Tweet Traduccions:
Altres pàgines:MòdulsMapa de la webParaules clauContacteDocuments útilsEnllaços útilsContinguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts: |
ESQUEMA DE L'ESTRATÈGIAdel programa de gestió comunitària (PGC)de Phil Bartle, DoctorTraducció d'Alba AraguzDe l'estratègia de gestió comunitàriaGran part d'aquest document està presentat de manera sinòptica per fer un esquema concís. Veure L'estratègia explicada pels detalls de cada tema.Introducció: L'estratègia del PGC consta de tres parts, com un moviment d'aglutinació en una campanya militar. Aquestes tres parts són: (1) Promoure la participació comunitària (incloent-hi el cicle de mobilització), (2) Gestió comunitària (incloent-hi la formació en matèria de gestió per la reestructuració institucional) i (3) Promoure un ambient favorable (incloent-hi les condicions governamentals i no governamentals que envolten i influencien les comunitats). L'esquema de l'estratègia descrit aquí comença amb una descripció dels elements que són generals i avança cap a aquestes tres parts. Inclouen els factors que requereixen variacions en l'estratègia com a tot. Segueix descrivint la natura especial de la formació en l'estratègia (que afecte totes tres parts). Un factor general important és el gènere (fer créixer la consciència de la igualtat entre ells i intentar equilibrar-los), que està integrat en les tres parts. Després es realitza una llista amb els elements de cadascuna de les tres seccions. És curta i esquemàtica a propòsit, per tal de facilitar una idea general sobre l'estratègia com a mecanisme individual. A aquest esquema l'acompanya una descripció més detallada a l'article «Estratègia explicada». Variacions en l'estratègia: L'estratègia varia en les diferents situacions com a resposta als diversos factors que afecten el reforç de la comunitat i l'eradicació de la pobresa. Els factors poden ser:
Formació: Una característica important de l'estratègia que s'aplica a tota la formació (la labor principal del PGC) és la seva informalitat: no és ortodox i se centra en les necessitats. Emfatitza en la formació participativa, orientada al context, fora de les aules i allunyada dels discursos, participativa. Inclou els propòsits clàssics de la formació (transmetre coneixements, estimular, intercanviar informació, i conscienciar) dirigits als participants individuals i afegint una finalitat poc ortodoxa: organitzar o reorganitzar el grup i mobilitzar-lo cap a l'acció per fer-lo conscient de les seves capacitats i de la seva eficiència. Igualtat entre gèneres: En els tres grans elements i en tots els nivells d'implementació l'estratègia activa promou la igualtat entre gèneres. Està basat en diversos principis. El primer es basa en els drets de les persones a participar sense importar-ne el gènere (i totes les altres característiques). També s'apliquen els interessos polítics i econòmics. L'economia no pot funcionar correctament si el cinquanta per cent de la població és sistemàticament exclosa i els bons governs també es veuen perjudicats amb aquestes exclusions. Les següents parts A, B i C descriuen breument els tres grans components de l'estratègia general. Part A: Participació comunitària: L'estratègia es basa en la percepció de que és essencial la participació de tots els membres de la comunitat destinatària tant per la reducció de la pobresa com pel reforç comunitari. Tot i que hi ha diverses interpretacions del terme «participació», en el PGC vol dir la participació de tota la comunitat (no només d'algunes faccions) en la presa de decisions: avaluar de la situació (necessitats i potencial), determinar els problemes i objectius prioritaris, planificar, millorar i supervisar les accions i avaluar-ne els resultats. Això vol dir que la comunitat sencera assumeix la responsabilitat del seu desenvolupament i no el deixa a les mans d'un agent extern. Encara que la contribució amb recursos (com ara donacions, treballs comunals o subministraments) pugui ser part de la participació, i encara que es potenciïn el diàleg i les consultes amb agències externes, volem emfatitzar que aquesta «participació» és molt més àmplia i inclusiva que conceptes com «contribució» o «consultes». Promoció de la participació comunitària: L'estimulació i la incitació vers una comunitat per tal que participi en la presa de decisions que afecten el seu desenvolupament és un procés compost per un cicle repetitiu. Sovint s'anomena cicle de mobilització, cicle de solució dels problemes o cicle de desenvolupament comunitari. La següent llista indica els passos més importants del cicle:
(* també forma part de la formació en gestió descrita més avall). La llista superior no és una llista d'activitats sense ordre. Cada pas està relacionat amb els anteriors i els posterior, així com amb el conjunt del cicle. L'ordre dels passos és lògic i funcional. Cada vegada que es repeteix el cicle es fa en funció de la valoració feta durant el cicle precedent i es construeix sobre els resultats del reforç aconseguit. Canvi social vers el reforç de les comunitats: De la mateixa manera que el cicle descrit anteriorment, s'han de dur a terme altres elements de l'estratègia per tal de reforçar la comunitat i reduir la pobresa. Es poden iniciar en diferents moments segons canviï la situació. Això inclou:
Els objectius de la mobilització per desenvolupar una comunitat poden variar entre les diferents comunitats. Tot i això existeixen diversos elements comuns com ara: eradicació de la pobresa, bon govern, canvis en l'organització social (desenvolupament), fomentar la capacitat comunitària, potenciació dels pobres i marginats i equilibri entre sexes. Part B: Gestió comunitària: La promoció de la participació comunitària i de les intervencions pel desenvolupament comunitari ortodoxes són la base sobre la qual l'estratègia treballa, arribant més enllà, introduint-hi la «gestió comunitària». Tot i que la característica principal és la formació, aquesta formació va més enllà dels propòsits clàssics de la formació, és a dir, la transmissió de coneixements als alumnes. La formació per la gestió també inclou la conscienciació, la transferència d'informació i la motivació. El més important és la inclusió del reforç organitzatiu. Allà on no hi ha organitzacions precedents, crea estructures noves per obtenir els resultats desitjats per la comunitat; allà on hi ha una organització precedent, la reestructura per millorar-ne l'eficiència obtenint els objectius generats i triats per la comunitat. L'organització (o reorganització) és producte de la formació en gestió en si mateixa (semblant a l'organització d'un sindicat) i s'aixeca sobre les quatre preguntes clau de la gestió: Què volem? Què tenim? Quina és la millor manera d'utilitzar el que tenim per aconseguir el que volem? i Què passarà quan ho fem? Formació en gestió comunitària: La formació en gestió per reforçar les comunitats ha d'integrar-se amb la promoció de la participació comunitària i el cicle mobilitzador. La formació també està dissenyada per organitzar la transferència de coneixements. Inclou els elements següents:
Mentre que els elements anteriors de formació en gestió estan dirigits principalment a la potenciació comunitària i a la reducció de la pobresa a nivell comunitari o social, altres elements addicionals tenen com a objectiu la reducció de la pobresa personal i individual mitjançant la formació i enfortiment de microempreses. Això inclou:
A diferència del cicle mobilitzador descrit anteriorment, no tots els elements d'aquestes dues llistes han de ser iniciats en relació amb els elements anteriors o següents. L'ordre de la llista només és un ordre d'acció aproximat i ha de variar en funció de les avaluacions sobre els punts forts, els febles i les necessitats. Instruments de la formació en gestió: Els destinataris de la formació en gestió esmentats inclouen diferents grups comunitaris i diverses categories de persones. L'estratègia inclou el desenvolupament, la localització i la reproducció de diverses eines apropiades per als diferents objectius. Aquestes inclouen:
Aquests instruments s'han dissenyat tenint en compte la naturalesa especial de la formació en gestió comunitària, que va més enllà de l'adquisició de coneixements, l'intercanvi d'informació, la sensibilització i estímul. La formació en gestió també s'utilitza en aquesta estratègia com un mitjà per organitzar, reorganitzar i millorar de les estructures existents. Parc C: Entorn afavoridor: L'enfortiment de les comunitats i l'eradicació de la pobresa no tenen lloc en el buit. L'entorn al voltant de cada comunitat, no només el medi ambient, sinó també el seu entorn socioeconòmic-polític, afecta el seu nivell d'enfortiment comunitari, així com les estratègies per arribar-hi. En vista d'això, l'estratègia de gestió comunitària té un tercer element important: avançar cap a un entorn que permeti la millora en autoajuda, accions cap a l'autosuficiència, la potenciació de la comunitat i l'eradicació de la pobresa des d'un punt de vista comunitari. Els elements per ajudar un govern conciliador inclouen:
Les subseccions de l'estratègia per millorar l'entorn per tal de permetre l'enfortiment comunitari i la reducció de la pobresa s'agrupen en tres: (1) el govern central, (2) els diferents nivells dels governs locals i regionals i (3) l'entorn no governamental. Govern central i afavoriment: L'estratègia afavoridora posa èmfasi en l'ajuda per reformar i millorar. Per exemple, allà on un govern estigui molt centralitzat i tingui la voluntat de descentralitzar, l'ajuda es centrarà en l'inici de la descentralització. Si el Govern ja ha començat la descentralització, l'ajuda és més pragmàtica i específica vers el país. Això s'aplica després a la democratització, a la devolució de l'autoritat financera, a la descentralització dels ministeris de desenvolupament i a d'altres reformes rellevants, racionalitzant i fent les modificacions pertinents al govern central. L'estratègia inclou els següents elements i instruments:
La promoció i l'assistència a un govern central que donin lloc a canvis en les lleis, reglaments i procediments, és només una part de l'estratègia per la promoció d'un entorn propici per l'enfortiment comunitari i l'eradicació de la pobresa. S'ha d'unir amb l'assistència complementària a les autoritats regionals i locals que estiguin més a prop de les comunitats de destinació i a les organitzacions no governamentals, que també formen part de l'entorn socioeconòmic-polític de les comunitats de destinació. Funcions dels governs locals i regionals: Quan el govern central delega l'autoritat, la presa de decisions i el control financer al les diferents regions, la capacitat de les administracions i els governs regionals s'ha de reforçar. Si hi ha d'haver una descentralització, no ha de ser la descentralització de la tirania. A més de l'obtenció de més habilitats (i recursos humans més capacitats) les autoritats regionals han d'aprendre sobre planificació i gestió participatives, habilitats en el diàleg i la facilitació amb les comunitats i altres elements que contribueixen a un entorn propici. L'estratègia inclou:
A nivell regional (o equivalent) hi ha tres tipus principals de persones que tenen influència sobre les comunitats i són objectius en el foment i la formació en mètodes participatius: (1) els funcionaris regionals, (2) els líders regionals i els polítics, i (3) els especialistes tècnics (sovint anomenats «tecnòcrates», perquè la seva autoritat i influència resideix en la seva experiència tècnica). La naturalesa del seu canvi de «proveïdor» a «facilitador» (mediador) varia segons la seva font poder. L'ambient no governamental: Mentre que les ONGs han d'operar en un context dissenyat principalment pel govern, també poden formar part de l'entorn general de les comunitats, en funció de la legislació i les pràctiques que els permetin operar. Si poden operar en un ambient de tolerància benvolent representen una gran força en el desenvolupament participatiu. Això no obstant, es necessita una certa direcció si no volen posar pals a les rodes i obstaculitzar un enfocament integrat del desenvolupament del país. La gran contribució de les ONGs internacionals són els recursos (principalment financers i habilitats), mentre que les ONGs locals i nacionals contribueixen al procés de participació civil democràtica, especialment en la reivindicació i els drets humans. L'estratègia inclou:
L'objectiu global és un entorn que porti les ONGs a associar-se d'alguna manera amb tots els nivells governamentals, comunitaris i del sector privat, posant l'accent en els seus punts forts i contribuint a un desenvolupament social sostenible de l'enfortiment per part de la comunitat pobra i l'eliminació de la pobresa. Resum: L'estratègia del PGC per l'enfortiment de les comunitats pobres i l'eradicació de la pobresa té tres parts principals: enfortiment de comunitari, formació en gestió i un entorn propici. S'han d'anar millorant com un tot, integrats entre si i han de variar en funció de les situacions. ––»«––Taller de formació en gestió: © Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
––»«–– |
Pàgina principal |
Estratègia CMP |