Tweet
Traduccions:
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
FONTS D'AIGUA POTABLE
Alternatives per a la presa de decisions comunitària
per Phil Bartle, PhD
traduït per Esperanza Escalona
Dedicat a Andrew Livingstone
Folletó per a la formació
Una comunitat hauria de tenir diferents fonts d'aigua potable, i gestionar el seu subministrament d'aigua basant-se en el poder de triar
Una qüestió d'elecció:
Gairebé totes les comunitats tenen un ventall de fonts d'aigua potable. Les diferents fonts varien en el tipus de tecnologia que necessiten per subministrar l'aigua a la gent, i aquestes diferents tecnologies tenen, cadascuna, diferents costos associats. La situació òptima per a la qual el dinamitzador pot treballar és que la comunitat, a través del seu comitè executiu, sigui totalment conscient de les opcions, sàpiga els costos i els beneficis relatius de cadascuna i gestioni els seus recursos d'aigua potable.
Amb massa freqüència assumim que només hi ha una bona manera d'obtenir aigua potable. Això serà veritat per a la majoria de comunitats on treballes. És la teva feina, com a dinamitzador, ser conscient del ventall d'alternatives, i ser capaç de presentar-les als membres de la comunitat pert al que ells puguin prendre les decisions i triar les diferents fonts que formen el conjunt més apropiat per a la seva situació.
Perque els membres de la comunitat estiguin informats sobre les fonts alternatives, han de portar a terme una avaluació. Aquí és on tu, com a dinamitzador, entres en joc per propiciar una avaluació participativa, on els estimules i guies perque produeixin un inventari detallat. Com a gestors, els membres de la comunitat han de buscar totes les fonts potencials, revisar els costos i beneficis de totes les alternatives tecnològiques possibles, avaluar tots els recursos (financers i no financers), i prendre decisions de gestió que equilibrin els costos i els beneficis de les diverses estratègies.
Quins són, doncs, els tipus de fonts d'aigua que podem esperar trobar en un llistat de valoració?
Les tres categories principals de fonts:
Per a qualsevol comunitat, les seves fonts potencials d'aigua potable es troben normalment en tres categories: (1) aigua que és a l'aire, (2) aigua que és a la superfície i (3) aigua subterrània. Quan facis una avaluació participativa, prepara una llista de comprobació i considera fonts que pertanyin a cadascuna d'aquestes tres categories.
Anem a parlar de cadascuna d'elles.
Aigua a l'aire:
La major part de l'aigua que és a l'aire hi és perque s'ha evaporat. El vapor d'aigua en sí mateix és un gas més que no pas un líquid. Quan veiem els núvols, però, no estem mirant un gas, sinó a l'aigua que s'ha condensat, de vegades en partícules de pols. Aquestes diminutes gotes microscòpiques són líquides, però són tan petites que es mantenen a l'aire (formant juntes els núvols) fins que s'uneixen entre elles i cauen al terra.
La precipitació (l'aigua caient al terra) pot passar quan l'aigua està en diverses formes. Si està en forma líquida, és la pluja. Si ha cristalitzat, cau en forma de neu. Si es congela en gotes, s'anomena calamarsa.
La calamarsa de vegades torna a pujar abans de caure a terra, atreu més aigua que es congela a altituds elevades i fredes i es fa més gran. Aquest procés pot passar vàries vegades, de tal manera que la calamarsa pot arribar a tenir un diàmetre d'un, dos o tres centímetres. Als tròpics, la neu cau molt rarament, normalment només a molta altitud, a les muntanyes. En aquestes latituds, la calamarsa també cau en molt comptades ocasions, perque la temperatura de congelació és a grans altituds, no a prop de la superfície.
Per tant, quan parlem d'obtenir aigua potable de l'aire, estem parlant de la pluja. Tan aviat com arriba al terra, parlem d'obtenir aigua de la superfície.
Quan l'aigua s'escalfa i s'evapora, tots els contaminants, incloent-hi la brutícia i els microorganismes, normalment desapareixen. Si simplement es torna a condensar en líquid, la mateixa aigua és pura, com l'aigua destil·lada. Per desgràcia, la seva condensació no és tan fàcil, ja que la brutícia i els microorganismes són a laire, i l'aigua els pot recollir i combinar-se amb ells. Però en la majoria de casos, els contaminants no són suficients per causar diarrea, és per això que normalment podem considerar l'aigua de pluja neta i segura per beure.
De la tecnologia per a recollir l'aigua de pluja es parla en el document: Tecnologia de l'aigua per al dinamitzador. En general, s'hauria d'estudiar aquest document juntament amb el present.
Aigua de la superfície:
L'aigua de la superfície pot estar en moviment o quieta. L'aigua en moviment pot variar en tamany des de petits rierols fins als grans rius. L'aigua quieta va des de bassals temporals, passant per llacs fins als oceans.
Els bassals temporals, abundants en la temporada de les pluges, poden estar més fàcilment contaminats per les malaties que es transmeten per l'aigua, mentre que els oceans contenen massa sal per a ser potables, i necessiten una tecnologia especial per a eliminar-la. En general, si l'aigua es mou és més potable que si està quieta. L'aigua massa quieta durant massa temps es pot estancar i contaminar, com ara els aiguamolls, plens de moltes formes de vida, algunes de les quals no són aliades de la salut dels éssers humans.
Si fa pudor, probablement no és potable.
Diversos tipus de tecnologia s'utilitzen per obtenir aigua de la superfície i enviar-la a les llars per a ser consumida. Es detallen al mateix document esmentat abans.
Aigua del subsòl:
Quan plou, no tota l'aigua es queda a la superfície i acaba als rius i als llacs i, al final, al mar o l'ocean. Una part de l'aigua és absorbida per la terra.
Al subsòl, l'aigua flueix, d'una manera similar a com ho fa a la superfície, en rius i llacs. Dels corrents d'aigua del subsòl se'n diuen "aqüífers". L'aigua s'escola a través del terreny porós, normalment grava i de vegades sorra. Acaba continguda per materials no porosos, generalment roca o argila.
No hi ha cap garantia que sota una àrea concreta de terra hi hagi un aqüífer. Algunes àrees simplement no tenen aigua subterrània.
Un aqüífer pot ser superficial (proper a la superfície) o profund. Encara que hi ha moltes variacions, generalment un aqüífer superficial tindrà aigua dolça (sense contaminar) mentre que la d' un aqüífer profund, que ha fluït sota terra durant més temps, estarà plena de minerals, éssent de vegades massa salada per ser potable.
En la majoria dels casos, es pot obtenir l'aigua subterrània fent un pou i portant l'aigua d'aquest a la superfície amb galledes o mitjançant una bomba. Pots trobar més detalls al document ja esmentat, Tecnologia de l'aigua. De vegades, si l'aqüífer flueix per un terreny irregular, surt a la superfície. D'això se'n diu un manantial. Una comunitat prou afortunada per tenir un manantial el pot protegir de la contaminació i no li caldrà fer un pou per arribar a l'aigua potable.
De vegades, l'aigua subterrània es filtra fins a molt avall, on la terra és calenta, per sota de la crosta freda, escalfada per l'efecte del nucli terraqui. Aquesta aigua s'escalfa i quan el seu vapor s'expandeix, és impulsat cap a dalt, cap a la superfície, emergint a vegades com un manantial calent. Molts manantials calents han recollit diversos minerals de les profunditats de la terra, alguns verinosos, alguns medicinals, que fan que l'aigua gairebé mai sigui potable.
Què cal fer?
Aquest no és un document tècnic o científic, sinó que intenta només proporcionar-te prou informació d'enginyeria, meteorologia i geologia per ajudar-te a fer la teva feina de potenciació comunitària. Els membres de la comunitat, com tu mateix, no necessiten ser hidrogeòlegs, meteoròlegs o enginyers per tenir prou coneixements per desenvolupar un pla per gestionar l'aigua potable. Potser voldràs ampliar detalls en altres llocs, i aquest document t'anima a que ho facis, per així poder guiar la comunitat a prendre les seves pròpies decisions.
No cal que expliquis als membres de la comunitat tot el que aquest document t'està explicant a ti. Tots coneixen els tres orígens d'aigua i alguns dels avantatges i desavantatges de cadascun d'ells. En una sessió de planificació, utilitza una pissarra (de guix o de retolador) i extreu la informació d'aquest document dels membres de la comunitat, escrivint-la a la pissarra. Després revisa les fonts potencials d'aigua per determinar si els membres de la comunitat les han considerat seriosament una per una a l'hora de triar el conjunt (combinació de fonts) més apropiat per a ells. Anima als membres de la comunitat a seleccionar diverses fonts, i a combinar el seu ús d'acord amb les estacions de l'any. No és aconsellable una dependència total en un sol tipus de font.
El concepte clau és "la gestió de l'aigua" i, per que una comunitat es potencïi a sí mateixa, els seus membres han de gestionar els seus propis subministraments d'aigua.
––»«––
Un taller:
 |