Traduccions:
Altres pàgines:
|
VERITAT I HISTÒRIAL'utilització de la ficció per explicar una veritat més profundaper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFullet per a la formacióLa majoria de les històries de la bíblia tenen versions anteriorsTom Harpur, un antic pastor anglicà que ensenya teologia a Toronto, parla sobre l'utilització de les paràboles per ensenyar veritats que van més enllà de la nostra comprensió habitual. La història que s'utilitza com a metàfora pot, en sí mateixa, ser fictícia però la veritat que hi ha darrere la història és el missatge veritable. Després d'estudiar a Alvin Boyd Kuhn, Harpur va demostrar que totes i cadascuna de les històries de la bíblia ja eren conegudes en l'antiga religió egípcia, 3.000 anys abans. Un dels temes recurrents en moltes religions abans del Cristianisme era el d'una verge donant a llum (a una divinitat). No estaven preparats per dir simplement que era una adolescent que s'havia quedat embarassada, com diríem avui en dia, sinó que havien de ser mares dels Déus. Deviki era la verge mare de Krixna. Celestine va ser la mare verge del crucificat Zunis. Chimalman era la verge mare de Quexalcote. Mavence era la mare verge d'Hesus. Mitra va néixer de mare verge el 25 de desembre, celebrat en el nord d'Europa cada any com Yule, i va rebre l'homenatge de pastors que portaven regals i de màgics ... segles abans de l'era cristiana. Igual que Mitra, Attis, Frey, Thor, Oseis, Tammuz, Cernunnos i molts altres van néixer el 25 de desembre. Feu una cerca a Google sobre Kuhn i trobareu molts assajos enverinats sobre la seva persona escrits per talibans cristians, és a dir, literalistes fanàtics. Els seus arguments són ad hominem (contra la persona) en comptes de ser una refutació lògica de les seves idees. Partint d'aquestes investigacions, Kuhn argumenta que no va existir un Jesucrist històric (Jesús seria la traducció grega de Joshua i no va aparèixer fins a l'any 400 després de Crist), sinó que els mestres del veritable missatge del Cristianisme (amor, perdó, tolerància, creixement espiritual) van utilitzar la història de Jesús com una paràbola per ensenyar la veritat, no perquè creguéssim que va ser una figura històrica. Els registres dels romans d'aquell dia, que eren molt detallats, i que incloien els judicis celebrats i els càstigs imposats, no mencionen el que hauria sigut el fet judicial més important d'aquells temps, l'execució per part de l'estat d'algú acusat de ser "El Rei dels Jueus". Hi ha un interessant paral·lelisme: el fet d'utilitzar la ficció per comunicar una veritat en l'estudi de la sociologia. El meu primer professor de sociologia, el ja difunt Stanford Lyman, ens va explicar que de vegades la ficció es pot utilitzar per descriure i explicar una comunitat millor que ho podrien fer tots els informes formals i científics. Com a exemple, ens va demanar que llegíssim la novel·la Hawaii, de James Michener. Donat que podia fer coses en la ficció que no es podien fer en un informe sociològic, Michener va poder descriure i explicar molts elements de la societat de Hawaii que no es podien assolir en un tractat científic. Una obra de ficció més recent és Lamb, The Gospel According to Biff, Christ’s Childhood Pal (Corder. L'Evangeli segons Biff, amic de la infància de Crist), de Christopher Moore, 2002. En aquesta ficció es descriuen els trenta-tres de la vida de Crist que no estan reflectits en la Bíblia. Ens explica la història de Joshua (Jesús) i del narrador (biff) viatjant a Àsia i entrant en contacte amb vàries religions: Hinduisme, Budisme, Taoisme i Confucionisme. Considera així que molts dels valors predicats per Joshua s'haurien difós des de les religions no salomòniques d'Àsia. A més de ser un llibre de lectura molt agradable, deixa clar que Moore va investigar molt i a fons mentre es preparava per escriure la història. Per exemple, va consultar sovint l'Evangeli de Sant Tomàs, exclòs de la bíblia pels Papes del segle IV perquè contenia idees que, si es divulgaven, podrien reduir el seu poder patriarcal. ––»«––Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s) |
Pàgina d'inici |