Traduccions:
Altres pàgines:
|
GÈNERE I LLENGUATGEInterfícies sociològiquesde Phil Bartle, PhD i Nemattraduït per María Pérez del CuraFullet instructiuBona tarda, Dr. Phil. He de preparar un projecte i necessito la seva ajuda. He estat buscant a la seva web, però no he pogut trobar res. Aquest és el tema: «En què es relaciona el llenguatge al gènere?». He escrit algunes idees, però encara en necessito més. Em podria ajudar, si us plau? Moltes gràcies, NematEn la sociologia, hi ha diversos casos en què el gènere i el llenguatge es relacionen. Quan els sociòlegs estudien el procés de la socialització, no només observen com l'organisme biològic o la persona esdevé un ésser humà (un procés d'aprenentatge), sinó també la manera en què la societat i la cultura continuen reproduïnt-se després de la mort dels seus portadors humans. La hipòtesi de Sapir-Whorf suggereix que, a mesura que aprenem una llengua, el nostre sentit de la realitat pren forma. Així, el procés d'aprenentatge d'una llengua és el que ens ensenya les nostres actituds cap a allò que és masculí o femení. Per tant, la llegua es manté com a part de la cultura després de la mort dels seus primers parlants, i els canvis que pateix es produeixen més tard que cap altre canvi social. La paraula "gènere" (que és la diferència social entre masculí i femení) s'ha pres de la gramàtica, i és diferent de "sexe" (que és la diferència biològica entre mascle i femella). La nostra cultura té el gran prejudici que aquests conceptes són idees oposades i que només hi ha dues categories. Biològicament, això és fals. Hi ha gent que té un cromosoma Y o X extra, i que no pot ser classificada ni com a mascle ni com a femella. Hi ha bessons els zigots dels quals van unir-se a l'úter, i han nascut com una sola persona, deixant una part del DNA en un lloc del cos (per ex., a la pell, al cabell i a les parts externes del cos) i una altra part del DNA en un altre lloc del cos (com ara, a les parts internes). Sorprenentment, les variacions en els nostres òrgans genitals són mínimes (quan s'examinen amb deteniment), i fins i tot les variacions en les nostres característiques sexuals secundàries són menors en comparació a la nostra estructura física, que en més d'un 99% és igual en homes i dones. Amb l'ús de drogues concretes, podem induir de manera intercanviable característiques sexuals secundàries. Per contra, el nostre llenguatge ha estat dissenyat per considerar aquestes petites diferències com a pols oposats, i classificar les persones en un d'aquests si no es troben en l'altre. Una observació atenta de la nostra manera de parlar indica que els homes i les dones utilitzen tons de veu una mica diferent. Algunes llengües (com el xinès i l'àkan) utilitzen el to per variar el vocabulari. En anglès, s'empra per a matisar l'estructura formal de les frases. Els homes acostumen a emprar tres tons, mentre que les dones n'utilitzen cinc en la seva parla habitual. Aquesta és una diferència apresa, i la gent que no és insensible als tons, i que aprèn i pràctica la llengua, pot aprendre a parlar en aquest sistema de tons alterns. A diferència de moltes altres llengües, l'anglès té dues paraules, ell i ella, però cap que n'expressi el significat conjunt. Es tracta d'una variable cultural. En la meva segona llengua, l'àkan twi, hi ha la paraula "no" per a tots dos significats. En anglès, no es pot utilitzar la paraula "it", perquè es refereix a alguna cosa no humana. Hi ha gent que, en el moment d'escriure, prefereix la paraula “s/he” en cas de no conèixer el gènere o d'ésser qualsevol dels dos. L'àmharic, la principal llengua d’Etiòpia, té un femení (anchi) i un masculí (anti) per dir "tu". El tailandès (siamès) té dos maneres de dir "gràcies", depenent de si el parlat és un home (kop-kun-krap) o una dona (kop-kun-kaa). Així mateix, podem trobar diversos elements del nostre llenguatge que identifiquen característiques femenines com si fossin d'una menor categoria, inferiors i servils. Els matisos de gènere que adquirim des que aprenem la llengua materna sovint són inconscients, tot i que es basen en aquestes expressions de la llengua. Actualment, hi ha intents conscients d'eliminar les tendències de gènere de la pràctica de la llengua. Fa temps, s'anomenaven tots els huracans amb noms femenins, però ara tant poden ser masculins com femenins (encara que la majoria continuen sent femenins). Malgrat això, un anàlisi detingut de l'ús del llenguatge indica que encara ens falta molt que fer. Phil .––»«––Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s) |
Pàgina principal |