Traduccions:
Altres pàgines:
|
MAX WEBERper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFulletó per a la formacióMax Weber, un dels tres principals "pares de la sociologia", va contribuir al nostre coneixement de la perspectiva sociològica, de la naturalesa del canvi social i de la desigualtat social.Max Weber (1864-1920) ens va ajudar a entendre la naturalesa de la societat. Dissentia de la interpretació de Marx, però d'una manera diferent a com ho feia Durkheim. En comptes de negar la importància dels factors materials (cosa que l'oposaria a Marx) i de negar la noció dels fets socials externs als individus (cosa que l'oposaria a Durkheim), va afegir que hauríem de considerar les idees, sobretot els significats que atorguem a les coses, i el rol dels canvis d'idees que contribueixen a la societat i als canvis socials. Per subratllar el seu interès en el significat que la gent atorga a les coses, Weber utilitzava la paraula alemanya "verstehen", per tractar el nostre coneixement més profund d'aquests significats. Com que la cultura es basa en símbols, i els símbols han de tenir significats per ser símbols, el nostre coneixement d'aquests és un element essencial per entendre la societat. En anglès, en la sociologia actual es continúa utilitzant aquesta paraula, "verstehen", per analitzar aquest important element de la cultura i la societat. Per oposar-se a la perspectiva de Marx en la interpretació de la Revolució Industrial, Weber va suggerir que primer es va donar un canvi radical d'idees. Aquest canvi radical d'idees s'hauria manifestat en la Reforma Protestant, i en especial en la predicació de Joan Calví, que s'oposava als pensaments i pràctiques de l'església catòlica d'aquella època, que eren majoritàries. Entre els diversos valors defensats pels protestants, hi havia les idees d'autosuficiència, frugalitat i de relacions amb Déu independents, en comptes de a travès d'un sacerdot. La frugalitat era una actitud essencial necessària per animar a l'estalvi i la inversió, uns elements importants del capitalisme i de la Revolució Industrial. A més, deien que no necessitaven una organització gran, corrupta i decadent per dir-los com havien de pensar, i que el pensament independent contribuïa a que la gent engegués els seus propis negocis, i al creixement de la classe que posseïa capital. Segons Weber, la Reforma Protestant va ser la causa principal de la Revolució Industrial i de l'ascens del capitalisme, una interpretació molt diferent a la de Marx. Una tercera contribució de Weber es referia a la naturalesa social de la desigualtat. Marx havia emfatitzat les relacions amb la producció. Sense negar la importància de la riquesa, Weber va afegir el prestigi, els judicis de valor que fan les persones les unes sobre les altres, i que contribueixen a la seva classe social. Un cop més, Weber se centra en les idees. Karl Marx considerava la classe en relació amb els mitjans de producció. Va observar un canvi des d'una societat feudal basada en l'agricultura, on la classe propietària de la terra estava diferenciada de la classe dels pagesos, cap a la Revolució Industral, que veia a la classe propietària del capital diferenciada dels treballadors de les fàbriques, treball asalariat. Altres persones, com ara els escribes, informadors, funcionaris civils i militars, no contribuien a la part productiva de l'economia, i per tant eren inútils (no productius) i no formaven una classe. Per altra banda, Max Weber, escrivint mig segle més tard, considerà que les classes es basaven en tres factors: poder, riquesa i prestigi. A la sociologia actual, tendim a considerar aquests mateixos factors, malgrat que els sociòlegs marxistes encara emfatitzen les relacions amb els mitjans de producció, incloent-hi ara la producció d'idees i d'informació. Weber pensava que cada societat tenia vàries capes, i no només dues, i que altres factors a banda del material eren importants. Gràcies a tots tres, Marx, Durkheim i Weber, ara veiem que la desigualtat social té tres elements: riquesa, poder i prestigi. Els conflictes laborals a l'actualitat acostumen a ser entre treballadors i gerents, doncs a aquests últims se'ls paga per posar-se del costat dels amos, que són ara els principals propietaris d'accions i bons. Les obres de Weber van contribuir a la Perspectiva Interaccionista Simbòlica, una de les tres perspectives clàssiques de la Sociologia. Igual que va passar amb les altres dues perspectives clàssiques, Weber no va encunyar el terme, ni va trobar o descriure la perspectiva en sí mateixa; ho va fer Blummer. Weber va contribuir en gran mesura al nostre pensament, i aquells que van continuar desenvolupant la perspectiva interaccionista simbòlica (Blummer, Mead, Thomas, Park) li deuen molt a la seva obra. Weber també va contribuir a l'observació i anàlisi sociològica d'organitzacions. En les seves nombroses obres, va estudiar la naturalesa de les burocràcies amb la finalitat d'investigar les raons per les què acumulen tant de poder. Va observar com creixien les burocràcies i com es feien més fortes al compàs de la Revolució Industrial. Va identificar cinc elements de les burocràcies que les donaven força: jerarquia de l'autoritat, divisió del treball, regles escrites, comunicacions escrites i impersonalitat. Dos d'aquests cinc elements són problemàtics si ens preguntem si es poden utilitzar per enfortir les comunitats. Una "jerarquia de l'autoritat", sobretot si és rígida, dura i dictatorial i la "impersonalitat", sobretot si aliena membres de la comunitat, són dos elements que redueixen la gemeinschaft d'una comunitat, reduint així també la característica essencial d'aquesta comunitat. Weber va escriure en resposta a Marx, amb la intenció de contradir o reduir la seva interpretació materialista. Considerava que el canvi més gran el va produir l'auge del Protestantisme, amb valors i creences que van contribuir a la Revolució Industrial. Va argumentar que els nous valors del Protestantisme (frugalitat, pensament independent i autosuficiència) eren valors i actituds necessàries per a la creació i creixement del pensament capitalista i per les accions necessàries per al desenvolupament de la Revolució Industrial. Des de la nostra privilegiada posició, un segle després, podem veure que aquestes diferents interpretacions no eren, necessàriament excloents, sinó que podien ser explicacions complementàries. ──»«──Si copies text d'aquest lloc, si us plau cita l'autor (s) |
Pàgina d'inici |