Traduccions:
Altres pàgines:
Paraules clau
Mòduls
Sociologia:
Pàgina d'inici
Notes sobre lectures (apunts)
Debats
l'índex d'aquest mòdul
Utilitats:
Mapa del lloc
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
DIMENSIÓ INSTITUCIONAL
també anomenada dimensió de la interacció o social
per Phil Bartle, PhD
traduït per Esperanza Escalona
Fulletó per a la formació
La dimensió social, de la interacció o institucional d'una comunitat està formada per les maneres en què la gent actua, interactua, reacciona i espera que les altres persones actïin i interactuïn
Inclou institucions com ara el matrimoni i l'amistat, rols com ara el de mare o agent de policia, estatus o classe, i altre patrons de comportament humà. Vegeu Comunitat.
Sempre que s'identifica un patró i és reconegut per aquelles persones sobre les que actua, se'l pot anomenar institució social.
Segons Weber, diem que ha de tenir significat per als que estan en ell.
En un micronivell, la dimensió institucional està formada per patrons recognocisbles d'interacció dintre de petits grups.
Interacció significa acció o comportament en el què prenem part mentre som conscients que hi ha altra gent.
L'estratificació social, i per tant les classes socials, són una institució o un conjunt d'institucions socials. Vegeu Desigualtat.
Les relacions de parentiu són institucionals, i pertanyen a aquesta dimensió.
Podem especular que l'origen de la família, exclusiu dels humans entre els primats, es remunta a l'origen de la cultura, i al tabú de l'incest.
Però hem de senyalar que la família, tal i com la coneixem, no és universal a totes les cultures, encara que els seus elements de parentiu, casament, regulació del sexe, naixement i descendència sí que ho són.
La burocràcia i altres organitzacions formals o de no parentiu, són institucions.
Weber identificava cinc elements que contribuien a l'enfortiment de les burocràcies.
Un segle més tard Bartle identificava setze elements que es podien utilitzar per mesurar l'enfortiment de no només les burocràcies sinó de totes les organitzacions formals, les famílies i les comunitats.
Igual que passa amb altres dimensions, podem tenir una millor perspectiva de l'organització social de la nostra societat actual si observem algunes de les maneres que es van utilitzar per construir-la al llarg dels mi·llennis.
El canvi social tendeix a ser acumulatiu, i molts elements de l'organització social actual conserven residus de fases molt més antigues del nostre desenvolupament.
Estudiant un ample període de la història de la humanitat, podem anomenar als dos tipus principals d'institucions organitzacions de parentiu i de no parentiu.
En les primeres, i fins i tot avui en dia en les comunitats més simples de recol·lectors i caçadors, gairebé tota l'organització social està basada en el parentiu.
Ho podem veure en els acords que prenem en tot allò relatiu a (1) el naixement, i la seva extensió, la descendència, (2) el matrimoni i normes relacionades i el control del sexe i les seves extensions, la família política i (3) convenis pseudoparentius, com ara l'adopció.
Parlem de "parentiu" en comptes de "família" perquè la família no és universal, deriva de la paraula llatina que significava esclaus domèstics, i hi ha moltes maneres de construir l'organització social a partir de la família política, la descendència i l'adopció.
A mesura que les societats es fan més complexes, el parentiu, fins a cert punt, es pot anar fent cada vegada més complexe també per satisfer necessitats cada cop més grans.
La invenció de l'agricultura és el canvi més revolucionari que ha experimentat la nostra societat.
Va produir un excedent agrícola que va permetre a alguns membres de la societat dedicar-se altres coses que no fossin l'obtenció del menjar.
Això va donar peu a una primitiva divisió del treball que va portar a la creació de ciutats i després d'estats.
La divisió del treball més simple va ser la de l'aristòcracia (encapcelada per un monarca), els serfs (productors de menjar), mercaders i artesans, escribes (que portaven els registres) i forces de seguretat (militars i policies).
Aquest va ser l'origen de les primeres institucions socials no basades en les relacions de parentiu.
La contractació d'escribes i forces de seguretat no es feia per raons de naixement, i aviat es va veure que era millor si es basava en els mèrits (coneixements i motivació).
Durkheim, un dels "Pares de la Sociologia" es va preguntar sobre la "pega" que fa que les comunitats i les societats es mantinguin unides.
Va suggerir que les societats simples i homogènies (com les dels nostres avantpassats recol·lectors i caçadors) es mantenien unides per la seva "uniformitat".
La similitud de l'idioma, dels valors, de l'organització social, tot contribuia a un sentiment d'unitat.
Ell ho va anomenar "solidaritat mecànica".
Pel contrari, en les modernes i complexes societats que tenim avui en dia, són les diferències les que contribueixen a mantenir unida a la gent.
La divisió del treball, en la mesura en què va contribuir al funcionament del conjunt, va resultar en la interdependència.
A això, Durkheim li va dir "solidaritat orgànica", de la paraula "òrgan", en el sentit de cèl·lules especialitzades d'un animal viu, els òrgans del qual contribueixen, cadascú en la seva mesura, a la totalitat de l'animal. Vegeu Durkheim.
Tönnies va introduir les paraules gemeinschaft (comunitat) i gesellschaft (societat) de l'alemany.
En una traducció literal, signifiquen només comunitat i societat, però en sociologia, en qualsevol idioma, s'utilitzen gairebé com adjectius, referint-se al grau de calidesa, estimació i familiaritat en els grups en què tothom es coneix ( gemeinschaft) en contrast amb la fredor dels grups formals i estructurats, on les persones tenen diferents rols, i es coneixen pels seus rols, més que no pas com a persones gesellschaft). Vegeu Característiques de les Comunitats.
En el debat de la Dimensió Política, els partits polítics i el parlament no es consideraven part d'aquesta dimensió.
Pertanyen a aquesta dimensió, la Dimensió Institucional , perquè són institucions. Per descomptat, totes les institucions enen una dimensió de poder.
En el debat de la Dimensió de la Cosmovisió, no es contemplaven les religions com a pertenyents a ella.
Elles, també, pertanyen a la Dimensió Institucional perquè són institucions. Totes les institucions tenen també una dimensió de cosmovisió.
––»«––
|