|
Tweet Traduccions:
Bahasa Indonesia |
per Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza Escalona15. Evita els tòpics tradicionals, ortodoxos i inútils (per exemple, l'alfabet, la poesia, la literatura estrangera): En el context d'una escola, és comú ensenyar tot l'alfabet als alumnes. Però, què és un alfabet? És una col·lecció de caràcters, cadascun d'ells amb una forma diferent, i cadascun d'ells representant un so o un conjunt de sons diferents. L'alfabet i les lletres que el componen no representen res pràctic ni útil a la vida dels teus participants en el programa d'alfabetització. Són difícils de memoritzar i no tenen una connexió directa amb la seva vida quotidiana. No ensenyis l'alfabet. Ensenya només aquelles lletres que estan incloses a les paraules triades perquè són pràctiques i útils d'aprendre (que canvien de comunitat en comunitat, i també entre diferents grups de la mateixa comunitat). Al final, potser alguns dels participants en el programa d'alfabetització acabaran aprenent totes les lletres de l'alfabet, o, com a mínim, totes les que els resulten útils. I què és la poesia? La poesia que s'ensenya a les escoles s'ha considerat "adequada" per als alumnes. Normalment és molt sofisticada, i sempre molt poc pràctica. Quina utilitat pot tenir un poema per persones analfabetes que estan aprenent a llegir i escriure d'una manera bàsica? I les altres formes de literatura? Sí, la seva lectura pot ser un plaer (com a mínim, per a certes persones). Si no són pràctiques, rellevants i útils de manera immediata per als teus participants, no les ensenyis en el teu programa. Si algun dels participants es mostra interessat, anima'l i recolza'l perquè estudïi poesia, teatre, prosa o qualsevol altre gènere literari però en un altre context. Notes sobre tot l'anterior (document llarg) Torna al llistat de principis Torna al folletó de principis ––»«––© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
––»«–– |
Pàgina d'inici |
Alfabetització |