|
Tweet Traduccions:
Altres pàgines:MòdulsMapa de la webParaules clauContacteDocuments útilsEnllaços útilsContinguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts:Continguts: | EXPLICACIÓ DELS ELEMENTSde Phil Bartle, DoctorTraducció d'Alba AraguzDe l'estratègia de gestió comunitàriaAquest document descriu l'estratègia com un tot, oferint detalls i connexions entre els elements d'aquesta estratègia. Veure: Esquema de l'estratègiaIntroducció: Les tres grans parts de l'estratègia: Les tres parts de l'estretègia són: (1) estimulació de la participació comunitària, (2) gestió formativa i (3) promoció d'un ambient favorable. Totes tres són resumides en la introducció i més tard explicades en detall. Element A: Participació comunitària: És un cicle d'intervenció estàndard o ortodox, a vegades és anomenat «el cicle del problema - solució», el cicle de mobilització o el cicle de desenvolupament comunitari. La participació comunitària no succeeix de forma espontània dins la comunitat. Fan falta activistes preparats per treballar (intervenir) a la comunitat. El procés essencial es més o menys així: Primer tu (l'activista) obtens el permís i l'autorització per du a terme la teva feina. Després comences a fer créixer la consciència comunitària, que es conscienciïn de que hi ha problemes. Has d'anar amb compte de que la gent no pensi que els solucionaràs els problemes, sinó al contrari, cal que siguin conscients de que tenen els recursos necessaris per solucionar els seus problemes. Tot el que necessiten és la voluntat de fer-ho i potser alguns consells sobre gestió que els pots ensenyar. Facilites la unificació de la comunitat, l'avaluació i l'acord sobre els objectius prioritaris. Els ajudes a organitzar un comitè executiu, o a restaurar el precedent si n'hi havia. Els ajudes a preparar un pla d'acció i un disseny del projecte. Els animes a que siguin ells i no tu els encarregats de dur-lo a terme, assegurant que hi ha transparència, monitorització i informació. Els ajudes a aconseguir els seus objectius i després a avaluar els resultats. La segona avaluació fa que el procés comenci de nou, per això l'hi diem cicle. La segona vegada són més forts i més autosuficients i, potser, ja has identificat als mobilitzadors locals que ajudaran a mantenir el sicle quan et vagis apartant. Element B: Gestió comunitària: És una combinació de dos mètodes: la gestió formativa i l'organització de sindicats. La gestió formativa va ser ideada en un primer moment per als executius de les grans empreses per tal que l'organització i la presa de decisions fossin més eficients i aprofitables. Després va ser considerat com un mètode per enfortir l'organització i la presa de decisions. S'aplica a les comunitats en conjunt amb el cicle de desenvolupament comunitari. Se centra al voltant de les quatre preguntes clau: «Què tenim?», «Què volem?», «Com podem utilitzar el que tenim per aconseguir el que volem?» i «Què passarà quan ho aconseguim?». Basant-se en tècniques estructurades de pluja d'idees, el moderador pot obtenir per part dels directius la reorganització estructural necessària per millorar l'eficiència i la capacitat sense crítiques ni intimidacions. En contraposició, les agrupacions sindicals es van desenvolupar junt amb el moviment sindical per organitzar la unió dels treballadors, convertint-los en homes més poderosos que lluiten pels seus drets (millores de les condicions laborals, sou, beneficis). La combinació d'aquests dos elements dóna com a resultat la metodologia de la formació que va més enllà del traspàs d'habilitats per aconseguir un enfortiment a través de la reorganització. Element C: Ambient favorable: Cada comunitat existeix dins d'un entorn polític, administratiu, social i econòmic. Està compost generalment per lleis, regles, procediments, pràctiques, informació i actituds. Els tres nuclis de l'entorn són (1) govern central, (2) govern o administració regional o de la zona i (3) organitzacions no governamentals. Cadascuna té una incidència diferent en la comunitat. La variació entre els països (i dins els mateixos) és enorme, per tant l'estratègia ha de ser flexible per a poder assumir aquestes diferències. L'estratègia es focalitza en el canvi de l'entorn per que sigui més productiu a l'hora d'enfortir les comunitats amb menys ingressos, d'eradicar la pobresa, incloent-hi les activitats d'ajuda a l'auto desenvolupament, la legalitat i legitimació de les organitzacions basades en la comunitat, la disponibilitat de crèdit per l'inversió privada de baixos ingressos i la inversió comunitària (serveis i comoditats en els assentaments humans). Això inclou el suport, l'aportació d'experiència i de finançament, la producció d'una pauta, documents models, formació, xarxes nacionals i internacionals per a l'intercanvi d'experiències i objectius, destinat a canviar lleis, regles, procediments, pràctiques i actituds. Variacions de l'estratègia: Els factors que requereixen variacions en l'estratègia s'expliquen aquí. El grau i la natura de les condicions favorables a l'entorn: Quan l'entorn està més centrat en la potenciació i la reducció de la pobresa, l'estratègia pot concentrar-se més en les dues primeres parts. On hi ha un govern centralitzat i jeràrquic els esforços hauran de ser majors en la tercera part, potser en la cooperació amb altres agències, en la assistència bilateral i altres iniciatives del CNUAH, com el programa de gestió urbana i les ciutats sostenibles. On hi hagi poques o cap ONG local o internacional, l'estratègia ha de ajudar a la seva creació, acceptació i capacitat de funcionament. Nivell actual i variacions de la participació comunitària: Allà on la participació comunitària està acceptada i és duta a terme l'estratègia s'ha de concentrar en la gestió formativa (donant per suposat que l'entorn està preparat i que és adequat). Allà on la participació comunitària no es practica i no està ben entesa l'estratègia s'ha de centrar en la defensa i aprenentatge dels mètodes (per exemple, el programa de formació en participació comunitària a Zàmbia, Bolívia i Sri Lanka). El nivell d'urbanització, l'heterogènia ètnica i les prestacions urbanes: Allà on l'urbanització és ràpida o està en un estat més avançat, com a moltes parts de l'Àsia, el cicle de mobilització per a la potenciació comunitària ha d'adaptar-se prenent com a base les seves arrels rurals tradicionals. Allà on la població no té tanta lleialtat comunitària (més habitants, gent de pas, heterogènia ètnica i lingüística), existeixen prestacions i serveis urbans als barris més rics (sovint gratuïts), l'estratègia s'ha de centrar en la defensa dels drets dels residents, la prevenció del crim, l'assimilació d'un consens i la creació de serveis socials, i no tant en la construcció d'infraestructures i el manteniment de les comunitats agrícoles. Nivell de consens i unitat dins de cada comunitat: El consens i la unitat comunitaris són els prerequisits per determinar els principals objectius de la comunitat; quan no hi són cal que es generin abans d'establir els objectius i la gestió formativa. Quan existeixen poden ser usats com a punt de partida i base per al cicle de la mobilització i de la solució de problemes. El nucli gira en torn la tecnologia i l'economia (per exemple la pesca, activitats agrícoles, indústria, comerç). Donat que la tecnologia i l'economia afecten l'organització social i per tant l'organització social de les comunitats (per exemple: els pastors nòmades realitzen tractes diferents a els de les comunitats que es dediquen a la pesca, l'agricultura, el comerç o l'indústria), el cicle de mobilització y la gestió formativa han de ser flexibles i modificables, sensats, i han de generar una resposta adaptada a les variacions. La formació d'activistes i de responsables de gestió ha de presentar l'habilitat d'observació i d'anàlisi de la natura i del funcionament de les comunitats receptores. El nivell i natura de les habilitats de gestió i d'organització: Quan les habilitats de gestió i les organitzacions comunitàries ja existeixen, la gestió formativa s'ha de centrar en l'ús de les quatre preguntes clau com a instrument per a la reorganització per incrementar l'eficiència (capacitat de reconstrucció abans que capacitat de creació). Part de la responsabilitat dels qui duen a terme la gestió formativa ha de ser la d'observar, analitzar i ser sensat en aquests nivells per tal d'adaptar la formació de la millor manera possible. La natura, l'estatus i la influència de les ONG: Les ONG poden ser (a) locals o nacionals, o (b) internacional. En la promoció del compromís cívic i de la participació comunitària, la creació i reforç de les ONG locals pot ser un mitjà útil per fer créixer la implicació ciutadana. Quan les ONG internacionals aporten experiència i finançament, poden ser un gran recurs d'ajuda i suplement dels esforços governamentals si estan enfocades a possibititar i facilitar l'autosuficiència. Per tant, l'estratègia ha d'avaluar l'existència, activitat, legalitat, legitimitat, acceptació, impacte i influència d'ambdós tipus d'ONG, i adaptar-se conseqüentment. Formació: La formació en l'estratègia (per transmetre coneixements, potenciar la conscienciació, difondre la informació, i promoure la reorganització) és:
Igualtat entre sexes: La igualtat entre sexes no només afecta les dones, sinó les relacions entre homes i dones i la participació completa d'ambdós sexes, sense tenir en compte les seves característiques biològiques i socials. No és una simple qüestió de paraules políticament correctes sobre drets humans, sinó de realitats pragmàtiques. L'experiència ha demostrar que quan les dones participen en la generació de riquesa, en iniciatives i activitats comunitàries, aporten molts elements que milloren el procés molt més que si només el duessin a terme homes. A més, l'economia no pot funcionar correctament si el cinquanta per cent de la població és sistemàticament exclosa. Un bon govern també es veu perjudicat per aquestes exclusions. La cultura està viva, ha de créixer i canviar. La cultura que es conserva sense adaptar-se als canvis està morta. L'acció activa i afirmativa en relació a l'igualtat entre sexes no significa necessàriament una oposició a la cultura, de fet, ajuda a les cultures a ser més fortes adaptant-se i estant vives. Part A: Participació comunitària: La participació de tots els membres d'una comunitat receptora (sense tenir en comptes les característiques biològiques o socials) és imprescindible tant per eradicar la pobresa com per reforçar la comunitat. En aquest cas, «participació» vol dir participació de tota la comunitat (no només alguns factors d'una comunitat) en el control i la presa de decisions. Les decissions clau que s'han de prendre i el control que s'ha d'exercir inclouen: avaluació de les situacions (necessitats i potencial), determinar els problemes prioritaris (i generar objectius per solventar-los), planificar accions (plans d'acció comunitària, disseny de projectes), millorar-les i monitoritzar-les i avaluar els seus resultats. La comunitat com a tot pren la responsabilitat (no la deixa a un agent extern). Es promouen l'aportació de recursos (donacions, labor comunitària, subministrament), el diàleg i la consulta amb institucions externes, tot i que el concepte de «participació» (en aquesta estratègia) sigui molt més vast i inclusiu que «contribució» o «consulta». Promoció de la participació comunitària: El cicle de mobilització, el cicle de ressolició de problemes o el cicle de desenvolupament comunitari:
El principals passos del cicle:
Sensibilitzar les autoritats i aconseguir els permisos: Els activistes comunitaris han de ser reconeguts per l'autoritat i obtenir un estatus legal si no volen ser vulnerables a arrestos acusats d'agitadors i ser perseguits per la policia i altres grups preocupats pel manteniment de la llei i l'ordre. A més, és entre les autoritats on hi ha més interessos creats en mantenir el sistema de «subministrament» i més por a la «possibilització», ja siguin funcionaris, oficials, polítics, líders tradicionals i moderns o tècnics moderns, tots veuen beneficis inmediats en el sistema de subministrament com a mitjà per aconseguir influència, popularitat, vots, ascensos i èxits professionals. La sensibilització no és només una formalitat, sinó que ha d'estar ben planificada i executada. Conscienciar els membres de la comunitat: Abans de motivar la comunitat per actuar (i per tant a aprendre i a fer-se més forta) l'activista ha d'aconseguir que els membres de la comunitat siguin conscients de les realitats específiques. El que implica:
Durant aquesta fase és important evitar fer créixer falses expectatives i desmentir obertament els rumors i les presuposicions sobre el tipus d'assistència que han d'esperar. Anàlisi de la situació i avaluació participativa: Tot i que l'activista hagi de fer en primer lloc una avaluació dels recusos, potencials, obstacles i necessitats comunitaris, l'estratègia del cicle mobilitzador requereix que la comunitat faci la seva avaluació global. No cal que es faci en una sola sessió, sinó que l'executir comunitari pot continuar-la en el temps un cop formada i organitzada. Tots els plans i accions futures de l'intervenció han de fer-se en base a la realitat observada, i no en imaginacions o interessos especials d'algunes faccions de la comunitat. Les necessitats i potencials han de ser reconeguts per tots els membres de la comunitat. Organització de l'unitat, construcció del conscens: No hi ha cap comunitat unificada, hi ha cismes i faccions de diferents graus arreu. Quan la diferencia social és molt gran és més difícil aconseguir un conscens comunitari del problema prioritari i per tant de l'objectiu prioritari. L' organització de la unitat és el precedent necessari per a la mobilització comunitària i continua a través del cercle mentre es necessita. Definir les prioritats: problemes i objectius: Quan la comunitat està suficientment unificada i s'impliquen totes les faccions, incloses les dones, els discapacitats i altres persones menys predisposades a participar en les decisions comunitàries és el moment de fer que la comunitat s'activi. Això s'aconsegueix posant el conscens com a pas primordial i descobrint així l'objectiu prioritari. La tècnica de la pluja d'idees és una de les eines que es poden utilitzar en aquest punt. Elaboració d'un pla d'acció comunitària: La comunitat ha d'estar d'acord sobre el que volen aconseguir en un període de temps concret, un any, cinc anys (normalment el mateix període que pels plans regionals). El pla també pot incloure un o diversos projectes comunitaris. Organitzar el CIC, Comitè executiu: Donat que els detalls d'un projecte no es poden concretar en un acte públic amb centenars de persones és imprescindible per a la comunitat que formin un comitè executiu (comitè de projecte, comitè de desenvolupament, CIC o comitè d'implementació comunitària). Ha de ser triat per consens en el cas que una votació portés a la creació de cismes o faccions. L'activista ha de ser conscient dels valors i pràctiques de la comunitat. L'activista necessita entrenar el comitè sobre planificació, gestió i lideratge participatius per tal de no convertir-se en un comitè sense transparència (secret) vers la comunitat. El CIC ha de revisar el pla d'acció, afegir els detalls necessaris i preparar un disseny de projecte per l'aprovació comunitària (de nou, utilitzant els mètodes participatius estimulats per l'activista). En aquest punt és precís observar l'estratègia de gestió comunitària (part B) i integrar-la en el cicle mobilitzador. Implementació i supervisió: Arribats a aquest punt, la comunitat i els seus líders, com els polítics i els periodistes, estaran més interessats en les accions i els resultats (com la construcció d'un col·lector, del subministrament d'aigua, un hospital o una escola) i és el moment de recordar-los que la supervisió i els informes han de ser correlatius a l'acció. Aquí és on l'entusiasme de la comunitat pot disminuir o desaparèixer si l'acció (sobretot en les finances) no és transparent i totalment clara per als membres de la comunitat. De la mateixa manera que l'objectiu de la comunitat és la consecució de la prestació, l'objectiu de l'estratègia i de l'activista és l'increment de la força i la capacitat comunitària i per això s'emfatitza en la supervisió i la realització d'informes, tant orals com escrits. A més (veure la part sobre la gestió comunitària) aquest és el punt on la comunitat s'adona de la necessitat de més formació en relació a l'acció (coneixements sobre finances i contabilitat, redacció d'informes, habilitats tècniques) i on, de nou, la part B de l'estratègia ha de ser integrada en el cercle de mobilització. Valoració i avaluació de l'impacte: Tot i que la supervisió i la redacció d'informes estan destinades a observar l'acció per tal de realitzar els canvis necessaris i evitar la pèrdua d'objectius, es poden complementar amb una valoració i una avaluació més profundes. Això inclou la valoració de l'impacte de l'acció i un judici de valor sobre la forma en la que s'ha desenvolupat, com s'hauria d'haver dut a terme i què s'hauria d'haver planificat en el seu lloc. Això dona lloc a que s'obri la porta a la repetició del cercle, perquè serveix al mateix propòsit que l'anàlisi de la situació inicial i l'avaluació comunitària. Repetició del cercle: No és una acció definitiva. És un procés de canvi social (desenvolupament) i ha de ser sostingut. Tot i que la comunitat estarà en el punt major de potenciació que abans de l'implementació del primer cercle, s'ha de començar de nou. A més, l'activista ha d'entrenar un substitut en vista de la possibilitat de marxar i els activistes han d'identificar els activistes interns (aquells qui no utilitzaran les tècniques de mobilització pel seu benefici personal a costa del reforçament comunitari) que siguin capaços de mantenir l'estímul i les intervencions un cop l'agencia o el ministeri hagin marxat. Cada pas del cercle mobilitzador està relacionat amb els anteriors i els posteriors, i amb el cercle com a tot. Hi ha un ordre lògic i funcional en els passos. Cada vegada que el cercle es repeteix ho fa sobre la base de l'avaluació feta durant el cicle anterior i es desenvolupa sobre els resultats del reforçament que s'ha donat. Altres intervencions sobre el desenvolupament de la capacitat: Les següents intervencions també formen part de l'estratègia de mobilització, però poden ser introduïdes en diferents punts del cercle mobilitzador. Ha de ser determinat per l'activista, si el coneixement i les condicions canviants de la comunitat així ho indiquen.
Els objectius de la mobilització per desenvolupar una comunitat poden variar de país a país. Això no obstant, els elements comuns són: eradicació de la pobresa, bon govern, canvis en l'organització social (desenvolupament), construcció de la capacitat comunitària, potenciació de la gent amb pocs ingressos i marginal i la igualtat entre sexes. Part B: Gestió comunitària: L'element principal de la «formació en la gestió comunitària» va molt més enllà de l'objectiu clàssic de la formació (transferir coneixements als alumnes, presa de consciència, transmissió de la informació i estímul) i, el que és més important, inclou el reforç organitzatiu. Allà on no existia cap organització, crea noves estructures dissenyades per obtenir els resultats desitjats per la comunitat. Allà on existeixen algunes organitzacions, la reestructura per tal de millorar la seva eficiència per assolir els objectius generats i triats per la comunitat. L'organització està construïda sobre quatre qüestions fonamentals sobre la gestió (Què volem? Què tenim? Quina és la millor manera d'utilitzar el que tenim per aconseguir el que volem? i Què passarà quan ho fem?) Formació en gestió comunitària: La formació en gestió per reforçar comunitats està integrada dins de la promoció de la participació comunitària i del cicle mobilitzador. La formació està dissenyada per a organitzar i transmetre coneixements. Organitzar la comunitat i el seu executiu per decidir: La formació de l'executiu s'ha de dur a terme en una reunió amb tots els membres de la comunitat. L'activista ha de contrarestar les pressuposicions sobre qui ha de ser triat explicant les característiques que ha de tenir cada persona que desenvolupi un paper, especialment la figura del tresorer (la fiabilitat, per exemple, és més important que l'educació rebuda). Quan es tria l'executiu, l'activista forma o organitza la formació de l'executiu en matèria de planificació, lideratge i tècniques de gestió. S'ha d'emfatitzar la transparència per tal de que tota la comunitat participi en el major nombre de decisions de l'executiu i tingui ple accés a tota la informació, especialment a la financera. També es potencia la formació en tècniques de pluja d'idees . Formació en gestió: les quatre qüestions clau: Hi ha dos tipus d'organització: (1) l'organització per a la presa de decisions i (2) l'organització per a l'acció efectiva. L'exposat a sobre està enfocat a l'organització en la presa de decisions, incloent-hi les de tota la comunitat. Aquí s'explica l'organització per realitzar accions efectives (rols, organització del temps, quantitats, accions, responsabilitats pel projecte seleccionat o d'altres accions comunitàries). L'organització se centra en les quatre qüestions clau de la gestió. A par de la per la planificació d'objectius s'utilitzen per les estratègies comunitàries i una divisió del treball organitzada. És organització per l'acció. Disseny del projecte i organització per l'acció: El disseny del projecte ha de ser discutit per l'executiu i presentat a la comunitat per sotmetre'l a les modificacions necessàries i la seva aprovació. Hi ha que:
Apèndix al disseny del projecte comunitari: Alguns apèndix que s'han de tenir en compte són:
El disseny del projecte ha de ser escrit i fer una còpia per a l'executiu, la distribució pública i els consells regionals o de districte. El format del disseny del projecte també for ser utilitzat com a proposta per demanar inversió externa, presentar-la a les agències donants potencials. L'activista no ha de redactar el disseny del projecte, sinó motivar i guiar l'executiu comunitari a fer-ho. Adquisició de coneixements: Quan el projecte està planejat i es comença a dur a terme, l'executiu serà més conscient de les carències en qüestió de gestió i administració necessàries per completar el projecte (en gestió, financeres, de crèdit i coneixements tècnics o d'artesania). Si no, l'activista podrà indicar-ne o suggerir-ne algunes. La formació preparada per això ha de ser com s'esmena anteriorment (informal, pràctica i sobre el terreny). Tota la formació ha d'estar relacionada amb l'acció que la comunitat hagi decidit dur a terme i s'ha d'adequar a la fase del projecte o del cercle mobilitzador on està la comunitat. Seguiment i informes: L'estratègia declara que el seguiment és tan important per les accions comunitàries com ho és veure per muntar en bicicleta. A tots els interessats se'ls ensenyen tècniques de seguiment i d'elaboració d'informes orals i escrits. S'estableixen sistemes per comunicar els resultats del seguiment per tal que l'executiu i la comunitat puguin fer els canvis necessaris per millorar el projecte i evitar que es desviï. Informació de la gestió i gestió de la informació: S'ha de mostrar a l'executiu i a la comunitat que la informació necessària pel projecte ha de ser gestionada (recollida, emmagatzemada, recuperada, analitzada i utilitzada). El tipus d'informació necessària és la informació per la gestió (fluxos financers, circumstancies o situacions, accions dutes a terme, resultats de les accions). La formació en la gestió inclou la posada en marxa de sistemes de comunicació. Formació per la igualtat de gènere: La formació va més enllà de la conscienciació sobre el que és políticament correcte respecte a les desigualtats entre gèneres (que meravellós seria si hi hagués paritat!), sinó que mostra que el desenvolupament seria més eficient si fos equitatiu en quant al gènere d'una forma planejada i activa, i com es pot aconseguir dins el context de les actituds i pràctiques culturals existents. Resolució de conflictes i creació d'equips: Sempre que hi hagi acció i canvi social es produiran diferències en l'opinió, interessos creats, estratègies alternatives, conflictes personals i cismes estructurals. Els exercicis de creació d'equips estan dissenyats per contrarestar aquests punts i minimitzar-ne els efectes sense perdre l'energia positiva i el dinamisme que desprenen i continuar treballant per l'acord i la consecució dels objectius comuns. Xarxes i creació de contactes (verticals i horitzontals): La potenciació és una qüestió tant de «conèixer qui» com de «conèixer com». Veure Elements de força comunitària. L'estratègia ajuda a la potenciació de comunitats actuant com a pont d'unió, organitzant conferències i intercanvis per motivar la construcció del contactes necessaris. Associacions: Desenvolupar acords d'associació entre els sectors públic i privat, ONGs, OBCs i comunitats: Allà on les relacions entre comunitats amb ingressos baixos i els governs central i regional s'hagin caracteritzat per un desequilibri considerable, basat en el control de les finances i la informació per part de les autoritats, l'estratègia busca crear o reforçar les associacions, promovent major igualtat Adquisició de recursos i captació de fons: Hi ha moltes formes diferents d'obtenir ingressos potencialment disponibles que les comunitats poden utilitzar per invertir en el seu desenvolupament i autogestió. Veure «Adquisició de recursos». Algunes d'elles inclouen no estar subjectes a impostos (en els casos que legalment ho permetin), recaudació de fons (començant pels membres de la comunitat i passant per donants externs, campanyes de captació de fons i altres possibilitats), pressió per obtenir subvencions i la creació de quotes d'usuari pels serveis i les prestacions. L'estratègia busca la conscienciació sobre les alternatives i l'orientació en coneixements i tècniques d'obtenció de recursos. Formació pel lideratge i creació d'equips: Els coneixements sobre el lideratge i la creació d'un consens i unitat són imprescindibles per aconseguir un procés de reforç sostenible. La motivació i formació dels líders comunitaris (començant per l'executiu de la comunitat) és part de l'estratègia). Formació i reforç de microempreses: L'estratègia inclou la reducció de la pobresa per mitjà de (1) l'enfortiment comunitari a través de l'auto construcció de prestacions i serveis comunitaris, (2) l'ús de tècniques de mobilització per crear i mantenir microempreses viables, incidint en les dones més pobres, incloent-hi la formació, l'organització i algun tipus de suport creditici quan sigui convenient (o la cooperació amb altres agències complementàries). Veure: «Esquema d'una microempresa», «Manual per generar riquesa» i «Il·lustracions de la creació d'ingressos», per més detalls. Suport a la microempresa: Potenciar la formació de noves empreses i millorar-ne les existents: En aquesta estratègia la microempresa és precisament això: micro (molt petita). Igual que en el banc Grameen, el volum dels préstecs dins d'aquest sistema pot ser des de molt petit (20$) fins arribar a uns 200$. Això no és aplicable al suport a cooperatives o petits comerços que necessitin préstecs per valor d'uns 30.000$ o més. L'accent s'ha de posar en la formació i el suport a les dones pobres. Si no poden treure profit de 100$ no podran obtenir altres préstecs fins que no aconsegueixin la formació i l'experiència per fer viable una empresa. Crèdit: Promoure la sobrietat, la rotació creditícia i la formació i reforç d'unions de crèdit: Els grups de crèdit rotatiu són tradicionals a l'Àfrica i Àsia i a d'altres parts del món. L'estratègia es desenvolupa sobre aquests grups, canalitzant els diners reunits en fons d'estalvi, agrupar-los i establir contactes amb unions de crèdit i bancs comercials i obtenir préstecs d'aquestes institucions per dividir-los en micro préstecs per que els membres puguin crear una microempresa. Habitatge: Construcció i desenvolupament de l'habitatge i de la infraestructura comunitària, formació, millora i suport als contractistes privats, especialment dones i col·lectius vulnerables: Combinant les necessitats del treball especialitzat en la construcció de prestacions comunitàries (que forma part del cercle de mobilització), la formació està enfocada a les dones i els discapacitats de la comunitat per tal que puguin aplicar els seus coneixements tècnics per obtenir ingressos de forma privada. Millora tècnica i vocacional: L'ensenyament de activitats artesanes tradicionalment masculines (com fusteria, treball de la pedra o construcció) a les dones és un element de l'estratègia per aconseguir el màxim potencial de les dones i ajudar-les a eliminar les desigualtats sexuals a la feina. Desenvolupament i promoció de grups: Promocionar els grups existents (com els basats en la rotació de crèdits tradicional) a través de la formació en habilitats per l'obtenció i la gestió de crèdits i estalvis i la formació en gestió i finançament per crear i dirigir empreses viables i productives: L'estratègia està dirigida a les dones (i homes) pobres i no a aquells que puguin aconseguir crèdits. Utilitza institucions tradicionals i les adapta a la creació de riquesa com a mitja per eradicar la pobresa. Instruments per a la formació en gestió: A continuació es descriuen alguns mitjans per millorar la formació en gestió. Conferències: Seminaris i conferències per conscienciar i compartir la informació. Les conferències i els seminaris són coses diferents, però ambdós són importants per l'estratègia. Als seminaris les presentacions són més tècniques, mentre que les conferències estan més enfocades a la pràctica. Ambdós són escenaris (fòrums) per compartir experiències i desenvolupar idees noves i conceptes que poden resultar útils en el procés de potenciació. Tallers de formació per a la transferència de coneixements: Un taller és un lloc o esdeveniment per treballar, no per ser format. Veure «Preparació d'un taller». Un taller ha de tenir un resultat, normalment en forma de document, declaració, un conjunt de directrius o algun altre tipus de producte similar. Si és un taller de formació hi ha d'haver alguna prova de que els participants tenen coneixements nous o de que estan més ben organitzats en acabar el taller. En la formació per la gestió, els temes i resultats estan relacionats amb l'estratègia global de potenciació comunitària i d'eradicació de la pobresa. Organització (i reorganització) de reunions i sessions: En aquest aspecte la formació s'utilitza per organitzar (en contrast amb l'objectiu únic de transmissió de coneixements), en concret, per la formació en gestió. Utilitzant tècniques com la pluja d'idees o les quatre qüestions clau, el moderador obté respostes per part dels participants per tal d'organitzar o reorganitzar el grup per la presa de decisions o per la consecució de quelcom (acció). Fòrums de connexió: Fòrums per connectar a nivell regional, intra nacional i internacional: En la mateixa manera que la defensa dels temes clau que condueixen a la potenciació d'una comunitat d'ingressos baixos y l'alleujament de la pobresa, compartir experiències i la connexió amb altres grups, participants, activistes i d'altres interessats ajuda a que aquests punts a millorar d'una forma més universal que contrasta amb els elements aïllats o el buit. Informació pública a través dels mitjans de comunicació: Com a part dels aspectes de l'estratègia relacionats amb l'augment de consciència, en totes tres parts els principis poden publicar-se (a la ràdio, la TV, els diaris) en forma d'anuncis, de revistes o articles documentals i com a notes de premsa. Per exemple, totes les funcions comunitàries (celebracions, cerimònies, esdeveniments rellevants) han de comptar amb periodistes de diferents mitjans. Directrius de la formació, l'estratègia i la planificació: Creació i desenvolupament de les indicacions sobre formació, l'estratègia i planificació: Les coordinadores i activistes locals i regionals han de dedicar-se a preparar el material formatiu en castellà o anglès senzills i en les llengües locals, utilitzant consultors quan sigui necessari. Les línies generals de la formació són destinades als formadors i coordinadors i pot ser útil per catalogar idees i mètodes i pot contribuir a la consistència i uniformitat globals, permetent variacions segons la situació. Les línies generals també es poden utilitzar com a documents professionals per distribuir en conferències i tallers tant intra nacionals com internacionals. Desenvolupament del material formatiu local i general: El material formatiu, basat en la metodologia i els principis descrits en les directrius, ha de preparar-se en anglès (o francès, castellà o el que correspongui) senzill i en les llengües locals si cal. El material formatiu consisteix en manuals, tríptics, transparències, documents impresos, pàgines web, guies pel professorat, vídeos, cintes, jocs de rol, obres de teatre i consells il·lustratius. Traducció i impressió del material de formació en les llengües locals: L'estratègia ha de preparar les directrius per la producció d'aquests materials. També ha de finançar la seva producció a nivell local. Cartells, ròtuls i senyals informatius: Es poden imprimir cartells, tríptics, calendaris i d'altres materials colorits, amb eslògans o cites relacionats amb els principis que defensa l'estratègia per repartir-los o col·locar-los en zones públiques, oficines i als indrets on es desenvolupin els projectes comunitaris. Campanyes, concursos i esdeveniments públics: Es poden utilitzar els esdeveniments públics com el Dia de l'Hàbitat, el dia de les Nacions Unides, etc. per presentar cançons, balls, obres de teatre, espectacles i altres formes d'entreteniment (evitant els discursos avorrits i altres actes de polítics i oportunistes) que il·lustrin els principis i mètodes de l'estratègia per potenciar les comunitats amb baixos ingressos i per eradicar la pobresa. Part C: Entorn favorable: Aquesta part de l'estratègia significa treballar vers un entorn administratiu, socioeconòmic i polític que permeti i potenciï la millora de l'autoajuda, accions enfocades a l'autosuficiència, la potenciació comunitària i l'eradicació de la pobresa des d'un punt de vista comunitari. Directrius per iniciar i modificar la política legislativa: Suport als comitès responsables de la reforma legislativa (dins els sectors de potenciació comunitària): veure «Directrius per preparar un informe polític». Com a resultat de la reivindicació el govern pot iniciar o recuperar comitès de treball per la producció de documents polítics o d'una reforma legislativa. L'estratègia requereix suport econòmic per les reunions del comitè (que han d'anar canviant d'ubicació i no trobar-se exclusivament a la capital), lloguer de locals, aperitius, dietes diàries i suport tècnic (especialistes tècnics i moderadors per tal que en les reunions del comitè s'arribi als objectius plantejats). Normatives ministerials: Directrius per iniciar o modificar normatives i procediments ministerials: Es poden redactar documents que defineixin l'estratègia i que estiguin dissenyats per ajudar els comitès i altres grups de treball, preparant documents polítics, normatives i lleis escrites, altres directrius i canvis en la legislació. Directrius per les ONGs: Directrius per les ONGs actives en els sectors relacionats amb la comunitat: Depenent de la situació legal i l'acceptació de les ONGs (tant locals com internacionals), el suport pot venir en forma de consistència i integració entre les ONGs i d'esforços governamentals. El suport pot incloure ajuda econòmica i tècnica per reunions, tallers, comitès de treball i redacció, impressió i distribució de documents (com, per exemple, les directrius). Actes per la conscienciació: Quant més informat estigui el públic sobre els objectius i els mètodes de l'estratègia, més afavoridor serà l'entorn vers al canvi social en la direcció desitjada. Aquests actes poden incloure conferències, tallers, competicions, premis, obres de teatre, espectacles, música o campanyes. Accions per la informació pública: Inclou cartells, anuncis a la ràdio, la TV i els diaris i articles en revistes. Es pot agrair de diverses maneres als periodistes que investiguin i escriguin sobre el procés de potenciació i els mètodes utilitzats per la reducció de la pobresa. Govern central i capacitació: La democratització, la descentralització política i administrativa, la devolució de l'autoritat financera, la centralització del ministeris del desenvolupament, la modificació de les lleis són diferents pràctiques per motivar el reforç comunitari i l'autosuficiència. També directrius per redactar documents polítics i instruments relacionats (que facilitin el reforç comunitari) per ser promulgats pel parlament: L'ajuda dels experts ha d'incloure directrius escrites per preparar documents polítics. Les directrius estimularan un procés participatiu de consulta que inclogui els interessats, que promogui un entorn positiu vers el reforç comunitari i que proporcioni consell professional en la producció de documents polítics i instruments relacionats. Consells per la descentralització: Analitzar i aconsellar sobre les condicions apropiades per la descentralització de l'autoritat i les finances per ajudar a la gestió comunitària: asesors amb experiència tècnica per analitzar i aconsellar en la presa de decisions i en les implicacions econòmiques de la descentralització. Assistència en la reforma de les lleis de terres: Les lleis de terres que afecten al procés de potenciació comunitària són les relacionades amb la propietat i l'ús de la terra. Veure «Perspectiva comunitària de la gestió de la terra». Han de ser lleis que facilitin el creixement de la gestió comunitària en quant a prestacions i serveis, garantir els drets humans vers els sexes i les minories i reforçar les lleis justes sobre la propietat i accés a la terra. Assistència per la devolució: Ajudar en el procés de focalització dels ministres en política, models, procediments i directrius, mentre la millora , la gestió de personal, la planificació, la presa de decisions i la gestió es torna a les regions. El procés de descentralització no elimina totes les funcions dels ministres centrals, el seu paper ha de ser el de guies, formadors polítics i personal de suport professional, mentre que les funcions pràctiques es deleguen a les regions. Aquest procés requereix l'ajut en formació i especialització per les regions i l'assistència al ministeri central per tal de canviar el seu paper. L'estratègia demana ajuda als ministeris involucrats en el procés de enfortiment comunitari (com el departament de desenvolupament comunitari). Legitimació de les OBCs: Ajudar les organitzacions basades en la comunitat a definir-se i a adquirir un estatus legal i autoritat: L'assistència s'inclou en en contingut de l'experiència descrita anteriorment i amb reunions finançades, tallers, campanyes i orientació en la legitimació i la legalització tant del procés de reforç comunitari com les organitzacions comunitàries que en són resultat. Flux d'informació entre el municipi i la comunitat: Establir mecanismes legals per regular el flux d'informació entre els barris i el municipi i entre les organitzacions comunitàries i les autoritats locals. Els requisits de la gestió de la informació explicats anteriorment necessiten procediments i un ambient legal per ser operatius de forma efectiva. Suport: Suport per conscienciar i augmentar l'interès del públic sobre aquests temes polítics i legals: Totes les activitats d'informació pública citades amb anterioritat i el contingut de les sessions de formació i sensibilització estan pensats per millorar l'acceptació dels canvis necessaris en matèria de lleis, normes, procediments i les actituds que formen l'entorn de les comunitats i del procés de fortificació. Desenvolupament de programes: Ajudar les institucions públiques, incloent-hi les universitats i instituts, a modificar els seus programes perquè incloguin mètodes participatius i els temes esmenats amb anterioritat: Els professionals dels principals ministeris i de les ONGs que han de millorar el reforç comunitari i les iniciatives de reducció de la pobresa necessiten formació en el sector. De la mateixa manera, els professionals acadèmics poden representar un conjunt d'experts que ajudin l'estratègia. Els programes dels instituts i universitats que hagin de ser actualitzats de tant en tant han de ser modificats per incloure variacions i metodologia de l'estratègia. El suport i l'ajuda al govern central ha d'estar dirigida principalment al canviament de les lleis, normes i procediments, per tal d'establir i garantir un ambient favorable. Funcions dels governs regional i local: Suport a la planificació i gestió participativa a nivell regional i local: Com a part de l'entorn afavoridor, la capacitat dels governs i les administracions regionals ha de ser reforçada de forma conseqüent. Les autoritats regionals han d'aprendre sobre la planificació i la gestió participatives a més del diàleg i la mediació per interactuar amb les comunitats. Formació en planificació i gestió participatives: L'estratègia inclou la formació en les habilitats participatives per defensar el suport i l'estímul de l'entorn afavoridor. Legislació local: Directrius per desenvolupar la legislació, normativa i regulacions locals i regionals: Quan un consell o òrgan legislatiu regional té l'autoritat per fer lleis o normes, l'estratègia representa una ajuda per fer-ho, seguint el model de l'assistència al govern central. Així doncs, l'administració regional pot ser premiada amb una assistència similar per modificar les normes, actituds i procediments administratius. Xarxes: Context per establir xarxes de contactes on compartir experiències amb altres regions i països: Com a part del procés de compartir experiències, suport, estímul i transmissió de coneixements, l'estratègia busca ajudar els mecanismes de contactes com les conferències, tallers, seminaris i reunions amb altres autoritats regionals (i membres de la comunitat) dins i fora del país. Els tres tipus de persones que influencien les comunitats són:
A aquestes persones estan destinats els estímuls i la formació en mètodes participatius. La naturalesa del canvi de «subministradors» per «afavoridors» (mediadors) varia segons la font de poder. Part de la tasca de l'activista i de l'instructor sobre gestió és determinar diferents vies per dur a terme els canvis, basades en l'observació i l'anàlisi de la situació. L'entorn no governamental: Les ONGs tenen un gran potencial com a força del desenvolupament participatiu. Necessiten algun tipus d'orientació i coordinació per assegurar-ne la coherència i sostenibilitat. Les ONGs internacionals es poden classificar en:
Ambdues tenen el seu paper. A les primeres se les ha d'instar a incloure el segon element. Hi ha moltes ONGs internacionals que compten amb tots dos punts.
Les del segons tipus poden orientar-se i coordinar-se com a part de l'estratègia nacional i dins els plans regionals. ONGs locals i nacionals: Contrubueixen al procés de democratització civil, especialment en la defensa dels drets humans. Sovint són molts més dèbils econòmicament que les ONGs internacionals, però poden rebre'n suport; també en reben de l'ONU o de donants bilaterals. Es divideixen en dues categories principals:
Ambdues duen a terme un paper dins l'estratègia: la primera, normalment, es dedica a la potenciació de les comunitats pobres i la segona actua com a consultoria. Fòrums d'ONG i d'OBC: Fòrums per la creació i revisió participativa de les directrius per les operacions de les ONGs i les OBCs. Tallers i seminaris per establir directrius i revisions que ajudin al procés de reforç comunitari i a l'eradicació de la pobresa. Mediació en les relacions entre càrrecs ministerials (responsables de crear les directrius) i les ONGs (responsables de seguir-les. Fòrums entre governs i ONGs: Els fòrums per establir contacte i diàleg entre les ONGs, les OBCs i els governs centrals: L'estratègia busca reforçar el diàleg entre les ONGs, les OBCs i els càrrecs centrals i regionals per intercanviar informació, tècniques i experiències de reforç comunitari. Acords sobre els mètodes: Acords relacionats amb els mètodes de potenciació i d'eradicació de la pobresa que siguin sostenibles i coherents: Els documents creats pels dos fòrums mencionats han d'incloure declaracions, acords, directrius i mètodes que produeixin un ambient afavoridor i estimulin una gestió comunitària basada en l'autoajuda i la creació de riquesa. La informació que es comparteixi contribuirà a la concessió de progrés i política nacional (per suposat, suficientment flexible per variar en funció de les diferents situacions i intervencions relacionades). Acord d'assistència local i internacional: Acords de assistència financera i tècnica entre les ONGs internacionals i les locals: També són productes dels fòrums anteriors i comparteixen la informació entre les ONGs locals i els seus donants potencials. Els acords estan enfocats a carantir la coherència nacional i els mètodes plantejats en les parts A i B de l'estratègia. Estimular els mètodes participatius: L'ajuda a l'estímul i a la formació per la potenciació comuitària i l'eliminació de la pobresa a través de mètodes participatius: L'estratègia recolza tant les ONGs internacionals com les locals, a través de suport financer i sessions formatives que estimulen la coherència, sostenibilitat i coordinació entre les ONGs i els governs regionals i central involucrats en l'eradicació de la pobresa i el reforç comunitari. L'estratègia cerca un entorn que ajunto les ONGs i les OBCs amb els governs de tots els nivells, les comunitats i el sector privat. Conclusió: L'estratègia del PGC presenta tres parts relacionades i integrades, totes elles enfocades a potenciar les comunitats més pobres perquè prenguin decissions i iniciïn accions que portin al seu desenvolupament. La primera part està dirigida a la comunitat en si mateixa i implica la conscienciació comunitària, l'organització i la mobilització de la mateixa per donar lloc a activitats d'autoajuda determinades per la comunitat com a objectius principals. La segona part porta el desenvolupament comunitari clàssic un pas més enllà i ofereix formació en gestió. Aquesta formació va més enllà de la transferència de coneixements i s'utilitza com a mecanisme per la reestructuració institucional en organitzar la comunitat. La tercera part està enfocada a l'ambient polític i administratiu en el que es troba la comunitat i ajuda els governs i les autoritats centrals i locals i les agències no governamentals a crear una major autosuficiència i participació en les comunitats. El material formatiu d'aquestes pàgines web està destinat a tots els interessats en el procés creat per aquesta estratègia. ––»«––© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
––»«–– |
Pàgina principal |
Estratègia CMP |