Tweet
Traduccions:
Català
中文 / Zhōngwén
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
Italiano
Polszczyzna
Português
Română
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
PRINCIPIS D'ALFABETITZACIÓ
Dissenya el teu propi programa funcional
per Phil Bartle, PhD
traduït per Esperanza Escalona
Dedicat a la memòria de Peter Gzowski*
Document de referència
No copiïs mètodes o continguts de l'escola; això no funciona amb persones analfabetes; construeix a partir d'aquests principis bàsics; dissenya un programa adequat
1. No copiïs mètodes o continguts ortodoxos o tradicionals.
Seràs un alfabetitzador més efectiu si abandones la idea de que hi ha una sola manera correcta de fer les coses, i que la trobaràs en els llibres de text estàndards. Si prepares els teus propis mètodes i continguts, basats en les necessitats, els interessos, les característiques i les condiciones locals (és a dir, que siguin funcionals), el teu plantejament serà més significatiu tant per a tu com per a les persones que estan aprenent. Mantingues els principis que trobaràs en aquest document, millor que copiar el que altres han fet, tant pel que fa als continguts com al mètode.
El principi invocat per l'ortodòxia que diu que "Sempre s'ha fet d'aquesta manera" o "Aquesta és la manera "adequada" de fer-ho", està basat simplement en la tradició, més que no pas en la funcionalitat. En la teva cerca per identificar paraules i oracions que tinguin una utilitat immediata, has d'abandonar els llibres de text estàndards que ofereixen llistes de paraules i oracions que potser han sigut d'utilitat per a altres comunitats.
Cada comunitat és diferent, així que els continguts que ensenyis han de ser diferents per a cada comunitat.
Pel que fa als mètodes ortodoxos d'aprendre, la majoria han estat dissenyats tenint als nens que van a l'escola com objectiu. El teu públic seran adults analfabets o semi-analfabets.
És possible que molts dels teus participants hagin experimentat algunes setmanes d'escola seguint el mètode ortodoxe, i l'hagin abandonat per trobar-lo incòmode o sense sentit. Per tant, és poc probable que treguin molt profit del teu plantejament si imites el d'aquestes escoles. Els que mai han anat a escola, no trobaran res d'atractiu en una atmosfera similar a la de l'escola ortodoxa.
Revisa el mòdul de mètodes de formació. El seu objectiu és formar als dinamitzadors. Molts dels principis explicats en aquell mòdul són aplicables aquí. Evita organitzar una imitació a una escola. Dóna-li importància al "fer" més que a l'"escoltar" com a base de l'aprenentatge. Encoratja la descoberta més que el conformisme; l'exploració més que la disciplina.
Deixa que els teus participants s'esforcin una mica; el que aprenguin d'aquesta manera, ho recordaran millor. No els obliguis a esforçar-se tant que acabin abandonant; però troba maneres perque puguin dir "Ho vam fer per nosaltres mateixos" (Vegeu el poema Vés.") Potenciació.
2. Desenvolupa els teus propis mètodes i continguts basats en els principis de potenciació comunitària:
Les dues preguntes principals que has de fer quan estiguis planificant, projectant o dissenyant un currículum d'alfabetització són: "Què s'ensenya (continguts)?" i "Com s'ensenya (mètode)?"
Els continguts de la teva formació han de ser paraules, frases i oracions que siguin rellevants per a la situació dels participants. Saber escriure el nom i el preu de diferents peixos pot ser molt rellevant per a la gent d'una comunitat propera al mar que es dedica bàsicament a la pesca, però no tan útil per a una comunitat nòmada de pastors de la sabana. Aquesta comunitat estarà més interessada en els noms de diferents tipus de camells o bestiar, depenent dels animals que tinguin als seus ramats. Els residents d'un barri urbà marginal estaran interessats en els mercats locals, els costos del transport local, o en l'entreteniment barat, més que en els detalls de la pesca o la ramaderia.
Donat que tots aprenem millor fent que no pas escoltant, troba maneres de fer que els teus participants prenguin part en un exercici en que siguin ells que et diguin quines són les paraules més rellevants en els seves vides i condicions.
En una comunitat que es dediqui a la pesca, per exemple, un bon exercici, en el que poden prendre part de quatre a vuit participants, podria ser una sortida al lloc on arriba i es ven la pesca i preparar una llista amb els diferents noms de les espècies de peix, tamanys i preus. A partir d'aquesta llista, el grup pot elaborar un pòster o un folletó que pot tenir usos pràctics obvis. Fes treballar la teva imaginació.
Un grup urbà pot fer una sortida diferent, identificant senyals diversos: de botigues, de trànsit, de direccions o de noms de carrers.
Fixa't que el mètode aquí és una forma de "fer", on els participants fan quelcom pràctic o útil, més que no pas limitar-se a escoltar o mirar una presentació. Com al gimnàs, l'exercici (fer) produeix enfortiment.
3. Els adults no són nens.- Es necessiten plantejaments diferents:
És fàcil creure que nosaltres, quan estem ensenyant a altres persones, som els adults, mentre que les persones que estan aprenent són nens. Al cap i a la fi, aquesta és la situació en una escola, oi?
Si creiem això, estarem equivocats. Quan estem ensenyant a llegir i escriure, les persones que estan aprenent són adults, no nens. El fet de que no sàpiguen lleguir ni escriure no vol dir que siguin, en cap aspecte, inferiors a nosaltres.
Ens hem d'assegurar de que no els donem la impressió, ja sigui pel nostre llenguatge corporal, to de veu o el llenguatge que utilitzem, de que nosaltres som millors (més grans, superiors, més poderossos) que ells. Si això passés, es "desconectarien" (es desanimarien) de tal manera que podríem perdre'ls, i fracassar en la nostra intenció d'alfabetitzar.
Quan ensenyem a persones adultes, hem de ser conscients de que no són nens i hem d'evitar imaginar-nos fàcilment que ho són. Com adults, han de ser -i han de ser tractats com- els nostres iguals. No hem d'emprar molt del nostre esforç ni del nostre temps fent el que fem quan ensenyem a nens.
En el seu procés d'aprenentatge, els nens aprenen molt més que unes matèries o assignatures; aprenen sobre els mecanismes del poder, sobre com desenvolupar-se en aquest món, sobre la comunitat, i com controlar els seus desitjos. Els participants adults no estan aprenent tot això i hem d'evitar qualsevol comportament automàtic i irreflexiu per la nostra banda que els doni a entendre que són nens. Bona part de l'esforç, el temps i la reflexió d'un mestre a l'escola s'empleen en assegurar-se que els nens es comporten bé, i que l'escolten. Tu no has d'invertir ni un moment en aquests aspectes. Si ho fas, els participants adults se n'adonaran de seguida, i respondran no aprenent el què tenim per oferir-los.
Si podem demostrar als participants que els reconeixem com a adults i com els nostres iguals, respondran millor als nostres mètodes que els guiaran cap a l'alfabetització.
4. Els models d'ensenyament no han de provenir de les escoles per nens:
Quan fem coses com ara ensenyar, sovint utilitzem models de conducta. De vegades, obtenim aquests models deliberadament d'arquetips, de les persones grans o d'altres persones a les que respectem i volem emular de manera conscient. Altres vegades, ni tan sols som conscients de que estem utilitzant models, i ens limitem a fer coses que, de manera intuïtiva, ens sembla que són les "correctes". Aquestes accions es basen en les nostres suposicions i en les d'altri sobre el que és i el que hauríem de fer.
Per tant, si la nostra única experiència d'aprenentatge (i especialment de l'aprenentatge a llegir i escriure) és l'escola, hi ha un perill. Aquest perill consisteix en que podem estar utilitzant l'escola com la nostra única font de models per ensenyar alfabetització.
Cal que fem un esforç per recordar com es fan les coses a l'escola, i descartar minuciosament tot allò que no sigui apropiat pels adults, i tot el que pugui obstaculitzar l'alfabetització d'adults. Això inclou, entre altres coses: insistir en la disciplina, donar ordres als alumnes, assumir que el professor sempre té la raó, actuar com a font de saviesa i coneixements.
A algunes (no totes) escoles, els professors insulten els alumnes al davant d'altres alumnes, els castiguen físicament i verbal, els parlen d'una manera arrogant, amb aires de superioritat, els critiquen, i els subestimen. Avui en dia, afortunadament, molts d'aquests comportaments per part de professors estan desapareixent de les escoles de tot el món, i han de ser meticulosament evitats quan estem alfabetitzant adults.
Considera maneres alternatives d'interactuar amb els participants. No facis classes, organitza tallers per comentar suggeriments i planificar activitats, i organitza sortides i projectes per dur a terme aquestes activitats. El model que suggerim aquí és tenir dos tipus de sessions.
El primer tipus de sessions seria una mena de reunió. No s'ha d'anomenar classe, encara que pots utilitzar una classe com lloc de reunió. Una "reunió" es pot utilitzar per identificar necessitats, per constatar els nivells d'alfabetització pre-existents en els participants, per generar idees de cara a projectes d'aprenentatge, per planificar aquests projectes, i per fer un seguiment després de les sortides d'aquests projectes.
El segon tipus de sessió seria una "sortida" o "projecte" que els participants hauran dissenyat en grup en el primer tipus de sessió. Pot ser una sortida per escriure els noms i els preus del peix en el mateix lloc on es desembarca i ven. O una sortida al mercat per fer el mateix amb els productes que s'hi venen. Pot ser una sortida a un kraal (poblat) per identificar bestiar. O una excursió a una explotació agrícola per identificar el que hi ha sembrat. O a una cuina per identificar estris o receptes. O a una obra per identificar eines, treballadors o el procés de la construcció.
Anima els teus participants a ser creatius, tot recordant-los que els constinguts han de ser els apropiats per a les seves situacions.
Tot això requereix un alt grau de participació per part dels teus participants. El fet de que "facin" aquestes coses -planificar, dur a terme, i fer el seguiment d'una activitat (sortida, projecte)- és l'esforç necessari i que han de fer per enfortir-se. No prenguis decisions per ells; quan són ells els que prenen les decisions, es fan més forts en la presa de decisions. S'enforteixen, es fan més forts.
Els teus participants no són alumnes, no són nens; són els teus iguals i socis en una empresa honorable i àrdua. No ho oblidis mai, i comporta't en consonància amb aquest fet.
5. El respecte és molt important:
Pensa en les experiències vitals d'una persona que no saps llegir ni escriure.
Potser l'han pres el pèl i/o insultat per no saber llegir ni escriure. Potser no vol reconèixer el seu analfabetisme. Assitint als teus tallers i les teves sortides, està admetent davant de tothom que no sap llegir ni escriure. Si no rep alguna mena de recompensa o benefici per la seva assistència i no se'l respecta quan hi va, ho deixarà córrer. Per tant, s'ha de tenir coratge per assistir a les teves sessions d'alfabetització, i seria una bona cosa que tu fecis esment i alguna mena de reconeixment públic d'aquest coratge.
De nou, has d'evitar conscientment comportaments propis d'un mestre d'escola envers els seus alumnes, i respectar els teus participants. Convé que insisteixis també en que es respectin mútuament i cadascú a sí mateix. Fomenta el respecte a sí mateix.
No t'adjudiquis un tractament (Sr, Sra, Dr, Srta, Rev...) a menys que li donis un a tots i cadascun dels participants. O bé tothom (inclòs tu) s'anomena pel nom de pila, o tothom s'anomena per un tractament i el seu cognom. (Digueu-me Dr. Phil).
No només has de respectar tots i cadascun dels participants, sinó que t'has d'assegurar que cada participant sap que el respectes.
6.Aprendre fent és molt més efectiu que aprendre mirant o escoltant:
Adquirim els nostres coneixements de moltes maneres: assistint a conferències, escoltant gravacions, mirant videos i pel·lícules, assistint a representacions en directe, i fent coses. Vegeu el mòdul de mètodes de formació . Molts mètodes que són efectius per formar dinamitzadors també ho són per alfabetitzar.
Fixa't que "fer" cobreix una àmplia gamma d'activitats, des de sessions de pràctica i simulació a l'aula, fins a activitats sobre el terreny supervisades i sense supervisar. Generar formes d'aprendre a fer que siguin interessants, rellevants i útils pels participants és una resposabilitat important que has d'assumir. La planificació d'aquestes sessions sortirà beneficiada si els participants s'involucren en dissenyar-les i posar-les en marxa.
Veiem un exemple. No fas classe de manera tradicional. Tens sessions de planificació i sortides. A les sessions de planificació has valorat amb els participants les necessitats existents. És un poble de pescadors. Com a grup, decidiu engegar un projecte per preparar un folletó que detalli tots els tipus de peix que es porten al poble, així com el seu tamany i preu. Dedica dues hores per fer una sortida amb el gup al punt on es desembarca el peix, escriviu els noms del peix i el seu preu. Torneu amb la llista i, basant-vos en ella, prepareu un folletó que inclogui tots els preus. Tots els membres del grup tenen la seva oportunitat per escriure el nom d'algun peix i el seu preu, practicant així l'escriptura amb un propòsit ple de sentit. Utilitza el folletó perquè cada participant llegeixi.
En les diferents fases del projecte, fes notar com llegir i escriure ajuda amb els registres i informes, i com són els participants i no tu, qui ho està fent.
7. No pretenguis aconseguir uns alts nivells d'alfabetització sofisticada:
Tenir un alt grau d'alfabetització, ser capaç d'analitzar una gramàtica complicada, escriure sense faltes d'ortografia, apreciar poesia i prosa refinada, pot ser una bona finalitat en sí mateixa. Si un o dos participants expressen el seu desig d'arribar a aquest nivell, anima'ls a trobar la manera d'aconseguir-ho. Però el teu programa da'alfabetització no ha de tenir aquests objectius.
No estàs alfabetitzant els membres de la comunitat perquè aprenguin a llegir i escriure i ja està. Estàs ajudant a una comunitat a enfortir-se possibilitant que els seus membres facin coses pràctiques mitjançant la lectura i l'escriptura.
No cal que ho facin amb una ortografia o una gramàtica perfectes. El nivell d'alfabetització que persegueixes és el que els permeti identificar les paraules més usuals quan estiguin escrites, i fer símbols sobre un paper que altres persones puguin llegir.
Mai no critiquis una falta d'ortografia o una errada gramatical. Mai.
Limita els teus temes a aquells que són immediats, rellevants i locals. La gent d'un poble de pescadors no necessiten conèixer a Shakespeare o Proust. Als pastors no els cal saber recitar a Mossèn Cinto Verdaguer o J.V. Foix. Els habitants d'un barri marginal no cal que sàpiguen analitzar una oració o conjugar un verb. Als pagesos no els cal ser capaços de crear poesia. Potser alguns individus descobriran aquests plaers (anima'ls a fer-ho), però no en el teu programa d'alfabetització.
No et preocupis si els teus participants fan faltes d'ortografia o errades gramaticals. Si pots entendre el que volen dir quan escriuen una paraula, llavors hauran tingut èxit. Elogia'ls per això.
Que busquin la perfecció en un altre lloc. No demanis coses que no siguin lògiques.
8.Busca la comunicació pràctica, no la perfecció:
Les dues finalitats pràctiques principals d'escriure són: (1) els registres i (2) els informes. Ambdues es poden fer oralment, però pots demostrar als participants com es pot fer de manera més fàcil i acurada quan es fa servir l'escriptura. Vegeu el mòdul de supervisió. Hi ha advantatges si els registres i els informes es fan per escrit.
Si tu i els teus participants feu una sortida al mercat del peix i escriviu els noms dels diferents tipus de peix i el preu de cadascú, esteu elaborant un registre. Un mes després, si torneu a mirar el preu del peix, tindreu un registre acurat dels preus que estaven vigents llavors. Això és més fiable que la memòria. Si agafes el folletó o el pòster amb la llista dels noms del peix i els seus preus, i li passes a algú que no estava amb el grup el dia de la sortida, acabes de fer un informe escrit.
També en aquest cas, aquest sistema és més fiable que la memòria. Aquesta fiabilitat és un resultat pràctic i útil de saber llegir i escriure.
Aquesta és la raó per la què serà més útil per a una comunitat de pescadors si recull noms de peix i els seus preus, que si els membres de la comunitat fossin pastors. Per ser pràctic, primer has de valorar (molt millor si es fa com una tasca de grup amb els participants) quins temes són més rellevants per les vides dels participants.
D'aquesta manera, els participants estaran més disposats a apreciar el valor d'aprendre a llegir i escriure i també estaran més disposats a recordar el que aprenguin.
9. Emfatitza els idiomes i els alfabets que més s'utilitzin:
A l'hora d'alfabetitzar, no hauria d'importar quins idiomes o alfabets utilitzis. No hi ha cap que sigui millor que un altre. La tria l'has de fer sobre el que s'entén i coneix millor a la comunitat en general. De nou, els teus criteris s'han de guiar per la rellevància i la utilitat. Has de conèixer la comunitat.
De vegades, hi ha més d'un alfabet pel mateix idioma. L'hindi i l'urdu, per exemple, són bàsicament la mateixa llengua, l'hindi influenciat per l'hinduisme i l'urdu influenciat per l'islam. L'alfabet hindi deriva del sànscrit a través de l'antic persa, mentre que l'alfabet urdu (que s'escriu de dreta a esquerra) deriva de l'àrab, però amb influències perses (el propi idioma deriva també del persa). L'alfabet japonès modern (Japó té tres alfabets, un dels quals és xinès) és una matriu on cada caràcter és una combinació d'una consonant seguida d'una vocal. El mateix passa amb els 240 caràcters de la llengua amàrica d'Etiòpia. La distinció entre consonant i vocal és, per descomptat, una caracterísitca dels idiomes europeus, que es basen principalment en l'alfabet llatí.
Utilitzar diversos alfabets en la teva feina està bé. D'aquesta manera, demostres que una mateixa paraula es pot escriure de maneres diferents depenent de l'alfabet que utilitzis. L'únic requisit és que els alfabets que utilitzis siguin d'ús comú i entesos per tota la comunitat.
En bona part d'Àfrica només s'utilitza un alfabet, basat en les llengües europees i sovint introduït per missioners cristians. El fet de que l'utilitzis no vol dir que hagis de fer demagògia, insistint en l'ortografia i la gramàtica europees "correctes". Els principis que t'han de guiar es basen en què el que aprenguin els teus participants sigui pràctic, entenedor i es pugui utilitzar (no necessàriament "correcte").
10. Combina paraules escrites amb dibuixos simples:
Quan vas aprendre a llegir, vas aprendre també (potser de manera inconscient) a identificar imatges. Si saps llegir i escriure (està clar que és així, doncs estàs llegint aquest document), potser et sorprendrà el fet de que moltes persones analfabetes són incapaces d'identificar dibuixos senzills com els que s'utilitzen en aquesta web.
Una persona completament analfabeta no té res amb què comparar, els dibuixos són en blanc i negre, no com la vida real. Són símbols, són artificials. Però són comparativament fàcils d'entendre, més fàcils que els caràcters més arbitraris de la majoria d'alfabets (amb l'excepció, potser del xinès, que es basa en dibuixos). Un cop els teus participants aprenguin a identificar dibuixos senzills en blanc i negre, podràs incloure dibuixos en el teu programa.
Un projecte, per exemple, podria ser preparar un folletó o una sèrie de pòsters, on un objecte d'ús quotidià i ben conegut per tots, apropiat per aquella comunitat en concret, sigui dibuixat de manera esquemàtica, i a sota, s'escrigui la paraula que identifica el mateix objecte.
Reunió:
 |
11. Inclou la numeració elemental aviat en el teu plan d'alfabetització:
La paraula "numeració" no es troba sovint als diccionaris en el sentit que li donem aquí. En el nostre context vol dir tenir els coneixements elementals necessaris per reconèixer números, escriure'ls i utilitzar-los per comptar i mesurar.
Moltes persones que no han après a llegir i escriure paraules, han aconseguit d'alguna manera aprendre numeració bàsica i com utilitzar-la per manejar diners . Això és bo, i s'hauria d'utilitzar com una base per aprendre a llegir i escriure. Altres persones no ho han aconseguit. El teu programa hauria d'incloure la numeració. Inclou els números en el teu programa d'alfabetització. No ensenyis aritmètica, ensenya a reconèixer els números i a saber escriure'ls.
12. El que s'apren ha de ser pràctic, immediat i útil:
Hi ha moltes semblances entre aprendre a llegir i escriure i el mètode auditiu per aprendre una llengua oral, descrit en un altre document d'aquest lloc web: Mètode auditiu.
Un element important que comparteixen aquests dos mètodes és que el que s'apren no s'ha de fer de memòria ni han de ser coses que no estiguin connectades amb les activitats quotidianes. Si tens set, apren a dir "Dóna'm aigua", i ho recordaràs (retindràs) millor. Sobretot si, quan ho dius, algú et dóna un got d'aigua. Què tal si quan aprenguissis a escriure l'oració "Dóna'm aigua" rebessis un got d'aigua?
Reforç positiu.
L'aprenentatge ha de ser existencial. És per aquesta raó que tu, com a dinamitzador, has d'arribar a conèixer la comunitat i quines coses són importants per als seus membres. Aquestes coses han de ser la base per generar continguts en els projectes d'aprenentatge que organitzis.
13. Apren i utilitza allò que és útil i interessant per la comunitat en concret:
Primer has d'aprendre moltes coses sobre la comunitat, i les coses i activitats que són més essencials en ella. Després has d'aconseguir que els participants facin el mateix, que siguin més conscients dels detalls del que està passant al seu voltant.
Quan estan aprenent les nocions bàsiques del llegir i l'escriure, no els carreguis amb molt de vocabulari, o amb l'aprenentatge d'un gran número de caràcters en els alfabets que fan servir. Has de ser selectiu, i triar paraules que identifiquin coses que ells fan servir en el seu dia a dia.
El vocabulari, el contingut del teu programa d'alfabetització, ha de ser funcional. Això vol dir que ha de ser pràctic i rellevant. Això varia de comunitat a comunitat. Aquesta és la raó per la que tu, com a mobilitzador, has d'estar familiaritzat amb els detalls de la vida quotidiana per planificar un programa d'alfabetització. No ho fas tu mateix, sinó que l'obtens de les propostes dels participants, però necessites saber què és el que els participants proposaran.
14. Evita currículums (continguts) extrets de l'escola tradicional; fes-los tu mateix:
És molt temptador, sobretot quan estàs començant a posar en marxa un programa d'alfabetització, agafar un llibre de lectura elemental d'una escola propera i començar a ensenyar amb ell.
Sigues fort; evita fer-ho.
Examina amb detall aquest llibre. Quines paraules conté? Quantes d'elles estan relacionades amb el que és realment important per als teus participants?
Encara que a l'actualitat es fan molts esforços per elaborar llibres de text nacionals amb imatges i idees nacionals, no hi ha cap llibre de text que pugui reflectir l'àmplia varietat d'activitats, coses i idees de tota la nació; les comunitats són molt diferents les unes de les altres. A més a més, fer les teves pròpies llistes de vocabulari, com a part de les activitats de grup amb els teus participants, els ajuda a enfortir-se i a identificar-se més estretament amb les paraules triades (que ells han triat).
Els criteris per decidir els mètodes i continguts que utilitzes no han de ser si són ortodoxos o no, sinó si causen un augment significatiu en el nombre de persones de la comunitat que saben llegir i escriure.
15. Evita els tòpics tradicionals, ortodoxos i inútils (per exemple, l'alfabet, la poesia, la literatura estrangera):
En el context d'una escola, és comú ensenyar tot l'alfabet als alumnes. Però, què és un alfabet? És una col·lecció de caràcters, cadascun d'ells amb una forma diferent, i cadascun d'ells representant un so o un conjunt de sons diferents.
L'alfabet i les lletres que el componen no representen res pràctic ni útil a la vida dels teus participants en el programa d'alfabetització. Són difícils de memoritzar i no tenen una connexió directa amb la seva vida quotidiana.
No ensenyis l'alfabet. Ensenya només aquelles lletres que estan incloses a les paraules triades perquè són pràctiques i útils d'aprendre (que canvien de comunitat en comunitat, i també entre diferents grups de la mateixa comunitat). Al final, potser alguns dels participants en el programa d'alfabetització acabaran aprenent totes les lletres de l'alfabet, o, com a mínim, totes les que els resulten útils.
I què és la poesia? La poesia que s'ensenya a les escoles s'ha considerat "adequada" per als alumnes. Normalment és molt sofisticada, i sempre molt poc pràctica. Quina utilitat pot tenir un poema per persones analfabetes que estan aprenent a llegir i escriure d'una manera bàsica? I les altres formes de literatura? Sí, la seva lectura pot ser un plaer (com a mínim, per a certes persones). Si no són pràctiques, rellevants i útils de manera immediata per als teus participants, no les ensenyis en el teu programa.
Si algun dels participants es mostra interessat, anima'l i recolza'l perquè estudïi poesia, teatre, prosa o qualsevol altre gènere literari però en un altre context.
16. No critiquis, mai; elogia amb freqüència.
Vegeu el mòdul de gestió participativa: Actitud positiva . En ell s'explica que, quan critiquem algú, aquesta persona no corregirà l'errada fàcilment o automàtica, sinó que s'esforçaran en defensar-lo, i no estaran tan disposats a seguir el teu lideratge. Aquest principi, que s'aplica al personal de direcció i als voluntaris al mòdul de gestió participativa, també es pot aplicar aquí als participants en el programa d'alfabetització.
És d'esperar que els teus participants facin errades, és una característica humana important (i ens distingeix de Déu). La manera en que responguis a les seves errades marcarà la diferència en com aprenen a llegir i escriure. Conserva la calma, sigues tolerant, centra't en els èxits.
Considerem un exemple hipotètic. Imaginem que un dels teus participants intentès escriure: "Joan va arribar". Potser ha escrit "juan ba arriba". S'ha de reconèixer que el participant ha millorat, arribar fins aquí, de fet és molt difícil. Digues-li al teu participant que hi haurà més gent que reconeixerà el "va" a l'oració si escriu "va". (No cal que mencionis la resta d'errades).
En general, el patró de la teva resposta hauria de ser: "Molt bé, i encara ho pots fer millor si..." (els punts suspensius els hauràs d'omplir d'acord amb el que vulguis millorar). Sense criticar, pots suggerir una millora.
En algún cas en concret, el participant pot preguntar directament: "Està ben escrit "arriba"? En l'alfabetització bàsica, no hi ha res que estigui malament. Diga-li això al teu participant. És, simplement, que més gent entendrà el que estàs dient si escrius "arribar" en comptes d'"arriba".
Elogia el que assoleixin. No ho facis de manera poc sincera o superficial. Fes-ho de veritat. No és fàcil reconèixer un caràcter de l'escriptura, ni ser capaç d'escriure'l de tal manera que els altres ho reconeguin. Aquest és un gran èxit.
En comptes de criticar dient que quelcom està malament, indica amablement que quelcom es pot millorar. Vegeu Entrepà: es tracta d'inserir la suggerència de millora entre elogi i elogi.
Un eslògan important en la formació per a la gestió diu: "No cal que siguis dolent per millorar". Recorda que els teus participants faran errades; no assenyalis les errades, demostra'ls que no són dolents i que poden millorar.
17. Dóna'ls oportunitats als teus participants d'ensenyar el que aprenen:
Potser ja ho has notat. Quan aprenem quelcom i després ho hem d'ensenyar, ho aprenem millor. Ho recordem durant més temps. Ho entenem en més profunditat. Quan fem l'esforç d'ensenyar-li a algú altre, ens ajudem a nosaltres mateixos a entendre-ho millor.
Aplica aquest fet a la metodologia del teu programa d'alfabetització. Troba maneres perquè els teus participants ensenyin, mostrin o il·lustrin a altri allò que estan aprenent. Els seus companys poden esdevenir, de manera temporal, els seus alumnes. Potser és quelcom tan elemental com com fer la forma de la lletra "P". Potser és quelcom relacionat amb una sortida, com ara com organitzar un cartell amb la llista dels noms del peix i el seu tamany i preu.
Si estàs utilitzant aquests documents per ajudar a formar dinamitzadors sobre com engegar un programa d'alfabetització, encomana'ls la tasca d'ensenyar-se, els uns als altres els principis de l'alfabetització pràctica i funcional. Vegeu Mètodes de formació.
Tant en el cas de les persones que s'estan alfabetitzant com en el de les que s'estan formant per ser dinamitzadors, pots (i hauries de) extendre el principi de "aprendre fent" perque els mateixos participants trobin maneres d'ensenyar altres persones els coneixements i els principis que estan aprenent. Quan ho facin, aprendran millor.
18. Mostra als participants l'emoció i el goig del descobriment.
Els teus participants no et tindran sempre per ensenyar-los el què vulguin o necessitin saber sobre llegir i escriure. Per tant, serà bastant productiu que els preparis perque puguin continuar sent autodidactes, i perque explorin el goig d'aprendre més.
No hi ha un estadi definitiu en l'alfabetització funcional. Les persones poden continuar aprenent, o aturar el procés a qualsevol nivell. Tu els has fet començar des del nivell més elemental. Aquest hauria de ser el punt de partida perque ells continuïn aprenent més (com ara ortografia i gramàtica, que no haurien de ser una part important del teu currículum).
Una idea que ha tingut èxit en altres llocs és veure si els participants volen organitzar-se en una associació o club de lectura. Com a club, tindrien la seva pròpia executiva, prendrien decisions sobre el que volguessin fer i com els agradaria organitzar-se. Potser voldrien convidar voluntaris, persones retirades que sabessin llegir i escriure o professionals locals, o d'altres a que els visitessin i fessin una o dues presentacions sobre un tema en concret. Potser acabarien sent un club de crítica literaria, o un club de lectura de periòdics, depenent del nivell de lectura que haguessin assolit.
Quan estàs mostrant als participants per primera vegada com alguns gargots d'un bolígraf damunt d'un paper poden transmetre un significat, probablement et diran amb una barreja de sorpresa i alegria que això és impossible. Aquest és el moment de suggerir-los que les coses per descobrir són infinites, i que poden continuar aprenent coses noves tota la vida, si així ho volen.
Si aconsegueixes transmetre i encoratjar un sentit de sorpresa i admiració en el goig d'aprendre, hauràs fet un gran servei al participant i a la comunitat, perquè la comunitat s'enforteix a mesura que més dels seus membres aprenen a llegir i escriure.
Torna a Alfabetització i potenciació