Tweet
Traduccions:
Català
中文 / Zhōngwén
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
Italiano
Português
Română
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents d'utilitat
Enllaços útils
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
JOCS DE ROL I DE SIMULACIÓ
Una tècnica de formació
pel Dr. Phil Bartle
traduït per Blanca Matas
Notes de l'orientador
Els
jocs simulen situacions reals i poden donar als jugadors
la
oportunitat per a què practiquin les seves noves habilitats
Introducció:
En diverses documents d'aquest lloc web, es recomana la “formació experimentant". Llegint, escoltant als altres mentre parlen, observant alguna cosa mentre es va fent i fent alguna cosa nosaltres mateixos, és quan aprenem. Naturalment que cada individu té la seva manera d'aprendre, i també forces variables pel què fa a la manera com obté la informació i com l'aprèn. Aquesta llista és una generalització aproximada.
Si et fixes a les maneres diverses que tenim d'aprendre, aleshores llegir sembla ser que va al final de la llista. La informació és difícil d'assimilar i d’entendre i el fet de retenir-la tendeix durar poc temps. Escoltar una classe sembla ser també, cap al final de la llista, gairebé al mateix nivell que llegir. Observar alguna cosa en directe, en vídeo o en una pel•lícula mentre es fa, esdevé una mica més efectiu –millor si és en directe. A la primera posició de la llista, quan l'aprenent participa en l'activitat que s’ha d’aprendre, l’assimilació és més ràpida, més completa i més intensa, i la retenció és molt millor.
No obstant això, en una situació a classe o una a un taller, no és del tot possible repetir exactament una situació genuïna del terreny en la qual els aprenents poden participar. Aquesta és una de les moltes raons perquè la formació no hauria d’anar junta i s’esperés que l’orientador o l’activista actués sobre el terreny.
Després de fer feina al camp, s’hauria de portar els activistes a un centre de formació, permetre’ls de compartir experiències i d’obtenir més informació basada en el què ja han fet. La rutina i el seguiment regular de la formació hauria de ser un element habitual de tots els programes per a la mobilització mediadora, la capacitat de desenvolupament, la reducció de la pobresa, la formació de direcció i la generació d'ingressos.
Mentrestant, hi ha una altra manera simuladora de participació que es pot realitzar a una classe, a un taller o a una sessió de formació. Interpretar un paper o els jocs de rol es creu que són mètodes molt efectius. Aquesta participació simuladora hauria d’utilitzar-se en la formació dels teus mediadors o activistes i també utilitzats per aquests mateixos en la seva feina de capacitat de desenvolupament, en mobilitzar la comunitat, en la generació d'ingressos i en la formació de direcció.
L'essència dels jocs de rol:
Un joc de simulació és una sessió formativa en la qual el mediador, potser amb un o dos ajudants, estableix un escenari on els participants se’ls assignen papers diferents, i on els papers interpretats s'identifiquen amb aquells que en la situació real els participants es trobaran quan emprenguin la seva feina sobre el terreny.
L’obra dóna als participants que es formen, oportunitats per interpretar papers escollits diferents, per representar papers actuals que es podrien trobar a una situació al camp.
Un resultat important és que els participants de la formació tinguin l'oportunitat de veure la situació al camp d’altres perspectives que no siguin les que es trobaran a la realitat. Aquesta oportunitat sorgeix de ser conscient de les experiències d'altres persones en la situació sobre el terreny.
La sessió de seguiment que segueix després del joc, dóna als participants de la formació l’oportunitat per a què analitzin algunes de les dinàmiques socials que poden generar-se. Tant aquells que interpreten els papers en la sessió de representació com aquells que observen el joc de rol, disposen d'aquesta objectivitat.
Hi ha tres fases en una sessió de joc de rol habitual: (1) establir, (2) el joc, (3) la discussió.
Establir el joc:
En la fase d'establir, l'orientador estableix l'escenari, que significa descriure el guió i assignar els papers als participants.
Si un participant interpreta un paper a la realitat, en la situació sobre el terreny, seria més efectiu si durant la sessió del joc de rol es donés un paper diferent en aquest participant.
Una part opcional de la fase d'establir és donar temps als participants amb papers protagonistes per a què s'ajuntin i focalitzin l'argument general de l'obra. Com a mediador, has de decidir quin és aquest argument segons el què vulguis emfatitzar. Això s’hauria de concretar quan fas un esquema del taller en el qual el teatre improvitzat es durà a terme.
Una altra opció és ajuntar una única descripció en una pàgina de l'escenari on els intèrprets treballaran. Una altra opció és escriure descripcions d'un paràgraf dels participants amb papers protagonistes. Una descripció pot incloure els objectius principals i els interessos de la persona d’aquell paper. Potser també pot incloure alguns diàlegs clau o una declaració que sigui llegida per la persona que interpreta aquell paper. Hi ha un gran nombre de possibilitats: utilitza-les.
De manera alternativa, és útil per aquells que interpreten tots els papers, que intentin ser espontanis i que inventin els seus actes distintius en l'exaltació del moment. En aquest cas, els actors no tindran temps per planificar la seva història, per escriure una petita descripció d'aquesta o fer unes pautes.
La fase de jugar:
La segona fase, o la fase de jugar de tota la sessió és quan els participants aprenents representen els papers i l'obra es dur a terme.
Si l'obra esdevé massa llarga, aleshores el mediador pot donar als actors un avís de temps d'un o dos minuts i que passats aquests minuts s'acabi l'obra.
De manera alternativa, l’obra pot ser que sigui massa curta i el mediador ha d’animar als actors a enriquir la interpretació i a afegir més discurs, un monòleg i accions que facin que l'obra no sigui tan curta.
La revisió:
La tercera fase és la revisió. Aquesta és important i no es pot ometre.
És important per a tots els participants aprenents que discuteixin sobre l'obra que han vist. És possible que qüestionin alguns papers interpretats per preguntar per què han escollit una posició específica, per què han fet certes afirmacions o emprès una acció. L'explicació i el resultat de la discussió és important pels participants per a obtenir una bona comprensió de les dinàmiques socials relacionades a una situació concreta sobre el terreny.
En alguns sessions de joc de rol, és possible que es generi una certa exaltació (enrabiada, consternació, desacord), especialment si els participants que interpreten es prenen l'obra massa seriosament i prenen posicions massa radicals. Les discussions de seguiment ofereixen al mediador l'oportunitat de calmar una mica el grup i d'explicar que l'exaltació es produeix a causa de l'estructura de la situació i no pas per la tenacitat (o maldat) dels individus que interpreten els papers.
Aquesta exaltació no és pas un element negatiu que s'hagi d'intentar evitar; és una oportunitat per donar a conèixer la natura d'algunes situacions al terreny i d'animar als participants a què siguin sensibles a les diverses suposicions, valors, objectius i posicions que adoptin diverses persones, fins i tot, sobre el terreny.
El valor de l'humor:
Tant en la fase d'establiment com en la de discussió, el mediador hauria de promoure una certa lleugeresa. Recorda que per definició, una “obra” no és la realitat i no s'hauria d'agafar seriosament. Es fomenta l'humor.
L’humor pot distendre una situació angoixant i permet als participants veure les propostes de manera més distant per a què analitzin les possibles situacions al camp que més tard pugui viure.
S'hauria d'animar als participants a què "dramatitzessin", (sobreactuéssin amb els papers; exageréssin) i a què disfrutessin a l'hora d'interpretar.
Quan utilitzar jocs de rol:
Com s’ha mencionat anteriorment, els jocs de rol s’haurien d’utilitzar en la formació dels activistes i dels moderadors i utilitzats també per ells mateixos als seus llocs de treball sobre el terreny. Els jocs de rol no haurien d'estar limitats per la formació inicial o per les sessions de fer créixer la consciència.
Són molt útils durant les revisions anuals i les semestrals de programes varis. També són útils en la formació en curs i de seguiment dels treballadors de la comunitat després que hagin passat un temps al camp. Són útils per directors de programes, per mànagers, programes, planificadors i caps de personal d'oficina i funcionaris, especialment si se’ls pot incloure juntament amb els treballadors sobre el terreny dels programes que administren.
En una sola sessió de formació o taller, potser t'interessaria establir més d'un joc de rol. Si és així, organitza'l diferent i en un escenari diferent i també amb una estructura diferent (ex. tant si has donat instruccions escrite com si no; tant si dónes temps als actors per a què preparin les seves històries com si no; tant si utilitzes tots o només uns quants participants).
Jocs de simulació:
Els jocs de simulació són més elaborades que els jocs de rol. Probablement un dels primers jocs que es va desenvolupar en una classe de ciències polítiques és "el poder dels sols."
Un dels jocs de simulació més elaborat és el que va ser fundat per la CIDA, i que es va posar en marxa en el Camp Shylo, una zona militar deserta al sud de Manitoba, on uns cent estudiants de secundària d’arreu de Canadà es van establir en cinc “nacions” amb diverses característiques, amb mediadors i acompanyants, equipats amb emissores de radio portàtils, en un joc que va durar diverses setmanes.
Relacionat amb el resultat, el creixement de consciència dels participants, potser la fundació elaborada dels jocs de simulació no els justifica per a què siguin utilitzats en la formació dels i per als mediadors i activistes en la mobilització comunitària, la reducció de la pobresa, la capacitat de desenvolupament i la generació d’ingressos.
Conclusió:
Durant els tallers de formació i les revisions de rutina, els jocs de rol són un mètode efectiu per augmentar la consciència, millorar l'anàlisi del participants en la situació real i familiaritzar els participants amb els papers, els objectius, les perspectives i les posicions de la gent a la qual coneixeran sobre el terreny.
Encara que no siguin directament participatius en el sentit que siguin situacions reals, són participatius en la seva implantació, i proveeixen beneficis considerables i valuosos en un programa de formació.
––»«––
Interpretació de papers:
 |