Traduccions:
Altres pàgines:
|
DE SAGRAT I PROFÀA SECULARper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFullet per a la formacióEl nombre de déus va a la baixaSi fem un cop d'ull a la història humana, i mirem a tota la varietat de societats des de les més simples a les més complexes, hi ha uns quants trets que podem identificar. A la banda esquerra del diagrama de les sis dimensionsveiem que la major part, si no tot el temps i l'espai està dividit en dues categories: sagrada i profana. A mesura que ens anem desplaçant cap a la dreta del diagrama, veiem com van creixent les quantitats d'espai i temps que són laics, és a dir, ni profanes ni sagrades. Igual que passa amb el canvi en altres dimensions, els canvis en les creencestendeixen a ser acumulatius (és a dir, es van afegint els nous als ja existents) més que no pas revolucionaris (susbstitució total d'allò vell per allò nou). Aquest fet, al seu torn, contribueix a una altra generalitat: el fet que els canvis socials i culturals tendeixen a anar en la direcció de més simples a més complexos. Encara que el Cristianisme modern no inclou la idea de la reencarnació o vida després de la mort (fins a la segona vinguda de Crist), molta gent continua afirmant que està en contacte amb els seus parents morts, i molts mèdiums diuen que són capaços de parlar amb esperits. Moltes pel·lícules de Hollywood (els nostres mites moderns) es basen en la idea de gent morta capaç de comunicar-se amb els vius, i aquests mites moderns (en forma de pel·lícules) revelen una creença subjacent en l'existència d'avantpassats i esperits en la societat occidental. La paraula "Pasqua" que en català prové del llatí vulgar "pascua" (pastura) i aquesta de l'hebreu "pesah" (pas o trànsit) està relacionada amb antics rites d'Europa oriental relacionats amb l'arribada de la primavera. Els ous estan presents en rites de fertilitat de moltes culturals d'arreu del món. Per exemple, quan una noia àkanté la seva primera menstruació, la seva mare li regala un ou(que els nens i les nenes tenen prohibit menjar). Avui en dia tenim tendència a relacionar els arbres de Nadal amb la celebració cristiana del naixement de Crist, i els ous de Pasqua amb la celebració cristiana de la resurrecció de Crist d'entre els morts. Portar un arbre de fulla perenne a casa pel solstici d'hivern, el dia més curt de l'any, el 21 de desembre, i posar-hi espelmes (per estimular la tornada del sol), i fruita (perquè la terra torni a ser fèrtil) és una tradició del nord d'Europa, anterior a l'era cristiana. A Martin Luter se li atribueix el fet d' haver-lo introduït a les pràctiques cristianes, però ell no va inventar el costum. S'utilitzaven arbres de fulla perenne perquè, a diferència dels de fulla caduca, continuen "vius" (verds) durant tot l'hivern. Vegeu el meu assaig sobre el cicle de quaranta-dos dies creat per la fusió de la setmana semítica de set dies amb una setmana de sis dies, més antiga i pròpia de l'Àfrica Occidental. "Quaranta dies: el Calendari àkan.” Africa: Journal of the International African Insitute, Volum 48, Número 1 , Gener de 1978 pp. 80-4, que reprodueixo al meu lloc web. A la religió precristiana dels àkan, a cada persona (i a cada déu) se li posava el nom d'acord amb el dia de la setmana en què havia nascut i celebrava el dia de la setmana en què havia nascut com el seu sàbat personal. Es deia que Onyame, el Déu Suprem, va néixer en dissabte. Kwame Nkrumah, primer president de Ghana, va canviar el seu nom (Kofi Nwieh) pel de Kwame , després d'averiguar que molts líders històrics, com ara Hitler, Napoleó i Alexandre el Gran, van néixer en dissabte, el dia del poder. Donat que els nens prenen el seu nom del dia de la setmana en el què han nascut i com que no es porta un registre del seu any de naixement, se'ls diu als nens que passin la mà dreta pel damunt de cap per tocar-se l'orella esquerra. Si no hi arriben, se'ls considera massa petits per anar a escola, i si ho poden fer, ja poden començar a anar-hi. ––»«––Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s) |
Pàgina d'inici |