Traduccions:
Altres pàgines:
|
PROMOCIONAR DE CULTE A RELIGIÓSobreviure i créixerper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFullet per a la formacióTota religió comença com un culte però no tots els cultes creixen prou per convertir-se en religionsUna religió és una organització social, i la sociologia de la religió tracta de l'organització social, no de les creences o rituals dels seus membres, excepte en allò en que il·lustren variables socials o tenen relacions funcionals o causals. Un culte és menor i té tant creences com pràctiques que la majoria de la societat considera desviacions. Per tant, per sobreviure, ha de tenir una organització social dissenyada tenint en compte aquest aspecte. El lideratge es basa, habitualment, en el carisma, i és el poder d'aquest carisma el que el manté davant l'hostilitat de la resta de la societat. El que ens plantegem aquí és com promociona a religió. Ha de canviar la seva organització social per donar cabuda als canvis de culte a religió. Com a religió, ja no se la considerarà una desviació, sinó una organització majoritària. El carisma ja no es basa en una successió tranquil·la i pacífica. El lideratge s'ha de reclutar racionalment o burocràticament mitjançant regles de successió en comptes de basar-se en el carisma dels individus. L'increment en el número de membres és una característica de la promoció però no indica, necessàriament i per sí sol, canvis en l'organització social. Les creences i pràctiques tendeixen a ser molt estrictes i tan rígides com un dogma per sobreviure com a culte, però per incrementar el nombre de membres, les creences i pràctiques han d'esdevenir més flexibles i tolerants. Els requisits per ser-ne membres s'han de relaxar. Uns líders nous i carismàtics simplement produiran nous cultes, no ajudaran el culte a promocionar a religió. L'organització social tendeix a ser més gemeinschaft (segons Tönnies) quan és un culte i la personalitat dels líders és molt important, però a mesura que creix per transformar-se en religió, hi ha d'haver més dependència de les regles i normatives de l'organització, més gesellschaft en la seva organització social. La solidaritat (segons Durkheim) de l'organització pot ser mecànica quan és un culte, però s'ha de convertir en solidaritat orgànica quan promociona a religió. En les religions, alguns líders poden ser molt populars, però la popularitat no és el mateix que el carisma. El Dalai Lama, l'Aiatol·là Khomeini i l'Arquebisbe Desmond Tutu són o van ser molt populars, però la seva popularitat no defineix ni estructura les seves religions de la manera en què un líder carismàtic defineix un culte. És important definir com aquestes característiques socials van ajudar els cultes a promocionar a religions. El Cristianisme va ser un culte durant varis segles després de l'època de Josuè (Jesus) si és que històricament va existir aquesta person. Pau, en el camí cap a Damasc, va ser un líder carismàtic. Els cristians a les catacumbes de Roma eren membres d'un culte. El líder polític de l'Imperi Romà va ajudar el Cristianisme a promocionar, pel sol fet de ser tan poderós en el conjunt de la societat. Siddharta era carismàtic i va originar el culte, però per a que la religió sobrevisqués, va haver de desenvolupar mecanismes de successió en el lideratge. ––»«––Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s) |
Pàgina d'inici |