|
Tweet Traduccions:
Altres pàgines:MòdulsMapa del llocParaules clauContacteDocuments útilsEnllaços útils |
IMPLICACIONS PER A L'ADMINISTRACIÓ DEL PAÍS RECEPTORPotser l'element més difícil de canviarper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFulletó per a la formacióMetge, guareix-te a tu mateixINTRODUCCIÓ: QUI SÓN ELS DESTINATARIS? Quan parlem d'institucions executores, estem parlant principalment dels ministeris i departaments governamentals. Aquí és on trobem els interessos creats més forts, i la major resistència al canvi. Els polítics i els alts funcionaris s'han beneficiat durant als menys cinquanta anys de l'ajuda, ja que desvien els diners per al seu ús privat. UNA TASCA DIFÍCIL PER ENDAVANT La transformació no serà fàcil. Això no és un joc per als febles i els aficionats. Anècdota: En un país que he de mantenir en l'anonimat, el seu president va nomenar secretari d'estat (segon d'abord del ministeri), a un home famós per la seva honestedat, pertanyent com ell mateix a una organització religiosa que promovia l'honestedat. Se li va ordenar que netegés el ministeri que tenia una molt mala reputació deguda a la corrupció que hi regnava. Ho va fer, trobant una gran resistència. Un dia, en tornar a casa, es va preparar una tassa de te. El seu cos i el de la seva dona van ser trobats enverinats a casa seva. El tema no és cap broma. IDENTIFICAR ELS MALS USOS DE L'AJUDA L'ajuda internacional no s'ha d'utilitzar com a substitut de les fonts normals de finançament del govern. L'ajuda internacional no ha de servir per comprar vehicles als funcionaris del govern. L'ajuda internacional no s'ha d'utilitzar per als serveis socials només per estalviar recursos i destinar-los després a l'ús militar o a l'opressió del poble. LA TRANSPARÈNCIA NO ES POT QUEDAR EN UNA DECLARACIÓ D'INTENCIONS Les finances governamentals han de ser transparents i les agències donants han de tenir accés a l'estat de comptes. Jo vaig estar present en una reunió de projecte en la qual la persona al capdavant d'una agència d'execució va arribar a dir que la revelació de la contribució governamental al projecte violaria un "secret d'Estat". Ho va dir malgrat que el projecte incloïa un document que s'havia signat i que deixava clar que el govern amfitrió era el responsable de compartir aquesta informació amb l'organisme donant. No cal dir que hi va haver despeses en el pressupost del país que també estaven cobertes per l'organisme donant. No hi va haver sancions per no informar. TRIEU EINES QUE FUNCIONIN El govern hauria de fer una llei que exigeixi a tots els ministeris que publiquin anualment als diaris una llista de projectes amb els seus organismes de finançament, les quantitats aportades pels donants i les que aporta el propi país, i els diners gastats. El govern ha d'establir un organisme de control nacional, independent del ministeri que implementi el projecte, per vigilar i informar públicament sobre tots els projectes finançats amb fons externs. El personal de l'agència de vigilància pot necessitar protecció policial. El govern ha d'encoratjar les preguntes del públic, a la ràdio i als diaris, sobre l'estat financer de qualsevol projecte amb finançament extern. AUTO SUPERVISIÓ I VIGILÀNCIA El govern del país amfitrió ha d'establir un organisme de control per vigilar i informar. Podrieu objectar que l'agència de supervisió i l'organisme de control són redundants i fan la mateixa funció. La veritat és que hi ha prou feina per a les dues agències: l'agència de supervisió utilitzaria comptables forenses, mentre que l'organisme de control vigilaria més de prop els mètodes de distribució de les despeses, vetllant per l'eliminació dels vestigis del mètode caritatiu. La llei ha d'establir clarament que l'agència de supervisió pugui demanar la comptabilitat del ministeri en qualsevol moment, i garantir que tindrà accés al seu examen. També pot ser necessària aquí protecció de la policia. CONCLUSIÓ El govern receptor pot posar en marxa diverses institucions, lleis i reglaments que contribueixin a l'abolició de la caritat dels projectes de desenvolupament, i a una reducció en lloc d'un augment de la pobresa. Entre aquestes institucions s'hi poden incloure les agències de supervisió i els organismes de control, protegides i independents dels polítics i dels funcionaris. També es poden aprovar lleis que exigeixin que els fons del projecte i les maneres en què es gasten es publiquin als diaris nacionals, i fomentin un debat públic sobre la seva aplicació. Les agències donants poden exigir que tot això estigui en vigor abans de negociar qualsevol nou projecte. ––»«––Si copieu text d'aquest lloc web, si us plau citeu l'autor (s) |
Pàgina d'inici |
Ajuda internacional |