Traduccions:
Altres pàgines:
|
FAMÍLIA i PARENTIU entre elsPOBLES AUTÒCTONS, IMMIGRANTS i MINORIES VISIBLESper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFulletó per a la formacióTenen en comú moltes característiques del seu entorn social més ampliLes històries i experiències d'aquestes tres categories són diferents (per exemple, els akan), i per aquesta raó, l'organització social de cadascuna d'elles, incloent-hi la vida familiar, serà necessàriament diferent. Les posem aquí totes juntes perquè tenen moltes característiques del seu entorn social en comú, i són aquestes característiques les que hem d'examinar pels seus efectes sobre les famílies. L'entorn social el componen dos elements: (1) l'entorn normatiu i legal i (2) l'entorn social informal. (Compareu-lo amb l'entorn favorable per a la potenciació comunitària). L'entorn normatiu està compost no només per les lleis pròpies del lloc, sinó també per les normes departamentals i ministerials dels serveis civils a nivell local, provincial i federal. Algunes d'aquestes normes no estan escrites sinó que inclouen pràctiques i comportaments de funcionaris i d'aquells que prenen les decisions a nivell governamental fins i tot quan poden semblar discrecionals. L'entorn social informal inclou els pensaments i accions de la gent normal i corrent de la comunitat amb la que els individus entren en contacte. Aquests pensaments i accions inclouen prejudicis i fanatisme, però també actituds i comportaments més tolerants i obertes. Recorda que no existeix una família monolítica o estàndard, ja sigui en la seva forma o en el seu funcionament, en cap societat, i per tant tampoc existeix en cap de les tres categories que estem estudiant aquí.
La vida familiar és difícil en aquestes tres categories, i la font fonamental d'aquestes dificultats són els dos entorns mencionats més amunt. Els sociòlegs que estudien els conflictes socials suggereixen que la millor manera d'entendre aquesta situació és estudiant les relacions de poder entre les famílies i els entorns socials en els què es troben. Els efectes d'aquests factors es tradueixen en pobresa, mala salut, habitatges inadequats i treballs marginals. Tots aquests factors són importants tant en la forma de les famílies com en la seva manera de funcionar. Tots ells contribueixen en l'afebliment de les famílies en aquestes tres categories de col·lectius humans. Històricament, la política migratòria de Canadà ha estat clarament racista. Els xinesos havien de pagar un impost per persona per poder-hi immigrar. Es va encoratjar principalment l'arribada d'immigrants procedents de les Illes Britàniques i del nord d'Europa. Després de la Segona Gueera Mundial, la immigració es va obrir a algunes altres parts del món, incloent-hi Europa de l'Est i altres països de la Commonwealth. A partir de llavors, i mitjançant el sistema de punts, la política migratòria es va obrir a persones provinents d'altres països. Durant la primera meitat dels segle passat, el matrimoni i les relacions íntimes interracials estaven prohibides, i es van donar diversos casos en què la policia va irrompre a les llars de parelles interracials per arrestar-les i portar-les a comissaria per fitxar-les. Abans de ser Primer Ministre, Pierrre E. Trudeau va introduir lleis per contrarestar aquesta situació amb la seva famosa frase: "El que passa al dormitori dels ciutadans no és assumpte de l'estat." La majoria de famílies d'aquests tres grups són una font de suport i força per als seus membres, però les forces socials externes que treballen per destruir-les contraresten aquest suport. Degut a l'entorn, un gran nombre d'immigrants que també són minories visibles van trobar més acollidor traslladar-se a àrees urbanes on altres immigrants ja s'havien instal·lat. Aquest fet ha tingut com a conseqüència la creació i creixement d'enclavaments ètnics en àrees urbanes, que, al seu torn, contribueixen a la fixació d'estereotips i a conflictes i malentesos ètnics. L'assimilació i la integració consisteix en el procés mitjançant el qual els grups immigrants esdevenen més i més semblants al tipus de famílies dominants, i interactuen més amb elles. Stanford Lyman, el meu primer professor de sociologia (vegeu el llibre de text de Bartle) va fer una investigació a la dècada dels anys 60, comparant immigrants japonesos i xinesos arribats als Estats Units i a Canadà. Va descubrir que els índex era similars a Canadà i als Estats Units: els japonesos s'assimilaven més ràpidament que els xinesos. El seu estudi també demostrava que les polítiques oficials de Canadà (la política de mosàic) i d'Estats Units (la política del "melting pot" o gresol de cultures) no tenia un efecte determinant en els seus índex d'assimilació. La cultura d'origen era una variable més influent. Els immigrants que es traslladen a viure a enclavaments ètnics tendeixen a assimilar-se més lentament que la resta. Si aquelles persones que lluiten, en nom de l'enfortiment i la protecció de les famílies, contra la recent introducció de lleis per permetre que parelles del mateix sexe puguin contreure matrimoni, fessin servir la mateixa energia, recursos, interès i recolzament amb les famílies d'immigrants, els pobles autòctons i les minories visibles, ajudarien molt més a la supervivència i creixement de les famílies. ––»«––Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s) |
Pàgina d'inici |