida. Això pot continuar en la tercera generació o pot ser el començament d'un nou conjunt de valors que tendeix a idealitzar la cultura d'origen i adaptar valors i comportaments que reflecteixen aquesta idealialització més que no pas la cultura real de la societat d'origen. Aquesta variació en l'índex d'assimilació sembla anar més en funció de la natura de la cultura d'acollida, induïda pels immigrants, que no pas en funció de les polítiques de la cultura d'acollida. Aquesta és la conclusió a la que va arribar Stanford Lyman, estudiós del tema. S'ha de ser conscient que "gresol de cultures" no significa que tots els immigrants de manera unilateral es converteixin a una mena de societat americana monolítica dominant. Quan barregem els colors groc i vermell, no obtenim ni groc ni vermell, sinó taronja. Se suposa en que una política de gresol de cultures la pròpia societat americana dominant també canviaria com a resultat de la barreja de tantes cultures diferents. De la mateixa manera, una política de "mosaic" no significava el manteniment d'absolutament tots els detalls culturals de les societats d'origen. També volia dir que els immigrants havien d'aprendre a viure i defensar-se en la cultura dominant, i això volia dir aprendre un dels idiomes majoritaris i també viure d'acord amb les lleis i costums del país d'acollida quan aquestes fossin diferents de les lleis i costums de les societats d'origen. Què té a veure això amb les variacions en la vida familiar? No podem dir que les famílies siguin iguals o diferents als Estats Units o al Canadà, perquè a cap dels dos països hi ha una família monolítica o ortodoxa. Hi ha tot un ventall de composicions i dinàmiques de família tant als Estats Units com al Canadà. La família nuclear ,considerada com un ideal, amb les dones treballant a casa i els homes fora, és promocionada pels conservadors religiosos (de diverses teologies) a tots dos països. Variacions, incloent-hi companys del mateix sexe, pares/mares solters, matrimonis civils i d'altres, apareixen als dos països. Aquestes variacions tendeixen a ser percentuals o graduals (i són menors) més que no pas variacions qualitatives. Les famílies de nous immigrants tendeixen a ser similars al que eren en les seves societats d'origen, amb variacions apareixent en generacions posteriors o bé quan la primera generació ja porta un temps en el país d'acollida. ––»«––Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s) |
Pàgina d'inici |