Pàgina d'inici
 Referència


Traduccions:

Ελληνικά
English
Español
Français
Italiano
Português
Română

                                        

Altres pàgines:
Paraules clau
Mòduls

Sociologia:
Pàgina d'inici
Notes sobre lectures (apunts)
Debats
l'índex d'aquest mòdul

Utilitats:
Mapa del lloc
Contacte
Documents útils
Enllaços útils

TÈCNIQUES de MOSTREIG

Triar d'entre una població més àmplia

per Phil Bartle, PhD

traduït per Esperanza Escalona

Fulletó per a la formació

Com seleccionar un grup petit que sigui representatiu d'un més nombrós

El més probable, quan vulgueu afirmar quelcom d'una població determinada, és que no pugueu observar a cada persona, o a cada acció dintre d'aquesta població.

Seleccioneu una part d'aquest tot, a la que anomenareu mostra, sobre la que fareu observacions específiques, de tal manera que després podreu treure conclusions generals sobre la totalitat de la població.

Henslin, per exemple, volia fer observacions sobre persones sense sostre.

El seu mètode era l'observació participativa.

Volia viure amb ells i experimentar el mateix que ells experimentaven, i descobrir què pensaven que significava el que estaven fent.

No podia viure amb més d'un grup de persones sense sostre simultàniament, així és que la seva mostra consistia en només una comunitat entre les milers que existeixen a Nord-Amèrica i a la resta del món.

Si sabéssim amb total seguretat que cada comunitat de persones sense sostre és radicalment diferent de la resta, llavors els seus descobriments tindrien molt poc valor.

Si creiem, com així és, que hi ha moltes similituds entre aquestes comunitats, llavors la seva validesa seria molt important, molt més important, que si, per exemple, anéssim amb una carpeta fent preguntes d'un qüestionari.

(Vegeu que el mètode i la tècnica de mostreig no estan tan desvinculats com podríem pensar en un principi, totes dues coses, combinades, contribueixen al nivell de validesa dels resultats).

Henslin ens dóna un exemple d'una població formada per tots els estudiants d'una universitat, consistint la mostra en aquells que responen a un qüestionari.

Com triem la mostra?

Preguntem a una de cada cinc persones que passen per un passadís en particular?

Si ho fem així, la nostra mostra afavoriria als estudiants que fan les seves matèries en les aules d'aquest passadís?

Això afectaria als resultats?

Si féssiu preguntes les respostes de les quals poguessin ser molt diferents depenent de les assignatures que fes cada estudiant, llavors el mètode de mostreig faria que el resultat fos tendenciós.

Henslin suggereix que una mostra a l'atzar fora més vàlida.

Així és que com es tria una mostra a l'atzar?

Aquí hauríeu de posar a treballar la vostra imaginació, iniciativa i creativitat.

Quina proporció de la població hauria de cobrir la mostra per ser vàlida?

Si entrevisteu només deu persones d'una població d'uns quants milers, potser els resultats no seran tan vàlids com si entrevistéssiu una mostra d'un miler.

––»«––
Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s)
i fes un enllaç amb www.cec.vcn.bc.ca
Aquest lloc web està hostatjat per la Vancouver Community Network (VCN)

© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Disseny web per Lourdes Sada
──»«──
Última actualització: 2013.01.11

 Pàgina d'inici