Traduccions:
Altres pàgines:
Paraules clau
Mòduls
Sociologia:
Pàgina d'inici
Notes sobre lectures (apunts)
Debats
l'índex d'aquest mòdul
Utilitats:
Mapa del lloc
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
DIMENSIÓ ECONÒMICA
per Phil Bartle, PhD
traduït per Esperanza Escalona
Fulletó per a la formació
De manera similar a les altres cinc dimensions culturals, i com les dimensions matemàtiques de llargària, amplada i profunditat, la dimesnió econòmica de la cultura i la societat, és una construcció lògica
Rau al nostre cap més que no pas a la societat o a l'objecte que observem.
Així doncs, independentment de la seva mida, una institució social té una dimensió econòmica, de forma similar a com un llapis té una llargada, independentment de com és de llarg o curt.
Si la dimensió és zero, llavors l'objecte (incloent-hi totes les altres dimensions) no existeix.
Per entendre la dimensió econòmica, hem de tornar als conceptes bàsics de l'economia.
Encara que la paraula "economia" en el seu ús corrent avui en dia fa referència a una economia de mercat, la dimensió sociològica abasta molt més.
Dit d'una manera planera, és la distribució de la riquesa.
Aquesta riquesa és qualsevol cosa de valor -- béns o serveis. De fet, són els serveis que faciliten els béns el que els fa valuosos.
La riquesa és també un dels setze elements de força de famílies, organitzacions i comunitats.
Són dos els elements que contribueixen al valor econòmic: el fet de que (a) sigui relativament útil i (b) sigui relativament escàs. Si és més útil, el valor s'incrementa. Si és més escàs, el valor s'incrementa.
L'aire, per exemple, ens és molt útil als animals que respirem. Normalment pensem que l'aire és gratis. Això és així perquè no és relativament escàs. Ens envolta per tot arreu.
Si et passo el braç al voltant del coll i amenaço de tallar-t'hi el subministrament, veuràs com el valor d'aquest aire s'ha incrementat.
Pregunta-li a qualsevol submarinista si l'aire, quan està en una ampolla sota l'aigua és valuós; et donarà la resposta.
A la inversa, hi ha uns quants minerals i elements a la taula periòdica que són molt escassos. Com que sembla que no tenen cap ús, el seu valor és encara baix.
Per a ser valuós, un bé o servei ha de ser les dues coses: escàs i útil.
Com a dimensió, hi ha una dimensió econòmica fins i tot en la unitat social més petita, la interacció dintre d'un díade (dues persones), fins a la més gran, la de tot un país.
En les converses del dia a dia i en els diaris, s'enten que la dimensió econòmica es refereix als diners.
Però els diners no són el mateix que la riquesa.
Els diners són una mesura de la riquesa, una manera d'emmagatzemar riquesa, i una manera d'intercanviar o distribuir riquesa.
Si agafes dues peces d'una divisa, per exemple, un bitllet de cinc dòlars i un altre de cent, no hi ha cap diferència en el seu valor intrínsec.
Tots dos es poden utilitzar, per exemple, per fer-se una cigarreta, o potser per netejar-se en el bany d'una cafeteria on s'han descuidat de posar paper higiènic.
És el nostre sistema de fe i creences (la nostra cultura) el que fa que el valor del bitllet de cent dòlars sigui vint vegades el del bitllet de cinc.
Quan observem societats simples, sobretot les que tenen una tecnologia basada en la recolecció i la caça, podem descobrir coses sobre la distribució no monetària de la riquesa.
Podem veure, per exemple, que quan algú torna a casa amb algunes baies que ha recol·lectat o un animal que ha caçat, probablement el distribuirà entre els membres de la seva família, i potser entre els veïns.
No hi ha diners que canvïin de mans.
Normalment no s'espera un intercanvi o una compensació immediata. Com en els cas dels regals, hi pot haver algunes obligacions tàcites, o la distribució pot estar basada, simplement, en obligacions cap als familiars.
Observem ara la nostra pròpia i complexa societat (per exemple, la canadenca). Quan els diners i els principis mercantils d'intercanvi o distribució es va afegir a la nostra cultura, els principis més antics de distribució no es van perdre.
Encara fem regals pels aniversaris, i en algunes festivitats anuals, com ara Nadal o Diwali.
Un nen encara pot ser alimentat pels seus parents sense que aquests esperin rebre un pagament mitjançant diners en efectiu o amb targeta de crèdit.
Els regals i les obligacions familiars, com a principis de distribució econòmica, són institucions que es remunten molt enrere en la història, abans de la creació dels diners i els mercats.
Quan algú obre la carmanyola i t'ofereix una galeta o part del seu entrepà, no s'assumeixen obligacions, encara que aquest acte es pot interpretar com una confirmació d'amistat.
Quan el teu professor et dóna la vara sobre el tema que sigui, s'està donant una distribució de la riquesa. Encara que hagis pagat la matrícula, aquesta només cobreix al voltant de una setena part del cost de posar-te aquest professor al davant.
El Govern i donacions privades cobreixen la resta. No s'exigeix un pagament en efectiu immediat a l'aula per aquesta riquesa en forma de coneixements, informació o sabiduria que s'està distribuint.
La feina que es necessita per portar una casa: rentar els plats, fer els llits, preparar els àpats, treure els mocs als nens..., és tot riquesa.
Amb la creació i el desenvolupament de l'economia de mercat, tot això es va deixar enrere-- desfasament cultural, per dir-ho així-- com a residus de les societats premercantils. No van desaparèixer.
Donat que són formes de feina sovint encarregades a les dones (coses de dones), hi ha una tendència a infravalorar-les. Des de les dues onades del moviment de les dones, aquest tema ha esdevingut important, degut a l'ideal de sou igual a igual treball, i al dilema de determinar com assignar un sou just per la feina que es fa a la llar.
Podem comprendre millor la dimensió econòmica de la nostra societat d'avui en dia observant l'ordre en què les noves formes s'han afegit a les velles.
El primer gran salt va venir de la mà de la revolució agrícola, i la creació de l'excedent agrícola.
Aquest fet va portar a l'ascens de les ciutats i les ciutats-estat, on l'excedent d'aliments el consumia l'aristocràcia, els comerciants, els membres de l'exèrcit i la policia i els escribes que eren també els que feien el seguiment dels excedents.
Això era una redistribució estatal de la riquesa, i va originar la invenció del llenguatge escrit i els números.
No és una coincidència que uns quants milers d'anys després, en català, la paraula "conte" vulgui dir "relat" i "compte" signifiqui "operació numèrica" o "detall bancari" i ambdues paraules siguin homòfones.
Encara que els diners es fan servir per sous i altres gastos, pagar una força policial és una forma moderna de redistribució estatal.
El govern, ja sigui municipal, provincial o central, recapta impostos dels contribuents, i se'ls gasta en una força policial que protegeixi les propietats.
Una ocupació relacionada, l'extorsió violenta practicada per delinqüents organitzats (la "mafia"), que normalment consisteix en un acord segons el qual l'amo d'un negoci és protegit (per la pròpia màfia) després de pagar el preu de l'extorsió. A diferència de la policia, no es tracta d'una redistribució estatal de la riquesa.
Un sistema sanitari és una redistribució estatal moderna en el sentit de que els diners obtinguts mitjançant els impostos s'utilitzen per cobrir costos, però també és part de l'economia de mercat en el sentit de que també s'invoca a la "taxa per servei" per cobrir costos.
La barata no ha sigut molt important en el desenvolupament dels sistemes econòmics.
El problema és que l'intercanvi directe, sense diners, limita les opcions disponibles pels comerciants.
Fins i tots els esquemes moderns de persones intercanviant els seus serveis i productes per evitar els impostos, han recorregut sovint a un sistema comptable per simular diners, anomenat "diners verds", que permet a la gent oferir els serveis o productes que pot, però comprar els béns o serveis que vol.
El delme de l'església és una forma de redistribució "estatal", on s'exigeix un "regal" de caritat a l'església, i aquesta pot després gastar els diners d'acord amb les seves pròpies prioritats, i no pas amb els desigs dels donants del delme.
La ideologia comunista defensa un sistema de redistribució estatal en el qual es defensa la idea de "De cadascú segons les seves capacitats, a cadascú segons le seves necessitats". Això només s'ha practicat en comunitats simples de recol·lectors i caçadors, i seria extremadament complicat de portar a terme en una societat moderna.
A mesura que les societats es van anant fent més complexes, i la divisió del treball s'expandí molt més enllà de la mitja dotzena de rols principals que eren necessaris en les primeres ciutats i estats, la invenció dels diners va ser inevitable.
Els primers diners eren béns, relativament duradors, que podien tenir un valor intrínsec, com ara les vaques.
Més tard es va fer evident que la millor manera de que els diners complissin el seu objectiu (emmagatzemar, mesurar o intercanviar riquesa) era que estiguéssin fets de quelcom que no es pogués utilitzar per res més.
L'or, per exemple, ja no s'utilitza per fer monedes.
Un altre concepte descobert per les ciències socials quan observem altres societats, i que després s'ha comprovat que es pot aplicar a la nostra, és la de les "Esferes d'Intercanvi".
En moltes societats ramaderes, per exemple, les mullers es poden "comprar" amb vaques, però no es poden intercanviar per coses com ara menjar o eines.
Tornant a la nostra societat, veiem que els cònjuges proveeixen sexe i afecte, i no s'espera que demanin un pagament en contrapartida.
Si aquests dos aspectes es venen al mercat, s'invoca tot un altre conjunt de valors, i de la professió se'n diu prostitució o, més sovint, s'utilitzen paraules pejoratives.
El mateix passa amb els nens. Volem tenir-ne. Els considerem quelcom preciós. Són relativament escassos i útils. Però comprar-los o vendre'ls es considera immoral i il·legal.
Nens i sexe són, doncs, dues àrees en la nostra societat moderna on hi ha esferes d'intercanvi, i creuar d'una esfera a una altra no es considera ètic.
Si bé és cert que els principis econòmics són els mateixos, Sociologia i Economia consideren l'economia de manera diferent.
––»«––
|